7 activitats estupendes que no són aprenentatge servei

captura-de-pantalla-2016-10-12-a-les-19-46-48

Roser Batlle.- Quan ens pica la bestiola de l’aprenentatge servei, seduïts pel seu enfocament o la seva filosofia, amb freqüència tendim a voler-lo veure en moltes activitats educatives. Però, òbviament no cal que totes ho siguin ni que intentem transformar-les. La passió ens cega…

Molts projectes educatius són excel·lents sense tenir un component de servei a la comunitat. I molts serveis a la comunitat no tenen perquè comportar una intencionalitat d’aprenentatge sistemàtic.

Hi ha un munt d’activitats que són «socials» o que palesen una «obertura de l’escola a l’entorn», o que comporten que «els nois i noies surtin de l’aula»; però no són aprenentatge servei… ni els fa cap falta ser-ho.

Ara veurem set exemples concrets que amb freqüència es confonen amb l’aprenentatge servei:

  1. Ús de testimonis de la comunitat: un cas seria recórrer a la gent gran per fer un treball sobre història recent, com ara la guerra civil, la postguerra… Una pràctica molt recomanable, que sens dubte estimula l’empatia, el contacte intergeneracional, les habilitats comunicatives i les capacitats de l’alumnat per recollir i ordenar la informació. Però si es tracta estrictament d’això, no comporta servei. No hi ha intenció explícita d’abordar una necessitat «d’altres» (la gent gran).
  2. Enquestes als ciutadans: de la mateixa manera, no és aprenentatge servei sortir a fer una enquesta al barri per saber l’opinió dels ciutadans sobre el transport públic, les zones verdes, els preus del menjar o qualsevol altra cosa. Està clar que és una activitat motivadora, educativament vàlida i «social», però per si sola no comporta servei a la comunitat. El servei ens el fem a nosaltres mateixos aconseguint aquesta informació!
  3. Difusió de l’escola a l’entorn: ¿podem considerar aprenentatge servei fer una revista d’escola, on s’expliquin quines coses fan els diferents nivells educatius, qui són els profes, on anem de colònies, quan farem la festa de Sant Jordi…? Encara que fem moltes còpies de la revista i les distribuïm als forns, al mercat o a la fruiteria, el servei a la comunitat és molt feble, tan tènue com posar uns micrograms de cacau que no arriben a tenyir un gran got de llet i afirmar que això és llet amb cacau. Bé, sí, però… ja són ganes de veure-hi el cacau!
  4. Col·laboracions solidàries: facilitar que l’associació solidària del barri ens informi de la seva campanya de recollida de roba, de material didàctic, d’aliments; deixar-li un espai de recollida al magatzem; publicitar-ho a classe per animar que alguns dels alumnes s’hi apuntin per donar un cop de mà… Tot això és col·laborar en una bona causa i representa un servei a la comunitat, però si no hi ha aprofitament pedagògic explícit vinculat, no podem parlar d’aprenentatge servei.
  5. Visites a les entitats socials de l’entorn: organitzar visites o entrevistes dels nois i noies a les entitats del barri per fer un treball, un mapa, o per extreure una informació específica, ajuda els nois i noies a sortir de la seva closca, obrir-se, contactar amb problemàtiques concretes, veure models de persones joves i adultes compromeses, etcètera; però no hi ha aprenentatge servei si el resultat reverteix solament en ells mateixos i la seva pròpia sensibilització social.
  6. Debats sobre temes socials: muntar un debat, un cinefòrum o qualsevol altra activitat d’aquesta mena per prendre consciència d’un tema socialment rellevant, amb la finalitat d’aprendre a escoltar, a reflexionar, a argumentar… és una boníssima activitat de sensibilització, però no comporta necessàriament un servei a ningú. No és aprenentatge servei, ni cal que ho sigui.
  7. Recerca sobre un tema social: investigar sobre els drets humans, la immigració, l’acolliment als refugiats, la vida dels sense sostre… pot arribar a generar acte seguit una acció de servei. Però si no la genera, la recerca per si sola no és aprenentatge servei i, tanmateix, és una activitat educativa imprescindible i valuosa.

En resum: Igual que les amanides, com més diversitat en els ingredients de les activitats educatives, millor. Necessitem projectes educatius amb servei a la comunitat i projectes centrats en el propi grup d’alumnes, activitats individuals i grupals, espontànies i organitzades, lúdiques i serioses, senzilles i complexes… Encara que ens apassioni, hem de poder gaudir de les bones pràctiques que no són aprenentatge servei, ni els cal ser-ho.


 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s