Autor: apsvalors

Projectes de recerca amb servei a la comunitat

thumbnail_STL

Francisco Gris – El curs passat, al Col·legi Santa Teresa de Lisieux, vam portar a terme una iniciativa que pretén donar resposta a diferents necessitats que van aparèixer en el moment d’incorporar el servei comunitari a la programació curricular de la nostra escola en forma de projecte propi. Encara que ja portàvem uns anys realitzant diferents serveis comunitaris a tots els nivells, vam decidir dissenyar una proposta de centre totalment nova que aprofités la capacitat motivadora de la metodologia de l’aprenentatge servei per millorar el compromís del nostre alumnat amb la seva formació. En aquest sentit, vam posar l’accent en un aspecte concret del currículum: el projecte de recerca de 4t d’ESO.

Així va néixer la idea de combinar el servei comunitari i el projecte de recerca amb els següents objectius: fomentar l’interès de l’alumnat respecte a aprenentatges del currículum gràcies a la capacitat motivadora del servei comunitari; aprofitar aquesta motivació per orientar aquest cap a un tipus de recerca que, gràcies a unes pràctiques de servei, també desenvolupés intensament l’assimilació de valors fonamentals per a la nostra societat: com la capacitat crítica, la participació i la solidaritat; i finalment, reivindicar la necessitat de fer del servei comunitari sota la metodologia de l’ApS quelcom que va més enllà del voluntariat, ja que té també l’objectiu de produir en l’alumnat veritables aprenentatges significatius. És per això que gràcies al projecte de recerca, aconseguim posar en valor la necessitat de realitzar una veritable recerca de la realitat social que volem construir participativament i uns aprenentatges clarament recognoscibles per part de l’alumnat. (més…)

Mereixen un premi

premios-apsRoser Batlle – Promouen la salut en les seves comunitats; afavoreixen el benestar de la gent gran; donen suport a la reinserció de reclusos; lluiten contra l’absentisme escolar o contra la despolitització de la societat; fomenten la lectura, els drets humans dels refugiats, els valors humans i el joc net en l’esport; elaboren solucions per la contaminació del plàstic, per a l’accessibilitat del transport públic o per posar en valor el patrimoni natural i cultural d’un territori; es converteixen en agents de canvi per erradicar la violència de gènere; trenquen esquemes sobre la inclusió dels col·lectius amb discapacitat …

Són llestos i no ho fan sols, sinó que busquen complicitat i contagien als actors de l’entorn: associacions, ONG, centres de dia de gent gran, hospitals, presons, ajuntaments, empreses i comerços de barri, mitjans de comunicació…

18 centres educatius han merescut els Premis Aprenentatge-Servei 2019, un mosaic molt colorit de procedències rurals i urbanes; edats i nivells educatius diversos; centres públics, concertats i entitats socials; d’onze Comunitats Autònomes representades.

Aquest és el cinquè any que la Xarxa Espanyola d’Aprenentatge-Servei, juntament amb l’Editorial Edebé i l’ONG Educo impulsem la iniciativa dels premis, amb un triple propòsit:

  • Reconèixer la tasca dels centres educatius i entitats socials que amaren l’aprenentatge d’accions solidàries destinades a millorar la qualitat de vida de la comunitat.
  • Reconèixer les pràctiques d’aprenentatge servei com a eina d’èxit educatiu i compromís social.
  • Enfortir i difondre una cultura participativa, solidària i de compromís cívic, estimulant la divulgació i la implementació de l’aprenentatge servei.

Tampoc nosaltres, les entitats organitzadores dels premis, actuem en solitari, sinó que establim aliances i sumem esforços amb altres entitats socials, empreses privades i institucions públiques: DKV Assegurances, Obra Social la Caixa, CENEAM-Ministeri per a la Transició Ecològica, Organización de Estados Iberoamericanos, Fundació Princesa de Girona, Fundación Ana Bella, Mullor SA, Abacus, Plena Inclusión, Torresco, Arci Nature, Esemtia. I a més, aquest any, l’Ajuntament de Pamplona actua com a amfitrió de la trobada estatal en què es lliuren els premis.

Breu ressenya dels 18 projectes premiats (més…)

De l’aula a l’institut i al barri

Logo palmera grogaMar Vara Cifre – Per a qualsevol professor, el temps passa amb cursos escolars, per això puc dir que fa quatre anys la directora del meu institut em va dir: “Mar, jo això que fas a l’aula, ho vull per a tot l’Institut”. I l’ApS es va fer amb Les Corts.

El model que l’Ins Les Corts ha anat consolidant va començar amb petits grups d’alumnes de les meves assignatures que es feien responsables dels ApS de cada curs: la Marató de TV3 a 1r d’ESO, el Banc d’Aliments a 2n d’ESO i Les Escoles pels DH amb Amnistia Internacional a 3r d’ESO. Però, el curs 2017-18 la Magic Line proposada a 4t d’ESO va enlluernar a tot el Centre, perquè aquest és realment un Servei fet a mida per a nosaltres: pel lloc on estem situats som un punt d’avituallament durant la cursa de la BML, perquè som al costat del parc de la Maternitat per on passen tots els participants, i els podem animar i donar un cop de mà.

Si ara ho analitzo, penso que hi ha hagut tres moments clau en la integració de l’ApS al Centre:

  • Adaptació entre alumnat-professorat-entitat.
  • Adaptació entre les matèries per crear transversalitat.
  • Adaptació del marc horari del Centre.

En el procés de transformació que hem viscut, el primer pas ha estat millorar el que ja teníem, fer-ho fàcil, perquè fos acceptat per tothom sense neguit. En aquell moment ens va semblar més senzill assignar un projecte a cada grup de 4t d’ESO en funció dels horaris i interessos entre entitats i professorat. Així cada grup tenia assignats un servei i una entitat i el tutor era l’encarregat de dinamitzar el Servei Comunitari, però tota l’organització i la gestió dels projectes estava centralitzada només en la coordinadora amb una reducció horària per poder fer-ho.

La resposta va ser extraordinària; òbviament hi va ajudar el fet que l’alumnat ja coneixia el treball amb ApS d’anteriors projectes i són ells els que van arrossegar el professorat a obrir les seves aules al Servei Comunitari. (més…)

Això és real!

thumbnail_IMG_0855Josep M. Puig Rovira – Cada vegada és més freqüent que els protagonistes d’algunes experiències educatives en parlin usant expressions com la del títol: això és real, és autèntic, va de veritat, parla de l’actualitat, tracta temes que ens preocupen, o altres semblants. Aquesta manera de qualificar les activitats docents apunta a una idea pedagògica rellevant: la formació dels joves demana que participin en la solució dels reptes urgents que té plantejats la societat i el conjunt de la humanitat.

Recordo haver sentit aquesta expressió en una visita guiada a una exposició que mostrava els treballs artístics fets pels grups d’alumnes que havien participat en l’experiència “Creadors en residència del Consorci d’Educació de Barcelona i l’ICUB. Un artista reconegut treballa durant tot un any amb un grup de nois i noies amb l’encàrrec de fer una obra. Per fer-la s’han de plantejar a fons què volen expressar –un veritable treball de crítica social i d’educació en valors–, però també han de veure què poden aprendre de l’artista, com assolir un acord creatiu amb els companys i companyes i, finalment, han d’adquirir les destreses pràctiques i la capacitat cooperativa per realitzar junts l’obra. Un treball que després pot ser exposat i debatut en diferents contextos. Doncs bé, alguns dels que assistíem a la visita vàrem coincidir que es tractava d’una experiència autèntica, del tot real. (més…)

Mou la noviolència


PHOTO-2019-11-22-13-59-41

Marta Burguet -Tres, dos, un… ventallot va! Així, sense més. Sota la mirada perplexe dels vilatans. Una plantofada gratuïta quan passava vora seu per la vorera en direcció contrària. Clara i contundent pràctica de violència, sense més. Ni tan sols es coneixien -deia l’agredit.

Intensa cridòria des de fa una bona estona. El veïnat ja fa temps que està alerta. Sovintegen massa aquests crits del 3r 1a. Després, sovint minven i es fa silenci. Algun veí pateix tot pensant si “acabarà” en violència de gènere. Fa temps que les relacions entre la parella no van gens fines.

Impertèrrit, el Zouhair sap que creuar el Mediterrani no li serà fàcil. Tot i així, persevera. Ha sostingut violències contínues, tant per raó de la seva religió minoritària i perseguida al país, com per l’ètnia a la que pertany. Sap què és la violació dels drets humans a la seva pròpia pell: presó, maltractament, agressió, negació del seu dret de ciutadania…

S’exposen els tres casos a classe. Els joves de 15 i 16 anys entenen que es tracta de vulneració dels drets humans. Alhora, molts també saben adonar-se que hi ha violència, no sempre directa, però sí de la que en diem estructural. L’escola fa un temps que ha optat per treballar la noviolència, per educar en formes de lluita per tal de preservar els drets i deures de tot ciutadà, però fer-ho sense emprar la violència. Ben diferent d’una actitud passiva, d’aquella que per por o indiferència no s’implica i amaga el cap sota l’ala.

Les unitats multimèdia “Mou la noviolència” que han elaborat un equip del Grup de Noviolència Cristiana de Cristianisme i Justícia, volen oferir material de formació en noviolència. 12 videos amb les seves corresponents unitats didàctiques, recullen els següents temes: capgirar l’opressió, autocrítica, violència justiciera com a mite, com arruïnar una lluita pacífica, criteris d’una acció noviolenta, experiències de noviolència al llarg de la història, a l’educació, a la societat i a l’espiritualitat, i superació de la por.

La finalitat de la proposta és treballar pedagògicament la noviolència davant les situacions de conflicte a través de dinàmiques de grup que es poden aplicar en centres educatius però també en entorns no formals. El material vol oferir eines de reflexió i propostes didàctiques amb la versatilitat de poder ser adaptades a edats o identitats culturals diferents.

A hores d’ara trobareu ja les tres primeres unitats

https://moulanoviolencia.net

https://muevelanoviolencia.net

https://movenonviolence.net

Una proposta pràctica que sentim ben necessària per crear ciutadania activa i compromesa en la lluita pels drets i deures, des de l’acció noviolenta.


 

El colegio

Colegio Nacional de Buenos AiresNicolás Barbieri – A l’Argentina, alguns pocs instituts d’educació secundària depenen orgànicament de la Universidad de Buenos Aires (UBA). Instituts públics “preuniversitaris”, s’autoanomenen. El Colegio Nacional de Buenos Aires n’és un. Els alumnes li dèiem simplement El colegio, en una barreja de vanitat i orgull. Del colegio, no podia haver-ne un altre.

Amb el temps, s’ha volgut identificar el Colegio Nacional de Buenos Aires amb valors com el rigor, l’excel·lència i la llibertat. Prestigi és una de les paraules que més ressonen en boca de les seves autoritats, entre els seus claustres i escalinates de marbre de principis de segle XIX. Una institució que “ha dado una pléyade de creadores, escritores, artistas, científicos, economistas, los dos primeros Premios Nobel argentinos, cuatro presidentes y, sobre todo, mucha gente de bien”, segons la web de la UBA. En el meu cas, com que no pretenc guanyar el premi Nobel ni ser president de cap país, us vull explicar els valors que vaig aprendre al colegio i també algunes contradiccions que vaig viure. (més…)

Els CRP com dinamitzadors de projectes d’APS de zona

yeast-protein-interaction-map-hawoong-jeong-university-of-notre-dameMartí Boneta – L’Aprenentatge Servei, degut a la diversitat d’actors i la complexitat dels projectes, és una proposta educativa que comporta un treball en equip de persones i institucions del territori. Centres educatius i entitats de la zona creen aliances per a dur a terme el projecte. Aquesta xarxa comunitària es complementa amb l’administració municipal, organisme proper a la ciutadania i coneixedora de les necessitats i de les entitats de la zona. Cada actor aportarà unes característiques pròpies a cadascun dels projectes. Els Referents d’APS del Centre de Recursos Pedagògics, no intervenim directament en la posada a la pràctica del projecte, com els altres agents. Hem de tenir una visió global i externa per a poder atendre les diferents demandes dels agents que hi participen. El nostre perfil professional ha d’unir coneixements pedagògics i altres purament de gestió. Aquest perfil fa que assessorem i acompanyem els projectes de centres i entitats des de perspectives diferents.

Si seguim el símil dels mitjans de transport, d’entrada el paper del Referent dels CRP és com viatjar en globus. Podem aportar una visió de la realitat propera i més llunyana amb perspectiva general, des de l’aire: coneixem iniciatives i projectes de diferents llocs, persones expertes en el tema i diferents recursos existents. Aquest fons de coneixement pot ser molt valuós alhora de portar a terme una iniciativa d’APS. (més…)

Convivencia: ¿qué valores y cómo enseñarlos?

thumbnail_IMG_0841Josep Mª Puig Rovira y Pedro Mª Uruñuela Nájera – En este escrito partimos del supuesto que la educación para la convivencia y la educación en valores son casi sinónimas. De modo que podremos intentar dar respuesta a las dos preguntas fundamentales que vamos a proponer a continuación con la ayuda de la tradición propia de la educación para la convivencia y de la tradición de la educación en valores. Dos puntos de vista que convergen en un mismo tipo de retos y en un modo de enfrentarse a ellos muy parecido. Pero vayamos a las preguntas que deseamos plantearnos: la primera, qué valores debemos activar cuando queremos educar para la convivencia y, la segunda, cómo deben actuar los equipos docentes para trabajar con su alumnado tales valores en el día a día de los centros. Para responderlas, además de lo que nos aportan ambas tradiciones, contamos con otra ayuda inestimable, nos referimos a lo que nos ofrece el núcleo de este número de la revista Convives: un conjunto variado de experiencias de trabajo para la convivencia que han funcionado bien. Lo que de ellas puede aprenderse es mucho y, en parte, intentaremos que se vea reflejado en las siguientes páginas.

Para leer el artículo: Convivencia: ¿qué valores y cómo enseñarlos?


 

Les start-up del sector edtech volen conquerir l’educació

Caricature_of_Organized_Big_Business_InterestsMarc Fuertes Alpiste – El creixement del sector edtech es basa en les noves possibilitats tecnològiques, però també en la idea que el sistema educatiu ha quedat antiquat. Davant de l’escenari de la necessària actualització educativa, el sistema educatiu es tensa.

Les start-up són iniciatives empresarials basades en la innovació (normalment tecnològica) i en l’escalabilitat. Són una part del teixit empresarial en creixement per tot el món, també a casa nostra. Barcelona està dins del top 20 de la Unió Europea en captació de la inversió de hubs tecnològics (Mobile World Capital, 2019). La majoria dels serveis oferts per aquestes start-ups són productes o serveis en línia, bàsicament centrats en la tecnologia per a la llar, per a la salut i el benestar, sobre transports, viatges, o d’aplicacions per a empreses (Steigerhal, Mauer, & ESCP Europe, 2018).

L’educació, i més concretament el sector edtech (tecnologia educativa), no és dels sectors que més destaquen en les startups catalanes, però això podria canviar. Per posar algunes dades, entre 2010 a 2017 es van invertir 2.300 milions de dòlars en companyies de tecnologia educativa d’educació infantil i primària als Estats Units (Edsurge, 2017). Hi ha 10 start-ups al món de l’edtech que tenen un valor superior als 1.000 milions de dòlars (conegudes com a unicorns), de les quals 7 son a la Xina, 2 als Estats Units i 1 a l’índia (Zhang, 2019). Xina és líder en número de start-ups i en volum econòmic. Només a Pequín hi ha més de 3.000 de start-ups del sector edtech. Segons l’informe Global EdTech Ecosystem, a Londres n’hi ha 520. Segons el Barcelona & Catalonia Startup Hub, a tot Catalunya n’hi ha 73. El creixement del sector edtech es basa en les noves possibilitats tecnològiques, però també en la idea que el sistema educatiu ha quedat antiquat, que no respon als reptes de la societat actual (altament tecnologitzada i globalitzada) i que cal revolucionar l’educació. Davant de l’escenari de la necessària actualització educativa, el sistema educatiu es tensa. (més…)

La cura d’un mateix, la cura de l’altre i l’educació de la responsabilitat

ciudadania-320x310Miquel Martínez – Una de les propostes del Manifest per una educació democràtica en valors fet públic ara fa un any es refereix a la promoció d’un ús responsable i crític dels recursos i eines digitals i dels mitjans de comunicació. Afirma que avui internet i els mitjans tenen un paper essencial en la formació dels més joves i que aquests no són sempre espais democràtics, ni els continguts que circulen són sempre veraços i respectuosos. Cal garantir que l’educació prepari per comprendre críticament la informació disponible i tenir criteri propi.

Les xarxes socials ens posen en contacte amb persones de diferents llocs, edats i maneres de pensar i fer, ens obre a un mon de diversitat ric. Però també es cert que obre un gran finestral on es fàcil que les persones construeixin conviccions i preferències polaritzades a partir del que diuen o pensen els que més presencia tenen. També generant cercles de confiança mútua que sens dubte poden ser virtuosos i positius però que també poden generar relacions de dominació, contraries al respecte a la nostra singularitat. Del que tracta l’educació en valors es de propiciar les condicions per que cada persona pugui compartir lliurament i crear valors, en no perdre’s en el “es diu” o “es fa”, tenir criteri propi i saber discernir. I cal educar per fer-ho de manera èticament responsable, entenent el terme responsabilitat en el sentit que li dona Levinas com generada per la interpel·lació ètica de l’altre. (més…)