#ApSMésQueMai

El Centre Promotor d’ApS, amb la col·laboració d’Abacus, volem invitar-vos a participar en la Crida #ApSmésquemai destinada a promoure la realització d’activitats d’aprenentatge servei i servei comunitari durant el curs 20-21, un any complicat a causa de la pandèmia.

Què proposem?

Realitzar un projecte d’aprenentatge servei o de servei comunitari, respectant les mesures sanitàries que estiguin vigents i usant, si s’escau, sistemes virtuals o altres recursos per preparar l’activitat, aprendre el que calgui i desenvolupar el servei.

A qui va adreçada?

La Crida s’adreça a tots els centres d’Educació Primària i Secundària, així com a institucions de lleure i entitats socials que s’hi vulguin implicar.

Què s’ha de fer per participar?

Impulsar un projecte de les característiques descrites i enviar al Centre Promotor d’ApS la següent informació sobre el projecte:

  1. Dades de l’entitat i del responsable del projecte (Nom del centre, adreça, telèfon, mail i els comptes de que es disposi en xarxes socials; nom de la persona responsable i mail decontacte).
  • Un breu resum del projecte (unes 15 línies) on es destaqui les activitats de servei,

els aprenentatges, les tasques de reflexió, de celebració i la col·laboració amb entitats socials. (Si el centre disposa d’algun vídeo sobre l’experiència, el pot adjuntar, encara que no és necessari per a participar).

  • Un escrit individual o col·lectiu redactat per l’alumnat on s’expliquin les vivències, idees o emocions que els ha produït la participació en el projecte (entre una i dues pàgines). En cas que el text incorpori diversos testimonis, el conjunt no ha de superar les duespàgines.

On enviar la documentació i en quin termini fer-ho?

La documentació s’enviarà vial mail al Centre Promotor d’Aprenentatge Servei: centre@aprenentatgeservei.cat

El termini per lliurar la informació finalitza el dia 1 de juliol de 2021. Malgrat tot, es pot enviar la documentació des del mateix moment en que la Crida s’ha fet pública. Donat que es tracta de recollir testimonis de l’alumnat, convé fer-ho just en acabar l’experiència i, per tant, es pot enviar tant aviat com tingueu tancada l’experiència.

Reconeixement

La Crida no és un premi, sinó una proposta de mobilització i compromís del professorat i dels joves en uns momentscomplicats.

També vol ser una proposta de difusió de bones realitzacions i, per tant, farem difusió de les experiències i les incorporarem al web del Centre Promotor d’ApS.

Malgrat tot, voldríem reconèixer l’esforç realitzat amb 10 obsequis que constaran de dues aportacions:

  • Un lot de material escolar que proporcionaràAbacus.
  • Un val de 60€ que proporcionarà el Centre Promotor d’ApS, a bescanviar a la CooperativaAbacus

(Nota: Un mateix centre o entitat participant només podrà rebre un obsequi).


Presentación de la Guía de Ciencia Ciudadana y Aprendizaje Servicio

La Ciencia Ciudadana y el Aprendizaje Servicio comparten algunas ideas y se complementan en otras.

Comparten el compromiso a favor de la acción común.

La voluntad de reunir participantes para colaborar y enfrentarse a problemas reales de la sociedad. Enfrentarse primero estudiándolos de forma rigurosa e interviniendo luego para mejorar la vida y avanzar hacia formas de vida más justas, sostenibles y convivenciales.

Se complementanen la medida que:

La CC ofrece al ApS una manera rigurosa de acercarse a necesidades que conviene incorporar más ampliamente como ámbitos de servicio a la comunidad.

El ApS ofrece a la CC una metodología pedagógica madura y muy apropiada para cuando se trabaja en la escuela o con entidades de tiempo libre.

Enlace al vídeo del acto:

Para descargar la guía

Ciencia Ciudadana y Aprendizaje Servicio: http://bit.ly/guia_cc_aprendizaje (castellano)

Ciència Ciutadana i Aprenentatge Servei:  http://bit.ly/guia_CC_aprenentatge (catalán) 


Petita historieta sobre l’assignatura d’Educació en Valors

Josep M. López – Vet aquí una vegada una assignatura anomenada Educació en Valors Socials i Cívics, que malgrat tenir un nom força grandiloqüent era força modesta i introvertida, vivia gairebé en l’anonimat, la gent sabia molt poc de com era el seu dia a dia.

Així doncs, Educació en Valors portava una vida força austera, passava desapercebuda fins que un dia altes instàncies van canviar la seva vida, la van voler equipar en importància a la seva suposada cosina (encara no s’han fet les anàlisis d’ADN per demostrar el seu parentesc): l’àrea de religió, que havia recuperat un protagonisme propi d’altres temps. Per tant, les dues pujaren a la primera categoria de les assignatures, per la qual cosa mereixien ser qualificades.

És curiós, que la pujada de categoria d’una assignatura que adoctrina (ho dic sense connotacions negatives) com la religió no aixequés un excés de polseguera, en canvi com n’aixecà una cosina seva, aquesta sí contrastada d’Educació en Valors, que es deia Educació per la Ciutadania, que només pel títol hauria de ser una assignatura de les instrumentals. Però vet aquí els destins de la vida, Educació per la Ciutadania sí que fou abastament criticada per adoctrinadora. I de fet, molta poca gent recorda la seva efímera existència.

Educació en Valors seguí el seu propi camí, complicant això sí, la vida d’alguns docents que de sobte havien de posar notes a una nova assignatura recent pujada a la primera divisió de les assignatures, encara que tothom sabés que tenia un nom compost. No es deia només Educació en Valors, sinó Maria- Educació en valors, “com antas”😉

Vídeos, debats, activitats reflexives, assemblees…. l’antic llibre de text impulsat pel GREM que permetia un treball sistemàtic a l’aula, partint de la concepció de valors de mínims i d’una construcció autònoma dels valors de l’alumnat i d’altres materials, eren algunes de les seves virtuts……; alguna espècie de temps lliure algun dels seus vicis… 

(més…)

La desigualtat és un verí moral

Josep M. Puig Rovira – La igualtat no està de moda, i així ens va. En els últims decennis la bretxa entre rics i pobres ha crescut fins l’obscenitat. Però les conseqüències de la desigualtat van molt més enllà de l’augment de la distància econòmica que separa les persones. La desigualtat entre els membres d’una mateixa societat, com mostren Wilkinson i Picket en el seu magnífic llibre Desigualtat. Una anàlisi de la (in)felicitat col·lectiva(Turner, 2009), provoca infinitat de patologies socials i sofriments personals. La pèrdua de qualitat en les relacions socials, el deteriorament de la salut, el consum de substàncies nocives, la disminució de l’esperança de vida, l’obesitat malaltissa, el baix rendiment acadèmic, les múltiples violències quotidianes, són tan sols alguns dels problemes directament vinculats al nivell de desigualtat d’una col·lectivitat. No val la pena buscar la causa d’aquests problemes en la família, la cultura, la manca de valors o una limitada educació, la desigualtat és el millor predictor del malestar social i del dany personal. Per aquest motiu, des d’una perspectiva educativa, diem que la igualtat és un gran aliat de l’educació moral. Mentre que la desigualtat, per contra, només provoca destrucció social i moral.

No obstant això, tot i els danys que causa la desigualtat, alguns la promouen perquè hi veuen una conseqüència natural de la recerca de l’èxit individual, altres l’accepten com un fet, potser indesitjable, però davant del qual hi ha poc a fer i, finalment, també hi ha qui la critica amb força, tot i que aporti escasses alternatives. La desigualtat s’ha instal·lat en l’horitzó mental de la ciutadania i la igualtat tendeix a desaparèixer de l’escala de valors i de la majoria de programes polítics. 

Com s’ha arribat fins a aquest punt? Com s’ha aconseguit naturalitzar la desigualtat? Com s’amaguen els danys que provoca? Com es reprodueix la desigualtat gairebé sense oposició?

Desigualtat i educació

Avui seria complicat justificar la desigualtat com el resultat d’un privilegi hereditari del què gaudeixen uns pocs. Tot i que el resultat final del procés que explicarem és molt semblant –l’èxit i les desigualtats que provoca depenen de l’origen familiar–, la manera com en l’actualitat es produeix la desigualtat recórrer un camí tortuós que amaga el que en realitat succeeix i ho fa més acceptable. Val la pena veure com ho expliquen Sandel en la seva obra La tirania del mèrit. Què ha estat del bé comú?(Debat, 2020) i Rendueles en el seu llibreContra la igualtat d’oportunitats. Un pamflet igualitarista. (Seix Barral, 2020).

(més…)

Ciencia ciudadana y Aprendizaje Servicio: más sinergias entre ciencia y educación

Este artículo ha sido publicado previamente por el Heraldo. Agradecemos el permiso para reproducirlo aquí.

La ciencia ciudadanay el aprendizaje servicioson dos tradiciones distintas que, sin embargo, tienen mucho en común. Se complementan de modo que la colaboración mutua puede reforzar a ambas y contribuir a que alcancen sus respectivos objetivos de mejora social. Unas palabras sobre estas dos propuestas de acción cívica ayudan a explicar lo que acabamos de afirmar.

La ciencia ciudadanaconsiste en un conjunto de metodologías que permiten a cualquier persona – con una titulación académica o no – involucrarse en alguna(s) de las etapas del proceso de investigación científica. La ciencia ciudadana implica, por tanto, una estrecha colaboración entre la ciudadanía en su conjunto y los equipos científicos, de modo que se aportan distintos conocimientos y capacidades, se movilizan recursos distribuidos, se delibera en común sobre los temas de estudio y, sobre todo, se contribuye en las tareas de investigación, con el necesario esfuerzo, aprendizaje y dedicación. Todo ciudadanoque verdaderamente quiera hacerlo puede incrementar el conocimiento disponible sobre cuestiones de relieve, y usarlo para mejorar la vida en común.

Por su parte, el aprendizaje servicioes una metodología educativa, aplicable desde la educación primaria, o incluso antes, hasta la educación superior, que ofrece a los jóvenes la posibilidad de formarse al contribuir con su esfuerzo a paliar una necesidad o un reto de la sociedad. Se trata de tomar conciencia de cuestiones que plantean problemas y que para hacerles frente exigen un proceso que vincule el estudiode los temas implicados con la ejecución de una actividad de servicioaltruista a la comunidad.

¿Qué tienen en común la ciencia ciudadana y el aprendizaje servicio?Ambas comparten un esqueleto conceptual parecido: se enfrentan a problemas reales y relevantes que la sociedad se plantea. Para ello movilizan una inteligencia colectiva que aprende y experimenta con el fin de impulsar proyectos de acción pensados para mejorar la vida de la comunidad. Ese esqueleto que comparten ayuda a ver cómo podrían colaborar para llevar a cabo mejor sus respectivas tareas.

En particular, cuando la ciencia ciudadana invita a participar en sus proyectos a los centros educativos, puede beneficiarse –si es que no lo hace ya– de los dinamismos pedagógicos propios del aprendizaje servicio. Y el aprendizaje servicio, al abrirse a temas tratados por las ciencias con una metodología rigurosa, está incorporando una amplia gama de ámbitos de estudio y de intervención muy relevantes para la sociedad, así como usando las pautas de investigación y de aplicación del conocimiento propias de la ciencia. El aprendizaje servicio se hace ciencia ciudadana y la ciencia ciudadana se hace aprendizaje servicio, y en este doble proceso ambas propuestas – con todos sus protagonistas – ganan algo.

Convencidos de estas posibilidades, la Fundación Ibercivis, laOficina de Ciència Ciutadana de Barcelonay el Centre Promotor d’Aprenentatge Serveideseamos dar a conocer el documento Ciencia Ciudadana y Aprendizaje Servicio(Broglio, E. y de la Cerda, M. (Coord.), 2020). El texto reúne aportaciones conceptuales sobre ambas propuestas, presenta varios ejemplos de cómo la ciencia ciudadana puede adoptar con provecho la metodología del aprendizaje servicio y acaba analizando las características comunes, las aportaciones mutuas y los retos para impulsar en el futuro proyectos de ciencia ciudadana que incorporen una metodología de aprendizaje servicio.

Para la difusión de este documento, además de estar disponible y poder descargarse gratuitamente (en las webs de las entidades citadas), tendrá lugar una presentación onlineel día 21 de enero de 2021, a las 18 horas, en el canal de youtube de Iberciviscon una duración de 60 minutos.

Presentación online de la guía Ciencia Ciudadana y Aprendizaje Servicio el día 21 de enero, a las 18 horas, en el canal de youtube de Ibercivis

El programa del acto constará de una aproximación a la ciencia ciudadana y al aprendizaje servicio, una presentación de tres proyectos ejemplares –Mosquito AlertObservadores del MarPájaros en la Nube–, un análisis de los puntos en común y las posibilidades de colaboración entre estas propuestas. Se concluirá con un turno abierto de preguntas. Todo el mundo es muy bienvenido.

Firma: Josep M. Puig Rovira (Facultad de Educación de la Universitat de Barcelona, Centre Promotor de l’Aprenentatge Servei, Barcelona), Maribel De la Cerda (Centre Promotor de l’Aprenentatge Servei, Barcelona), Maite Pelacho (Fundación Ibercivis, Zaragoza), Francisco Sanz (Fundación Ibercivis, Zaragoza), Diana Escobar (Ajuntament de Barcelona, Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona), Elisabetta Broglio (Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona)


Presentación de la Guía sobre Ciencia Ciudadana y ApS

La ciencia ciudadana y el aprendizaje servicio son dos tradiciones distintas que tienen mucho en común. Ambas se enfrentan a problemas reales y relevantes que la sociedad se plantea. Para hacerles frente movilizan una inteligencia colectiva que aprende y experimenta con el fin de impulsar proyectos de acción pensados para mejorar la vida de la comunidad. 

Convencidos de estas posibilidades, la Fundación Ibercivis, laOficina de Ciència Ciutadana de Barcelonay el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei deseamos dar a conocer el documento: 

El texto reúne aportaciones conceptuales sobre ambas propuestas, presenta varios ejemplos de cómo la ciencia ciudadana puede adoptar con provecho la metodología del aprendizaje servicio y acaba analizando las características comunes y los retos para impulsar en el futuro proyectos de ciencia ciudadana que incorporen una metodología de aprendizaje servicio.

Para la difusión de este documento tendrá lugar una presentación online

Programa:

1. Bienvenida por Diana Escobar (Oficina de Ciencia Ciudadana de Barcelona) y Josep Puig (Centro Promotor d’APS)

2. El contexto: qué es la Ciencia ciudadana (Maite Pelacho)  y qué es el Aprendizaje servicio (Maribel de la Cerda)

3. Algunas experiencias:

  • Mosquito Alert (Santi Escartin)
  • Observadores del Mar (Gemma Agell)
  • Ejemplo maker. Pájaros en la nube (Francisco Sanz )

4. Ciencia ciudadana y Aps, una confluencia natural (Elisabetta Broglio)

5. Turno de preguntas

6. Cierre (Fundación Ibercivis)  ​

Retransmisión del acto por el canal de You Tube de la fundación Ibercivis

http://www.youtube.com/c/ibercivisciencia


Les pantalles obliden el cos

En reconeixement a l’Anna Ramis, que lluita contra l’excés de pantalles.

Josep Palos i Josep M. Puig – En l’anomenada societat del coneixement, les tecnologies, la intel·ligència artificial i les pantalles són protagonistes i acceleradors de grans canvis. La humanitat i l’educació s’estan tecnificant a ritmes accelerats i accepten com a desitjable qualsevol innovació tecnològica.  El desenvolupament de les tecnologies digitals és hegemònic i està transformant les nostres vides i el món que coneixem: les formes de participació, consum, comunicació, treball, informació i educació. Aquests canvis, però, haurien de salvaguardar la dimensió humana i social de la nostra espècie, un aspecte que no està gens assegurat amb la irrupció generalitzada de pantalles i altres dispositius. La tecnologia és un resultat de la intel·ligència humana i, per tant, hauria de servir per a ajudar-nos a ser més lliures i més humans. La lògica ens diu que s’hauria de tendir a humanitzar la tecnologia i no a l’inrevés, com sembla que és la tendència predominant.

Si ens centrem en l’àmbit educatiu, l’ensenyament i aprenentatge virtual, el poder formatiu de les pantalles i l’omnipresència de les xarxes socials, semblen realitats ineludibles que, a banda dels dubtes de seguretat que generen, obren molts interrogants sobre les seves reals virtuts educatives. L’educació té la missió d’educar de manera integral els éssers humans i, en canvi, la digitalització de la vida tendeix a eliminar els elements d’humanització inscrits en les relacions interpersonals i en l’aprenentatge vivencial. La tecnologia té ideologia. Una concepció de l’educació fonamentada en la tecnologia comporta una cosmovisió de la vida, de les relacions, de la convivència, de l’economia i també de la finalitat i el mètode de l’educació. Rendir-se a l’allau tecnològica i deixar-nos portar és posar a les seves mans el nostre destí i la nostra identitat.

Aquesta invasió tecnològica està afectant les emocions de l’alumnat, la relació amb els docents, la interrelació grupal, l’orientació personal, la percepció dels dilemes quotidians, l’autoconeixement i l’autoestima de l’alumnat, així com les atencions i respostes dels docents als seus requeriments. No està gens clar que tot això es pugui assolir a través de les pantalles, en la distància i en la virtualitat.

Per altra banda, les tecnologies també estan forçant canvis en el rol del professorat com a docent. Ja no és transmissor de coneixements perquè estan en el núvol. És facilitador d’aprenentatges sempre mediats per la tecnologia, les pantalles, els discursos “tuitats” i els poders virtuals. No s’hauria de perdre de vista que l’alumnat  i el professorat, en els seus rols i a través de les metodologies, són elements d’humanització.

(més…)

Llums i ombres del servei a la comunitat

Roser Batlle – De tots és sabut que el terme servei s’aplica a moltes coses que no tenen res a veure: Així, entre d’altres situacions, discutim si en tal país és o no obligatori el servei militar; al restaurant, preguntem on està el servei; ens informen a quina hora és el servei religiós; constatem la qualitat dels serveis públics de la nostra ciutat i felicitem a una amiga que ha muntat la seva pròpia empresa de serveis. El terme servei pot utilitzar-se correctament en sentit militar, religiós, públic o comercial, i en tots aquests sentits dispars hi és present la idea de cosa útil, necessària o que interessa per un motiu o un altre.

També cal distingir entre un acte cívic, espontani i propi de la bona ciutadania (per exemple, atendre un veí que té dificultats per travessar el carrer; cursar una denúncia a les autoritats municipals, o assistir a una manifestació) del que és un servei a la comunitat, que implica una activitat programada, d’una certa durada i compromís sostingut per part dels participants.

En un sentit social, el servei s’entén conceptualment com una acció solidària i desinteressada a favor de la comunitat. Aquest és el concepte que utilitzen els moviments socials i de voluntariat, així com els programes i iniciatives de servei cívic o servei civil. Com paraigües conceptual, admet diversos matisos i pot enfocar-se des de diversos punts de vista, que marcaran prioritats ètiques, polítiques o pedagògiques diferents, per exemple en relació a l’obligatorietat  o a l’absència de remuneració.

Hi ha un cert consens internacional a l’hora de diferenciar voluntariat i servei cívic, actuacions ambdues identificables amb el concepte de servei a la comunitat.

(més…)

Implantar l’ApS en els municipis

L’article de B. Bär, L. Camp i L. Rubio, Líneas de acción y principios para la incorporación del aprendizaje-servicio en el ámbito local. Trabajo en red en el territorio, que publica la revista Teoría de la Educación, presenta una recerca qualitativa sobre diferents experiències d’implantació de l’aprenentatge-servei a diversos municipis.

Brenda Bär – Aquest article ens aporta reflexions d’acord amb l’experiència de diferents municipis que han fet apostes educatives àmplies -de poble o ciutat- que inclouen l’aprenentatge servei com eina que promou el treball en xarxa al territori. Com moltes sabeu, l’aprenentatge servei és una proposta que permet enriquir les experiències del món educatiu alhora que dona resposta a necessitats socials reals, generant una ciutadania més implicada en els problemes públics. La construcció d’apostes educatives en l’àmbit local a través de l’aprenentatge-servei, ens permet caminar d’experiències concretes, a vegades aïllades, i avançar cap a la construcció de xarxes educatives que treballen conjuntament i que tenen un horitzó de bé comú.

En aquest treball, a més de fer una anàlisi documental d’experiències anteriors, vam comptar amb la sort que tres territoris catalans (Barcelona, Sant Cugat i Puig-Reig) ens van obrir les portes i ens vam permetre acompanyar part del seu procés. De manera que vam poder dur a terme una recerca-acció, on podíem reflexionar juntes sobre la realitat i generar propostes per tornar a aplicar per veure la transformació que es generava.

Vam poder acompanyar a un municipi com Sant Cugat que feia anys apostava per l’impuls d’experiències d’ApS i ara volia consolidar una aposta sostenible dins del projecte educatiu de ciutat. També vam poder donar suport a un poble petit com Puig-Reig que va aconseguir generar un format a la seva mida on tots els centres educatius es bolquen anualment en un gran projecte conjunt d’ApS de poble. Així com també participar de l’aposta de l’àrea de Justícia Global a Barcelona, amb s’ha consolidat un programa perquè les entitats de l’àrea repensin les seves pràctiques en clau d’aprenentatge servei i una estratègia per arrelar les experiències amb la xarxa dels districtes on aterren.

Al text, des del GREM, el Centre Promotor d’ApS i els equips de territori; ressaltem les principals línies d’acció a desenvolupar per generar una aposta local d’aprenentatge-servei en l’àmbit territorial. Destacant en primer lloc la manera d’aproximar-nos al territori, com definim el punt de partida i el repte de manera conjunta, Per després fer un diagnòstic compartit, mapejant els recursos en clau d’ApS i identificant possibles agents a incorporar en l’aposta. De manera que es pugui passar a la promoció experiències, a partir de la formació, assessorament i suport, tan organitzatiu com fins i tot econòmic. Per finalment, comunicar l’aposta i celebrar conjuntament la participació. També destacant principis que guien aquest procés, com són l’obertura, el reconeixement, la coherència i la sostenibilitat, entre d’altres.

L’article es tanca apuntant algunes reflexions sobre la construcció col·lectiva de l’agència educativa al territori per posar un granet de sorra, amb l’aportació de l’aprenentatge servei, en generar pobles i ciutats cada vegada més educadors.

Per citar l’article: Bär  Kwast,  B.,  Campo  Cano,  L.  y  Rubio  Serrano,  L.  (2021 ): Líneas de acción y principios para la incorporación del aprendizaje-servicio en el ámbito local. Trabajo en red en el territorio. Teoría de la Educación. Revista Interuniversitaria, 33, (1), 243-263.

Per consultar i baixar-se l’article: https://doi.org/10.14201/teri.23660


A espatlles de gegants

Marc Fuertes Alpiste

Una de les possibles causes del plagi és la manca d’alfabetització en escriptura acadèmica i de recerca. Sembla lògic que, per evitar aquestes conductes que atempten contra els drets d’autoria i l’ètica acadèmica, és necessari ensenyar aquestes competències.

L’ésser humà del present és fruit del continuum de la història. Algú va dir que anem a espatlles de gegants, referint-se a que els nostres nombrosos avantpassats han forjat el coneixement, la cultura en què vivim, els avenços científics, els llenguatges, els costums, etcètera. La frase “si he pogut veure més lluny que els altres, només és perquè em trobo sobre les espatlles de gegants.” s’atribueix al físic, matemàtic i filòsof Sir Isaac Newton (Anglaterra, 1642-1727). Tot i això, ja hi havia qui l’atribuÏa, al segle XI, al filòsof bretó Bernard de Chartres. I segurament es podria mirar més enrere. La frase “a espatlles de gegants” va ser el lema del cercador “Google acadèmic”, dedicat a la cerca de textos indexats en bases de dades de literatura científica. I és que, les publicacions que es fan  des de l’acadèmia, van farcides de referències a altres autors -els gegants- que aporten les idees necessàries sobre les quals es construeix nou coneixement. I citant-los, reconeixem el mèrit dels autors, precisament. Hi ha un reconeixement d’autoria que fa que no manllevem idees fent veure que són nostres.

Seguint una idea del filòsof irlandès Richard Kearney[1], el concepte d’autor sorgeix amb la modernitat, un cop va posar-se l’accent en l’home com a centre de tota mesura -l’Humanisme-, quan es va reconèixer com a creador -a banda de Déu- i com a ésser que es forma i es basa en el pensament i en la raó -Il·lustració-. Quan va començar a escriure idees pròpies, no les dels grans llibres de la paraula divina, és quan l’ésser humà va ser autor i, per tant, va tenir la necessitat de reconeixement com a tal. I per això es citen i es referencien les idees i les paraules d’altri: per atribuir les seves idees. I si no es fa, es diu que es fa plagi.

Per tal d’anar a espatlles de gegants i anar fent el reconeixement de les idees i de les paraules que no són nostres, hem de citar i referenciar quan sigui necessari. Recordo que, a principis dels anys 90, una professora de literatura castellana ens recriminava que “fusilábamos” els treballs que li lliuràvem sobre les novel·les que havíem d’estudiar. Aleshores ningú tenia Internet. Com podíem donar resposta a les seves demandes tan complexes sobre el context de l’obra, l’autor, l’estructura del text,  als personatges, etc.? Doncs acudíem a l’enciclopèdia (en paper) i fèiem el que podíem. Anar a la biblioteca a buscar algun llibre ja era tota una proesa, perquè n’hi havia pocs i érem molts estudiants. “Esto es una fusilada” es referia a que fèiem plagi. No citàvem correctament o ni tan sols citàvem. Tampoc ens mostraven com fer-ho.

(més…)

Pensar críticament en situacions de paràlisi social

José Palos – Es diu que en l’última dècada s’ha anat generant una situació de paràlisi o bloqueig social. Els efectes de la crisi econòmica iniciada sobre el 2007 de la qual no acabem de sortir, els efectes del canvi climàtic que es van fent més evidents, l’impacte dels avenços tecnològics en tots els àmbits de la vida i del món laboral, les noves estratègies en la globalització econòmica, la polarització i tensions polítiques a nivell internacional, entre d’altres factors, han anat omplint d’incertesa el futur i la vida quotidiana de la ciutadania. I per acabar de rematar ens envaeix la pandèmia de l’COVID19 que remarca i aguditza tots els factors anteriors i qüestiona en gran mesura el nostre “modus vivendi”, ocupa les nostres preocupacions, energies, pensaments i ens condiciona de forma sistèmica. La pandèmia ha portat a extrems desconeguts la problematització de la vida personal i familiar en la salut, el treball, l’escolarització, la llibertat de mobilitat, la participació en activitats d’oci i culturals, la manca de recursos econòmics per subsistir i el que és més angoixant i bloquejant, la manca de perspectives de solució a curt termini i les limitacions per poder participar o incidir en la sortida d’una situació tan vital. 

En alguns fòrums es parla que, paral·lelament a les dinàmiques de les superestructures econòmiques i els àmbits polítics institucionals que porten la seva vida pròpia, tenim una societat de a peu paralitzada, desorientada i escèptica pel que fa a la seva capacitat d’autonomia i poder de decisió. La situació sembla que supera la capacitat de resposta de la ciutadania i ha generat una mena de saturació, d’escepticisme i impotència ciutadana. El pensament dels ciutadans està ocupat per l’agudització de problemes socials que porta a polaritzar les conductes entre la subjectivitat de les necessitats i opinions individuals i el seguiment de les orientacions i normatives oficials suposadament basades només en el coneixement científic. Els mitjans de comunicació col·laboren en aquesta saturació amb allaus d’informacions, necessàries però repetitives, poc dosificades i moltes vegades guiades pel control de les quotes de pantalla. Aquest escepticisme i impotència pot estar portant a la ciutadania a la desconnexió i a la indiferència. A deixar-se orientar o portar per actituds i comportaments individualistes i irracionals guiats per les emocions i necessitats o interessos personals o en l’altre extrem a una fidelitat acrítica a les orientacions i pautes d´infinitat i diversitat de fonts d’informació oficials, paraoficials i / o amb consignes d’intencionalitat política. 

(més…)

La cura emocional dels professionals que treballen amb joves vulnerables

Núria Mansergas – Constantment rebem estímuls que ens generen una tensió emocional -la qual no sabem gestionar de manera adequada-. Com a mostra, es pot dir que Soler, Barrientos i Peñalva (2018) parlen d’un augment preocupant d’estrès en els/les professionals de l’educació. Atesa l’alarmant situació és evident la importància de prevenir i atendre aquesta necessitat.

Convé recordar que els éssers humans busquem el benestar i que, per assolir aquest objectiu vital, necessitem aconseguir el benestar emocional (Bisquerra, 2016). Així és que en el Treball de Fi de Grau, desenvolupat durant el curs acadèmic 2019-2020, he realitzat una investigació qualitativa en un centre situat a la província de Tarragona.

L’objectiu general del meu projecte APS era afavorir el benestar emocional dels/les professionals que hi formen part, els quals treballen amb joves en risc d’exclusió social. S’ha de tenir present que les circumstàncies personals, familiars i socials dels/les alumnes que hi assisteixen dificulten, en part, la tasca educativa que s’hi porta a terme.

En la investigació realitzada he pogut identificar els factors -negatius i positius- que influeixen en el benestar emocional d’aquests educadors/es. D’una banda, les dificultats inherents al perfil dels/les estudiants i la consegüent sobrecàrrega emocional són dos dels factors que els afecta negativament. En aquest punt cal dir que els/les membres d’aquesta institució creen vincles emocionals i afectius molt intensos amb l’alumnat. D’altra banda, un dels factors positius pel benestar emocional dels investigats/es és el treball en equip i els vincles positius que s’estableixen entre professors/es.

(més…)

Guia ApS Residus-Recursos

L’educació, la conscienciació i la participació són part fonamental de tota estratègia de sostenibilitat i salut ambiental, i si parlem de recollida selectiva i bona gestió dels residus urbans, són una peça imprescindible per obtenir bons resultats en la prevenció, recuperació i reciclatge dels RESIDUS, que veiem i anomenem RECURSOS, com aquesta guia proposa. Es per això que a ECOEMBES parlem d’ “El poder de la col·laboració” com a lema d’aquesta concepció, on empreses, administracions públiques, comerços i ciutadania són part del reciclatge.

L’Educació Ambiental ha format part del model de recollida selectiva i reciclatge d’envasos lleugers d’ECOEMBES des del nostre inici, el 1997, creient que una societat educada en la sostenibilitat cuidarà el medi ambient a través del reciclatge, l’estalvi d’aigua, etc. Aquesta convicció es materialitza avui en projectes als quals volem donar la màxima importància, com Naturaliza, el programa de materials curriculars transversals per al medi ambient (economia circular, conflictes ambientals, canvi global, etc.), o les Aules Libera, un programa adreçat a centres educatius dins el Projecte LIBERA – que portem a terme junt amb SEO/BirdLife – de prevenció, coneixement i acció contra la Brossalesa, o abandonament de residus al medi.

(més…)

El valor pedagògic del teatre

Paula Escobar Muro – L’educació és un sender en què les persones ens transformem. No és pas un camí establert i planer, sinó que es crea en el nostre caminar i serpenteja, fa voltes i té pendents perquè en ell ens desfem i refem constantment. Fruit d’aquest canvi constant, l’educació és un espai de possibilitat on resistir i alliberar-nos. És amb aquesta orientació que el teatre esdevé una font d’aigua fresca enmig del sender: una font d’aprenentatges per refugiar-nos i trencar amb els límits.

El Manuel es contempla al mirall. Es palpa la barba de dos dies, ja rasca bastant. Ressegueix amb la mirada les quatre pigues que li esquitxen la cara: una sota l’ull dret, dues al front i una sobre els llavis. Mai s’havia adonat que hi eren. Es mira fixament als ulls verdosos. Un minut. Dos. Tres. Quatre. Trenca a plorar. Ha pres consciència del seu dolor.

Mirar-se detingudament al mirall és un dels exercicis d’introspecció que es fan en teatre perquè les persones reflexionem sobre nosaltres mateixes. En el procés introspectiu ens observem amb ulls renovats per prendre consciència d’elements que resten adormits pel costum. Potser inicialment ens perdem en descobriments físics, com el relleu de la pell o la llargada de les pestanyes, però progressivament revisitem les nostres emocions per comprendre’ns d’una manera orgànica i intuïtiva. Sensacions conegudes prenen nous colors i bateguen intensament.

“Interpreta a un home vell que li està donant molles de pa als ànecs d’un estany; sense dir res, has de transmetre que la teva dona ha mort i et sents molt sol” – li diu la professora. El Manuel tanca els ulls i recorda la soledat de la seva infantesa en un internat franquista. Anys de tristesa lluny de la família. Imagina el personatge, respira profundament i li entrega les seves emocions. L’home vell pren vida i plora l’absència que li pesa al pou de l’ànima.

(més…)

Aprendre per transformar

Xus Martín – Recentment ha començat el que serà el curs escolar més anòmal de la història. Infants i adolescents han trepitjat escoles i instituts per primera vegada en sis mesos. Sis mesos – vacances incloses– que cada família ha sortejat com ha pogut. I cada equip docent també.

Noies i nois arriben amb les motxilles plenes (que no buides) d’experiències, relacions, activitats, emocions, i coneixements però també d’ensurts i absències que han anat elaborant durant una travessa que se’ls ha fet llarga i feixuga i que, a les postres, no sempre han entès. Només alguns d’aquests coneixements, pocs, estan directament vinculats als aprenentatges escolars.

Psicòlegs infantils ja ens han advertit de la despesa emocional que la Covid ha tingut en la canalla i de la necessitat que des de les escoles es tingui cura del seu benestar, i es doni temps perquè qui vulgui pugui posar paraules i compartir la seva experiència.

Mestres i educadors de tots els cicles s’afanyen a crear espais reparadors que des de la quotidianitat ajudin als infants i adolescents a pair allò que han viscut però també a trobar les eines que els permetin afrontar amb prudència, però sense por, la vida. Espais on la cooperació, l’ajuda entre iguals, la calidesa en les relacions, el reconeixement de cada un dels membres del grup, o el respecte als diferents ritmes tenen més sentit que mai. També és el moment de decidir quins han de ser els aprenentatges claus, i com es treballaran al llarg del curs.

En un moment en que la societat s’afronta a un problema sanitari sense precedents, però també social, l’escola no pot mirar cap una altra banda, o funcionar com si res no hagués passat o entossudir-se en recuperar allò que l’any passat “tocava” i no es va fer.

Es en aquesta situació convulsa i incerta on la recerca cooperativa orientada al bé comú que defensava John Dewey ens sembla més oportuna que mai. Una vella (i bella) proposta que ens pot ajudar a entomar amb èxit una de les funcions de la institució escolar: transmetre a les noves generacions els coneixements que la societat considera necessaris per la vida en comú.

(més…)

Què és Compartir Idees?

Compatir idees és un projecte d’aprenentatge servei organitzat per la Universitat de Barcelona. Els estudiants de grau i de màster preparen conferències taller –aquest any seran on line– sobre temes que han treballat a la universitat i que són rellevants per a la formació dels alumnes d’ESO i Batxillerat. Les sessions estaran composades per uns 20’ de presentació informativa i 30’ de taller i/o debat posterior.

Enguany el projecte s’adapta a la nova situació de la COVID-19. En primer lloc, perquè les propostes formatives s’oferiran en format online (a determinar en cada cas). I en segon lloc, perquè, per ara, només s’ofereixen propostes per al primer semestre del curs (que tindran lloc entre els mesos de novembre, desembre i gener), amb voluntat d’adequar l’oferta en cada moment del curs 2020-2021. Pots veure les propostes en el següent catàleg(NOU)

El Compartir idees té com a marc els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per les Nacions Unides. Els números que consten al costat del títol fan referència als ODS que emmarquen i permeten treballar cadascuna de les propostes formatives.

Per a participar:

  1. Trieu i prioritzeu fins a un màxim de 4 conferències taller.

2. Ompliu el següent formulari fins el 9 d’octubre: 

https://forms.gle/EPsDNHkwd1hXzqj98

També podeu enviar un correu a: apsub@ub.edu

3. Des de l’organització s’enviarà un correu per a la confirmació de la proposta.

4. Es recomana fer una reunió virtual de coordinació amb els i les estudiants per contextualitzar la proposta.

Per saber més sobre el projecte

Organitza el grup ApS(UB)

Amb el suport del Vicerrectorat d’Igualtat i Acció Social i del Vicerrectorat de Docència i Ordenació Acadèmica de la Universitat de Barcelona

Amb la col·laboració́ del Consorci d’Educació de Barcelona


Com fer ApS en línia?

Fátima Avilés i Josep M. Puig – El confinament del curs passat, l’actual situació de pandèmia i les inseguretats sobre què es podrà fer durant aquest curs escolar no faciliten la realització d’experiències d’aprenentatge servei i servei comunitari. Però, per una altra banda, és precisament en un moment de crisi i de dificultats que la participació solidària dels nois i noies és més formativa. Actuar de veritat com a ciutadans, adonar-se que la seva acció té conseqüències positives per la comunitat, pot ser una vivència que els marqui per sempre. Fer aprenentatge servei enguany potser serà una mica més complicat, però també és cert que avui és més necessari que mai no deixar-se vèncer per la covid-19 i convertir la pandèmia en una oportunitat educativa, una oportunitat indesitjable, però educativa.

            L’any passat vàrem començar a descobrir que a distància es poden fer serveis a la comunitat de gran qualitat; a vegades simplement a distància i altres vegades usant els mitjans que ens ofereix internet per acostar-nos els uns als altres. De les dues maneres es poden fer bones experiències d’aprenentatge servei.

Alguns centres varen usar la ràdio escolar per emetre programes preparats per l’alumnat amb l’objectiu d’informar, distreure i reflexionar durant el confinament. Un centre d’infantil va enviar pedres decorades als sanitaris i grups de secundària varen fabricar bosses de roba per substituir les de plàstic i les van regalar junt amb una explicació completa de per què ho feien. En certs casos s’intentà impulsar amb dificultats parelles lingüístiques, mentories o programes de reforç de la lectura. També en alguna biblioteca es va promoure la lectura en línia de texts a persones grans aïllades o a d’altres que els podia beneficiar. En col·laboració amb ONG’s es poden realitzar campanyes a través de les xarxes a favor d’una idea o en denuncia alguna situació insostenible. En un sentit semblant, el Banc de Sang pot transformar el seu programa clàssic de promoció de la donació i impulsar campanyes a través de les xarxes. Força projectes de ciència ciutadana poden realitzar-se observant l’entorn proper de l’alumnat o muntant dispositius de recerca sense cap perill per la salut. També pot ser un bon moment per promoure accions contra el bulling i l’assetjament a través de les xarxes. Els nois i noies que han acompanyat a persones grans en la realització d’activitats físiques, exercicis de memòria o d’ajuda en l’ús de les noves tecnologies poden transformar la seva activitat presencial en una activitat virtual. No serà el mateix, però serà molt més que no res. En fi, segur que hi ha altres experiències que no coneixem i moltíssimes de noves que encara estan per imaginar.

(més…)

Crisis: solidaritat o caos

Josep M. Puig Rovira – Escriure en aquests moments en un mitjà destinat a educadors i educadores per fer-los un suggeriment és un atreviment presumptuós. Tothom està prou enfeinat, i una mica saturat d’opinions, per afegir una nova recomanació. No és moment de discursos, sinó de fer amb honestedat la feina que a cadascú correspon. Just el que avui estan fent tants i tants docents: tot el que poden i més per posar en marxa un curs difícil, un curs que ha de mobilitzar molta intel·ligència i molt optimisme. Malgrat tot, potser per aclarir-me a mi mateix i potser per fer una cosa que puc fer, he escrit aquestes notes sobre un aspecte de l’educació dels nois i noies que avui em sembla especialment pertinent.

            Transmetre els coneixements i les competències que corresponen a cada nivell és rellevant, encara que no cal exagerar perquè els currículums solen estar massa farcits i ara pot ser un bon moment per anar al que és fonamental. Abans d’entrar en matèria, però, caldrà aprendre a complir les mesures de protecció que els centres han implantat i caldrà explicar-les com una contribució de l’escola al bé comú i al control de la pandèmia. I també durant els primers dies s’imposa parlar de com s’han viscut aquests mesos, potser compartint els moments dolents i els bons, les angunies i les alegries, les pèrdues i tot el que cada noi i cada noia vulgui expressar. Aquests tres àmbits tenen a veure amb valors –la responsabilitat davant la feina, el respecte a les normes com una forma de respecte mutu, i l’acollida i la cura de tots i totes–, però la situació de crisis que ha provocat la covid requereix d’una manera prioritària, encara que no exclusiva, posar en primer pla el valor de la solidaritat. Crec que avui més que mai, per connectar amb la vida, l’educació ha d’invitar a viure el valor de la solidaritat.

            La raó és senzilla: davant d’una situació de crisis, de qualsevol mena de crisi, no serveix de res buscar sortides individuals, que només aconsegueixen empitjorar els problemes. Sortir d’una crisi exigeix col·laborar de manera solidària, anar a l’una per contribuir a la solució. Les crisis se superen aplegant esforços per produir una força col·lectiva que permeti superar la situació de dificultat: exercint la solidaritat com acció comú.

(més…)

Premis Aprenentatge Servei

Abans de la pandèmia i durant el confinament, molts nois i noies han dut a terme extraordinaris projectes d’aprenentatge servei, han posat els seus coneixements, habilitats i talents al servei dels altres… i han aprés moltes coses.

En temps rars i de desànim com aquest que ens toca viure és quan més falta fa treure tot l’optimisme i l’esperança que tenim i celebrar les seves accions solidàries. No deixem de fer-ho!

Els Premis Aprenentatge Servei són precisament un factor d’il·lusió i reconeixement. Fa sis anys que es celebren, de la mà de la Xarxa Espanyola d’Aprenentatge Servei i l’Editorial Edebé, en col·laboració amb organitzacions públiques, privades i del sector social.

Enguany, s’admeten projectes de dos cursos acadèmics: el 2018-2019 i el 2019-2020, i entre els 18 premis que s’atorguen (salut, solidaritat i DDHH, medi ambient, persones grans, immigració, inclusió, equitat de gènere, foment de la lectura, cooperació, participació, empoderament juvenil, TIC, infància… ), n’hi ha un d’especial “ApS i Coronavirus”.

Aquí teniu el formulari. Els projectes es poden presentar en català, castellà, gallec o euskera i la data límit és el 30 de setembre 2020. Us animeu?


COLÒNIES, CASALS I CAMPAMENTS: CAMPANYA D’ESTIU 2020

Salvador Carrasco – El COVID-19 ha fet de la Campanya d’aquest estiu la més atípica i plena de dificultats de les darreres dècades. És va haver de plantejar l’inici i els seus preparatius en ple confinament; sumits en uns processos inèdits de preparació i presentació d’ ERTOs; amb un retard considerable i exigències sanitàries inicials (distanciament físic de 2 metres) que feien impossible la celebració de les Colònies i moltes altres activitats de la Campanya; i, per acabar, amb un més que eloqüent, sinó calculat, silenci sobre temes econòmics, en moments que es preveia una forta baixada en les inscripcions i un considerable augment de les despeses per les imprescindibles mesures sanitàries i higièniques. Moltes de les entitats organitzadores van plantejar-se, a finals de març, molt seriosament si era possible i viable la Campanya d’Estiu, quin cost real podria tenir i com finançar-la.

La Campanya, llençada al mes de febrer, es va paralitzar un mes més tard amb la crisi del COVID-19. Puc assegurar que la presa de decisions fou prou complicada i que la disponibilitat i el compromís dels responsables, dels equips, dels monitors i monitores, del personal de cuines i neteja, seria un factor determinant. A finals de juny encara teníem temes claus per tancar, a pocs dies de l’anada a les primeres Colònies i Casals d’ Estiu.

1. En el mes de juny el conjunt de les inscripcions a les activitats a Colònies, Casals i Campaments d’Estiu de Fundesplai (per parlar només del que conec) tenien una baixa d’ inscripció d’un 48 % menys respecte de la mateixa data del curs passat. L’actual Campanya acaba el 14 de setembre i, a data d’avui, s’ han fet 31.653 inscripcions a les Activitats d‘Estiu de Fundesplai (falten els Casals de setembre), el 41% menys que l’estiu del 2019.  

Per aquells mateixos dies, el Conseller de Benestar anunciava una convocatòria de 3,5 M específica per a beques extraordinàries que gestionarien les entitats; 1,5M de línia de subvencions per a sobrecost pel COVID i 1,5 per a contractacions de les entitats, amb un total de 6,5 M. d’euros. Han estat quantitats molt allunyades de les necessitats i de les reiterades propostes del Sector a l’Administració de la Generalitat de Catalunya i al seu President, que, amb tot, valorava i compartia les raons de la importància de la Campanya de Colònies en l’any de la pandèmia.

Així, amb aquests nivells d’ inscripcions, amb la consegüent baixa d’ingressos, i la inversió econòmica insuficient prevista per la Generalitat, els dèficits als que hauran de fer front les entitats s’han disparat. De fet les entitats han hagut de recórrer al crèdit per a finançar les Activitats d’Estiu  i intensificar campanyes per obtenir ajuts privats que permetin fer front a una situació econòmica ben compromesa, que passarà factura al llarg de tot el proper any i mig.

2. L’Hospital de Sant Joan de Déu, de Barcelona, va dur a terme un estudi d’investigació/acció sanitària en 22 Colònies i Casals d’Estiu, vinculats a Fundesplai, durant cinc setmanes, de juny a  juliol. Es van recollir, de manera sistèmica, mostres de 1.905 participants que havien desenvolupat llurs activitats en un entorn de convivència similar al d’una escola. A part s’han estudiat també altres grups de convivència en Casals que havien tingut algun infant o monitor diagnosticats de COVID-19.

 L’estudi, amb Iolanda Jordan, de l’ Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, com a investigadora principal, va ser finançat per importants donacions privades. Hi van participar més de 60 professionals, amb la col·laboració d’experts nacionals i internacionals, del BIOCOMSC de la UPC, l’Institut de Salud Global de Barcelona, el Centre de Regulació Genòmica i amb la coordinació amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

 Durant cinc setmanes la recerca ha identificat un total de 39 casos de nova aparició: 30 infants i 9 monitors, 12 dels quals van resultar positius secundaris. Una taxa de reproducció local (R0) del 0,3, sis vegades més baixa que la presentada, en el moment de l’estudi, per la població general, del 1’7 al 2, en les àrees on estaven ubicades les activitats. La major part dels 22 casos índex pediàtrics detectats no han transmès cap infecció a les Colònies. Cinc casos ho han tramés a un contacte, dos a dos contactes i un a tres contactes.

L’estudi constata que a les Colònies i Casals s’han implementat mesures bàsiques de contenció de riscos: rentada freqüent de mans (de 4 a 5 vegades al dia), grups burbuja (que permetien una quarentena selectiva), ús de mascaretes i organització d’ activitats, principalment , a l’ aire lliure. Els menors de 12 anys han mostrat la mateixa capacitat transmissora del virus que la dels 13 als 17 anys.

Els investigadors assenyalen algunes limitacions al moment d’extrapolar els resultats: només s’han fet durant cinc setmanes; els resultats provenen de proves PCR i falten, encara els resultats de tests serològics; les activitats s’han fet amb grups petits i, principalment, a l’aire lliure. Els resultats, adverteixen amb motiu, no son directament extrapolables en altres condicions.

El Gerent de l’Hospital de Sant Joan de Déu resumia els resultats més rellevants destacant  que ”la taxa de transmissió de la infecció als casals d’estiu ha estat molt inferior a la que presentava la població general en el moment de l’estudi, la qual cosa dóna suport a la idea que les mesures implementades a les colònies i als casals han estat molt exitoses pel correcte desenvolupament dels mateixos. A més els contagis observats han estat reflex de la situació de l’entorn on estava el casal, descartant que els mateixos siguin focus de disseminació de la infecció, en no haver observat taxes anormalment elevades”.

Els resultats d’aquest estudi venen a ratificar algunes de les conclusions d’ altres estudis, com el realitzat per un equip d’investigadors de la Universitat de Liverpool, amb una mostra de 651 participants, sobre el menor grau d’ incidència del COVID-19 entre els menors.


ApS durant el confinament

Aprendre ciutadania i guanyar resilència

 

642e2c0b-a2fe-4aef-88a2-96255f3044b9

Centre Promotor ApS – A l’inici de la pandèmia, el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei, amb la col·laboració d’Abacus, va llançar una crida per animar la realització experiències d’aprenentatge servei i de Servei Comunitari en situació de confinament. La campanya #ApSdesdeCasa ha recollit un bon nombre de accions i ara els convocants ofereixen un reconeixement als centres educatius, a l’alumnat que les ha realitzat i al professorat que les ha impulsat.

Davant de la situació creada pel confinament en l’àmbit educatiu, es corria el risc de pensar que era impossible seguir realitzant activitats d’aprenentatge servei i de Servei Comunitari. Tot i les obvies dificultats, la crida per fer #ApSdesdeCasa pretenia desmentir-ho i assolir els següents objectius:

  • Encoratjar l’alumnat i el professorat a seguir realitzant accions d’aprenentatge servei a pesar de la complicada situació que vivien.
  • Invitar l’alumnat a comprometre’s davant d’un problema social i no restar simplement com espectadors passius. Per tal de formar ciutadans, l’escola ha d’incorporar al currículum la realització d’accions reals en benefici de la comunitat.
  • Invitar a mobilitzar-se també com a mitjà per protegir-se del malestar que provocava la crisi sanitària i el tancament al domicili. Implicar-se solidàriament és un antídot contra l’angoixa, la desesperança i la por; és una acció que incrementa la resilència.
  • Convertir la situació de confinament en un laboratori de noves experiències d’aprenentatge servei. Noves per la tipologia dels serveis realitzats i noves pels mitjans usats per realitzar-los. Com ningú pot assegurar que no viurem de nou una situació semblant, valia la pena aplegar coneixement.
  • Contribuir a crear un inventari de pràctiques d’aprenentatge servei apropiades per pal·liar els efectes d’una situació de confinament i que, a més a més, sovint incorporaven tecnologies de comunicació a distància.

La crida #ApSdesdeCasa ha assolit en bona mesura aquets objectius i ha aplegat un conjunt d’experiències que a continuació detallarem. Per tal d’agrair i reconèixer l’esforç de les persones participants, el Centre Promotor d’ApS i Abacus oferiran un obsequi –llibres i material escolar– als centres. Con es deia a la convocatòria no és un premi, ni un ajut, sinó simplement la voluntat de donar les gràcies als i les participants. I ara, si seguiu llegint, veureu quanta creativitat i solidaritat han activats els nois i noies i el seu professorat.

Projectes reconeguts de la crida #ApSdesdeCasa

Economia per a tothom. INS Vallvera de Salt

Un projecte en el qual els alumnes d’Economia i Economia d’Empresa de Batxillerat preparen un àudio per al programa de ràdio “Ràdio Escola a Ràdio Salt” (97.7FM) amb l’explicació d’alguna curiositat econòmica en un format clar, entenedor i assequible per entendre les causes i conseqüències de la crisi de la COVID. (més…)

La Violència Secreta

Prevenir des de les arts escèniques

dentro-de-la-violencia-500Glòria Puertas – El projecte La Violència Secreta és un taller[1] per a joves i adolescents de Secundària i Batxillerat que incideix en la prevenció de les violències de gènere des de les arts escèniques, proposant treballar l’art des d’un punt de vista multidisciplinari. El projecte abraça eines de creació des de la dramatúrgia, la música, la dansa i l’audiovisual, obrint el ventall de llenguatges per aconseguir-ne un de transformador.

A grans trets, en el projecte La Violència Secreta treballem amb cançons que parlen sobre la violència de gènere i funcionen com a fil conductor de les creacions que es fan durant els tallers, cançons com “A ningún hombre” de Rosalía, “Malo” de Bebe o “No dudaría” de Rosario i Antonio Flores. D’aquesta manera, tenim un punt des del qual partir: analitzar què diuen aquestes lletres i què ens transmeten per tal de representar-les de la manera que ens vingui més de gust.

De forma paral·lela a tota aquesta creació lliure que parteix de les cançons proposades per les talleristes, es proposen activitats per anar comprenent què és la violència de la qual parlem i què implica a nivell estructural. Per fer-ho, es proposen sessions combinades entre creació teatral, musical, de dansa o audiovisual amb alguna altra activitat reflexiva, com per exemple una sessió de testimoniatge en la qual participa una persona que es relaciona d’alguna manera amb la violència de gènere i vol col·laborar amb nosaltres. La persona convidada explica la seva experiència, mentre tot el grup en rotllana escolta i, en qualsevol moment del relat, pregunta i expressa dubtes per tal de crear diàlegs. Sovint, s’acompanyen les sessions d’un mural, en el qual es van plasmant aquelles intervencions, idees, experiències o sensacions que han anat sorgint al llarg del taller. (més…)

De la topada a la trobada

ef6a52af91f76796e7345bc489bbe023

Xus Martín – La petjada d’un mestre pot ser definitiva en el futur d’una persona. Així ho han explicat il·lustres filòsofs, psicòlegs, pedagogs i mestres com Levinás, Piaget, Rogers, Neill, Makarenko, Montessori o Freinet per citar-ne alguns. Però més enllà de les aportacions d’aquests i d’altres autors i autores que han escrit a bastament sobre el tema, avui recuperem els comentaris de dos Nobels de Literatura. Coneguda és la carta d’Albert Camús al senyor Germain, el seu mestre de primària, en rebre el premi, “(…) l’oportunitat de dir-li el que vostè ha estat i segueix sent per a mi”, escrivia Camús en un gest d’agraïment. També Svetlana Alexiévich es refereix a Ales Adamovich, l’escriptor bielorús, com “El meu mestre. És ell qui va endegar la meva màquina de pensar”. Dues declaracions on els protagonistes reconeixen obertament el paper dels mestres en la seva trajectòria.

Com a professora de la facultat d’educació, hi ha un exercici que acostumo a fer amb els estudiants de primer de pedagogia. Els hi demano que escriguin un text autobiogràfic que porti per títol “Un mestre que m’ha marcat”. Cada escrit, òbviament, és únic i singular. Tot i això, hi ha elements que es repeteixen amb freqüència: la importància del mestre per passar un moment delicat, per transmetre confiança quan altres adults llencen la tovallola, per creure en un mateix, per generar esperança després d’una mala experiència, per ajudar a treure el millor de cadascú, per donar temps, per relativitzar problemes que bloquegen, per donar un cop de mà, per escoltar, per ajudar a perdonar-se, per sacsejar en moments de molta mandra, per fer de mirall, per animar, per donar una empenta i ajudar a volar, per… (més…)

Compromiso social en acción

Batlle, Roser

Aprendizaje-servicio. Compromiso social en acción.

Madrid, Santillana Educación, 2020.

 

Captura de pantalla 2020-06-18 a les 13.51.05Josep M. Puig – Para cambiar el mundo hacen falta herramientas. Se puede disentir de esta afirmación y decir que sin inspiración no tendremos un ideal hacia el cual dirigirse, ni quizás tampoco motivación para continuar en los momentos malos. Es verdad, pero creo que también es verdad la primera afirmación: sin medios apropiados no hay manera de perseguir con posibilidades los objetivos deseados. Al final quizás podemos convenir que tanta falta hace la inspiración como las herramientas. Pues bien, para emprender experiencias de aprendizaje servicio también se precisan herramientas e inspiración. El libro de Roser Batlle nos ofrece dosis suficientes de ambos componentes, y esa es su primera virtud.

La autora nos presenta un manual sobre aprendizaje servicio, una obra que explica de modo sintético y claro qué es y cómo funciona esta metodología pedagógica. Está escrito para dar a conocer el aprendizaje servicio y para facilitar su aplicación en diferentes situaciones educativas. Es una obra de alta divulgación: es comprensible, bien ordenada y pensada para responder a los problemas que suelen tener los educadores y educadoras que se inician, pero también resolverá las dudas de aquellos que ya tienen experiencia. Pero es una obra que no simplifica ni banaliza, en la exposición de cada uno de los temas que aborda no se escatiman conocimientos, ni tampoco se escatima sentido común. Consigue aquello que logran los grandes manuales: informar de modo claro y hacerlo sin concesiones, aportando el conocimiento disponible y un elevado nivel de reflexión teórica y práctica. Un acierto indiscutible que los lectores le agradecerán. (més…)

Fira entitats Aprenentatge Servei Comunitari de BCN

Image-76

Martí Boneta – Per poder saber el que ens està passant des de fa uns mesos, cal que analitzem bé les causes de com hem arribat fins aquí per tal de trobar solucions i evitar que aquestes circumstàncies tornin a passar. Unes de les causes que molts experts assenyalen són les relacions entre els humans i el seu entorn: sers vius i espais físics. A ningú se l’escapa el domini i la sobre explotació per part dels humans sobre la resta de sers vius, sense valorar la interpendència de tots. Tanmateix, una minoria d’humans han portat també aquesta possessió i comandament a altres homes i dones, ja siguin del seu proper immediat o de territoris més allunyats. Cal ressaltar que aquest fet ha comportat grans desigualtats econòmiques i socials i que la majoria de la humanitat quedi invisible en favor d’aquesta minoria.

Es fa necessari buscar noves formes de relacions entre els humans i el seu entorn i entre els mateixos humans que ens portin en uns nous models socials, econòmics, polítics i d’intercanvis que no hi hagi vençuts ni dominats. L’actual sistema posa en el centre el mercat en lloc de la cura de la vida, de la naturalesa i les persones. L’educació destinada als nostres infants i joves hi té molt a dir. L’Aprenentatge Servei, com a proposta educativa, ja fa anys que porta aquesta relació igualitària entre tots els que participen en un projecte. Un relació que comporta un win win per tots els que hi participen i un impacte positiu al seu entorn.

En aquesta línia, el passat cinc de juny vam celebrar la Fira d’entitats d’APSC a Barcelona. L’objectiu de la fira era donar a conèixer als centres els diferents projectes que les entitats han preparat durant els darrers mesos. D’aquesta manera ja podran començar a programar entre centres i entitats els projectes de cara el curs vinent.

El covid-19 ens ha comportat que es fes en videoconferència. Val la pena dir, que aquest format que s’ha intensificat aquests darrers mesos, no va treure ni qualitat a les presentacions ni quantitat de participants. Aquesta participació va ser àmplia i ben diversa: 24 professionals de 16 entitats, 40 docents de 26 centres de secundària de la ciutat, representant del Consell d’Innivació Pedagógica de l’IMEB i els Referents d’APSC dels diferents CRP de la ciutat. Unes 75 persones ens vam poder trobar per parlar i escoltar-nos. (més…)

Projectes d’ApS sobre sostenibilitat

El programa Compartim un Futur de l’AMB continua donant suport a centres educatius metropolitans per desenvolupar projectes de servei comunitari o aprenentatge servei (ApS) en l’àmbit de l’educació ambiental.

 

20200603_Convo ApS guiats

Després d’obrir el passat mes de maig la convocatòria per a la presentació de projectes coproduïts, ara n’obre una de nova per a la categoria de projectes guiats. En concret, la convocatòria s’obre per promoure 9 projectes que es posaran en pràctica amb iniciatives dissenyades des del Compartim un Futur. Són iniciatives vinculades al canvi climàtic i la transició energètica que s’adaptaran de manera conjunta segons l’entorn socioambiental del centre i els interessos de l’alumnat. Aquestes iniciatives o projectes previs sobre els quals treballar de manera conjunta i guiada són:

  • Dràstics amb els plàstics, per a 3er i 4rt d’ESO.
  • Els vigilants de l’aire, per a 5è i 6è de primària i 3r i 4t ESO.
  • Rehabilitació energètica d’edificis residencials, per a 4t d’ESO i 1r de batxillerat
  • Comunitat educativa per a una transició energètica, per a 5è i 6è de primària.

La convocatòria està oberta als centres educatius públics de primària, ESO i batxillerat del territori metropolità. Es poden presentar projectes fins al 24 de juny i els resultats de la convocatòria es donaran a conèixer el 6 de juliol.

Els centres han de presentar les seves propostes omplint la taula per presentació adjunta i retornar-la al Servei d’Assessorament del Compartim un Futur a través de la següent adreça de correu electrònic: assessoria.compartim@amb.cat.

Fins al 24 de juny es poden presentar propostes a aquesta convocatòria


 

100 pràcticas d’ApS

100buenaspracticas

100 Buenas Prácticas de Aprendizaje-Servicio. Inventario de experiencias educativas con finalidad social. És un recull projectes d’aprenentatge servei classificats segons franges d’edat dels protagonistes i vinculats als ODS.

La Red Española de Aprendizaje-Servicio (REDAPS) junt amb la “Unidad de Emprendimiento Social, Ética y Valores en la Ingeniería (UESEVI), de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas y Energía de la Universidad Politécnica de Madrid (ETSIME-UPM)”han publicat aquest recull de 100 projectes d’aprenentatge servei i els han classificat segons quatre franges d’edat dels protagonistes: 3-12 anys, 12-16 anys, 16-18 anys i majors de 18 anys.

En total, aquestes experiències d’àmbits ben diversos (natura i medi ambient, salut, discapacitat, participació ciutadana, persones grans…) estan desenvolupades per 300 centres educatius i 430 entitats socials (associacions cíviques, culturals, juvenils, fundacions, ONG, ajuntaments i institucions públiques).

A més, han destacat els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) amb els quals es vincula cada projecte, a fi de palesar com l’aprenentatge servei esdevé una brúixola per orientar l’educació cap al Desenvolupament Sostenible, una eina per convertir la sensibilització en compromís.

La immensa majoria d’aquests projectes requereixen la col·laboració entre el sector educatiu i el sector social, de manera que també són exemples molt interessants de treball en xarxa i d’enfortiment del capital social en un territori.

Aquest inventari, publicat per l’Editorial Santillana el 2019, es pot descarregar gratuitament de la web de la REDAPS.

L’autoria correspón a Roser Batlle, de la Red Española de Aprendizaje-Servicio i el Centre Promotor Aprenentatge Servei de Catalunya; Esther Escoda, de la Red Española de Aprendizaje-Servicio i el Grup ApS Comunitat Valenciana; María Jesús Cuñado, Tècnica d’Educació de l’Ajuntament de Castelldefels; Dolors Prats, Profesora de Secundaria en la Escola Voramar de Barcelona; Domingo A. Martín Sánchez, Director de la Unidad de Emprendimiento Social, Ética y Valores en la Ingeniería de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas y Energía. Universidad Politécnica de Madrid i Ana García Laso, Coordinadora de la Unidad de Emprendimiento Social, Ética y Valores en la Ingeniería de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas y Energía. Universidad Politécnica de Madrid.

Per baixar el llibre.


 

#RepensaElQueMenges

unnamed-461x400

Desos (Cooperació i Desenvolupament Sostenible) inicia una campanya de sensibilització sobre la importància de fer un consum de proximitat i responsable. La iniciativa està vinculada als nostres projectes educatius d’Aprenentatge Servei als instituts La Guineueta de Nou Barris i Bernat el Ferrer de Molins de Rei.

L’activitat servirà per concloure i per agrupar diferents perspectives associades amb el dret a l’alimentació, el canvi d’hàbits o valors vers el consum i producció, així com l’objectiu de minves zero. Volem mostrar com es pot repensar el que mengem per avançar cap a un model de producció i consum sostenibles i incitant a la comunitat de la xarxa a compartir les seves experiències.

La campanya en format repte es difondrà a través d‘Instagram i hi participaran l’alumnat, amistats i famílies a més d’agents socioeconòmics i col·lectius que col·laboren amb Desos i altres entintats de tota mena. La iniciativa és oberta a tothom i sota l’etiqueta #RepensaElQueMenges es vol fer un recull de les diverses alternatives i accions que realitzem les persones a l’hora de fer un consum responsable com és mitjançant la priorització dels productes de temporada i proximitat, la reducció del consum de plàstics o evitant el malbaratament alimentari.

Des de Desos us animem a tots i totes a participar, per fer-ho és tan fàcil com tenir ganes d’explicar que fem a favor d’un consum responsable i seguir les indicacions següents per no oblidar-se cap detall!

  1. Planifica el que diràs al vídeo i tria una manera sobre com tu repenses el que menges. Aquí tens uns exemples:

“Coneixent la tasca de la pagesia jo repenso el que mengo perquè…”

“Partint de la mirada Nord-Sud jo repenso el que mengo perquè…”

“Des de la nostra entitat repensem el que mengem perquè…”

“Jo repenso el què menjo perquè conec la pagesia de prop…”

“Nosaltres repensem el què mengem perquè com a família anem a comprar…”

  1. Practica el gest de #RepensaElQueMenges amb la mà esquerra (o dreta si tens en compte l’efecte mirall de la teva càmera). Hauràs d’utilitzar el signe que té forma de 6 que fan servir els submarinistes per dir que estan bé i posar-lo al revés a sobre del teu ull. Ja veuràs com ho aconsegueixes!
  2. Grava el vídeo breu explicant com repenses el que menges per fer front als reptes de sistema agroalimentari i on reptis a la comunitat a repensar sobre el que mengen. És molt important acabar la frase amb, “i tu? Repensa el què menges!
  3. Pugeu el vídeo al vostre Instagram etiquetant a @desosong i indicant el hashtag #RepensaElQueMenges per tal que nosaltres puguem compartir-ho i fer més viral el repte!

Vídeo de la campanya.


 

 

I tu, què pots fer?

logotip_institut_lescorts

INS Les Corts – Un grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’INS Les Corts estan desenvolupant el seu Projecte de Recerca i l’Aprenentatge i Servei al voltant de la sostenibilitat. El primer subprojecte va consistir en fer una auditoria de l’institut. Amb l’assessorament de Berta Segura, educadora ambiental del programa d’activitats d’educació ambiental “Com funciona Barcelona?” de l’Ajuntament de Barcelona, i Maribel Calvó, tècnica de la xarxa Escoles+ Sostenibles, l’alumnat va estudiar quins aspectes energètics, de reciclatge, mobilitat, qualitat ambiental i econòmics podien millorar en el funcionament de l’institut. El segon subprojecte forma part de la xarxa Escoles+Sostenibles, i a més de participar en la microxarxa d’Embolcalls, l’alumnat es va plantejar com a repte escollir tres accions per millorar la sostenibilitat de la comunitat educativa del centre. Una de les accions ha estat preparar una carta i un vídeo motivadors que s’havien d’enviar a totes les famílies per fomentar el reciclatge des de casa. El confinament ha tallat el projecte, però algunes bones idees han sorgit i el vídeo que podeu veure n’és una mostra.

Mirar el vídeo que ha gravat l’alumnat.


 

Convocatòria de projectes ApS ambiental (AMB)

El Compartim un Futur 2014-2020, Programa Metropolità d’Educació per la Sostenibilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, obra una nova convocatòria per promoure projectes d’Aprenentatge Servei – Servei Comunitari Ambiental.

 

uuid.3c106ee9-d6ba-4024-9667-66f25fb24fc5-ar.1x1El programa Compartim un Futur de l’AMB continua donant suport a centres educatius metropolitans per desenvolupar projectes de servei comunitari o aprenentatge servei (ApS) en l’àmbit de l’educació ambiental.

La convocatòria està oberta als centres educatius públics de 3er i 4rt ESO, FP (CFGM, CFGS), PFI i de Formació per a persones adultes del territori metropolità. Aquesta convocatòria s’adreça tant a centres que tinguin els projectes total o parcialment definits com a centres amb projectes nous sense experiència prèvia en ApS – SC Ambiental.

Es poden presentar projectes des del 20 de maig fins al 10 de juny.
La present convocatòria és per a projectes dissenyats pels mateixos actors que els impulsen, és a dir l’alumnat juntament amb l’equip docent en xarxa amb les entitats ambientals i socials en col·laboració amb l’AMB i entitats locals.

L’AMB ofereix recursos com ara formació presencial sobre la metodologia d’aprenentatge servei, la gestió de projectes i medi ambient en l’entorn metropolità; acompanyament i assessorament; organització d’una trobada entre els centres participants; activitats i recursos educatius del Compartim un Futur, i la coordinació i avaluació amb un informe global dels centres participants.

Per a més informació cal posar-se en contacte amb el Servei d’Assessorament del Compartim un Futur a través de la següent adreça de correu electrònic: assessoria.compartim@amb.cat.

Informació sobre la convocatòria


 

Fer #ApSdesdeCasa

Fer #ApSdesdeCasa és una proposta educativa solidària d’escoles i instituts catalans compromesos amb la situació social de pandèmia que activen accions per implicar al seu alumnat des de casa

 

riing-riing-qui-c3a9s_Brenda Bär i Jordi Calvet – Des que el passat 13 de març es van tancar les escoles i instituts de Catalunya, l’alumnat s’ha quedat a casa per cuidar-se i cuidar-nos a tots i totes. Però, quedar-nos a casa no és sinònim de quedar-nos de braços creuats. De les ganes d’ajudar de la gent, han sorgit diversitat de grups de voluntariat i xarxes de suport mutu per fer front a noves necessitats socials a partir de la pandèmia de COVID19: per ajudar a persones vulnerables a fer les compres, per cosir mascaretes, per denunciar vulneracions socials, entre altres.

Els centres educatius no han estat menys i el seu professorat ha pensat que el seu alumnat s’havia d’implicar en donar resposta a necessitats socials que ens deixava la pandèmia. Des de diverses escoles i instituts s’ha ofert l’oportunitat a infants i joves de col·laborar i ajudar als altres. Demostrant-los que també, no només podien fer-ho, sinó que la seva ajuda era molt necessària i donava sentit als seus aprenentatges.

S’han activat propostes en la línia pedagògica de l’aprenentatge servei o molt similars -que ja fan servir molts centres educatius, esplais i altres espais durant tot l’any- on s’aprèn tot fent un servei a la comunitat. Així infants i joves s’han posat a fer trucades per acompanyar persones soles, enviar missatges als equips sanitaris, han acollit impressores per fabricar EPIs, entre molts altres exemples que us volem convidar a conèixer que han tingut lloc arreu del territori.

Totes aquestes iniciatives combinen el seu propòsit pedagògic i social: en elles hi ha una part que serveix als infants i joves per aprendre coneixements i competències vitals, però els fa sentir part de la comunitat ja que treballen per al bé comú. Ni que sigui individualment participen d’accions locals per superar problemes socials, alhora que activen la seva empatia i practiquen la cura cap als altres.

 Alhora des del Centre Promotor de l’Aprenentatge Servei, i en col·laboració amb Abacus Cooperativa, s’ha fet una crida a fer ApS des de Casa; una acció destinada a desenvolupar una activitat d’aprenentatge servei en situació de confinament i amb l’objectiu de mitigar alguna de les conseqüències de la COVID-19. (Podeu trobar més informació sobre la crida en aquest enllaç.)

Us destaquem algunes experiències de les que estan tenint lloc als centres educatius.

Sota la Mascareta. Acompanyades per COMSOC – Comunicació Social, joves de diversos cursos de l’Institut Vilamajor elaboren un magazín divulgatiu, d’actualitat local i comunitària a través de Ràdio Vilamajor. Alguns estan fent l’optativa de ràdio a 3r d’ESO, altres la van fer l’any passat i ara estan a 4t, i alguna més està cursant batxillerat. El programa l’elaboren amb notícies, una entrevista, una tertúlia, una secció musical i una altra literària, a més de recollir els testimonis del veïnat a través de notes de veu pel Whatsapp.  Més informació d’aquesta experiència: http://comsoc.cat/news/ca/2020/04/16/0001/sota-la-mascareta-un-programa-impulsat-per-joves-a-radio-vilamajor (més…)

SABER COSES “INÚTILS” AJUDA

dsc_7659Roser Batlle – Fa molts anys vaig tenir el privilegi de gaudir d’una platja a sud de Cuba, d’aigües gairebé calentes i mig deserta: tot just quatre turistes i nosaltres.

Mentre caminàvem bastants metres més enllà de la riba per poder submergir-nos en algun moment, vam observar una desena de cubans asseguts en rotllana còmodament a la sorra amb l’aigua a la cintura.

Estaven jugant al Trivial -un trivial flotant, és clar- i gaudien i reien molt. Em van venir ganes d’acostar-me i demanar si podia jugar una estona amb ells. M’encanten els jocs de preguntes i respostes! Em vaig preguntar si l’alt nivell cultural dels cubans podia tenir alguna cosa a veure amb aquella manera de gaudir dels coneixements.

De fet, quan era monitora i anava d’excursió amb un grup de nens i nenes per la muntanya, freqüentment els posava a prova -i de pas jo em divertia molt- de la manera següent:

Ens paràvem, per exemple, davant d’un pollancre i jo els preguntava ¿a que no sabeu com es diu aquest arbre? ¡Normalment ningú ho sabia! Llavors jo continuava: bé, us donaré tres respostes i només una és la bona. Va, poseu-vos per parelles. En aquest moment, els ullets començaven a brillar. Anem a veure: ¿és un om, és un roure o és un pollancre? Penseu-bé, només teniu una oportunitat. (més…)

Ciència ciutadana i aprenentatge servei

Captura de pantalla 2020-04-16 a les 16.26.09

Diana Escobar i Josep M. Puig – El document que us presentem és el resultat d’una iniciativa conjunta del Centre Promotor d’Aprenentatge Servei i de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona que pretén acostar la ciència ciutadana i l’aprenentatge servei per assenyalar les semblances i explorar possibilitats de col·laboració.

Barcelona compta amb un alt capital de coneixement gràcies a una gran activitat científica i tecnològica. Els darrers anys, a més, diversos grups de recerca han incorporat la ciència ciutadana en els seus projectes tot obrint, així, la recerca a la participació. En aquest context neix, el 2012, l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona, impulsada per l’Institut de Cultura de Barcelona. Amb una vintena de projectes de recerca, des de l’Oficina es dona suport a la ciència ciutadana que es fa a Barcelona i l’àrea metropolitana a través d’accions i programes transversals, s’assessora i s’impulsa projectes joves i de nova creació, i es treballa per a les bones pràctiques a l’entorn de la recerca participada.

Entre els programes transversals que es lideren des de l’Oficina, ciència ciutadana a les escoles busca la participació de la comunitat educativa en projectes de recerca científica reals. A través de l’experimentació col·lectiva es facilita la formació de professorat i alumnat en el mètode científic, es motiva a compartir inquietuds i a generar resultats en comú, es promou l’ús de dades obertes i tecnologia, i es convida a compartir resultats amb la resta de la societat.

El Centre Promotor d’Aprenentatge Servei és una associació de persones físiques constituïda per impulsar l’aprenentatge servei. La seva finalitat és promoure l’estudi, la difusió, la formació, el desenvolupament d’experiències i la seva implantació al territori. Juntament amb altres actors, vol contribuir que l’aprenentatge servei esdevingui una pràctica integrada a qualsevol nivell i àmbit educatiu, i ho vol fer amb la finalitat de formar persones cooperatives i ciutadans demòcrates.

El Centre Promotor impulsa l’aprenentatge servei respectant els principis de no apropiació, màxima difusió, reconeixement d’iniciatives semblants i respecte a l’autonomia de cada entitat en l’aplicació de l’aprenentatge servei a la seva realitat.

L’aprenentatge servei és una proposta educativa que combina l’ús i l’adquisició de coneixements amb la realització d’un servei útil a la comunitat. Els participants es formen tot treballant sobre problemes reals amb la intenció de fer aportacions positives a la societat. Es vol fer de l’educació una eina de crítica i de transformació social. La idea de servei que inspira l’aprenentatge servei també és compartida per altres propostes formatives. Des de tradicions diferents, es treballa per obrir l’educació a la societat, promoure el compromís dels joves i enllaçar el saber i el saber fer per intervenir en l’entorn més proper buscant el bé de la comunitat.

Aquesta idea de l’educació és compartida per la ciència ciutadana i per l’aprenentatge servei i, per aquest motiu, hem volgut reconèixer els elements que tenim en comú, optimitzar el treball que cadascú desenvolupa i, pel damunt de tot, crear sinergies que permetin promoure la participació dels nois i noies en la producció de coneixement i en el seu ús per millorar la vida.

Per tal d’assolir aquests objectius, vam organitzar conjuntament una jornada d’estudi el contingut i les conclusions de la qual ara es publiquen. Una col·laboració excel·lent que desitgem condueixi a noves iniciatives que ens ajudin en la tasca comú de formar els joves com a ciutadans.

Per baixar-se el document Ciència Ciutadana i Aprenentatge Servei.


 

 

Fer ApS des de Casa

Aps des de casa

 

Centre Promotor d’ApS – El Centre Promotor d’ApS vol invitar-vos –en realitat encoratjar-vos– a participar en la crida #ApSdesdeCasa destinada a fer una activitat d’aprenentatge servei en situació de confinament i amb l’objectiu de mitigar alguna de les conseqüències de la COVID-19.

Sempre havíem pensat que l’aprenentatge servei ens feia sortir dels centres educatius per realitzar un servei a la comunitat. No podíem imaginar que hauríem de pensar projectes d’aprenentatge servei tancats a casa, tant en el moment d’idear-los com en el de realitzar-los. Però sí, això és just el què ara us proposem.

Ens volem mantenir en l’esperit de l’aprenentatge servei: una proposta educativa que combina l’aprenentatge i el servei a la comunitat en un sol projecte que és formatiu en la mesura que els joves treballen sobre necessitats de l’entorn per millorar-lo.

Ja han començat a sortir projectes fets des de casa per pal·liar conseqüències de la COVID-19: fer mascaretes, escriure cartes o fer dibuixos pel personal sanitari, fer vídeos animant a usar la mascareta en la vida diària, llegir textos a gent gran via telèfon o vídeo, fer propostes per saludar sense encaixar les mans, entre d’altres. Però segur que, a més a més, hi ha possibilitats que encara no ha imaginat ningú.

Propostes que es poden fer en petits grups, usant eines de comunicació virtual i realitzant el servei sense trencar cap de les recomanacions sanitàries.

Però, per què val la pena suggerir aquest repte al nostre alumnat?

Primer per un motiu curricular. Tots els projectes d’aprenentatge servei i de Servei Comunitari treballen la competència social i ciutadana i, cada un d’ells, d’acord amb la seva temàtica, treballa també altres competències curriculars. Per tant, estem davant d’una activitat que posa en joc aprenentatges escolars. Però ho fa proposat a l’alumnat una activitat imaginativa, creativa, per a la qual caldrà organitzar-se i acordar les accions que cadascú haurà de realitzar i després sumar per tal d’obtenir el resultat final. I, pel damunt de tot, és una activitat que els mostrarà que les competències serveixen per fer coses útils a la comunitat. Aprendre fent un servei a la comunitat.

També per un motiu cívic. Sabem que l’aprenentatge servei és una experiència educativa que defensa que l’alumnat ha de contribuir de veritat al bé comú. Seria incomprensible que just ara que hi ha necessitats arreu no demanéssim ajuda als joves. Seria una manca de confiança, un enorme menyspreu, que ni els apodera ni els educa en la responsabilitat. Desgraciadament estem davant d’una oportunitat immillorable d’educació per a la ciutadania. Demanar-los que donin un cop de mà, pot ser una experiència que els marqui per sempre. Qui contribueix a la comunitat, se’n sent part i participa.

No és un bon moment de suggerir esforços afegits al professorat, però potser aquesta proposta us pugui ser útil pel currículum i us sembli cívicament encertada. Si és així podeu trobar indicacions per compartir l’experiència a Butlletí Centre Promotor d’ApS.


 

Apunts d’urgència per a la transformació de l’ensenyament presencial en formació a distància

Captura de pantalla 2020-04-10 a les 11.48.37

Marc Fuertes Alpiste – La suspensió sobtada de les classes presencials a les universitats de tot el país ha suposat, per al professorat, haver d’afrontar el repte de virtualitzar l’ensenyament d’aquí a final de curs. Sovint sense gaires instruccions, amb un suport genèric, i destriant la informació altament tècnica i fora de context que puguem rebre de les xarxes, ens hem hagut de posar fil a l’agulla per adaptar la docència en temps rècord. Els estudiants, a l’altra banda, també estan fent esforços ja que l’ensenyament a distància requereix una capacitat d’autoregulació que la presencialitat no requereix. Estem, doncs, en un escenari que ens posa a prova.

Després d’uns dies immers en aquesta tasca, he decidit escriure aquest post on comparteixo, de manera molt resumida, tot allò que estic fent personalment en assignatures del grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB). Espero que sigui d’utilitat per a la docència a la universitat. (més…)

Contra la pobresa infantil i el efectes del coronavirus

thumbnail_2020-03-28__PEP1131 copiaSalvador Carrasco Calvo – Aquests dies vivim una situació global excepcionalment greu per la pandèmia del COVID 19. Les mesures desconcertants, de l’Estat d’Alarma ens tenen ben inquiets. Davant la incapacitat de coordinació entre les administracions publiques responsables, a mitjans de març, ja han saltat totes les alarmes entre una ciutadania que se sent impotent davant la complexitat i la gravetat dels problemes i que comprova, en la seva pròpia pell, fins a quin punt els responsables polítics i els Serveis de Salut s’estan veient desbordats.

Aquests fets no fan oblidar que els problemes incideixen, amb especial gravetat, en la població menys afavorida, més vulnerada en els seus drets, i amb majors riscos de pobresa. Les conseqüències de l’actual pandèmia tenen una especial repercussió en la gent gran i en la infància més necessitada, ja molt castigada per deficiències nutricionals, manifestades per exemple en la necessitat de beques pels menjadors escolars; en l’obesitat infantil; o en una cura deficient de la salut de la infància. (més…)

El millor invent de la humanitat

15294269-antigua-ilustración-de-un-hombre-contando-una-historia-a-los-niños-y-las-niñas-creado-por-johannot-publicado-

Marc Fuertes Alpiste – Quan parlo de narració i educació amb els estudiants de grau, m’agrada començar tot fent la següent pregunta: “Quin deu ser el millor invent de la humanitat?” No hi ha una resposta única però ens ajuda a reflexionar sobre allò més central a l’ésser humà. Els estudiants comencen a dir coses mundanes. Un cop em van dir, sense avís: la lassanya. També la rentadora. Més enllà d’aquestes creacions simpàtiques, acaben proposant avenços tecnològics de tota mena com per exemple l’electricitat, la roda, l’ordinador, els mòbils o Internet. Es tracta de creacions que tenen a veure amb la informació i amb la comunicació. La mateixa roda o l’electricitat tenen molt a veure amb la comunicació, amb els camins, les connexions, la rapidesa, el trànsit i els nodes.

En un moment concret, pam!, algú proposa la música, el llenguatge i el signe. De nou apareix la comunicació. Aleshores, aprofito per parlar de la relació del llenguatge amb el pensament. Sense l’abstracció del llenguatge, ja sigui oral o escrit, el desenvolupament de les funcions de pensament quedaria afectat. I el llenguatge o la comunicació són cultura i l’accés a la mateixa. Per tant, sense llenguatge (de qualsevol tipus) o comunicació no hi hauria cultura (com a quelcom creació humana), i no hi hauria humanitat com la coneixem. Com a creació humana, el llenguatge podria ser el millor invent de la humanitat. Però de sobte, algú que aixecava la mà diu: el foc, potser? I aquí és on volia arribar: al foc. (més…)

L’ApS també es queda a casa!

Captura de pantalla 2020-03-25 a les 11.42.30

Aquest butlletí no estava previst. Res del que està passant ho estava. Sovint oblidem la fragilitat de quasi tot.

L’enviem per animar-vos a restar a casa i cuidar-vos, per sentir-nos junts i per oferir-vos algunes idees que us poden ajudar a passar l’estona amb profit i, quan tornem a la feina, fins i tot a millorar els projectes d’aprenentatge servei.

La fragilitat, però, es pot compensar amb valors com ara la cooperació, la solidaritat, l’amor i l’ajuda mútua. Una valors que son ben propis de l’aprenentatge servei.

Impulsem l’aprenentatge servei perquè estem convençuts que és una experiència educativa que ajudarà els nois i noies a viure d’una altra manera. I també en fem, d’aprenentatge servei, perquè volem que sigui la nostra contribució a canviar les coses. Avui aprendre a viure diferent és un imperatiu ètic.

Que la duresa d’aquests dies ens porti algun aprenentatge de valor. Una abraçada virtual i no sortiu de casa.

Centre Promotor d’ApS

Per consultar el Butlletí complet


#JoEmQuedoaCasa una oportunitat

ETpMCt-WsAEbdaq

Jordi Calvet i Solanes – Moltes mestres, professores i professors, equips directius del meu voltant estan preocupats i ocupats per generar tasques per al seu alumnat. El dijous va fer just una setmana que vam rebre la notícia que es cessava l’activitat a totes les escoles i instituts. Durant aquesta setmana he sentit parlar de feines a fer, correccions, tasques per casa. Aquests primers dies, fins i tot l’administració educativa ha facilitat unes orientacions a tots els centres educatius. Diuen que les activitats han de contribuir al desenvolupament de l’autonomia personal (gestió del temps, autoregulació, presa de decisions…) i ser significatives per a l’aprenentatge.

Hi ha qui ja ha reflexionat sobre l’eixamplament de les desigualtats que es produeixen segons si el noi o noia té el suport de la família o no, sobre el concepte d’equitat i sobre la possible manca de vinculació amb l’escola. Aquests dies, de casa estant, i a través de la xarxa i els diaris m’ha resultat suggeridores les reflexions del Miquel Àngel Prat a l’Ara, o del Miquel Àngel Alegre a El País, no tant els titulars destacats pels mitjans que els entrevistaven com el contingut profund de les seves afirmacions

Però m’ha resultat impactant el que ha escrit l’Adelina Escandell i en Joan Ma Girona al Diari de l’educació en relació a les circumstàncies i a la motxilla que cada nen o nena, cada jove té a casa seva. Ens deia que el #JoEmQuedoaCasa és una bona frase, però les conseqüències, molt diferents segons la teva situació.

La voluntat i el compromís del professorat són molt importants i en aquests dies s’estan posant a prova. Estan generant molts materials, dissenyant activitats d’aprenentatge i, alguns, aprenent com funcionen les eines de comunicació digital. Un gran esforç. Aquesta situació excepcional que hem viscut (avui han anunciat quinze dies més de confinament), ens propicia una gran oportunitat: no perdre i enfortir el vincle amb cada noi i noia. El lligam amb el professorat i amb l’escola o institut és especialment valuós i n’hem de tenir cura especialment ara.

Si solament els inundem a feines acadèmiques per fer, aconseguirem que aquest vincle es debiliti o es trenqui, especialment amb els adolescents. Aprofitem per fer-lo més fort i profund. Però com podem fer-ho? (més…)

CIUTAT EDUCADORA I SERVEI COMUNITARI

IMG_20200122_171110_100Marta Flórez Santasusana-Des del Servei d’Educació de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, es va prendre el compromís d’acompanyar els centres de secundària del municipi en l’impuls i la implementació del Servei Comunitari, a partir de la incorporació obligatòria d’aquesta eina educativa en el currículum de secundària durant el curs 2019/20.

El municipi té dos instituts públics de secundària, i dues escoles concertades que ofereixen escolarització fins a 4rt d’ESO. Enguany, el volum d’alumnat entre 3er i 4rt d’ESO és de 721 alumnes (364 i 357 respectivament).

Santa Perpètua compta amb un Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) des de l’any 2016, que disposa d’una coordinació tècnica a la qual se li va encarregar el desenvolupament d’una proposta de suport i d’acompanyament dels centres (públics i concertats) en la promoció del servei comunitari, facilitant la connexió amb el teixit associatiu local.

El punt de partida va ser la realització d’una anàlisi de les activitats que ja s’estaven duent a terme. Es va observar que, per una banda, es tractava de projectes que es realitzaven principalment a 3er d’ESO, dins dels espais dels centres, i sovint es basaven en el suport entre iguals (parelles lectores, biblioteca mòbil). Així mateix, eren iniciatives que donaven resposta a campanyes puntuals en el temps, tot i estar vinculades amb alguna entitat local: “Cap infant sense joguina” o el “Gran recapte d’aliments”.

És arrel d’aquest diagnòstic, i la constatació que la metodologia de l’ApS podia anar més enllà oferint experiències innovadores i de més llarga durada, que es va decidir crear un catàleg municipal de projectes de servei comunitari, coordinats pel PEC, i oferir-lo als centres per tal d’ampliar el seu ventall de propostes.  (més…)

Per què l’ApS millora la convivència?

9726944-1x1-large

Josep M. Puig Rovira – Partim d’una afirmació prou coneguda: les experiències pedagògiques que apliquen la metodologia de l’aprenentatge servei, com ara el Servei Comunitari o d’altres de semblants, contribueixen a millorar la convivència de l’alumnat. Dit d’un altra manera, l’aprenentatge servei disminueix els conflictes i el malestar a l’interior dels grups classe que participen en una o en diverses accions. És un bon antídot contra el bulling, l’absentisme i la confrontació amb el professorat. No estem dient que serveixi per solucionar totes les situacions conflictives, naturalment, però ajuda, i a vegades molt.

En realitat tothom qui tingui experiència pedagògica sap que participar en un projecte conjunt és un bàlsam per a un grup classe difícil. Per exemple, que uns nois i noies realitzin un vídeo sobre el seu trajecte vital i els seus somnis, i després el projectin en diferents sessions a adults i a grups classe d’instituts, es una vivència que contribueix a llimar enfrontaments i a bastir un grup més cohesionat. La llista d’accions semblants amb els seus probables efectes beneficiosos sobre el clima de convivència dels grups protagonistes podria ser llarga.

Probablement això és el que ha detectat la darrera avaluació de l’impacte del Servei Comunitari quan diu que el 78 % dels centres pensa que ha constituït una aportació valuosa a l’hora de millorar la convivència[1]. O el que s’afirma en la narració de l’experiència de l’IES Eduard Fontserè[2] quan mostra que el nivell d’expedients per problemes de disciplina i convivència va passar d’uns quaranta per any a dos o tres. També l’absentisme, que havia arribat al 16 %, va quedar estabilitzat en un 2 %. A més, tant alumnes com professorat valoren la millora en les relacions interpersonals i en el clima del centre. (més…)

Universidad y 4ª revolución industrial

Cuarta-Revolución-Industrial

María Fernanda Duprat – Las tutorías en las Prácticas Profesionales de la Facultad de Educación de la Universitat de Barcelona, me originan ciertas inquietudes relacionadas con el rol de las mismas en el plan de estudios. Me gustaría señalar algunos de los cambios sociales, que necesariamente nos plantean nuevos retos y que quizás propongan nuevos roles, configuraciones y organización a la enseñanza universitaria.

El concepto de cuarta Revolución industrial ha hecho su aparición en algunos artículos de difusión y en trabajos académicos. Señalaré brevemente algunas de sus características que podrían constituir el contexto en el cual estudian y ejercerán las profesiones nuestros estudiantes.

Este concepto presupone la clasificación de la evolución de la industria en cuatro etapas. La industria considerada 1.0 es la automatización, la aparición de la máquina; la Industria 2.0 es la división del trabajo y la producción en cadena; la industria 3.0 es la revolución tecnología. La 4ª Revolución o la también llamada Revolución 4.0 está caracterizada por la digitalización de los sistemas de producción, se basa en sistemas ciberfísicos que combina infraestructura física con software, sensores, nanotecnología.

La aceleración en la generación y distribución de conocimiento se convierten en una característica de nuestra organización social. Si hasta el siglo XIX el conocimiento humano se duplicaba cada siglo se cree que hoy se duplica cada 13 meses, se sostiene que esta tendencia irá en aumento. No todos esos conocimientos y saberes se generan dentro del ámbito académico. Y esto nos plantea nuevos retos a las Universidades: Qué forma organizativa nos damos, qué enseñamos y cómo enseñamos. (més…)

Ruta Martorell a la Vall Fosca

IMG_20190809_124954

Martí Boneta – Els anys 1917, 1918 i 1919 i durant un mes de l’estiu, la Central de Capdella al Pallars Jussà va acollir un grup de vint-i-cinc nens amb els seus mestres procedents de la ciutat de Barcelona. Es tractava d’unes colònies escolars, organitzades per l’Ajuntament de Barcelona, que es van dur a terme sense interrupció des del 1906 fins ben entrada la Segona República a diferents llocs de Catalunya amb l’objectiu de millorar la salut d’infants que vivien a la ciutat Comtal. El contacte amb la natura, una higiene acurada i una bona alimentació els aportava un benestar perdurable un cop realitzades les colònies.

Els anys 17 i 18, les colònies de Capdella van ser dirigides pel Mestre Artur Martorell. Ell mateix, va escriure unes memòries que ara fa tres anys vam publicar-les. Aquests documents reflecteixen el dia a dia de l’estada, descripcions d’alguns nens i la seva renovadora teoria pedagògica. En Martorell hi introdueix un seguit d’elements que prendran cos de manera progressiva. A part de les activitats més usuals, com ara excursions, jocs, esports, gimnàstica, cants… Martorell parla de la lectura, de la biblioteca de les colònies i del descobriment de la central hidroelèctrica. L’entorn global (paisatge, central, fauna…) resultava immillorable a l’hora d’estimular la curiositat i la imaginació dels nens, els quals, d’altra banda, van escriure els seus propis diaris, documents impagables per analitzar el grau d’assimilació de l’experiència. (més…)

Desafiar el destí

IMG_0241

Xus Martín – L’any 1965 Paulo Freire, el pedagog brasiler més reconegut universalment, va escriure L’educació com a pràctica de la llibertat, un cant a l’esperança dels pobles oprimits i una oportunitat per llegir l’educació en clau alliberadora. Tot i els anys que fa de la proposta, i de les nombroses pràctiques que aquesta ha generat arreu, és obvi que no la podem considerar, ni de bon tros, obsoleta.

L’ educació com a pràctica de llibertat fracassa cada vegada que un adolescent abandona els estudis prematurament o deixa l’escola sense tenir un horitzó de vida que consideri paga la pena perseguir; l’educació com a practica de llibertat s’esguerra quan un jove finalitza la seva formació obligatòria i es veu abocat al fracàs, quan pensa que no és capaç de trencar un sostre de vidre que li arriba imposat. Cada vegada que l’educació no dona l’oportunitat de capgirar una realitat que limita i oprimeix s’apropa més a una pràctica reproductora que a una pràctica de llibertat.

Si bé l’educació alliberadora és sempre necessària, ho és de manera especial per aquells col·lectius víctimes de la injustícia i de la desigualtat social. Nens i nenes que creixen en entorns empobrits i que només l’educació els pot ajudar a tombar el destí al que semblen condemnats, un destí que perpetua la situació de marginalitat i d’exclusió en la que viuen les seves famílies. Sabem que pertànyer a entorns amb baixos nivells socioeconòmics, ser estranger –i pobre– o formar part de minories ètniques complica la vida i redueix les possibilitats d’èxit. I és en aquests entorns on l’educació hauria d’esdevenir una palanca de canvi que, com deia l’ex-ministre argentí Juan Carlos Tedesco, pugui capgirar la profecia del bressol. (més…)

Un punt blau pàl·lid

PaleBlueDot

El 14 de febrer de 1990, fa trenta anys, la humanitat va fer-se una selfie. La sonda Voyager 1 va prendre una imatge de la Terra a més de sis mil milions de kilòmetres de distància.

L’any 1996, Carl Sagan, uns dels responsables de la foto, va publicar el llibre Un punto azul pálido: Una visión del futuro humano en el espacio amb la voluntat que la humanitat prengués consciència del seu lloc al cosmos i de la necessitat de superar les diferències i treballar junts per fer del món un lloc millor.

En el llibre escrivia un text conegut, però que val la pena recordar.

“Echemos otro vistazo a ese puntito. Ahí está. Es nuestro hogar. Somos nosotros. Sobre él ha transcurrido y transcurre la vida de todas las personas a las que queremos, la gente que conocemos o de la que hemos oído hablar y, en definitiva, de todo aquel que ha existido. En ella conviven nuestra alegría y nuestro sufrimiento, miles de religiones, ideologías y doctrinas económicas, cazadores y forrajeadores, héroes y cobardes, creadores y destructores de civilización, reyes y campesinos, jóvenes parejas de enamorados, madres y padres, esperanzadores infantes, inventores y exploradores, profesores de ética, políticos corruptos, superstars, «líderes supremos», santos y pecadores de toda la historia de nuestra especie han vivido ahí… sobre una mota de polvo suspendida en un haz de luz solar.

La Tierra constituye sólo una pequeña fase en medio de la vasta arena cósmica. Pensemos en los ríos de sangre derramada por tantos generales y emperadores con el único fin de convertirse, tras alcanzar el triunfo y la gloria, en dueños momentáneos de una fracción del puntito. Pensemos en las interminables crueldades infligidas por los habitantes de un rincón de ese pixel a los moradores de algún otro rincón, en tantos malentendidos, en la avidez por matarse unos a otros, en el fervor de sus odios.

Nuestros posicionamientos, la importancia que nos auto atribuimos, nuestra errónea creencia de que ocupamos una posición privilegiada en el universo son puestos en tela de juicio por ese pequeño punto de pálida luz. Nuestro planeta no es más que una solitaria mota de polvo en la gran envoltura de la oscuridad cósmica. Y en nuestra oscuridad, en medio de esa inmensidad, no hay ningún indicio de que vaya a llegar ayuda de algún lugar capaz de salvarnos de nosotros mismos.

La Tierra es el único mundo hasta hoy conocido que alberga vida. No existe otro lugar adonde pueda emigrar nuestra especie, al menos en un futuro próximo. Sí es posible visitar otros mundos, pero no lo es establecernos en ellos. Nos guste o no, la Tierra es por el momento nuestro único hábitat.

Se ha dicho en ocasiones que la astronomía es una experiencia humillante y que imprime carácter. Quizá no haya mejor demostración de la locura de la vanidad humana que esa imagen a distancia de nuestro minúsculo mundo. En mi opinión, subraya nuestra responsabilidad en cuanto a que debemos tratarnos mejor unos a otros, y preservar y amar nuestro punto azul pálido, el único hogar que conocemos.”

Carl Sagan


 

LA DIRECCIÓ I LA GESTIÓ DE LES ONG

B1168588572Salvador Carrasco – Amb freqüència hem vist promoure al si de les organitzacions formes de control del comportament de les persones i concepcions en les quals, de facto, tot quedava supeditat a criteris d’eficàcia i a la maximització de beneficis econòmics. A l’hora de la veritat, moltes paraules i molts conceptes venien a ser mecanismes de manipulació, que feien oportuna l’evocació de l’origen llatí de l’expressió Management: “manu mingere”, l’art de dirigir la quadriga amb la mà, amb el correcte domini del “manipulum”. Des d’una perspectiva crítica és inacceptable una “gestió del compromís” o una “direcció per valors” si són alienants, contràries a la llibertat de les persones i a una concepció compartida i participativa del lideratge.

Sense ser exhaustiu, ni pretendre sintetitzar l’evolució de les escoles de l’organització i la direcció, podem recordar experiències com les de la direcció per objectius i resultats, dels anys seixanta i setanta del segle passat, propiciades per Octave Gelinier, avui vistes per algun alt directiu com “asèptiques”, però d’un indubtable interès i notable impacte en alguns sectors econòmics de la mediterrània. Aviat s’obriria camí una concepció més moderna i europea, en el que es refereix a la participació dels seus treballadors, una nova idea de la funció social de l’empresa i una filosofia del negoci d’acord amb valors compartits i explícits. (més…)

Projectes de recerca amb servei a la comunitat

thumbnail_STL

Francisco Gris – El curs passat, al Col·legi Santa Teresa de Lisieux, vam portar a terme una iniciativa que pretén donar resposta a diferents necessitats que van aparèixer en el moment d’incorporar el servei comunitari a la programació curricular de la nostra escola en forma de projecte propi. Encara que ja portàvem uns anys realitzant diferents serveis comunitaris a tots els nivells, vam decidir dissenyar una proposta de centre totalment nova que aprofités la capacitat motivadora de la metodologia de l’aprenentatge servei per millorar el compromís del nostre alumnat amb la seva formació. En aquest sentit, vam posar l’accent en un aspecte concret del currículum: el projecte de recerca de 4t d’ESO.

Així va néixer la idea de combinar el servei comunitari i el projecte de recerca amb els següents objectius: fomentar l’interès de l’alumnat respecte a aprenentatges del currículum gràcies a la capacitat motivadora del servei comunitari; aprofitar aquesta motivació per orientar aquest cap a un tipus de recerca que, gràcies a unes pràctiques de servei, també desenvolupés intensament l’assimilació de valors fonamentals per a la nostra societat: com la capacitat crítica, la participació i la solidaritat; i finalment, reivindicar la necessitat de fer del servei comunitari sota la metodologia de l’ApS quelcom que va més enllà del voluntariat, ja que té també l’objectiu de produir en l’alumnat veritables aprenentatges significatius. És per això que gràcies al projecte de recerca, aconseguim posar en valor la necessitat de realitzar una veritable recerca de la realitat social que volem construir participativament i uns aprenentatges clarament recognoscibles per part de l’alumnat. (més…)

Mereixen un premi

premios-apsRoser Batlle – Promouen la salut en les seves comunitats; afavoreixen el benestar de la gent gran; donen suport a la reinserció de reclusos; lluiten contra l’absentisme escolar o contra la despolitització de la societat; fomenten la lectura, els drets humans dels refugiats, els valors humans i el joc net en l’esport; elaboren solucions per la contaminació del plàstic, per a l’accessibilitat del transport públic o per posar en valor el patrimoni natural i cultural d’un territori; es converteixen en agents de canvi per erradicar la violència de gènere; trenquen esquemes sobre la inclusió dels col·lectius amb discapacitat …

Són llestos i no ho fan sols, sinó que busquen complicitat i contagien als actors de l’entorn: associacions, ONG, centres de dia de gent gran, hospitals, presons, ajuntaments, empreses i comerços de barri, mitjans de comunicació…

18 centres educatius han merescut els Premis Aprenentatge-Servei 2019, un mosaic molt colorit de procedències rurals i urbanes; edats i nivells educatius diversos; centres públics, concertats i entitats socials; d’onze Comunitats Autònomes representades.

Aquest és el cinquè any que la Xarxa Espanyola d’Aprenentatge-Servei, juntament amb l’Editorial Edebé i l’ONG Educo impulsem la iniciativa dels premis, amb un triple propòsit:

  • Reconèixer la tasca dels centres educatius i entitats socials que amaren l’aprenentatge d’accions solidàries destinades a millorar la qualitat de vida de la comunitat.
  • Reconèixer les pràctiques d’aprenentatge servei com a eina d’èxit educatiu i compromís social.
  • Enfortir i difondre una cultura participativa, solidària i de compromís cívic, estimulant la divulgació i la implementació de l’aprenentatge servei.

Tampoc nosaltres, les entitats organitzadores dels premis, actuem en solitari, sinó que establim aliances i sumem esforços amb altres entitats socials, empreses privades i institucions públiques: DKV Assegurances, Obra Social la Caixa, CENEAM-Ministeri per a la Transició Ecològica, Organización de Estados Iberoamericanos, Fundació Princesa de Girona, Fundación Ana Bella, Mullor SA, Abacus, Plena Inclusión, Torresco, Arci Nature, Esemtia. I a més, aquest any, l’Ajuntament de Pamplona actua com a amfitrió de la trobada estatal en què es lliuren els premis.

Breu ressenya dels 18 projectes premiats (més…)

De l’aula a l’institut i al barri

Logo palmera grogaMar Vara Cifre – Per a qualsevol professor, el temps passa amb cursos escolars, per això puc dir que fa quatre anys la directora del meu institut em va dir: “Mar, jo això que fas a l’aula, ho vull per a tot l’Institut”. I l’ApS es va fer amb Les Corts.

El model que l’Ins Les Corts ha anat consolidant va començar amb petits grups d’alumnes de les meves assignatures que es feien responsables dels ApS de cada curs: la Marató de TV3 a 1r d’ESO, el Banc d’Aliments a 2n d’ESO i Les Escoles pels DH amb Amnistia Internacional a 3r d’ESO. Però, el curs 2017-18 la Magic Line proposada a 4t d’ESO va enlluernar a tot el Centre, perquè aquest és realment un Servei fet a mida per a nosaltres: pel lloc on estem situats som un punt d’avituallament durant la cursa de la BML, perquè som al costat del parc de la Maternitat per on passen tots els participants, i els podem animar i donar un cop de mà.

Si ara ho analitzo, penso que hi ha hagut tres moments clau en la integració de l’ApS al Centre:

  • Adaptació entre alumnat-professorat-entitat.
  • Adaptació entre les matèries per crear transversalitat.
  • Adaptació del marc horari del Centre.

En el procés de transformació que hem viscut, el primer pas ha estat millorar el que ja teníem, fer-ho fàcil, perquè fos acceptat per tothom sense neguit. En aquell moment ens va semblar més senzill assignar un projecte a cada grup de 4t d’ESO en funció dels horaris i interessos entre entitats i professorat. Així cada grup tenia assignats un servei i una entitat i el tutor era l’encarregat de dinamitzar el Servei Comunitari, però tota l’organització i la gestió dels projectes estava centralitzada només en la coordinadora amb una reducció horària per poder fer-ho.

La resposta va ser extraordinària; òbviament hi va ajudar el fet que l’alumnat ja coneixia el treball amb ApS d’anteriors projectes i són ells els que van arrossegar el professorat a obrir les seves aules al Servei Comunitari. (més…)

Això és real!

thumbnail_IMG_0855Josep M. Puig Rovira – Cada vegada és més freqüent que els protagonistes d’algunes experiències educatives en parlin usant expressions com la del títol: això és real, és autèntic, va de veritat, parla de l’actualitat, tracta temes que ens preocupen, o altres semblants. Aquesta manera de qualificar les activitats docents apunta a una idea pedagògica rellevant: la formació dels joves demana que participin en la solució dels reptes urgents que té plantejats la societat i el conjunt de la humanitat.

Recordo haver sentit aquesta expressió en una visita guiada a una exposició que mostrava els treballs artístics fets pels grups d’alumnes que havien participat en l’experiència “Creadors en residència del Consorci d’Educació de Barcelona i l’ICUB. Un artista reconegut treballa durant tot un any amb un grup de nois i noies amb l’encàrrec de fer una obra. Per fer-la s’han de plantejar a fons què volen expressar –un veritable treball de crítica social i d’educació en valors–, però també han de veure què poden aprendre de l’artista, com assolir un acord creatiu amb els companys i companyes i, finalment, han d’adquirir les destreses pràctiques i la capacitat cooperativa per realitzar junts l’obra. Un treball que després pot ser exposat i debatut en diferents contextos. Doncs bé, alguns dels que assistíem a la visita vàrem coincidir que es tractava d’una experiència autèntica, del tot real. (més…)