Aprendre a partir d’escoltar la veu dels aprenents

equip1

Jordi Calvet – Una vuitantena de nois i noies d’entre 12 i 16 anys de quatre instituts diferents es van trobar al campus de Mundet tot el matí d’un dijous de fa unes setmanes. La jornada portava per títol «Com aprenem treballant per projectes». Què va impulsar a venir a la Universitat de Barcelona aquests adolescents i el seu professorat? Què els va fer venir des de Vilafranca del Penedès, des de Cardedeu, des de Lliçà d’Amunt o des de Sant Andreu de Palomar?

Una dotzena de professors i professores, alguns d’ells membres dels equips directius de diversos instituts, durant aquest curs, en el marc de les activitats formatives de l’ICE UB, han estat reflexionant i construint un relat comú sobre el canvi que s’està produint en aquests instituts. Per aprofundir en el mutu coneixement, per reflexionar sobre les accions i activitats que el projecte educatiu de cada centre promou, el professorat ha consensuat i compartit estratègies per renovar els seus centres i ha desenvolupat una guia referida a set dimensions: currículum, avaluació, inclusió, espai, temps, metodologies i relacions. Segueix llegint…


 Capital humà

IMG_1981

En mi soledad
he visto cosas muy claras
que no son verdad.
Antonio Machado.
Proverbios y cantares (XVII).

Salvador Carrasco Calvo – Un vell proverbi llatí deia que no ens han de preocupar les paraules mentre quedi clar allò que signifiquen. Ens preocupa l’ús i l’abús de determinats termes, per la confusió que s’està creant. Potser utilitzem les mateixes paraules però, sovint, es fa referència a significacions diferents. Amb un mateix lèxic podem arribar a no entendre’ns, perquè no parlem del mateix, o a legitimar situacions inacceptables. És el que ens està passant amb expressions com «excel·lència», «competitivitat», «capital social», «capital humà», «capital educatiu»… per posar només alguns exemples.

El llenguatge canvia amb el pas del temps i expressa les mutacions de la societat en què vivim. En ell es manifesta o s’amaga, també, la lògica del poder que domina en cada època i lloc concret. El llenguatge esdevé, així, un dels mitjans que el poder establert utilitza per crear condicions favorables als seus interessos i necessitats i posar les bases per al seu desplegament sobre la societat. El llenguatge acostuma a emmascarar la realitat, desviant l’atenció o dotant d’una aparent neutralitat els cada dia més subtils mecanismes de control social. Ens cal estar atents a l’ús i al significat que donem a determinades expressions, que han calat a fons en el llenguatge popular i ordinari. Segueix llegint…


 Projecte siguem Eco-Ètics

IMG-20170120-WA0001-768x1024Aina Puig – Aquest trimestre els alumnes de 4t d’ESO del Col·legi Manyanet Blanes van realitzar el projecte Siguem ECO- ÈTICS. El projecte va sorgir amb la finalitat de fer comprendre a l’alumnat de secundària que existeix una banca alternativa.

En aquesta experiència, els alumnes de l’assignatura optativa d’Economia de 4t d’ESO, per grups cooperatius i després de fer una exhaustiva investigació, organitzaren un taller informatiu per dur a terme a la Universitat de Girona. Concretament, els participants del taller eren els estudiants del Grau en Geografia, Ordenació del Territori i Gestió del Medi Ambient.

Un cop els nostres alumnes van arribar a la Facultat de Lletres, es van barrejar amb els universitaris i van fer equips. Primer, els alumnes de 4t havien d’exposar els aprenentatges adquirits a l’assignatura d’Economia i, després, els universitaris de l’assignatura de Geografia Econòmica havien de plantejar una pregunta realitzada pel seu professor i explicar la resposta als alumnes de 4t d’ESO. Seguidament, els grups van haver de preparar un PPT de tres o quatre diapositives per exposar la resposta de la pregunta plantejada. Finalment, cada grup va tenir uns 5 minuts per exposar a la resta de companys/es el tema relacionat amb les finances a escala global.

Principalment, l’exposició es va dur a terme per part dels alumnes de 4t d’ESO. Tot i així, els universitaris van acompanyar als alumnes de la nostra escola i van aclarir els dubtes que no s’havien resolt.

El projecte va partir de la necessitat de fer obrir els ulls als alumnes i als universitaris, que un dels principals motors de canvi envers l’economia som nosaltres mateixos. Donar a conèixer que existeixen diferents alternatives financeres i que els usuaris tenim molt a dir i decidir sobre el nostre model econòmic és un dels reptes actuals de les aules del Col·legi Santa Maria. La gran majoria de l’alumnat considera que l’única alternativa financera existent són els bancs tradicionals. Aquesta necessitat fa que l’escola es marqui l’objectiu d’ampliar aquesta simple visió i fer persones de futur, obertes, dialogants i ciutadanes del món.

Enguany aquest projecte ha rebut la subvenció per part de la Fundació Bofill i Oikocrèdit. Aquesta beca ha permès dur a terme el taller a la UdG ja que subvenciona el desplaçament dels alumnes. La realització del projecte va permetre crear un bon espai d’aprenentatge i d’intercanvi entre universitaris i alumnes de l’escola.


 Postveritat

Debat conceptual II

IMG_1980

¿Tu verdad? No, la Verdad,
y ven conmigo a buscarla,
la tuya guárdatela.
Antonio Machado.
Proverbios i cantares (LXXXV)

Salvador Carrasco – D’un temps ençà, als mitjans de comunicació no cessen d’aparèixer comentaris sobre el gastat concepte de postveritat. A la «societat de l’espectacle», per qualificar-la amb l’expressió de Guy Debord, tot és possible, res seria veritat ni mentida. Aquesta seria una qüestió sense importància: «En el mundo realmente invertido, lo verdadero es un momento de lo falso».

Sumida en un fort escepticisme ambiental, la vida social i política està sent devorada per notícies falses i rumors interessats, difosos amb intencions espúries, que no triguen a fer palesa la incompetència radical de molts mentiders. Diríem que no prima el respecte a la veritat factual sinó la seva deformació per part dels poders. Es pot apreciar en l’economia, la política, el comerç, l’art… El fenomen serà tractat en el VII Congrés Català de Sociologia. Com bé deia Michel Wieviorka, s’imposa «afrontar la postveritat i el complotisme» (La Vanguardia, 3.III.2017). Segueix llegint…

 


 Va de valors – #gràciespuig

Josep

Xus Martín – Final de curs intens a la Facultat d’Educació de la UB. I enmig de classes, exàmens, reunions i programacions diverses, un regal de cinc minuts carregat de valors: la trobada d’alumnes de diferents promocions de Pedagogia per donar les gràcies a un professor que ens estimem: el Josep M. Puig, que dimecres passat va fer la seva darrera classe. He tingut la sort de treballar al costat del profe durant trenta anys, i no em puc estar de compartir amb vosaltres un tastet de les moltes coses que he après d’ell.

Que la nostra facultat està al servei de l’educació. I que per poder ajudar els mestres, monitors de lleure, caps d’agrupament i educadors socials els hem d’anar a veure, escoltar i treballar junts cara a cara i colze a colze. Que les innovacions no es dissenyen des de la universitat i s’apliquen a la realitat, sinó que neixen a les escoles bressol, als centres de primària i als instituts, als esplais, a les Unitats d’Escolaritat Compartida i a les entitats; però que el professorat i els estudiants universitaris les podem acompanyar i facilitar. I que fent-ho aprenem més i ens fem millors. Segueix llegint…


La UB impulsa un màster sobre educació en valors i ciudadana

400638c9-b7cf-4ef8-90e0-d53fedbf14b9

En un moment de tanta complexitat social, econòmica, política i de crisi de valors com la que estem vivint, l’àmbit de l’educació ha d’assumir el repte de fomentar i desenvolupar nous projectes de convivència.

L’educació en valors i per a la ciutadania és avui una preocupació central i una tasca important de totes i tots els professionals de l’educació i d’altres professionals que, sense tenir una funció educativa explícita, també estan educant en valors i formen ciutadans i ciutadanes.

El màster s’adreça a tots els llicenciats/des i graduats/des que vulguin incorporar l’educació en valors i per a la ciutadania en el seu camp d’acció professional.

Va dirigit al professorat de primària i secundària, als professionals de la pedagogia, psicopedagogia, educació social i treball social, així com a d’altres de l’educació no formal i informal, el tercer sector, els mitjans de comunicació, l’administració educativa i les entitats socials. En la mesura que l’educació en valors és una funció humana present arreu, ens adrecem a tothom que consideri que des del seu lloc de feina està educant en valors.

 

Descarrega’t aquí el Tríptic informatiu sobre el màster!


Innovació educativa

Debat conceptual I

IMG_1982

      — Ya se oyen palabras viejas.
 — Pues aguzad las orejas.
                                              Antonio Machado.
                            Proverbios y cantares (XLI)

Salvador Carrasco Calvo – L’educació catalana està vivint un període excepcional d’ebullició i emergència d’iniciatives des de la base mateixa del sistema. Som davant d’una important oportunitat que ens interpel·la i obliga a estar a l’altura del moment, per revisar críticament les estratègies i les prioritats educatives. No es tracta de seguir modes oportunistes, sinó de donar respostes noves, si cal, als nous problemes i als reptes de primera magnitud que tenim al davant.

En aquests darrers anys una expressió ha vingut a descriure la conjuntura en la qual sembla que ens trobem: innovació educativa. La innovació sembla ser la marca dels centres d’excel·lència, el senyal de qualitat de l’educació, el missatge que cal transmetre a les famílies, especialment a l’hora de la preinscripció, de triar escola per als seus fills. Sembla que si una escola no té l’etiqueta d’innovadora no sigui avui una bona escola. Segueix llegint…

 


 UNA REVISTA EN CRECIMIENTO

RIDAS. Revista Iberoamericana de Aprendizaje Servicio. Número 3

Captura de pantalla 2017-05-30 a les 15.36.36María Nieves Tapia* – Este nuevo número de RIDAS, Revista Iberoamericana de Aprendizaje Servicio marca una etapa de crecimiento significativo para una publicación que cumple tres años, pero que es fruto del largo camino de más de una década de trabajo compartido por la Red Iberoamericana de aprendizaje-servicio y más recientemente por la Red Universitaria de Aprendizaje Servicio española.

En 2005, la naciente Red Iberoamericana de aprendizaje-servicio se propuso desde su documento fundacional ser “un espacio de aprendizaje, de articulación, ejecución, sensibilización e investigación, de oportunidades para el desarrollo y apoyo para el aprendizaje-servicio”1. En un tiempo relativamente corto para lo que implica visibilizar una innovación educativa, el aprendizaje servicio –o aprendizaje-servicio solidario, como lo denominamos en muchas partes de América Latina- ha generado redes y políticas nacionales y regionales, y congregado a más de un centenar de miembros – organizaciones sociales, Universidades, organismos gubernamentales e internacionales- de América Latina, España y los Estados Unidos. Segueix llegint…


Barcelona educa per a la Justícia Global 

logoJornadesJG2

Laura Gutiérrez, Maria Monzó, Mariona Ramírez, Judit Rifà* – La cooperació internacional i l’educació per al desenvolupament, impulsades tant per les ONG com pels governs locals, regionals i estatals, han viscut un recorregut històric llarg i ha evolucionat a través dels anys i dècades transitant d’un model assistencialista a altres models de desenvolupament. Aquests canvis s’han viscut a nivell mundial i també al nostre país i a la ciutat de Barcelona.

Caminant cap a la Justícia Global

Actualment es viu un moment de canvi de paradigma, en el qual es transita de la cooperació i l’educació per al desenvolupament a la cooperació i educació per a la Justícia Global. El canvi principal d’aquest nou paradigma busca incidir sobre les causes estructurals de les injustícies. S’entén que el món és un, la pobresa és una, per tant, es trenca la dicotomia nord-sud i es fa visible que existeix una interdependència en totes les nostres accions a nivell global, el que fas aquí té un efecte a qualsevol lloc del món. Hi ha fenòmens amb origen a casa nostra que generen interferències negatives sobre comunitats vulnerables. La voluntat d’aquest nou paradigma és la de contribuir a prendre consciència de les nombroses interdependències entre el món local i el món global amb èmfasi en els mecanismes que generen desigualtats. En aquest escenari de globalització i descentralització política, el paper dels governs locals i la seva proximitat amb el territori esdevé un element central. Segueix llegint…


Premio Aprendizaje Servicio 2017

logo

La Red Española de Aprendizaje-Servicio, la Fundació Educo i Editorial Edebé tornen a impulsar la convocatòria de caràcter estatal Premio Aprendizaje-Servicio 2017, adreçada a entitats socials, centres d’educació Infantil-Primària, ESO- Batxillerat i Formació Professional, que estiguin desenvolupant pràctiques de aprenentatge servei.

Són pràctiques que uneixen èxit educatiu i compromís social. En elles, nens, nenes i joves s’impliquen en accions solidàries destinades a millorar el seu entorn al mateix temps que enforteixen coneixements, habilitats, actituds i valors: aprenen tot fent un servei a la comunitat.

  • Plantant arbres, aprenen sobre els boscos i el paisatge, la desforestació, el canvi climàtic…
  • Muntant una campanya de donació de sang, aprenen sobre els grups sanguinis, els components de la sang i la seva funció en l’organisme, les transfusions…
  • Creant un itinerari turístic amb codis QR, aprenen sobre el patrimoni artístic i urbanístic de la seva població, sobre història, sobre tecnologia mòbil…

I en totes aquestes experiències, a més, els nois i noies aprenen esforç, organització, treball en equip, presa de decisions, solidaritat, empatia, habilitats comunicatives…

Hi ha moltes raons que expliquen el boom de l’aprenentatge servei, però probablement la més significativa és que funciona i es difon boca a orella. El professorat relata millors resultats acadèmics i millor clima de convivència a les aules quan s’aplica aquesta metodologia.

Des de la web aprendizajeservicio.com s’accedeix a tota la informació. Els projectes es poden presentar en català, euskera, gallec i castellà. Hi ha temps fins al 30 de setembre 2017.

Si coneixeu educadors implicats en desenvolupar el talent dels nois i noies al servei del bé comú… animeu-los a presentar el seu projecte!


El balancí com a dispositiu moral

Mirades a l’Escola Bressol

balanciFátima Avilés i Josep M. Puig* – Un balancí o palanca és un aparell lúdic fet amb una barra llarga que té a cada extrem un espai per seure-hi; el seu punt mig està unit a un suport fixat al terra, i això permet a la barra pujar i baixar. Els usuaris s’han d’asseure als extrems i, alternativament, empènyer cap amunt amb les cames. L’anar i venir resulta divertit, i les capacitats motrius i morals que posa en joc el converteixen en un instrument didàctic de relleu a les escoles bressol. Entre els dos i tres anys s’aprèn a usar-lo, i durant la resta de la vida pot ser un passatemps agradable.

Us expliquem una escena de balancí, una de les tantes que hem vist, i que segur que us en recordarà alguna de semblant. Segueix llegint…


“Volem que els alumnes siguin conscients que el feixisme no està eradicat.”

Profes Sandra i GemmaPaula Escobar / Josep M. Puig La Sandra Avellaneda i la Gemma Marín són professores d’història i de llengua i literatura catalana, respectivament, a l’institut públic Bruguers de Gavà (Baix Llobregat). Juntes impulsen el Projecte Buchenwald, un projecte proposat per l’Amical Mauthausen, una associació orientada a defensar els drets morals i materials dels deportats del franquisme als camps de concentració nazis i a recuperar la memòria històrica sobre la Guerra Civil Espanyola i el feixisme a Europa. El projecte es realitza a segon de Batxillerat, encara que ja apareixen pinzellades que involucren els alumnes de primer, i es vehicula a través de diferents d’activitats que culminen amb un viatge al camp de concentració de Buchenwald (Alemanya).

Quins són els objectius del Projecte Buchenwald?

Gemma – L’objectiu és que els alumnes siguin conscients de la situació política i social que es viu en el present, fent memòria del passat perquè no s’oblidi. Per entendre el present necessitem anar a buscar en el passat. També volem ajudar els alumnes a tenir criteri, a desenvolupar l’esperit crític, a posar-ho tot en qüestió i a treure la seva pròpia opinió sobre els fets.

Sandra –És un projecte de sensibilització, volem que els alumnes siguin conscients que el feixisme no està ni molt menys eradicat. Busquem plantejar-nos en primera persona què té d’actual el passat i com podem actuar en el present per tal que no es torni a repetir. Segueix llegint…


Projecte Buchenwald

Processed with VSCO with c1 presetPaula Escobar Muro* – El Projecte Buchenwald és un projecte d’institut que busca recuperar i defensar la memòria històrica per tal de construir un pensament obert, crític i democràtic. Aquest projecte s’impulsa durant els dos anys de batxillerat a l’Institut Bruguers de Gavà i compta amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen, una associació orientada a defensar els drets morals i materials dels deportats del franquisme a camps de concentració nazis i preservar la seva memòria.

El projecte es vertebra a través de la matèria d’Història de 2n de batxillerat, que recorre la història d’Espanya des de la Restauració fins a la Transició, encara que ja n’apareixen pinzellades a 1r per començar-hi a involucrar els alumnes. L’integren gran quantitat d’activitats, que varien en funció de l’any. Tot i així, el més important és el tractament que se’n fa, ja que es deixa espai constant a la reflexió, la iniciativa personal i el debat col·lectiu. Segueix llegint…


Educació en plural

Tort, A. i Collet, J.: Escola, famílies i comunitat. Barcelona, Octaedro, 2017.

UnknownL’element nuclear del llibre que ha escrit l’Antoni Tort i en Jordi Collet – Escola, famílies i comunitat. Octaedro, 2017– pot resumir-se dient que, “tota educació requereix el plural per ser conjugada. Ja no podem continuar parlant d’educació, sinó d’educacions. I és que, atès el nou i canviant context social, educatiu i familiar, totes les educacions són necessàries per donar respostes adequades als reptes de la socialització. En altres paraules, avui ja és imprescindible entendre, plantejar i construir qualsevol resposta educativa, sigui en l’àmbit que sigui, des de la perspectiva de les educacions: familiar, escolar i comúnitària, i la seva total interdependència. Aquí resideix la clau del llibre: no es pot intentar educar pertinentment al segle XXI sense tenir en compte aquestes tres dimensions i les seves estretes interrelacions”.

“Per això, la perspectiva del llibre, que mira i analitza de manera interdependent els nens i nenes, els progenitors, les institucions docents, les entitats socials, les xarxes socioeducatives, i la comunitat, pretén ser una eina útil per visibilitzar de manera concreta aquestes regles i barreres invisibles que condicionen què i com eduquem. La perspectiva del llibre pot ser resumida, molt breument, en una frase: per educar avui és imprescindible un treball en xarxa corresponsable entre famílies, docents i comunitat. Ningú no pot educar en solitari o, pitjor encara, en contra dels altres agents. Les barreres, obstacles i dificultats en aquesta xarxa són impediments a una bona socialització. Educar avui és tan complex que tothom és necessari en aquesta xarxa educativa i tothom requereix dels altres agents”.


Xarxes informals d’amistat i de cura

Supernenes còpia

Roser Batlle – Rojas Marcos sempre diu que hi ha dues coses que nota quan arriba a Espanya procedent dels Estats Units, només a l’aterrar a l’aeroport: l’olor de cafè-cafè i lo molt que parlen les dones.

A risc de fomentar el tòpic sobre els llatins, crec que pot tenir raó: el cafè que beuen als Estats Units és bastant dolent i cal reconèixer que aquí tothom parla pels colzes, però les dones més encara.

M’interessa aquest tema, perquè crec que les converses entre dones freqüentment són l’embolcall de quelcom una mica més profund, ja que solen estar impregnades de grans dosis d’amor fraternal i de cura mútua.

Aquestes relacions a vegades es consoliden de manera informal, com a entorns de pertinença: una se sent emocionalment vinculada i acompanyada pel grup d’iguals. Segueix llegint…


Inclusión y convivencia

REVISTA CONVIVES Nº 17

Captura de pantalla 2017-04-23 a les 19.36.21

Àngels Grado y Pedro Ma Uruñuela – ¿Qué relación existe entre inclusión y convivencia? ¿Es posible que un centro educativo trabaje la convivencia positiva y no tenga en cuenta la inclusividad como principio básico de todas sus actuaciones? Se trata de una situación contradictoria en sí misma, un dilema imposible ya que, si falta una de las dos dimensiones, no podría hablarse ni de escuela inclusiva ni de convivencia positiva.

Inclusión y convivencia pueden considerarse las dos caras de una misma moneda. Siempre hemos considerado que el centro escolar tiene una doble dimensión, la de ser un centro de aprendizaje y, a la vez, ser un centro de convivencia. Los chicos y chicas vienen al centro educativo a aprender, en el amplio sentido de la palabra: adquirir conocimientos, capacidades, habilidades, valores, etc. Y ese aprendizaje lo llevan a cabo conviviendo con otras personas, con sus maestros y maestras, con los compañeros y compañeras, de manera que una buena convivencia es la llave para el éxito del aprendizaje y, a la vez, un contenido fundamental del mismo.

Por eso consideramos importante dedicar el presente número de la revista a profundizar en lo que es la inclusión educativa y su relación con la convivencia. La inclusión educativa ha tenido una larga evolución en su formulación y planteamiento, suponiendo un salto importante desde planteamientos de selección a planteamientos de equidad, de garantía de la educación para todos los niños y niñas, pasando por planteamientos de cómo atender al alumnado que presentaba necesidades educativas específicas. A la vez, sigue siendo una de las aspiraciones y necesidades más importantes en estos momentos, ya que, desde varios frentes, vuelve a cuestionarse la conveniencia de una educación inclusiva para todo el alumnado.

Sin embargo, son muchos los estudios que señalan cómo los problemas de convivencia en general, las situaciones de disrupción e indisciplina, también llamadas violencias de baja intensidad, correlacionan con situaciones de exclusión escolar, con la falta de éxito académico y, en definitiva, con la exclusión de una serie de alumnos y alumnas para quienes los planteamientos que les hace el sistema educativo les resultan muy ajenos a sus intereses, necesidades, cultura o valores individuales y de grupo.

De ahí la importancia de reflexionar, una vez más, sobre qué es la inclusión, qué relación mantiene con la convivencia, cómo puede y debe plantearse y, sobre todo, cómo puede llevarse a la práctica diaria de las aulas.

Descarregar el documenthttp://convivesenlaescuela.blogspot.com.es/2017/03/revista-convives-n-17-inclusion-y.html


El carácter de los maestros importa

Esteban, F. (Ed). (2016). La formación del carácter de los maestros. Barcelona: Edicions UB.

978844754011¿Por qué nos marcó aquella maestra de la que es imposible olvidarse?, ¿qué hizo aquel maestro que consiguió que amáramos lo que él tanto estimaba? Cuestiones como estas nos hablan del maravilloso arte de educar, y nos advierten de un hecho que no debería pasar desapercibido: ser maestro y maestra es algo más que saber y saber hacer, es saber ser, o mejor dicho, saber ser de una forma y no de cualquier manera. La formación universitaria de maestros y maestras no debería desatender el carácter de aquellas personas que quieren dedicarse a la educación. La cuestión no es baladí, el carácter de un maestro puede conseguir maravillosos resultados o provocar desastrosas consecuencias en su alumnado. Este libro, fruto de una investigación, presenta ideas sobre la formación del carácter de aquellas personas que quieren cambiar el mundo a través de la educación.


Lideratges per al segle XXI

salvador-carrascoSalvador Carrasco Calvo – En la Societat actual sembla que s’ha d’«excel·lir» per a ser algú. Cal estar a dalt dels llistats del sublim «Olimp» dels primers llocs de les múltiples carreres per «la franja alta» de qualsevol llistat. Fins i tot els rànquings de corrupció arriben a ser notícia.

L’interès per l’excel·lència i el lideratge té profundes arrels històriques i culturals.

Durant «l’època obscura», l’excel·lència obsessionà la reialesa de Micenes i, a la Grècia arcaica, interessà als aqueus i als troians, com descriu la Ilíada. En temps d’Homer, l’areté era una prerrogativa, el privilegi dels «millors», els «superiors»: era la virtut de l’aristocràcia i la noblesa militar. L’expressió deriva de l’arrel Ari-… ‘dominar, dirigir, manar’… «destacar sempre, sobresortir per sobre dels altres i no tacar el llinatge i l’honor dels meus pares». L’heroi mai no tornava enrere per escapar d’un destí tràgic. Segueix llegint…

 


La educación, en teoría

Martínez, M. Esteban, F, Jover, G. y Payà, M. (2016). La educación, en teoría. Madrid: Síntesis.

9788490774380GREM – ¿Cómo es un buen profesor? ¿Qué hace una maestra que, año tras año, maravilla a gran parte de sus alumnos? ¿Y qué se espera del alumnado hoy en día? ¿Qué es eso que tanto se escucha de que alumnos y alumnas son los protagonistas del hecho educativo? ¿Es que un alumno hoy ya no es igual al de hace unos cuantos años? ¿Qué hay que enseñar hoy en las escuelas e institutos? ¿Cómo es que gran parte de lo que siempre se había enseñado ya no parece ser importante y útil? Y por cierto, ¿cómo enseñar lo que hoy en día debe ser aprendido?, ¿aún hay alguien que se dedica a explicar la lección y nada más?, ¿y qué tiene de malo si eso sucede? Este tipo de cuestiones no resultan extrañas, surgen en el momento menos pensado, aparecen en escuelas, por supuesto, pero también en hogares, debates televisivos y radiofónicos, artículos periodísticos, blogs y cenas de amigos. Quien más quien menos sospecha que la educación, en teoría, debe ser tal cosa o la de más allá, y ante tanta opinión, idea, propuesta o dictamen, es preciso acudir a la Teoría de la Educación y detenerse en ella, no para buscar una respuesta prestada, sino para obtener instrumentos con qué pensarla. La educación no es cualquier cosa, nuestro futuro va en ella, y quizá sea el momento de intentar ordenar, en teoría, la situación en la que nos encontramos.


ApS: cap a una perspectiva crítica de la “irreal” realitat

IMG_0458Deli Miró-Miró* – En el últims temps estem assistint, des de centres educatius i comunitat, a un progressiu desenvolupament d’un camí de no retorn de diverses formes pedagògiques que s’emmarquen en la pràctica educativa de l’aprenentatge servei.

Molts de nosaltres, coincidim en afirmar que l’aprenentatge servei és una eina pedagògica excel·lent i valuosa que facilita als participants l’assoliment de competències, habilitats, capacitats, actituds i talents vers, el viure i el conviure, el ser i l’estar, i d’habitar i existir en el món. La participació en projectes d’aprenentatge servei suposa aprendre en el marc de la col·laboració i la reciprocitat social, a més de vehicular processos d’aprenentatge experiencial i generar formes d’acció significativa envers el context. Segueix llegint…

 


Especisme, un tema moral

World Forest and Wildlife Conservation

Cristina García* – De vegades ens preguntem per què les persones bones fan coses dolentes i sovint trobem que aquestes persones no tenen la visió d’estar fent mal a ningú, sinó que les seves accions són conseqüències d’una creença en què es deshumanitza a qui es fa mal. Quan ens creiem superiors a algú, som capaços de justificar males accions en contra seva. Podem reconèixer aquestes justificacions davant d’actituds racistes i masclistes, per exemple, i m’agradaria assenyalar un altre tipus de discriminació que cometem amb freqüència: l’especisme. Segueix llegint…

 


Participació social i Consells d’Infants

Captura de pantalla 2017-03-15 a les 15.35.38Jaume Trilla Bernet* – Els infants no poden votar en les eleccions polítiques, però sovint acompanyen als seus pares quan aquests van a fer-ho; i segurament molts els pregunten a qui votaran i perquè. Veuen propaganda electoral pels carrers i -quin remei!- la de la televisió. Alguns també tenen les seves simpaties o antipaties pels diversos polítics i partits que es presenten; i tanmateix potser en parlen entre ells a l’escola o a l’esplai. Però el fet es que, per més que els menors puguin tenir les seves opinions polítiques, la nostra societat no els permet encara expressar-les en forma de vot. Sí que voten a l’escola per triar els seus delegats o per prendre determinades decisions relacionades amb les activitats de la classe. Que els infants puguin dir la seva en (i sobre) les institucions de les que formen part (família, escola, entitats d’educació en el lleure …), és una forma de participació important i necessària. Segueix llegint…

 


Infància i participació política

Captura de pantalla 2017-03-15 a les 15.41.07

Recull d’Experiències de Consells d’infants i/o adolescents de Catalunya

 

GREM – Aquest llibre és una obra col·lectiva, editada per Ana M. Novella i Asun Llena, en la que trobareu la descripció de consells actius i aquells que estan en procés, així com la veu dels seus protagonistes que ens narren en primera persona què significa per a ells prendre part i/o acompanyar a aquest òrgan. També hi ha unes pàgines en les que s’exposen les característiques que els defineixen i els elements que han impulsat la constitució dels consells, així com algunes aportacions per amplificar el seu potencial transformador i d’incidència en el disseny del municipi. La participació política dels infants és un repte que ens implica a tothom.

 

 

Per descarregar el llibre: https://issuu.com/conselldinfants/docs/llibre_28nov_issuu


Memòries d’Artur Martorell de les Colònies escolars a Capdella  

Llums a la Vall Fosca

fotos llibreMartí Boneta i Carrera* – Els anys 1917, 1918 i 1919 i durant un mes de l’estiu, la Central de Capdella al Pallars Jussà va acollir un grup de vint-i-cinc nens amb els seus mestres procedents de la ciutat de Barcelona. Es tractava d’unes colònies escolars, organitzades per l’Ajuntament de Barcelona, que es van dur a terme sense interrupció des del 1906 fins ben entrada la Guerra Civil a diferents llocs de Catalunya amb l’objectiu de millorar la salut d’infants que vivien a la ciutat Comtal. El contacte amb la natura, una higiene acurada i una bona alimentació els aportava un benestar perdurable un cop realitzades les colònies. En aquest llibre es presenten les memòries que va escriure el conegut mestre Artur Martorell durant les colònies de 1917 i 1918 que ell mateix va dirigir a Capdella (les de 1918, per cert, inèdites fins avui). Aquests documents reflecteixen el dia a dia de l’estada, descripcions d’alguns nens i la seva renovadora teoria pedagògica. En Martorell hi introdueix un seguit d’elements que prendran cos de manera progressiva. A part de les activitats més usuals, com ara excursions, jocs, esports, gimnàstica, cants… Martorell parla de la lectura, de la biblioteca de les colònies i del descobriment de la central hidroelèctrica. Segueix llegint…

 


Valors i compromís en les organitzacions

salvador-carrascoSalvador Carrasco Calvo* – Moltes entitats del lleure educatiu tenen com a punt de referència uns valors, que signifiquen l’esperit, la força interior i el coratge de futur del seu projecte. Són valors que els inspiren i que expliciten en els respectius Codis d’Ètica.

 En primer lloc, es tracta de viure el somni d’una societat millor, amb plena consciència que això és, avui, una utopia, quelcom que no existeix encara, un enlloc. Sense utopia perdríem la capacitat de configurar la nostra història i la capacitat de comprendre-la i transformar-la. Parlem d’entitats que vindiquen els infants, els joves i la societat sencera, una forma de vida feliç: respectuosa, justa, pacífica, solidària i sostenible.

Sabem que la felicitat és una construcció social, amb variacions segons les cultures. També que tots els infants i joves tenen dret a ser feliços, a tenir una vida en harmonia i en pau, i a construir i desenvolupar el seu projecte vital personal. Potser és oportú recordar aquella dita epicúria: «No és possible viure feliç sense viure de manera sensata, honesta i justa». Segueix llegint…

 


El apoyo mutuo

9788415862727_0“El Apoyo Mutuo, de Kropotkin, es uno de los grandes libros universales. Un hecho que evidencia tal afirmación es que continúa siendo reeditado y que constantemente se encuentra agotado. Es un libro que siempre ha sido difícil de conseguir, incluso en bibliotecas, ya que parece estar en demanda permanente.” Así comienza el prólogo que Ashley Montagu escribió para esta obra en el año 1955. Pues bien, al menos por un tiempo, la editorial Pepitas de calabaza ha solventado el inconveniente publicando una magnífica edición de una obra que conserva plena relevancia. La solapa del libro explica con claridad los motivos de tal vigencia, de modo que nos vamos a permitir reproducirla en buena parte.

“En su versión divulgativa, la teoría de la evolución de Darwin suele llegarnos filtrada por la ideología capitalista, que se ha apropiado de ella para justificar científicamente sus presupuestos. Así, la victoria en la famosa «lucha por la vida» ha pasado en el imaginario occidental a ser patrimonio de «los más fuertes». Sin embargo, esta simplificación interesada no figuraba como tal en la teoría de Darwin, que se inclinaba más por la figura de «los más aptos».

Aunque Piotr Kropotkin no fue el primero que denunció esta grosera manipulación, sí fue el primer naturalista que estuvo en condiciones de ofrecer un estudio pormenorizado de sus implicaciones. Y lo que Kropotkin descubrió puede ser fácilmente resumido: «Los más aptos» no tienen por qué ser los más fuertes ni los más individualistas, sino los que mejor se adaptan al entorno. Y las especies que más posibilidades tienen de sobrevivir son aquellas que saben encontrar en la solidaridad la mejor arma para asegurar su devenir. Así aparecen las nociones de «apoyo mutuo» y de «ayuda mutua». Pero Kropotkin no se limitará a ofrecer una explicación ajustada de los presupuestos de Darwin, sino que, sacando las conclusiones antropológicas y políticas oportunas, extenderá su razonamiento a la sociedad humana en su conjunto. De esta forma identificará las circunstancias y procesos históricos que demuestran que es a través del apoyo y la ayuda mutua —y no a través de la lucha despiadada de «todos contra todos»—, como las sociedades humanas han podido extenderse y afianzarse, identificando los periodos de mayor expansión de esta idea con aquellos en los que el ser humano ha logrado dar lo mejor de sí mismo como especie y como conjunto de individuos.“

Por lo tanto, no es extraño que Kropotkin viese en la ayuda mutua el origen de nuestras concepciones éticas.


L’escoltisme i jo

photo49353731647581522-2Jessica González* – La vida està feta de totes les petites coses que vivim, experiències que ens fan créixer i ens recorden que guardem un trosset de cada moment viscut. Però hi ha moments especials que saps del cert que t’han fet ser com ets. Saps que quan miris enrere veuràs que aquell moment t’ha canviat la vida, t’ha canviat per dins.

Cada cop que algú es creua en la meva trajectòria, si no coneix quina ha estat la meva passió, no m’arriba a conèixer. Segurament molta gent m’entendrà millor quan li digui que he sigut cap escolta durant nou anys i que continuo liderant projectes en el món de l’escoltisme. Algú, però, em preguntarà: per què tantes hores de feina sense cobrar?

Sóc qui sóc perquè un bon dia vaig arribar a un petit agrupament de Sants-Badal anomenat AE Skues a fer les pràctiques del curs de monitora. Quan vaig veure el que feien en aquelles sales decorades amb mostres dels seus aprenentatges, em vaig quedar captivada. Segueix llegint…

 


65 experiències d’ApS

captura-de-pantalla-2017-02-02-a-les-19-25-48

En les passades Jornades d’Intercanvi d’Experiències d’Aprenentatge Servei es van presentar seixanta-cinc experiències diferents en format de pòster. Ara el Centre Promotor de l’ApS ha publicat un document que les recull. És una bona oportunitat per comprovar la varietat de realitzacions i per descobrir alguna idea que ens pot inspirar.

Descarregar el document:

http://www.aprenentatgeservei.cat/intra/aps/documents/Recull%20posters%20presentats%206a%20Jornada%20APS.pdf

 


You’ll never walk alone

12107951_10153923021129424_1349789152204966253_nJosep M. Puig Rovira – La cançó Mai caminaràs sol és una de les peces destacades del musical Carousel que s’estrenà a Broadway l’any 1945. En un moment que la protagonista viu una pèrdua dramàtica, una amiga li diu cantant que, malgrat tot, mai no estarà sola si manté l’esperança en el seu cor. La clau de la situació està en el fet que una persona se li apropi, l’acompanyi i l’encoratgi a mirar endavant amb esperança.

A meitats dels seixanta, els aficionats del Liverpool van convertir la cançó en un himne per esperonar els seus jugadors. Abans dels partits o quan les coses no van bé, l’estadi canta als seus jugadors que mai no estaran sols. De nou la mateixa idea, ningú deixarà sol l’equip, i encara menys si estan perdent el partit. Els seguidors potser no sempre compleixen, però quan l’estadi canta l’equip rep una dosi extra de coratge.

De fet, a tots ens agrada sentir el mateix que rep la protagonista del musical o els jugadors del Liverpool, a tots ens agrada que ens diguin que no caminarem sols, que estaran al nostre costat, que podem confiar que en moments de patiment tindrem algú amb nosaltres que ens donarà força. Tots desitgem sentir i saber que no estem sols. Segueix llegint…

 


La memòria de l’Holocaust. «Som mà d’obra»

images-1

Salvador Carrasco Calvo – El largo viaje (2004) és el relat de Semprún dels quatre dies i cinc nits de viatge cap al camp de concentració de Buchenwald. Són ben conegudes les condicions en què es viatjava en aquells vagons atapeïts de persones, traslladades, en condicions indignes, a l’infern, a un destí desconegut, sinistre i cruel, en el qual «tot respirava misèria, sofriment i mort» (Léon Blum). Aquells «vagons atapeïts de nens que havien d’anar a parar a la cambra de gas i al crematori» formaven part d’un «univers insensat i fred on era humà ser inhumà». Ja «no érem homes sinó arbres ressecs al cor d’un desert», habitàvem un món «on no hi havia lloc per al que és humà» i on «el camp et feia inhumà» ( Elie Wiese). Pels nazis, els deportats eren «material humà» per a les SS (Eichman). O eren aptes per al treball i capaços de resistir les condicions extremes d’una violència mortal i un treball esgotador i letal o eren conduïts a les càmeres de gas. Ho comentava Jorge Semprún: «la dada essencial és que som mà d’obra». Era exactament el contrari del que anunciava, de manera descarada i cínica, la impactant inscripció de la porta d’entrada als camps d’Auschwitz: «El treball fa lliure» (Arbeit macht frei). Com va dir Montserrat Roig, «els nazis envoltaren la idea d’exterminació pel treball amb floritures». Un sarcasme i una vilesa!

Els camps de concentració eren part del programa nazi per a «l’eliminació mitjançant el treball»: treball esclau i mort o rendiment màxim fins l’esgotament. Aquesta era una peça essencial de la «Solució Final». Primo Levi recordaria que en la gran fàbrica IG de Monowitz «els únics éssers vius són les màquines i els esclaus, i aquelles estan més vives que aquests». Dels deportats arribats als camps, entre un 20 i un 25 % eren seleccionats per als treballs forçats que havien d’alimentar la maquinaria bèl·lica, ja en el marc de l’economia de guerra alemanya. Els productors d’armes instal·larien fàbriques en molts camps, sota el control i en connivència i explotació del negoci amb les SS. Abans els havien utilitzat per obtenir pedres a les pedreres per a les grans construccions del III Reich.

Realment, els presoners eren per als seus botxins mà d’obra esclava: la filosofia laboral dels nazis era l’assassinat pel treball. Allò era «esclavitud sota un terror negre», en expressió del deportat català Josep Escoda: un esclavatge despietat. El nacionalsocialisme, amb la seva concepció del món, instaurà un sistema esclavista en el qual el treball humà era subvertit, deshumanitzat i reduït a pur element productiu.


Modernitat i Holocaust

27 de gener Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust

modernidad_y_holocaustoBauman comença el pròleg del què potser és el seu millor llibre, Modernidad y Holocausto, amb aquestes paraules: “Después de escribir su historia personal, tanto en el ghetto como huida, Janina me dio las gracias a mí, su marido, por soportar su prolongada ausencia durante los dos años que invirtió en escribir y recordar un mundo que “no era el de su marido”. Lo cierto es que yo escapé de ese mundo de horror e inhumanidad cuando se expandía por los rincones más remotos de Europa. Y, como muchos de mis contemporáneos, nunca intenté explorarlo después de que se desvaneciera de la tierra y dejé que permaneciera entre los recuerdos obsesionantes y las cicatrices sin cerrar de aquéllos a los que hirió y vistió de luto. Segueix llegint…

 


Y esto es solo el comienzo

imgp5216-12

Constanza Espinoza* – Aún recuerdo el día en que un compañero de trabajo llegó a la sala de profesores muy entusiasmado, anunciando que la universidad donde había estudiado, estaba ofreciendo un diplomado de Estrategias Didácticas para Educar en Valores. Llevaba cuatro años trabajando en esa escuela, entregando lo mejor de mí para que los estudiantes pudieran desarrollar su beta artística. Soy Constanza, profesora de música y en aquel entonces tenía 36 horas en un establecimiento educativo bastante convencional, donde se profesaba un pensamiento laico, sin embargo en cada grieta de sus aulas, brotaba un sesgo religioso.

Me desempeñé como profesora desde primer año de primaria, hasta último año de secundaria. Bailé e interpreté con mi guitarra canciones infantiles junto a los más pequeños, y también gocé contradiciendo a cada uno de mis estudiantes de secundaria, preguntándoles porqué pensaban tal o cual cosa. Quería que argumentaran, que pensaran más allá, que sintieran “algo”, que se apasionaran defendiendo alguna postura, que se reconocieran en sus palabras, que se encontraran con sus prejuicios, esperando que durante el proceso pudieran deconstruir todo lo dicho. Segueix llegint…

 


Mil valors en l’aprenentatge servei

captura-de-pantalla-2017-01-15-a-les-19-34-47Josep M. Puig Rovira – Mil valors en l’aprenentatge servei és una manera exagerada de parlar, naturalment, però les pràctiques educatives manifesten múltiples valors, i això sí que és ben cert. Les dues idees que presentaré en aquest escrit estan ja dites: la primera és que les pràctiques articulen una àmplia varietat de valors, i la segona és que l’aprenentatge servei ens ofereix un complet llistat de valors.

Les bones pràctiques educatives no estan fetes per transmetre un valor, ni tant sols «uns pocs» valors, encara que sovint les programem a partir d’aquesta suposició equivocada. Les pràctiques educatives són activitats complexes, bones per a la convivència, formatives per a les persones i creadores de cohesió en el grup classe. Un conjunt de valors que proporcionen als participants una varietat de competències i virtuts. En la mesura que les pràctiques activen funcions bàsiques de la vida social, manifesten alhora molts components de valor que els atorguen tota la seva força d’humanització. Segueix llegint…

 


Els meus inicis com a entrenador de futbol

episkyros1__article

Episkyros

Sebastián López López* – El procés de convertir-me en entrenador de futbol ha estat ple de dificultats i finalment d’alguns encerts. Però per arribar als encerts he passat per molts moments de desesperació, que em van fer pensar que no valia com a entrenador i que potser no seria una persona adequada per a cap altra tasca educativa, professió a la qual aspiro arribar.

Als divuit anys vaig començar a entrenar un equip tant novell com jo i aviat l’experiència es va convertir en un desastre amb majúscules, això mai ho negaré, però penso que sense els fracassos no haurien arribat els èxits.  Segueix llegint…

 


 Estrelles de la sort

Un conte de Nadal

dav

Irene Antúnez González* – No fa massa temps vaig viure una de les experiències més boniques que mai hauria imaginat, encara que no la desitjo a ningú. Va succeir en una planta d’oncologia infantil a Barcelona.

Al llarg de la meva estada com a acompanyant, vaig poder veure els valors més purs. Vaig sentir el valor de la família, dels amics, de l’amor; també l’odi i la frustració. Corria pels passadissos la valentia, la por, la superació, la força, la lluita i el dolor.

En aquest lloc, els nens malalts comparteixen habitació; quan algú està sol és perquè la seva vida s’apaga, i tots guarden respecte per aquella habitació i per les persones que l’ocupen. Segueix llegint…

 


La valentía de dialogar

foto-copia1

Ignacia Cabrera Reveco – La escuela está llena de historias y quiero contar una de ellas. Ocurrió el 22 de mayo del 2016, en Chile, al iniciar la jornada escolar, a las ocho de la mañana, familias, estudiantes, docentes, administrativos y directivos nos encontramos con el colegio ocupado. La escena de una ocupación se conforma de unos pocos elementos muy significativos: sillas y bancos bloqueando las entradas, amontonados unos sobre otros, y pancartas con alguna consigna que te permite entender el por qué de la acción. Fue una expresión más del movimiento estudiantil del país, cuyas demandas centrales son el fin del lucro en educación, la gratuidad de la enseñanza superior, el fortalecimiento de la escuela pública y a la defensa del rol del Estado en educación. Segueix llegint…

 


Comuns: una evolució típica

guibert-de-nogent-retrat-de-hugo-van-der-goes

Guibert de Nogent

Salvador Carrasco Calvo – El teòleg Guibert de Nogent deia, en el segle XII, que el nom de «comuns» era un «nom nou i detestable». Amb aquesta denominació es coneixia, en el seu temps, els homes agrupats mitjançant un jurament, el qual expressava una nova solidaritat horitzontal que reorganitzava la comunitat sobre les bases d’un col·lectivisme de nou encuny.

«Comú» significava la presa de consciència de l’existència d’un bé comú, del qual tots eren solidaris i corresponsables. Les cartes col·lectives de llibertat venien a substituir els contractes individuals de fidelitat feudal i expressaven el compromís amb la gerència del bé col·lectiu, els drets i les llibertats dels ciutadans.

Feia temps que s’estava donant el pas del feu al comú. En paraules de M. D. Chenu, Guibert fou «testimoni cec d’aquesta evolució». S’estava conquerint, pas a pas, l’autonomia i el sentit de ciutadania, en el marc de noves institucions naixents (corporatives, municipals i universitàries). El vell ordre feudal deixaria pas, en dos segles, a una nova realitat social urbana: es reorganitzaven els mercats, s’artigaven noves terres i es multiplicava per deu o més la producció, gràcies als progressos tècnics del moment. El nou ordre ciutadà s’estructurava a l’entorn dels oficis, el comerç i les noves institucions: confraries i corporacions en el terreny econòmic, i comuns en el polític. Les ments feudals, com Guibert, no entengueren la nova realitat i s’oposaren a aquell «desordre». S’estava obrint pas un nova mentalitat, una manera diferent d’entendre el fet polític: com a realització d’un «bé comú», amb noves regles morals i ètiques. És la història d’una evolució típica que es tornaria a donar, mutatis mutandis, amb la crisi definitiva de l’antic règim i la Revolució Francesa i Americana de finals del segle xviii.

M’ha vingut al cap el possible paral·lelisme del que acabem de recordar amb algun fenomen dels nostres dies a Catalunya. També avui hi ha analistes incapaços d’entendre el que passa i que escriuen cròniques mancades de lucidesa. No acaben de veure que vivim un canvi d’època, amb noves realitats polítiques i uns «comuns» que intenten endegar un nou procés, hereu de mobilitzacions socials recents. Sabem que els temps actuals són temps de vertigen. Entre moltes altres diferències, avui les coses van a una velocitat desconeguda a l’edat mitjana. La història, però, convida a preguntar-se si som davant l’evolució típica suara descrita i si possiblement, també, es tracta d’una realitat que anticipa un futur diferent, més o menys pròxim.

Sigui com sigui, emergeix un nou ordre social i polític, amb agents nous, en el marc d’una crisi de les estructures polítiques i de les institucions sense precedents. En el fons és una crisi de gran abast, de civilització, en la qual res és predictible. Els interrogants oberts amb la comparació que estem fent es disparen: com s’estructurarà el nou ordre? Quines seran les noves institucions? Quines són les bases ideològiques i l’acció comunitària portadora de la nova solidaritat horitzontal? Quins són els deures a complir, els drets a vindicar, les regles d’ètica i moral que els inspiren? Com s’articula en el món global actual? Quines seran les prioritats i com s’implementaran? Quins són els «juramentats» i quines les seves peticions, expectatives i exigències?

Interrogants molt apassionants que el pas del temps ens anirà aclarint.


ApS, un enfocament inclusiu a l’educació especial

L’etapa 16-20 de l’Escola d’Educació Especial Xaloc de Sabadell

captura-de-pantalla-2016-11-22-a-les-12-43-55

Brenda Bär Kwast* – Formar persones conscients de la seva realitat, orgulloses de les seves possibilitats i socialment actives; tot això adequat a les capacitats de cadascú i fugint de visions assistencialistes que fomenten persones exclusivament receptores de serveis. Aquesta és la raó de ser de l’Escola d’Educació Especial (EEE) Xaloc, que en definitiva el que vol és una inclusió digna, tant laboral com social, per al seu alumnat. És perseguint aquest objectiu que descobreixen l’aprenentatge servei com una eina útil —fins i tot imprescindible— per aconseguir-ho.

Tot i ser una escola d’educació especial, no els ha agradat mai que els etiquetessin com una «escola excloent», i amb raó, perquè la seva pràctica demostra tot el contrari. Davant la realitat frustrant que molts dels seus alumnes, un cop passada l’escolarització obligatòria, es quedaven a casa, l’any 2000 van decidir crear una innovadora etapa educativa per als alumnes d’entre 16 i 20 anys. En volien garantir la inclusió. Un aspecte clau que els ha ajudat en aquesta etapa ha estat dur a terme activitats d’aprenentatge servei, que han vinculat el centre amb l’exterior i han ajudat els alumnes a conèixer i posar en pràctica les seves capacitats, cosa que els ha habilitat com a realitzadors de serveis a la comunitat.

Els projectes d’aprenentatge servei han aconseguit que els alumnes coneguin la seva potencialitat real per fer accions pels altres i que les seves ajudes siguin considerades valuoses i dignes de merèixer un reconeixement. Aquestes experiències han fet caure les parets de les aules, les parets del centre, i han servit per fomentar la participació amb l’exterior, tant durant l’etapa educativa, com el que fins i tot pot ser més interessant: després d’aquesta etapa. Ara els joves estan en condicions i posició millors per a la veritable inclusió i en més contacte amb la societat que els envolta.

Per poder donar resposta a aquesta experiència s’ha fet un estudi etnogràfic que descriu amb detall les moltes experiències d’aprenentatge servei i la manera com el centre s’ha organitzat per realitzar-les. Veurem com l’enfocament educatiu vinculat a l’aprenentatge servei, pel qual han apostat des d’aquest centre d’educació especial, ha aconseguit fer un canvi de mirada cap a les persones amb discapacitat, i ho ha fet a tres nivells diferents: d’ells mateixos, de la seva família i de la societat que els envolta. Aquest canvi de mirada ha implicat passar de la percepció de persones amb discapacitats al seu reconeixement com a persones amb possibilitats d’aportació a la societat i potencialitat d’altruisme. En definitiva, un bon exemple del qual en podem treure molts ensenyaments sobre com l’aprenentatge servei pot ser una eina valuosa per potenciar l’obertura a l’entorn i esdevenir per a l’alumnat una veritable oportunitat d’inclusió.

Descarregar el document:

http://www.aprenentatgeservei.org/intra/aps/documents/Quadern%20APS_Xaloc.pdf

Brenda Bär Kwast* és investigadora de la Facultat d’Educació de la UB.


L’eix moral de l’aprenentatge servei

img_2064Josep M. Puig.- L’aprenentatge servei és una activitat educativa que articula l’aprenentatge de continguts, competències i valors amb la realització d’un servei a la comunitat. Aquests dos elements, el servei i l’aprenentatge, són components imprescindibles d’aquesta metodologia; la suma dels dos formen el que podem anomenar eix de l’acció de l’aprenentatge servei, una línia de força que lliga la teoria i la pràctica. Si ens quedéssim en aquest punt, però, no s’arribaria a entendre tot el que aporta aquesta proposta formativa.

L’aprenentatge servei està travessat per un altre eix que li acaba de donar tota la força educativa que pot arribar a manifestar. Ens referim a l’eix moral, al sentit personal i social que han de tenir les activitats de servei i d’aprenentatge. La línia que dibuixa aquest eix enllaça tres dinamismes formatius essencials: la indignació, el compromís i la presa de consciència cívica. Aquests tres elements, quan impregnen el servei i l’aprenentatge, converteixen la metodologia de l’aprenentatge servei en una eina rellevant de creixement personal, construcció de la comunitat i transformació social. Una eina d’efectes limitats, però en qualsevol cas reals i significatius.

Segueix llegint…


Dels valors a les estratègies

salvador-carrascoSalvador Carrasco.- Les organitzacions acostumen a dissenyar plans estratègics cercant la manera de projectar-se cap al futur i anticipar les seves línies d’actuació. Tanmateix, tenen, avui més que mai, uns entorns turbulents caracteritzats per un elevat grau de complexitat i unes incerteses i impredictibilitats creixents. En aquestes situacions ja no és possible garantir l’estabilitat i la seguretat que ens proporcionava la planificació estratègica.

Ja fa molts anys, se’ns havia explicat que «avui el futur no pot ser extrapolat amb garanties a partir del passat» i que les formes d’adaptació a entorns tan canviants no poden ser les que fèiem servir fins ara, més aptes per a entorns simples i estructurats que per als complexos, desestructurats i turbulents dels nostres dies.

Entenc que per a les entitats socials, ara i aquí, es tracta de detectar aquelles estratègies que ajudin a fer una adaptació positiva i activa als nous entorns globalitzats, hipercompetitius, sotmesos a l’impacte dels més recents avenços tecnològics, condicionats per l’ordoliberalisme imperant i causants de la creixent asimetria i desigualtat en la nostra societat.

Les organitzacions socials de què parlem necessiten estimular la capacitat de resposta als nous reptes socials que se’ls presenten, per tal de fer aquella anticipació, realista i possible, que els permeti reaccionar amb calma i comoditat davant les turbulències del medi. El respecte personal, la cooperació amb altres, la coherència i la formulació explícita del sistema de valors compartits, socialment atractius, són condició necessària i prèvia al plantejament de les estratègies de què parlem.

Un clàssic del pragmatisme com W. James advertia contra l’abús de les paraules pla i dissenyadors: tot podria quedar en un «cartutx de fogueig» que «no portés cap conseqüència i no conduís a res». Deixem la pregunta sobre la taula: té sentit, ara i aquí, tornar a embolicar-se en el disseny de plans estratègics, tal com fèiem fa uns anys?

En tot cas, sembla que és el moment de posar els fonaments (formular el sistema de valors compartits) i dotar-se d’aquelles orientacions estratègiques dirigides, amb determinació, cap als fets i l’acció concreta, lluny de l’artificialitat a què ens van sotmetre, no fa gaire, alguns experts. Si més no, corren altres temps. S’imposen tres tasques:

  • Explicitar el sistema de valors compartits.
  • Revisar amb lucidesa la visió de l’entorn en què ens movem, per obtenir un coneixement actualitzat de la realitat i esbrinar les tendències i els signes dels temps.
  • Formular estratègies de futur per a l’organització, orientades a l’acció i a partir de l’experiència, per fer realitat, amb la màxima eficiència i eficàcia possible, la missió.

7 activitats estupendes que no són aprenentatge servei

 

captura-de-pantalla-2016-10-12-a-les-19-46-48Roser Batlle.- Quan ens pica la bestiola de l’aprenentatge servei, seduïts pel seu enfocament o la seva filosofia, amb freqüència tendim a voler-lo veure en moltes activitats educatives. Però, òbviament no cal que totes ho siguin ni que intentem transformar-les. La passió ens cega…

Molts projectes educatius són excel·lents sense tenir un component de servei a la comunitat. I molts serveis a la comunitat no tenen perquè comportar una intencionalitat d’aprenentatge sistemàtic.

Hi ha un munt d’activitats que són «socials» o que palesen una «obertura de l’escola a l’entorn», o que comporten que «els nois i noies surtin de l’aula»; però no són aprenentatge servei… ni els fa cap falta ser-ho.

Ara veurem set exemples concrets que amb freqüència es confonen amb l’aprenentatge servei… Segueix llegint.


Valors per a temps «turbulents»

Salvador Carrasco

Salvador Carrasco, professor emèrit del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona

Salvador Carrasco Calvo.- Amb fina ironia, Jonathan Swift descriu a Els viatges de Gulliver la tasca dels «planificadors i projectistes de Lagado», de l’illa Laputa. La Gran Acadèmia de Noves Invencions tenia una escola de les llengües que treballava en pro de la salut i la brevetat del llenguatge, en un projecte «d’expressió per coses» que eliminés definitivament les paraules. També hi havia una escola de projectistes polítics, que eren especialistes a desxifrar el «significat misteriós» de les paraules, síl·labes o lletres.

Aquest estiu, llegint de nou aquella novel·la, he arribat a preguntar-me si existeix avui alguna «gran acadèmia», amb «planificadors i projectistes polítics» tan «eminents» com els de Lagado. He quedat sorprès de la velocitat amb què em venien al cap casos de mal ús d’un llenguatge, sotmès a modes i a la manipulació comercial o política. No en va Swiff és tot un clàssic! He pensat que valdria la pena reflexionar sobre el significat de la paraula «valors»… tan mal parada a mans de nous projectistes polítics com aquells i tan oblidada, per a desgràcia nostra, en el món de les organitzacions i de l’empresa.

Efectivament, hi ha un discurs clàssic, ben elaborat, sobre el paper dels valors en les organitzacions en contextos o entorns «turbulents». Amb ell no ens cal sumar-nos a modes managerials, més o menys afortunades o dotades de sentit. Segueix llegint…

 


Defensar idees és servir la comunitat

ppppJosep M. Puig Rovira.- El que proposaré en aquest escrit no té detractors, però tampoc li donem tota la importància que mereix. Ens situem en l’àmbit de l’aprenentatge servei, una mena d’activitats educatives que enllacen el servei a la comunitat amb l’aprenentatge de continguts acadèmics. Doncs bé, quan pensem en exemples d’aprenentatge servei ens vénen al cap experiències en què els participants duen a terme una ajuda directa a persones, com els mentors de lectura o les activitats de companyia a persones grans, o bé casos en què els participants realitzen intervencions en l’entorn, com la construcció de caixes niu, la neteja de la llera d’un riu o la reparació de pisos en mal estat. No tenim cap dificultat per veure que estem davant de bons exemples de servei a la comunitat.

En canvi, ens costa més incloure en l’aprenentatge servei els exemples en què els participants defensen una idea, promouen una causa o denuncien una situació que no els sembla correcta. Si un grup defensa el decreixement econòmic, explica l’impacte que causa el turisme en una gran ciutat, promou l’alimentació saludable, informa sobre les finances ètiques, denuncia la violència de gènere o busca alternatives al canvi climàtic, també estem davant de bons exemples d’aprenentatge servei. Ja he dit que aquesta idea és compartida, encara que potser no sempre es promou amb el convenciment que mereixeria. Sembla com si l’activitat de crear opinió i impulsar canvis no fos un servei prou servei.  Segueix llegint

 


Famílies i mestres, entendre’ns per educar

coberta-desplegada-mestres-i-paresHeu sortit d’una entrevista amb els mestres dels vostres fills decebuts o sense entendre el que us han explicat? I els que sou docents, no heu sentit mai la frustració d’esperar uns pares que no s’han presentat a la cita? Tots, famílies i mestres, hem viscut experiències de comunicacions fallides.

Anna Ramis analitza el context de relació família-escola (les entrevistes amb els tutors, les entrades i sortides de l’escola, les reunions amb els docents o amb l’AMPA, els grups de whatsapp de pares i mares…) i fa propostes de millora a l’abast de tothom amb l’objectiu de construir vincles basats en la confiança i procurar la millor educació per a les criatures.

Aquest llibre vol ser una eina de reflexió per trencar alguns tòpics i, alhora, un «manual d’entrenament» que indiqui bones praxis per incorporar al repertori de relacions entre pares i docents. L’objectiu és presentar la confiança com el paradigma de les relacions família-escola i pares-docents. A través de les seves pàgines descriurem «components» de la confiança, que es poden «entrenar» separadament, i alguns de la desconfiança, que cal tenir identificats per eliminar-los.


 

ApS i finances ètiques

marti-boneta-fMartí Boneta Carrera.- Aquests últims anys, les finances ètiques s’han introduït en el món econòmic i social. A més, alguns plans d’estudis inclouen també en el currículum aquest nou concepte. L’Institut Miquel Biada de Mataró ha creat el Club d’Emprenedoria Biada, per establir les bases de l’aprenentatge de les finances ètiques en els diferents cursos. El repte del projecte és donar a conèixer, dins l’àmbit de l’educació financera, una via alternativa de finançament i d’inversió basada en uns criteris ètics per aplicar als projectes, gràcies als quals es contribueixi a aconseguir un desenvolupament sostenible i una millora en la societat. Els creadors d’aquest Club són els alumnes de tercer de l’ESO, de primer de batxillerat i de segon curs del cicle mitjà de formació professional de gestió administrativa. Les professores de les matèries d’Emprenedoria i Economia d’aquests cursos, conjuntament amb l’associació OIKOCREDIT Catalunya, formen l’alumnat en aquests temes: sistema financer; origen, principis i funcionament de les finances ètiques; criteris d’inversió; pla d’empresa i viabilitat economicofinancera; tècniques comunicatives, etc. Aquests aprenentatges capaciten els alumnes per als serveis que hauran de dur a terme. D’entrada, per assessorar els seus companys i companyes de diferents branques de formació professional que han de desenvolupar un pla d’empresa al final dels seus estudis. Aquests plans d’empresa han de complir criteris ètics, com el respecte al medi ambient o a l’entorn laboral i social. Durant aquest procés, els alumnes es converteixen en banquers, assessors financers, comunicadors i protagonistes del seu aprenentatge. Finalment, aquests mateixos alumnes donen a conèixer les finances ètiques a diferents espais i entitats de la ciutat: centres de primària, escola d’adults, llar de jubilats, etc.               Segueix llegint…

 


Proyectos con alma

La editorial Graó acaba de publicar la obra de Xus Martín Proyectos con alma. En ella se presenta el potencial formativo que tiene el trabajo por proyectos cuando se le incorpora el servicio a la comunidad. La posibilidad de intervenir en el entorno con la voluntad de mejorarlo transforma la actividad investigadora de los chicos y chicas en la medida que da sentido a los aprendizajes, ayuda a descubrir para qué sirve el conocimiento científico, exige la práctica continuada de competencias e invita a la participación ciudadana.pastedgraphic-3

pastedgraphic-3El libro se inicia con una narración etnográfica en la que se muestra el impacto educativo de un proyecto con servicio en una clase de sexto. El compromiso con la realidad, la cooperación entre iguales y con otros miembros de la comunidad, la toma de conciencia de la situación de desventaja de algunos colectivos y el contacto con entidades sociales son elementos que se mantienen activos a lo largo de la experiencia.

En la segunda parte se tratan en profundidad los tres ejes sobre los que pivota un proyecto con servicio a la comunidad: fases de aplicación, dinamismos pedagógicos y rol de los educadores. Para abordarlos se alternan explicaciones sistemáticas, referencias a autores significativos de las pedagogías progresistas, propuestas heredadas de la Escuela Nueva y experiencias actuales de distintos ámbitos educativos. Proyectos con alma pretende mostrar que la excelencia educativa depende, en gran parte, de la proyección social de los aprendizajes y de su vinculación al bien común.


Aprenentatge Servei i Gent Gran

Captura de pantalla 2016-08-31 a les 16.45.41El Centre Promotor de l’Aprenentatge Servei segueix amb la política de publicacions que ajuden a diversificar les propostes d’aprenentatge servei i a millorar la seva qualitat.

En aquesta ocasió, el treball d’Anna Ramis –Aprenentatge Servei i Gent Gran– fa una doble lectura del paper de les persones grans a l’aprenentatge servei: com a receptors de les accions dels infants i joves que s’apropen a ells, i com a protagonistes de les accions de servei que les mateixes persones grans poden aportar a la societat.

Com diu l’autora, la vellesa ja no està tant associada com anys enrere a la decadència ni a la pèrdua de capacitats físiques i cognitives. L’envelliment s’associa cada cop més a conceptes com autonomia, compromís, saviesa i qualitat de vida. L’augment de l’esperança de vida ha provocat que les persones jubilades puguin viure aquesta etapa com un període ple d’oportunitats. Cal, però, promoure mesures per aconseguir un envelliment actiu i per aprendre al llarg de tota la vida. L’aprenentatge servei és una eina per aconseguir-ho.

Per descarregar la guiaAprenentatge Servei i Gent Gran

 


ApS per trencar prejudicis i millorar resultats

Captura de pantalla 2016-05-22 a les 18.50.13Brenda Bär – Com es fa perquè un institut que tothom del barri considera “a evitar” de cop i volta sigui un dels impulsors d’un projecte que ha donat lloc a tota una corrent educativa a una ciutat? Què fa que un institut que perilla, per falta d’inscripcions i baixes qualificacions, passi a omplir-se cada curs i a millorar notablement els seus resultats? Com aconseguim que uns i unes joves amb les autoestimes danyades, dels quals ningú sembla esperar res, s’empoderin i impliquin activament en el seu barri?

 

 


Educar con sentido

Captura de pantalla 2016-06-11 a les 12.14.23El libro “Educar con sentido” recoge la experiencia vivida en la escuela Solc Nou que un día creyó el principio vicenciano de que «el amor es creativo hasta el infinito» y se comprometió a hacerlo realidad en la vida de la escuela .

La obra habla de aprendizaje servicio, una metodología que vincula la adquisición de conocimientos con el servicio a la comunidad. Concretamente, trata de una escuela que ha incorporado de forma masiva el aprendizaje servicio en su propuesta formativa .

En sus capítulos se analizan los motivos por los que se lanzó a esta aventura, qué pasos fue dando para adoptar ampliamente el aprendizaje servicio, qué proyectos concretos se impulsan, cómo se desarrolla y organiza un curso escolar y qué resultados ha producido en el alumnado, en el equipo docente y en el conjunto del centro .

La obra es el resultado de un encuentro entre algunos miembros del GREM (Grup de Recerca en Educació Moral de la Facultad d’Educació de la Universitat de Barcelona) y la dirección y el profesorado de Solc Nou .

Para leer y bajar la obra: Educar con sentido

 


Aprenentatge servei i capital social de les escoles

BALLVÉ, MARTAMarta Ballvé Martró – L’aprenentatge servei ens permet entendre la ciutadania d’una altra manera, fomentat des de l’escola la participació activa i la contribució a la millora de la qualitat de vida de la societat. Ens permet donar protagonisme al CAPITAL SOCIAL que tenim a les aules; ens permet entendre l’aprenentatge com un exercici de responsabilitat social en el que els aprenentatges adquirits es poden posar al servei d’un tercer, que se’n beneficia; ens ajuda a viure i posar en pràctica valors que anem interioritzant i adquirint a través de l’experiència, facilitant la construcció d’hàbits i actituds prosocials en els nostres alumnes. Sens dubte una proposta educativa que permet unir el compromís social amb l’èxit educatiu.

No fa més d’un any, a la Contra de La Vanguardia, feien una entrevista a la M. Montserrat del Pozo, superiora general de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. M’agradaria destacar una idea ben potent que s’hi compartia: “la major innovació és estimar a l’alumne”. Segueix llegint…


 

Bones influències

Quan sortir-se’n passa per ajudar el company

MariaMaria López-Dòriga -“Tienes que venir más, tío”; “hoy te felicito por el esfuerzo que has hecho”; “hoy propongo un aplauso para Judit”. Són exemples de comentaris que s’han tornat recurrents entre els joves que van a la Unitat d’Escolarització Compartida (UEC) de Cruïlla. Es tracta d’adolescents que van arribar a la UEC perquè a l’escola no els anava massa bé, se solien ficar en embolics i distorsionaven el ritme de les classes. Joves als qui sovint ens hem referit com a males influències dins l’institut. Són aquests mateixos nois els que ara s’impliquen a ajudar els seus companys perquè els vagi bé a la UEC.


 


 No és una pala, és una eina moral 

Per a l’equip d’educadores de l’Escola Bressol Petit Príncep de Barcelona

Definitiu pala

Fátima Avilés i Josep Ma Puig – A mig matí els nens i nenes de menys de tres anys han sortit al pati. Alguns juguen amb la sorra, altres amb la cuineta o s’amaguen a la casa de fusta, un parell malden per pujar un a cada punta del balancí i després fan el que poden per coordinar-se amunt i avall. Un dels nens que tragina sorra ho fa amb tres pales de plàstic a les mans, al seu costat el seu company no en té cap. De cop i volta, impulsat per un ressort invisible, s’abalança sobre el seu veí, li arrenca de les mans una de les pales i surt corrents. L’agredit plorant el persegueix i quan l’atrapa cada un estira la pala pel seu cantó i amb l’altre mà s’escapen alguns cops. La mestra passeja pel pati vigilant i xerrant amb un i l’altre. Quan se n’adona, s’apropa als nens que encara estan agafats a la pala, s’ajup per quedar a l’alçada dels seus ulls, els demana que parin i que un darrere de l’altre expliquin que ha passat. Segueix llegint…

 


Més enllà de la metodologia: per què ApS?

IMG_7259

José Palos és Doctor en Geografia Humana i membre del GREM

José Palos – Si comparéssim què i com ensenyem cadascú a les nostres aules veuríem que tothom no valora els mateixos continguts, ni fa la mateixa tipologia d’activitats, ni li dóna el mateix enfocament, ni utilitza els mateixos recursos, fins i tot quan es fan servir els mateixos llibres de text.

Diria que en la nostra pràctica educativa, té un pes significatiu el nostre pensament personal i professional. Es molt important la consideració del perquè ensenyem, o què volem que els nostres alumnes aprenguin i per tant què considerem important que aprenguin. I en funció d’això triem o hauríem de triar,  la metodologia, les activitats, els recursos, etc.. I aquesta relació condicional es més forta quan més definit tenim el perquè volem ensenyar i el què volem ensenyar. Segueix llegint…


L’humor, una eina poderosa: cura, protegeix i transforma

L’única salvació era l’humor. S’explicaven acudits sense parar”

DSC_0003

Xus Martín, professora titular de la Facultat de Pedagogia en la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Educació Moral ( GREM)

Xus Martín – En el llibre “veus de Txernòbil” la Premi Nobel Svetlana Aleixiévich recull el testimoni de supervivents de l’explosió de la central nuclear l’any 1986 que recorden el poder que van tenir els acudits a l’hora de suportar la tragèdia. De manera similar s’expressa Viktor Frankl en rememorar els anys viscuts en el camp de concentració d’Auschwitz. L’humor era una arma de l’ànima en la seva lluita per la supervivència, escriu l’autor vienès.


 

El compromís social com a pedagogia

libro_celamMaría Nieves Tapia, juntament amb Gerardo Brindi, María Paula Maidana i Segio Rial, ens ofereixen una magnífica obra que recull l’enorme tasca que han realitzat per implantar l’aprenentatge servei a l’Argentina, a Llatinoamèrica i també a tants altres llocs –a Catalunya ens han ajudat des del primer dia a avançar amb més seguretat. L’obra, però, és també una mirada esperançada al futur, una eina per seguir fent camí. Com ens diuen en la presentació, “La proposta pedagògica de l’aprenentatge-servei solidari (…) apunta a integrar en un sol projecte educatiu. Segueix llegint…

 


Género y universidad

Angeles Ferreira(1)Angeles Ferreira – A partir de los ‘70, debido a la presión y la movilización por parte de los movimientos feministas y de mujeres en todo el mundo, se comenzó a concretar una agenda política en torno a la violencia contra las mujeres. Las Organizaciones Internacionales de Derechos Humanos – ONU y OEA – a través de sus tratados y convenciones incorporaron los derechos de las mujeres entre los derechos fundamentales a ser conquistados y preservados.


 

Stop! Són micromasclismes!

Una exposició fotogràfics analitza situacions quotidianes que reflecteixen comportaments masclistes

Fátima Avilés i Laura Lucchetti – Imagina que ets pare i un dia mentre passeges necessites canviar els bolquers al teu fill/a. El primer que fas és buscar un lavabo públic on hi hagi un canviador, però resulta que quan hi arribes només ho pots fer al lavabo de dones. És possible que el primer pensament que et vingui al cap és que no tens opció de canviar al teu fill/a i que aquesta tasca només està destinada a les dones. No entens perquè no hi ha canviadors accessibles a dones i a homes. Segueix llegint…


 

Guia pràctica: ApS, pau, drets humans i solidaritat

Captura de pantalla 2016-02-04 a les 17.51.15Són molts els projectes d’aprenentatge servei que necessiten una entitat externa per a desenvolupar-se. Laura Rubio i Laura Luchetti apropen el món de l’ApS a les entitats en general i, en particular, a les vinculades als drets humans i la solidaritat, a través d’aquesta guia. El document que hi ha enllaçat proposa noves formes d’educació en la justícia global partint de la base que la transformació social és necessària per a desenvolupar un sistema educatiu capaç d’incorporar la justícia global al currículum escolar i treballar-lo de forma conjunta amb aquells entitats que hi tenen una incidència directa.

Descarrega’t la guia aquí


Compartir idees: quan la universitat va a l’institut

JE Gràcia_4

Mireia Martell i Laura Rubio – “L’experiència ha estat molt positiva, tornaria a fer-ho; crec que comunicar a alguna persona un tema és la millor manera d’entendre’l realment”. Amb aquestes paraules un estudiant de 4rt de la Facultat de Dret sintetitza de manera senzilla i clara la potència formativa del projecte Compartir idees. La universitat va al institut.

Compartir idees és un projecte d’aprenentatge servei en que els i les estudiants de graus o màsters de la Universitat de Barcelona, en parelles, preparen conferències-taller sobre temes d’interès relacionats amb els seus estudis i les imparteixin en centres de secundària. El projecte està impulsat pel grup ApS(UB), un equip interdisciplinar format per professorat de les facultats de Belles Arts, Biologia, Dret, Economia i Empresa, Educació, Farmàcia, Filologia, Geografia i Història, Geologia, Infermeria i Medicina. A més, la proposta està reconeguda com a Projecte d’Innovació Docent (2015PID-UB/150).


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s