Autor: apsvalors

Estima’m i així voldré canviar el món

Unknown

Jaume Funes – Els primers dies del mes de maig, arribava a les llibreries el meu darrer llibre sobre els mons adolescents (“Estima’m quan menys ho mereixi…perquè és quan més ho necessito” Columna Edicions). Més enllà que el consideri una mena de testament adolescent (tinc por de no estar al dia en una realitat acceleradament canviant que necessita noves veus), es traca d’un llibre que sistematitza les mirades i les atencions que els nois i noies adolescents necessiten (el resum de quatre dècades d’estar amb elles i ells). Entre aquestes, estan les mirades i les respostes ètiques. De manera específica, he dedicat dos capítols singulars a reflexionar sobre l’ètica adolescent i sobre la seva necessitat de cercar explicacions al món en el que viuen.

Educar adolescents no és tan sols fer una llarga gimcana dominant un conjunt d’habilitats educatives. És, fonamentalment, un repte permanent d’educació en valors.
No. No podem deixar l’ètica a un costat, com si fos un
tema per a estones tranquil·les, perdudes. Forma una part central de la possibilitat d’esdevenir adults útils en les seves vides.

Els nois i noies en edats adolescents estan immersos en processos de construcció personal, no assumeixen o accepten el que ve de dalt sinó que experimenten, han d’escollir i decidir, es mouen alternativament entre pols contradictoris, els envaeix el malestar o la felicitat indefinida. En aquest recorregut, unes opcions o altres suposen més o menys patiments propis i aliens, formes de ser i de conviure amb més o menys compatibilitat amb el seu entorn, sortides de l’adolescència o resultats finals cap a diferents tipus de ciutadans i ciutadanes joves. En la majoria de les seves cruïlles, dels seus dilemes i dificultats, no és possible ajudar-los sense fer servir els valors. Quan els pares o els educadors pensem a estar al seu costat i ser útils en les seves vides, ens preguntem no només sobre com podem fer-ho sinó amb quin sentit o amb quines pretensions, ens interroguem (hauríem de fer-ho) sobre la hipotètica bondat o maldat dels nostres consells i orientacions. (més…)

Anuncis

El raper i l’educadora

IMG_1083Josep M. Puig Rovira – En la presentació del llibre Educar-se és de valents, que ha coordinat Xus Martín i que va guanyar el Premi Marta Mata de Pedagogia 2017, es va produir un fet que voldria explicar per treure’n algunes reflexions. Després de la presentació del llibre per part de les persones que formaven la taula, un parell de nois que tenen com a afició rapejar van obsequiar la concurrència amb les seves habilitats. El llibre narra un conjunt d’experiències fetes en entitats que treballen amb joves que per mil motius han estat expulsats dels instituts. Nois i noies que solem qualificar com «en risc d’exclusió social». Ho dic perquè són nois poc habituats a parlar davant d’un auditori tan madur i seriós com el que els escoltava. Estaven una mica neguitosos. Els dos rapers, però, van impressionar per la seva destresa amb les rimes i per com van parlar del seu pas per les entitats que els havien acollit. De tota manera, em vull centrar en el final de la intervenció del primer raper. (més…)

La millora i la innovació docent en la universitat

rsluurro_400x400

Salvador Carrasco Calvo – Aquest curs 2017-2018 es celebrarà el X Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI). És un fet a destacar, per la seva significació, més enllà de l’estricte àmbit acadèmic.

El mes de juliol de l’any 2000 els Instituts de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya organitzaven el I Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI). Els organitzadors eren conscients d’estar vivint canvis molt ràpids que obligaven a atendre més a la contínua variabilitat de les coses que a llur estabilitat i continuïtat. Les noves realitats demanaven nous professionals amb capacitat d’autoaprenentatge, per a afrontar noves situacions, coordinar i dirigir equips. Tenien la convicció de trobar-se davant nous i desafiants reptes. A poc a poc va créixer la convicció de la necessitat de fomentar l’intercanvi d’experiències de millora docent, a peu d’aula, des de la voluntat d’afavorir la cooperació entre les universitats en temes de qualitat docent.

Al cap de pocs anys, a mesura que el Congrés s’anava celebrant en les distintes universitats, s’afegirien al CIDUI la resta d’universitats públiques de Catalunya. De fet, totes les universitats públiques catalanes acabarien formant part del Comitè Organitzador del CIDUI. Ben aviat aprendríem a respectar les nostres diferències i a treure’n profit de la riquesa i varietat de la nostra diversitat. El Congrés és avui, una realitat singular, un espai de col·laboració interuniversitària de les universitats de Catalunya, obert a la resta de les universitats espanyoles i d’arreu del món, organitzat per totes les universitats públiques catalanes. (més…)

Humanitat al Mediterrani

DZT9JA_XkAANaST

Èlia Soriano, Andrea Cervilla i Estel Fabra* – El passat dimecres mes d’abril estudiants de primer any d’Educació Social de la Universitat de Barcelona vam tenir el plaer de compartir unes hores amb en Pol Martínez, que ens va explicar la seva experiència com a voluntari de Proactiva Open Arms. Una ONG que va ser fundada per Óscar Camps l’any 2015, després dels tràgics esdeveniments que van viure les persones refugiades a les platges de Turquia. Open Arms es dedica al rescat de persones que es troben navegant al mig del mar mediterrani en barques precàries. Persones que han fugit dels seus països a causa de conflictes bèl·lics, persecucions o situacions de pobresa, entre altres injustícies i violacions de Drets Humans.

A les classes parlem molt de drets humans, conflictes i d’injustícies, alhora que analitzem les estructures econòmiques, geopolítiques i els conflictes bèl·lics que provoquen que les persones que fugin dels seus territoris. Però avui, la tasca del Pol, les seves experiències i la seva sensibilitat pedagògica, ens ha apropat a la dimensió humana dels Drets Humans i a la dura realitat que viuen les persones refugiades. Una realitat que afecta tantes persones en tants territoris, què ens ha fet recordar que la dignitat i els drets haurien de ser inherents a la condició humana i no un discurs demagògic i repetit. (més…)

Ciència ciutadana i aprenentatge servei

bossa_plastic

Josep M. Puig Rovira – No fa massa, la Fundació Catalana de l’Esplai va organitzar una jornada per presentar diferents projectes de ciència ciutadana i per relacionar aquestes experiències amb l’aprenentatge servei. Crec que va ser una iniciativa encertada, amb un gran futur per a totes les parts i amb possibilitats clares de sumar esforços en benefici dels joves, la ciència, l’educació i, naturalment, de l’entorn i de la comunitat. Anem, però, pas a pas. Abans de preguntar-nos per quins motius vincular ciència ciutadana i aprenentatge servei, dues paraules sobre aquestes dues tradicions de treball participatiu.

La ciència ciutadana té com a objectiu incorporar ciutadans en la realització de tasques pròpies de la recerca científica. Animats per les enormes possibilitats que ofereix aquesta iniciativa, s’estan multiplicant els projectes, i més que en sorgiran en el futur. Tres exemples quasi a l’atzar: el Projecte Orenetes vol estudiar els ocells en el medi urbà i demana col·laboració per fer un cens dels nius d’oreneta cuablanca que permeti conèixer la població d’aquestes aus, els seus requeriments ecològics, i també preveure les mesures de protecció que necessita l’espècie; el Projecte Plàstic 0 parteix de la constatació que bona part dels residus que produïm els humans son plàstics i pretén, entre d’altres iniciatives, promoure la seva localització i classificació i també la detecció de microplàstics a la sorra del mar per assolir en els dos casos un diagnòstic i buscar solucions; el Projecte Alerta Forestal està pensat per analitzar l’estat de salut dels boscos, i la seva proposta és recollir dades sobre diferents amenaces que poden patir els boscos amb la intenció de confeccionar mapes que ens donin una idea de la situació actual, del futur previsible i del que caldria fer per revertir alguns problemes. (més…)

CONDUCTES INCÍVIQUES I SOCIALITZACIÓ

5321907996_1b9db26559_bSalvador Carrasco Calvo – Els comportaments incívics d’adolescents i joves, el mal ús o deteriorament intencionat de bens públics o privats en la via pública son identificats pels experts com a actes vandàlics. Un fenomen al que hauríem d’afegir, entre d’altres, la violència gratuïta amb o entre menors als carrers, el “bulyling” escolar i les agressions sexuals. Segons dades de fa uns anys, d’una mostra de 4.200 adolescents i joves aproximadament un 30% dels i les joves d’entre 12–19 anys, declaraven haver tingut alguna conducta incívica o vandàlica (un 33% eren nois i 13% noies) i un 24% havien comés petits delictes, com robatoris, alguna vegada (Diego Torrente, CIIMU, 2012).

Les conductes desordenades o disruptives dels joves i adolescents son modelades pels grups d’amics, l’ambient dels barris, la família, l’escola i altres agents de socialització presents en la comunitat.

Els grups d’amics son el factor de més pes i significació en aquests tipus de conductes. Amics i amigues tenen una influència normativa proporcional al temps que passen junts i a la posició de l’adolescent o jove en el grup: les colles d’amics son potents transmissores de pautes i de conductes.

Un altre factor de risc és l’ambient del barri. Els entorns veïnals desordenats també afavoreixen aquests tipus de conductes. Ja se sap que el desordre crida a més desordre. Els barris amb drogues acostumen a tenir un efecte negatiu en les conductes dels adolescents i joves que hi viuen i les famílies acostumen a trametre una subcultura marcada pel tràfic quan estan involucrades en el mateix. La presència de drogues als barris son un predictor segur d’altres problemes que depassen el desordre de l’entorn i tenen relació directa amb relacions veïnals tenses, amb tarannàs que dificulten la convivència i reaccions violentes o amenaçadores. Els adolescents i joves surten malparats d’aquesta influència amb formes de vida, actituds i hàbits que predisposen a conductes disruptives, vandàliques o violentes. (més…)

L’escola és una comunitat d’aprenentatge que educa de forma global

IMG_1256

José Palos – L’escola és una entitat que aprèn i que necessita aprendre de la pròpia experiència per poder créixer i millorar pedagògicament. Per això, tant l’alumnat com el professorat han de poder participar en la seva construcció diària com a membres d’un projecte educatiu global, més enllà de la participació a l’aula. També és important una participació àmplia i intensa de les famílies en simbiosi amb el context del qual formen part. S’ha d’aconseguir que el centre esdevingui un espai educatiu que uns i altres sentin com a propi. En aquest sentit, la separació de les etapes educatives en diferents edificis i llocs dificulta el desenvolupament de projectes educatius, que haurien de tenir una coherència al llarg de l’educació de l’alumnat (persistència d’enfocaments, traspàs entre etapes, flexibilitat en el currículum, recursos, etc.).

Això suposa que els centres han de tenir línies de treball i projectes construïts col·lectivament, estables a llarg termini i avaluats periòdicament, amb plantilles estables que assumeixin el projecte educatiu i que s’impliquin i participin més enllà de la seva responsabilitat a l’aula. Per això és necessari establir mecanismes i moments d’anàlisi, reflexió i valoració dels objectius plantejats com a comunitat, de la seva línia pedagògica, dels projectes, de l’organització de la qual es dota, i que tot quedi recollit i sistematitzat com a llegat col·lectiu. Això suposa que el professorat ha d’entendre que és formador i educador, que té una funció de professor reflexiu i d’investigador sobre la seva pràctica, i per això ha de tenir una formació específica sobre aquest tema, així com temps i espais per desenvolupar aquesta comesa (observar, identificar, analitzar, diagnosticar, crear, valorar, avaluar, compartir, corregir, proposar, etc.). (més…)

Bibliotecas del siglo XXI

El caso de la Biblioteca del Bon Pastor

C6952376FC134740B724CB787DCDF37A

Patricia Climente Baiget* – Si buscamos el concepto de Biblioteca en internet, encontramos: “Organismo (…) que facilita el uso de los documentos que precisen los usuarios para satisfacer sus necesidades de información, investigación, educativas o de esparcimiento, contando para ello con un personal especializado”. Ciertamente no es una descripción incorrecta, de hecho es una de sus principales competencias. Sin embargo, cuando conoces la Biblioteca Bon Pastor, analizándola bien, pese a cumplir con este cometido, dicha definición poco concuerda con ella, más bien parece que carece de información, y de contenido.

Mi interés por esta institución surge gracias a las jornadas dedicadas al Día Internacional de la Ciudad Educadora (Barcelona, Noviembre 2017). En el turno de ponencias, Virgínia Cierco, directora del centro, expuso y demostró cómo a lo largo de todo estos años se ha reinventado el servicio y la valoración, que puede ofrecer inicialmente, una mera organización pública más, con dichas características y dentro de una localidad concreta. De tal manera que, en este caso, abarca otras funciones de carácter socioeducativo, y que juega un papel fundamental en el barrio, dando respuesta a las necesidades de una parte de la población de Barcelona, con situaciones socioeconómicas, culturales y educativas complejas.

Me pareció sorprendente. Y dado que en la mencionada ponencia, se despertó en mí la curiosidad de ver cómo lo llevan cabo, me dispuse a hacerle una visita y a conocerla personalmente. Allí, me recibió una directora amable, alegre, siempre con una sonrisa y transmitiéndome esa pasión por el trabajo que desarrollan y esas ganas de, permítanme la expresión, apuntarse a un bombardeo con tal de construir una ciudad mejor. (més…)

Reflexió i aprenentatge servei

Captura de pantalla 2018-05-14 a les 12.08.59

Marta Ballvé – L’aprenentatge servei és una metodologia que no queda definida només per una tasca que es fa al servei de la comunitat, sinó que es tracta d’un projecte educatiu ben articulat que dona protagonisme a infants i joves i fomenta la seva participació dins la comunitat. A la cuina dels projectes d’aprenentatge servei, trobem diferents ingredients que no poden faltar i que es corresponen amb els seus dinamismes: necessitats, servei, aprenentatge, participació, cooperació, reconeixement, parteneriat, etc. Però hi ha un ingredient que aglutina tots els anteriors, els dona un valor afegit i els enriqueix: la reflexió

Com deia John Dewey (1971), “només s’aprèn allò que es fa”, però és imprescindible integrar la reflexió com un component inherent a la mateixa pràctica per assegurar l’adquisició de coneixements, el desenvolupament d’habilitats i l’apropiació de valors que tenen com a punt de partida l’activitat

Aquesta guia vol ser una eina per potenciar la importància de la reflexió en els projectes d’aprenentatge servei. Ens ofereix algunes pistes sobre quins poden ser els moments del projecte en què convé crear espais de reflexió, quins són els agents de reflexió, quins lligams podem establir amb l’avaluació dels projectes, quins recursos ens permeten potenciar espais de reflexió…, entre d’altres. Tots els recursos proposats al llarg de la guia es troben explicats i exemplificats a l’annex del final del document.

Descarregar la guiahttp://www.fbofill.cat/sites/default/files/aps_lareflexio_260318.pdf


 

LA QÜESTIÓ JUVENIL

IMG_1012 - Versió2Salvador Carrasco – La qüestió social és la qüestió del segle, escrivia Pi i Margall el 1857. En els mitjans obreristes catalans de la dècada del 1880 es reivindicaven explícitament la igualtat de drets i deures, la dignificació dels obrers i la justícia. El problema social era ja més qüestió de lluita d’interessos i de classes que no pas d’idees. El canvi històric operat, abans de tot, era el pas del «pauperisme» a la nova «qüestió social», en el marc d’una nova societat de masses. Els grans «problemes socials» del moment eren l’abolició legal de l’esclavitud, la qüestió femenina, l’educació i la protecció social dels treballadors. La solució conservadora del moment als nous problemes era, en expressió d’Emilio Castelar, «la del convent»: submissió, compassió i beneficència.

L’Exposició Internacional de París (1900) marcaria una fita important amb un saló monogràfic sobre «La qüestió social». Al llarg de tot el segle XX la resposta dels moviments socials s’articularia a partir de dues lògiques: una de jeràrquica, disciplinada i institucional, la dels partits i els sindicats (de dalt a baix); i l’altra més cooperativa, de base, i propera a l’acció social directa (de baix a dalt). La crisi europea de la socialdemocràcia és un clar símptoma de la fi d’aquell cicle històric llarg, centrat en la «qüestió social», amb la classe obrera a l’epicentre de la societat industrial. (més…)