Pedagogía de la acción común

La obra Pedagogía de la acción común (Josep M. Puig Rovira, Graó, 2021) sostiene que el desarrollo personal y la formación ciudadana se consiguen actuando en la realidad para transformarla. La educación tiene que contribuir a cambiar las formas de vida injustas e insostenibles. La educación tiene que promover el compromiso y mirar el futuro con esperanza.

La pedagogía de la acción comúnquiere añadir una dimensión de contenido a la tradición de la educación democrática; quiere hacerlo porque la cultura del individualismo, la búsqueda insaciable de beneficio, la competitividad y el rendimiento, así como el triunfo del mercado para evaluar cualquier actividad humana, han malogrado la educación democrática.

La pedagogía de la acción comúnpone en valor múltiples experiencias e ideas que destacan la tendencia humana a la cooperación, el cuidado, el diálogo, el don y la defensa de los bienes comunes y del mundo común. Un universo de dinamismos que apuntan a una teoría educativa basada en la acción común. Una modalidad de acción que promueve la disposición a actuar juntos para enfrentarse en los problemas de la sociedad y para hacerlo en beneficio de la comunidad.

En la práctica, la acción común se concreta en la metodología del aprendizaje servicio. Una propuesta que inspira una amplia gamma de experiencias educativas en las que el aprendizaje curricular de los participantes se vincula a la realización de un servicio altruista en la comunidad pensado para producir una mejora real en su entorno. Estas experiencias adquieren todo su valor cuando la reflexión les añade una profunda dimensión personal, social y cívica.

Josep M. Puig Rovira

Pedagogía de la acción común

Barcelona, Graó, 2021


Insistint, l’educació és la clau

José Palos – La crisi generada per la *Covid19 ha paralitzat i obligat a revisar gairebé tot. Però quan se superi la pandèmia gairebé tot es tornarà a reiniciar i possiblement no hagi servit per a corregir un model que ha generat, certament millores per a una petita part de la població del planeta, però l’agudització de molts problemes per a molts milions més d’habitants. Problemes i riscos antics que es van arrossegant com l’increment de la bretxa digital, l’educació bàsica per als països pobres, la intensificació de la competència entre superpotències, la neocolonizació, les pandèmies o el canvi climàtic. Aquest últim de caràcter sistèmic que ha estat considerat per l’ONU com la major amenaça per al futur mundial. L’ONU, en vistes a la Conferència del Canvi Climàtic reprogramada per a aquest any 2021, apunta amb molta urgència que l’economia del S-XXI sigui neta, verd, saludable, justa i segura. Un objectiu antic que obliga a revisar el model de desenvolupament i insistir en l’educació com un pilar bàsic per a aconseguir-lo, sobre el qual també fa anys es va insistint en molts fòrums.

En el Fòrum Mundial sobre l’Educació en *Incheon (República de Corea) celebrat en 2015 s’establia el Marc d’Acció per a *Educació 2030”. La declaració de *Incheon recollint la “Base dels objectius de Desenvolupament Sostenible” s’ha focalitzat en la “Educació inclusiva” com a objectiu central insistint en que “l’Educació és la clau per a la pau global i el desenvolupament sostenible”. Una idea que es ve postulant des del Fòrum de Jomtien (1990), en el Fòrum de Dakar (2000), així com en la Cimera sobre el Desenvolupament Social de *Compenhague (1995). Sense oblidar les anotacions que ja es feien en el mateix sentit des de l’educació ambiental (Estocolm,1972; Tbilissi,1977; Rio, 1992). Però segons la UNESCO en el seu “Informe de Seguiment de l’Educació en el món, 2020” diu que en l’actualitat, salvant les dificultats per a obtenir informació en molts països, més de 250 milions de nens, nenes i joves continuen sense estar escolaritzats i que en el 2016 treballaven 114 milions de nens i nenes entre 5 i 14 anys, la majoria als països més pobres. En positiu, és cert que entre 1990-2017 la taxa d’escolarització als països pobres havia augmentat però la quantitat de nens i nenes sense escolaritzar pràcticament és la mateixa. Les altes taxes de natalitat i la falta de recursos i inversions en educació bàsica fan difícil acostar-se a l’objectiu d’una educació per a tots. Com a conseqüència, les taxes d’analfabetisme en la població adulta continuen pràcticament inamovibles, amb especial incidència en les dones. La pandèmia *Covid19 ha agreujat encara més aquesta situació amb l’augment de la pobresa que s’ha enverinat com a problema de salut pública, especialment als països més pobres.

Així es va mantenint un consens i convenciment, que ve des de lluny, en què el desenvolupament de l’educació afavoreix directament el desenvolupament social i econòmic de qualsevol regió o país. En aquest sentit es cert que l’educació és part intrínseca i indissociable del desenvolupament en el qual té una funció important com a generadora de coneixement científic, idees i capacitats, i com catalitzadora de canvis socials. Però la bretxa, malgrat la renovació dels grans objectius en els Fòrums, sembla ser cada vegada major entre els països rics i els més pobres que sempre es queden per al final en la solució dels seus problemes. A títol informatiu en 2020, segons l’informe del PNUD, la mitjana de la renda dels països amb l’Index de Desenvolupament Humà (IDH) baix és 17 vegades inferior a la mitjana de la renda dels països amb el IDH alt, o l’esperança de vida és de gairebé 20 anys menys i els anys d’escolarització entre 7 o 8 anys menys. Sempre considerant que les dades estadístiques mitjanes amaguen grans desigualtats, i més als països pobres. O l’evidència quotidiana de la persistència i l’increment de les emigracions a qualsevol preu des dels països més pobres.

Assegurar l’educació bàsica i mitjana per a tota la població als països més pobres és fonamental per al seu desenvolupament econòmic i social i és un deure per als seus governs. Però no ho és menys per als països més rics que tenim un deute i obligació moral i econòmica amb ells. Una educació que generi consciència social sobre l’origen d’aquestes desigualtats i la necessitat de canviar el model de desenvolupament economicista que el genera. Encara que això no es fa sense voluntat política ni inversió econòmica és necessari continuar incidint, des del coneixement científic i des de la dimensió ètica de l’educació, per a aconseguir un canvi cap a una concepció d’un desenvolupament més humà, solidari, equitatiu i sostenible en el nostre planeta. I això també ho venim repetint des de fa molts anys, des d’abans dels primers fòrums mundials que apuntàvem al principi. Continua sent necessari insistir, perquè el problema continua sent el model de desenvolupament, i continua sent necessari que el model, que es va reinventant, trobi la resistència des de l’acció, des de processos de conscienciació i de canvi de mentalitat des de tots els fronts, però fonamentalment des de l’educació.

S’ha dit sempre que aquest model de desenvolupament és insostenible des d’una perspectiva planetària encara que la tecnologia se’ns presenti com la solució a tots els problemes que el mateix va generant. La forma de creixement i els estils de vida que es fomenten des del sistema es fonamenten en una interdependència entre pobresa i riquesa que genera tensions socials insostenibles i injustes en totes les escales. En realitat el que es qüestiona són les bases estructurals del model de desenvolupament, tal com el productivisme, la regulació natural de la competència econòmica, la fe cega en la tecnologia, els recursos il·limitats en el planeta, l’externalització dels problemes, la ciència i economia al servei del creixement, etc.., i en conseqüència els valors que presideixen aquest model i les seves estructures, tal com l’utilitarisme, l’economicisme, individualisme, explotació, desigualtat, insolidaritat, marginació, competitivitat agressiva, etc.. 

Com es deia anteriorment s’han de generar i mantenir processos de conscienciació, de canvi de mentalitat i els moviments d’acció i resistència des de tots els fronts. En aquest sentit l’educació és fonamental per a la construcció de valors, contraris als dominants, que apuntalin un concepte de desenvolupament socialment just, equitatiu, sostenible i pacífic i polítiques que ho apliquin. Insistim, l’educació és la clau però la solució no depèn només d’ella.


Abraçada, fraternitat i ApS

Xus Martín

1. Abraçada 

La imatge de l’abraçada entre una noia blanca i un noi negre s’ha fet viral aquests dies i ha generat nombrosos comentaris lloant l’actitud humanitària de la jove. Tot i la bona acollida de la foto, aquesta no deixa de ser una imatge fixa d’una seqüència d’accions. En el vídeo veiem un noi alt, prim, i negre que li costa mantenir-se dret. Una noia blanca més baixa que ell, li agafa per la cintura, li ajuda a seure’s i li ofereix una ampolla d’aigua que porta a la butxaca de l’armilla vermella que la identifica com a voluntària de Creu Roja. La noia subjecta el cap del noi mentre ell, atordit, beu. El jove esclata a plorar de manera convulsa, mira la noia, fa un gest tímid per apropar-se, ella s’avança i ell recolza el cap en la seva espatlla mentre continua plorant. I s’abracen.

L’escena té lloc a la platja del Tarajal on aquesta setmana milers de immigrants han arribat a la costa. Seria una escena anònima si no hagués estat immortalitzada per un mitjà de comunicació. A la platja es veuen altres joves amb armilles vermelles i mascaretes acollint, auxiliant, sostenint, consolant i protegint a qui arriba esgotat. Cadascun dels joves, tots voluntaris, sap què ha de fer en tot moment. S’han format per poder atendre i tenir cura de les persones –nadons, infants, adolescents, joves i adults– que fugint de la misèria, i en un intent desesperat per arribar a Europa, posen en risc les seves vides llençant-se al mar. El bon fer i la “professionalitat” d’aquests voluntaris han estat reconeguts per moviments d’ajuda humanitària d’arreu. 

2.  Fraternitat

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans signada en 1948

Són moltes les vegades que hem llegit aquest article però menys les que ens hem aturat a pensar què vol dir “comportar-se fraternalment els uns amb els altres”. Comencem pel final: “els uns amb els altres” en referir-se a “tots els éssers humans”  inclou el conjunt de persones que no estan unides per vincles familiars. La fraternitat s’obre als homes i dones amb qui compartim ciutadania. 

Comportar-se fraternalment suposa tractar els altres  –a tots els éssers humans– com si fossin (bons) germans. Sense entrar a desenvolupar el tema, anem a fer dos apunts sobre la relació fraterna, accentuant el respecte igualitari i els sentiments d’estima.

  • Els germans es tracten entre sí com a iguals. La fraternitat lliga poc i malament amb l’asimetria i les relacions de poder. Entre els germans les diferències no justifiquen que un sigui més que altre o que tingui més drets o menys deures. En el tracte fraternal, elements que sovint condicionen  les relacions socials –com ara el prestigi, el poder adquisitiu, el tarannà personal, o les preferències ideològiques– s’esvaeixen. El respecte igualitari s’imposa per damunt de qualsevol altra consideració.
  • Les relacions fraternes estan impregnades per sentiments d’estima, de comprensió i d’afecte, i pel desig que a l’altre li vagi bé, que gaudeixi i sigui feliç. També pel neguit i la preocupació quan pateix i no se’n surt. Sentiments que mouen a l’acció i que conviden a fer el possible perquè la felicitat del frateresdevingui. 

Respecte igualitari, comprensió i voler el bé de l’altre defineixen el comportament fraternal que exigeix la Declaració de Drets humans. 

Amb tot, la fraternitat no és un valor relegat a l’àmbit de les relacions. Té també una dimensió emancipadora que reconeix i exigeix la llibertat i igualtat en dignitat i drets de cada individu, un significat revolucionari que modifica no només el tracte entre persones sinó també les condicions i estructures en les que es donen les relacions. 

“Llibertat, igualtat, fraternitat”, el lema de la Revolució francesa reclamava que ningú estigués sota el domini de ningú altre i que tota persona fos considerada subjecte de drets polítics i socials. Com sabem, només un d’aquests valors ha quedat en desús amb el temps: la fraternitat.

3. Aprenentatge servei

L’aprenentatge servei és una pràctica educativa que posa els infants, adolescents i joves en contacte amb la realitat, convidant-los a copsar necessitats reals de la comunitat i problemes en l’entorn, que puguin ajudar  a millorar. Per tal que la seva acció sigui útil es preparen i es formen desenvolupant competències o adquirint els valors i coneixements necessaris per la intervenció.

Lluny d’actituds paternalistes, l’aprenentatge servei insisteix en la reciprocitat entre qui dóna i qui rep, en la importància de les relacions horitzontals i en el fet de dignificar cada persona, especialment aquelles que els seus drets han estat vulnerats sistemàticament. Crítica social, voluntat transformadora i acció són alguns dels seus elements  identitaris. Tot plegat permet referir-nos a l’aprenentatge servei com una escola de valors.

Il·lustrem aquesta afirmació amb tres experiències.   

  • Les campanyes pel dret a l’habitatge amb les que es denuncia amb contundència les dificultats del jovent per independitzar-se i de moltes famílies per viure en condicions dignes són un exercici d’esperit crític i de defensa de la justícia social.
  • Els joves universitaris de les facultats d’educació que durant la pandèmia es van oferir per tenir cura i ajudar en tasques escolars els infants que eren a casa mentre els seus pares i mares treballaven, van exercitar la gratuïtat i generositat.
  • El servei d’un grup d’adolescents que setmanalment s’adreça a un casal d’avis per ajudar-los a fer exercici físic que millori la seva mobilitat i els animi a no abandonar-se, és una mostra de cura i d’empatia.

En els tres casos identifiquem valors comuns com són el compromís, l’altruisme i la solidaritat. Però i la fraternitat? No hi és present en cap d’aquestes experiències? Per què només excepcionalment l’evoquem en referir-nos a l’aprenentatge servei? No tenim una resposta elaborada però de ben segur que les connotacions religioses amb les que s’associa el terme, així com la seva vinculació a activitats assistencials, no ajuden a identificar-lo. Sobta, però, la seva invisibilitat en una metodologia que manté un vincle estret amb les dues concepcions del terme fraternitat: la igualtat en les relacions, i el compromís amb la transformació social.

Per finalitzar, evidenciar que ha estat la imatge d’una jove voluntària, la Luna Reyes, abraçant sense prejudicis un jove senegalès, l’Abdou, l’origen d’aquesta reflexió sobre fraternitat i aprenentatge servei.


Màster Educació en Valors i Ciutadania

Nom del màster: Educació en Valors i Ciutadania

Coordinació: Xus Martin Garcia

Correu electrònic: xusmartin@ub.edu

A qui va dirigit? 

A totes les persones llicenciades i graduades que vulguin incorporar l’educació en valors i la ciutadania en el seu camp d’acció professional i d’acord amb les necessitats de cada àmbit. En especial va dirigit al professorat de primària i secundària, als professionals de la pedagogia, psicopedagogia, educació social i treball social, així com a d’altres de l’educació no formal o informal, l’Administració, els mitjans de comunicació, el tercer sector i les entitats socials.

Objectius: 

– Aportar una visió teòrica i pràctica de l’educació en valors i la ciutadania en societats multiculturals, incidint en la seva incorporació als diferents àmbits professionals

– Proporcionar coneixements que permetin fonamentar, dissenyar, aplicar i avaluar projectes d’educació en valors i de ciutadania apropiats a diversos camps d’intervenció, com ara: projectes educatius de territori; plans educatius d’entorn; programes per a la inclusió social i l’atenció a la immigració; avaluació de programes audiovisuals i de jocs dirigits a la infància i l’adolescència; elaboració de textos i materials escolars en diversos suports; programes per promoure el civisme, la salut, l’educació ambiental i l’educació en el consum.

–  Facilitar les perspectives teòriques i les eines metodològiques necessàries per l’activitat de  recerca i la transferència dels resultats de qualsevol estudi.

Punts forts de formació:

Formació personalitzada.El màster incorpora els interessos que aporta cada estudiant a propòsit de l’educació en valors i la ciutadania. Interessos que expressen les seves expectatives professionals, la seva experiència o qualsevol altra realitat que els permeti orientar el seu procés d’aprenentatge.

Formació participativa. Les aportacions del professorat es combinen amb activitats dins l’aula que requereixen la col·laboració entre els estudiants i que afavoreixen l’ajuda mútua i la reflexió conjunta.

Formació atenta a la complexitat. El màster combina activitats dins i fora de l’entorn universitari (visites a exposicions, a entitats educatives, teatre, sortides a la natura i altres activitats culturals) amb la voluntat de incorporar recursos formatius més enllà de l’entorn acadèmic..

Formació globalitzada.Amb la voluntat d’evitar la fragmentació dels sabers i la dispersió de l’activitat dels estudiants, el màster incorpora tallers i propostes transversals al conjunt de les assignatures, i compta amb una sistema d’avaluació integradora.

Quadre docent

En el màster predomina el professorat doctor, amb dedicació a temps complet i amb especialització disciplinar i en recerca procedent de tres grups d’investigació consolidats per la Universitat de Barcelona i reconeguts per la Generalitat de Catalunya: el Grup de Recerca en Educació Moral– GREM; el Grup de Recerca en Educació Intercultural– GREDI i Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica– GROP).

La forta vinculació del professorat del màster a l’àmbit de la recerca mitjançant la seva pertinença als grups de recerca esmentats és especialment important atès que molts dels estudiants tenen expectatives d’orientar la seva trajectòria acadèmica cap el doctorat. També és un element clau a l’hora d’oferir Treballs de Fi de Màster (TFM) vinculats a recerques vives que, majoritàriament, tenen una incidència real en l’entorn.

D’una forma puntual i vinculada a la tutorització del TFM amb un perfil d’intervenció, també es compta amb la participació de professorat associat que són professionals dels àmbits de l’educació, la psicologia, i la intervenció social, bàsicament. 

Finalment, és destacable la vinculació del professorat del màster a grups i projectes d’innovació docent i en recerca sobre docència universitària, l’activitat dels quals es veu palesa en la implicació i coordinació de diversos projectes. 

Sortides professionals

El Màster d’Educació en valors i ciutadania és un ensenyament que no es vincula directament a l’oferta de treball en un àmbit concret, sinó que ofereix un nivell d’especialització en educació en valors vinculat a diferents sectors professionals. L’educació en valors i per a la ciutadania és avui una preocupació central i una tasca important de tots els professionals de l’educació – professorat , però també  d’altres professionals que, sense tenir una funció educativa explícita, eduquen en valors i formen ciutadans i ciutadanes. Ens referim a àmbits professionals tan variatscom: periodisme, infermeria, treball social, cossos de seguretat, publicistes, i tercer sector , entre d’altres. 

Mas información sobre el Master d’Educació en Valors i Ciutadania


La societat vigilada

Salvador  Carrasco Calvo – Amb motiu del COVID19, diverses veus de la Defensa Nacional es van manifestar, ara farà un any, sobre qüestions relacionades amb les tendències, la dinàmica i les conseqüències de la crisis sanitària, econòmica i social desencadenada pel coronavirus. Des d’aquell moment, les noticies sobre el paper de les Forces Armades no han deixat d’ocupar l’opinió pública els darrers mesos.

Durant l’Estat d’Alarma i els inicis de la Pandèmia ens va xocar la utilització d’un llenguatge militar per part del President del Govern i d’alguns Ministres. El Cap d’Estat Major de las Forces Armades (JEMAD) arribaria a dir que el Coronavirus ens havia portat a una “guerra irregular”; que s’exigia una “economia de guerra”; que tots “som soldats” i estàvem cridats a fer realitat “l’esperit de servei” dels soldats; i que es necessitava una “OTAN sanitària”.

Comencem per dir amb rotunditat que no tots els ciutadans som ni ens hem de sentir soldats. Que veiem el COVID19 com el que és: una pandèmiaa la que hem de fer cara amb coratge i valentia, solidaritat i esperit de servei. Aquestes son virtuts i valors que defineixen l’esperit cívic de les societats democràtiques i concerneixen a tots els ciutadans. També als membres de les Forces Armades… faltaria més! Però no confonguem al personal: no cal ser ni sentir-se soldats per viure’ls i practicar-los. Més valdria parlar d’emergència sanitària; de planificació econòmica, terme constitucional al cent per cent; de responsabilitat social; i de prioritat de l’interès general. El llenguatge importa i molt!

La missió de les Forces Armades va estar definida a l’article 8.1 de la Constitució i actualitzada i posada al dia per la Llei Orgànica 5/2005, del 17 Novembre , de Defensa Nacional, la qual, en el seu article 15, diu literalment: “las Fuerzas Armadas, junto con las Instituciones del Estado y las Administraciones públicas, deben preservar la seguridad y bienestar de los ciudadanos en los supuestos de grave riesgo, catástrofe, calamidad u otras necesidades públicas, conforme a lo establecido en la legislación vigente”. I el 16 contempla “la colaboración con las diferentes Administraciones públicas en los supuestos de grave riesgo, catástrofe, calamidad u otras necesidades públicas, conforme a lo establecido en la legislación vigente”. 

S’han donat, però, alguns passos més, amb una nova Directiva de Defensa Nacional(l’anterior era del Govern del PP, en 2012), signada solemnement pel Gobierno de Espanya, l’11 de juny de 2020, en presencia de tota la cúpula de Defensa. Una Directiva que amplia les amenaces i riscos de l’estabilitat (de la qual es fa a les FFAA garants i guardians) als atacs cibernètics, a la gestió responsable de la informació pública i al suport i col·laboració amb les autoritats civils en casos d’emergència. Es tracta, a més, de reforçarles capacitats del Centre Nacional d’Intel·ligència contra potencials adversaris que vulguin desestabilitzar el país. No son coses de poca monta. Sabem perfectament què significa tot això. 

(més…)

Acción común y educación

EscanejarJosep M. Puig Rovira – Aunque acabaré hablando de pedagogía, educación en valores y aprendizaje servicio, empezaré por otra parte. Los humanos somos seres interesados, competitivos y agresivos, pero a la vez también altruistas, cooperativos y pacíficos. Nuestra naturaleza tiene dos caras, como la noche y el día. Si se aprende a usarlas ambas en los momentos adecuados y en las medidas justas, el resultado puede ser óptimo. El problema es que hemos aprendido justamente lo contrario: hoy es normal aceptar la idea –pienso que equivocada– que los humanos nos movemos buscando únicamente el provecho personal y para conseguirlo competimos cuanto haga falta. Aplicar siempre y con intensidad este principio hace que la vida sea poco amigable, áspera, violenta y al final infeliz

.Hace algunos años resurgió una fuerte corriente de opinión en favor del interés individual y la competición. Lo que se ha llamado neoliberalismo. Una manera de entender la economía y la política, en realidad una manera de entender la vida social, basada en la convicción que nada debe limitar la libertad individual de emprender cualquier proyecto destinado a obtener ganancias económicas. Si todos los ciudadanos se preocupan por obtener el máximo beneficio, se producirá un estado de competición constante que hará progresar la sociedad. Como en el fondo todos somos egoístas, dicen, está garantizado que querremos competir para ganar más y esto será bueno para todos. El árbitro de esta competición será el mercado. El mercado impone una evaluación continua que juzga lo que cada uno produce y, si gusta el producto que ofreces y el precio es bueno, tendrás abundantes compradores que te enriquecerán, y si el producto no es satisfactorio, convendrá espabilarse.

Así explicada puede llegar a parecer una postura razonable, pero la realidad es muy distinta y presenta al menos dos problemas graves: el primero ya lo conocemos, no es cierto que sólo seamos interesados, egoístas y competitivos, por tanto, al menos la mitad de nuestra naturaleza queda amputada y se produce un empobrecimiento y una fuerte sensación de vivir una vida absurda; en segundo lugar, una sociedad en que el provecho económico es el valor supremo provoca problemas enormes. Si sólo importa la ganancia de los que ganan, por el camino quedarán infinidad de personas sin trabajo, con salarios ínfimos, con vidas precarias, realizando tareas embrutecedoras y jornadas interminables. Se ha creado una sociedad desigual y, cuando unos tienen mucho y otros poco, aparecen todo tipo de patologías. No voy a alargarme con más injusticias y desastres, pero dejadme recordar, ni que sea a vuelapluma, que el neoliberalismo ha agravado los problemas medioambientales y acelerado el cambio climático y, además, pone en peligro la democracia. Si todo lo decide el dinero, no hay que deliberar, y si no hay que deliberar, ya tenemos justificada la dictadura.

Sin embargo, no es cierto que no se pueda hacer nada. Tenemos hechos, ideas y experiencias que muestran que es posible hacer las cosas de otro modo. No todo es interés y competición, por todas partes encontramos también altruismo y cooperación. No conozco todas las experiencias en favor del bien común, ni tampoco las podría resumir, pero citaré un par que son bastante conocidas. La wikipedia está hecha a partir de la colaboración gratuita de muchas personas que aportan su tiempo y su conocimiento para enriquecerla y ofrecer un servicio a los lectores. Lo mismo ocurre con el código de programación Linux: se ha producido un bien común a partir del trabajo gratuito y cooperativo de muchos participantes. Y podríamos alargarnos explicando infinidad de acciones similares, unas grandes y otras pequeñas, pero todas valiosas.

En la naturaleza también encontramos cooperación: la documentación sobre empatía, colaboración, cuidado, instrucción y otras formas de relación positiva entre animales es amplia y conocida. Y, naturalmente, la cooperación está en la base de la civilización: en las cuevas de Atapuerca se encontró una pelvis –a la que llamaron Elvis– de un individuo adulto, que se la rompió de joven, y que sin ayuda de ningún modo hubiera podido sobrevivir. En la actualidad, el estado del bienestar protege –cada vez menos– a la población mediante los sistemas de salud, educación, jubilación, subsidios de desempleo y otras prestaciones, y lo consigue gracias a la contribución de los que pueden hacerlo por edad y recursos.

 Estos y otros ejemplos forman el universo de lo que podemos llamar acción común. Ante el predominio del individualismo, la competición y el éxito privado, la acción común es un dinamismo social que une a las personas ante una dificultad, las compromete, primero, a cuidarse y, a continuación, a hablar y cooperar para impulsar un proyecto pensado para solucionar el problema inicial y beneficiar a la comunidad. La acción común no es una idea nueva y desconocida, es un modo de conducirse habitual, pero que estamos empeñados en no ver y no valorar. Aquí simplemente quisiera contribuir a recordar su importancia y analizar cómo la podríamos aplicar a la educación.

En la actualidad se desarrolla cada vez con más fuerza un tipo de propuestas pedagógicas en las que los chicos y chicas aprenden conocimientos y se forman como personas y como ciudadanos enfrentándose a problemas reales de su entorno y trabajando para darles una solución. Veamos algunos ejemplos: un centro pide voluntarios entre su alumnado y los prepara para recibir y guiar compañeros y compañeras inmigrantes que se incorporan durante el curso; un banco de sangre monta un sistema de colaboración con las instituciones educativas para formar científicamente a los jóvenes sobre los temas que le son propios y al mismo tiempo les pide que impulsen una campaña de donación de sangre en su barrio; durante la pandemia algunos institutos han preparado y emitido programas de radio para informar y distraer a sus oyentes; los chicos y chicas de un centro de tiempo libre en colaboración con investigadores recopilan datos sobre microplàstics, los envían a los investigadores y realizan una campaña para concienciar a su comunidad sobre el problema del plástico y sobre la necesidad de limitar su uso. En todos estos casos, y en muchos otros, los chicos y chicas trabajan juntos para enfrentarse a un problema y, al hacerlo, adquieren conocimientos, se forman como ciudadanos y se dan cuenta que cooperando son capaces de modificar el rumbo de las cosas.

Esto es la acción común, un dinamismo social que en el mundo de la educación permite imaginar una pedagogía de la acción común, una pedagogía que tiene en el aprendizaje serviciouna metodología magnífica. Una manera de entender la educación abierta a la crítica, el compromiso y la cooperación; una manera de convertir la educación en un instrumento para construir otra manera de vivir.

  • Para leer más: Puig, J. (2021): Pedagogía de la acción común. Barcelona, Graó.

 


L’entitat social com a motor dels projectes d’ApS

Roser BatlleIsabel Neila – En general, els centres educatius (escoles de primària i secundària, universitats …) no poden emprendre projectes d’aprenentatge servei sense comptar amb les associacions i organitzacions que ja estan atenent les necessitats socials del territori. 

Els centres educatius “necessiten” a les entitats socials. El paper, doncs, de les entitats o organitzacions socials en aquests projectes col·laboratius és fonamental. 

Però… l’aprenentatge servei no és només una metodologia educativa on les entitats socials poden ajudar les escoles. Al mateix temps, és una estratègia de desenvolupament comunitari. Per això, encara que l’ApS és motivador per als centres educatius, també s’interessen per ell les entitats socials, els moviments populars i els governs locals, és a dir, altres actors enfocats cap al bé comú i la millora de la qualitat de vida de les persones.

El treball en xarxa que comporta l’aprenentatge servei no només millora l’efectivitat de cada part implicada, sinó que enforteix el capital social de la població. Com diu José Antonio Marina, s’entén per capital social d’una comunitat el conjunt de valors compartits, la manera de resoldre els conflictes, de relacionar-se, de conviure, el nivell de participació ciutadana en organitzacions, la forma de cuidar els béns comuns. És important recordar que els principals estudis sobre aquest tema -els de Coleman, Putnam o Fukuyama- han mostrat que el capital social és un factor decisiu en l’eficàcia dels sistemes educatius d’una comunitat. Atès que l’aprenentatge servei eleva el capital social, influeix en la qualitat de l’educació per una doble via: per l’efecte directe sobre els alumnes, i per l’efecte indirecte, a través de la millora del capital social.

Una població rica en capital social és la que compta amb un espès teixit associatiu i està acostumada a treballar en xarxa; els habitants comparteixen valors explícits; i es respira un clima de confiança en la capacitat de resoldre els problemes que es presenten.

Des d’aquest punt de vista, l’aprenentatge servei alimenta el capital social generant aliances al territori al voltant d’una causa comú “doble”: el servei a la comunitat i l’educació dels nois i noies.

Per això, si bé els educadors i educadores poden apreciar l’ApS pels seus avantatges educatives, les entitats socials li trobaran beneficis addicionals, i això explica que cada cop més projectes d’aprenentatge servei tenen com a motor iniciala les entitats socials. Veiem un exemple espectacular.

(més…)

La perspectiva moral del Conflicte Ambiental

Ferran Crespo i Torres – El Canvi Climàtic és una de les matèries d’actualitat per excel·lència. L’informe Meadows, l’any 1972, ja ens parlava en termes de Crisi i Canvi Climàtic fruit de la voluntat de creixement constant. D’ençà a ara, el desenvolupament científic i investigador entorn aquesta temàtica ha sigut immens. Ara bé, sembla que el coneixement ha anat inversament relacionat a l’acció. Aquesta dicotomia s’explica per una concepció ambientalista del conflicte, fet que ens ha portat a reconèixer l’Emergència Climàtica com un dels conflictes –si no el que més–de major complexitat de la nostra realitat.  

En l’imaginari col·lectiu el conflicte ambiental s’assenta en termes d’emissions, residus, hàbits de consum, etc. Necessitem un viratge cap al reconeixement dels valors com actors claus del conflicte. Els hàbits i costums socials s’estan basant en el valor de l’individu davant el col·lectiu, la comoditat i el luxe enfront el benestar, el tenir per tenir més. Estem pensant la realitat en termes utilitaris (el màxim benestar pel màxim nombre de persones) i cal pensar-la des del principi de responsabilitat i l’ètica de mínims (quin és el mínim que cal garantir a totes les persones?) on el dret a un medi ambient sà hauria d’esdevenir innegociable.

El discurs ambientalista és un vessant encara molt present en les societats occidentals quan parlem en termes d’ètica ambiental. És una visió que parteix de que la relació actual amb el medi és deficient i cal, per tant, augmentar l’eficiència per mitja d’innovació tecnològica. Es cerca una societat dominant de la natura capaç d’obtenir i mantenir el màxim valor econòmic de forma sostenible i sostinguda. En aquest sentit sostenibilitat s’equipara a eficiència amb el risc que, com està passant, el medi ambient esdevingui un eix d’opressió. 

Tot i aquesta hegemonia ambientalista, la forma en la que ens relacionem amb la natura és infinitament diversa i cal reconèixer que la postmodernitat ha aconseguit incorporar i reforçar noves concepcions ètiques envers aquesta relació. El dogma ambientalista perd força alhora que emergeixen i s’enforteixen els discursos ecologistes, ecofeministes, decreixentistes, etc. Aquesta nova riquesa i diversitat discursiva, genera buits referencials en moltes escenes de la nostra quotidianitat  anteriorment inqüestionables. Buits que estan essent –i han de ser–aprofitats des de l’Educació Ambiental per convidar a la reflexió personal i col·lectiva. 

…tenim davant un escenari efervescent que ens interpel·la personal i col·lectivament i ens ofereix la oportunitat de repensar-nos i repensar les societats des de la col·lectivitat, l’acció i la participació democràtica, inclusiva i diversa.

L’Educació Ambiental és una disciplina en constant revisió i transformació. Va ser definida l’any 1975, hereva de l’educació per la conservació i la gestió. Una definició que neix com a resposta als impactes del progrés modern. A dia d’avui, la disciplina no es pot concebre sense les implicacions ètiques i morals de les nostres accions envers el medi. Des d’aquest prisma, tota activitat educativa interpel·la –o hauria de interpel·lar–de forma explicitauna Educació Democràtica i en Valors. Des de l’Educació Ambiental es cerca la formació crítica d’una ciutadania proactiva, capaç i amb voluntat de transformació i canvi. 

L’Emergència Climàtica necessita innovació i acció en termes socials i polítics, no exclusivament tecnològics. Es necessiten de nous espais i formes per afrontar les conseqüències i afectacions ja vingudes i per venir. Conseqüències i afectacions que, igual que les causes, transcendeixen de l’espai biofísic i es reflecteixen en les dimensions socials, econòmiques i humanes de la societat. Impactes que s’accentuen sobre aquells sectors i persones en situacions de vulnerabilitat o vulnerades. 

Recuperant el principi de responsabilitat –i per acabar– Hans Jonas deia que ‘’descobrim què està en joc quan descobrim que està en joc’’. En aquest sentit, tenim davant un escenari efervescent que ens interpel·la personal i col·lectivament i ens ofereix la oportunitat de repensar-nos i repensar les societats des de la col·lectivitat, l’acció i la participació democràtica, inclusiva i diversa. Una oportunitat que tenim el deure moral a aprofitar.


El compromís de l’escola democràtica (pública i concertada) per educar en i per la diversitat

Miquel Martínez – Educar en valors no és una qüestió solament escolar. Les lleis  en educació no canvien la realitat per si soles però sí possibiliten o no determinades polítiques i condicions de context escolar que conformen les pràctiques educatives  i les maneres de viure l’educació dels infants i adolescents.

Una educació orientada a ser un ascensor social, a  aprofundir en els valors de la democràcia, i en la formació d’una ciutadania critica i activa on totes i tots siguem més iguals entre nosaltres i també més lliures requereix d’un bon acompanyament polític i legislatiu. Un acompanyament que permeti garantir com a mínim dos objectius: reduir fins eliminar la segregació escolar i  la desigualtat educativa derivada de les condicions socials d’origen  i garantir que tota escola i institut sigui un espai de vida democràtica. 

Des de fa més de mig segle sabem que la desigualtat educativa és persistent i que les desigualtats d’origen difícilment es poden reduir i eliminar garantint els mateixos recursos materials i humans per a tothom. Les polítiques de discriminació positiva han estat eficaces i per això aprofundir en elles pot servir encara més per compensar els efectes de les desigualtats socials. Tanmateix cal intensificar les polítiques d’atenció a centres educatius socialment desfavorits 

Avui dia sabem que una educació democràtica en valors requereix espais d’aprenentatge i convivència, a les escoles que traspuïn els valors de la democràcia. S’aprèn a estimar els valors de la democràcia i es formen els hàbits cívics i morals d’una societat inclusiva practicant ‘los  en contextos de vida real. Com per exemple a l’escola. Per això cal preservar totes les escoles i instituts com espais de vida democràtica i per tant espais on la diversitat i el pluralisme siguin presents. I cal preservar-los sempre  al marge de la seva  titularitat pública o privada.

Per això cal una escola que valori el be comú, i que consideri part de la vida escolar la diversitat i la diferencia -no la desigualtat- com un valor. Una escola que practiqui l’educació no només com un bé particular al que tothom ha de tenir accés sinó també com un bé comú d’interès públic. Per això l’educació ha de proveir d’experiències de convivència i aprenentatge en la diversitat i també ha d’oferir les condicions d’aprenentatge i acompanyament educatiu que permetin formar la personalitat de l’alumnat en línia amb la construcció de societats pròsperes i democràtiques. 

Un acompanyament que permeti garantir com a mínim dos objectius: reduir fins eliminar la segregació escolar i  la desigualtat educativa derivada de les condicions socials d’origen  i garantir que tota escola i institut sigui un espai de vida democràtica. 

Cal formar amb l’horitzó d’assolir excel·lència en els aprenentatges. Però amb això no n’hi ha prou per tenir una societat prospera i inclusiva. Som una societat també plural i diversa en valors, cultures, religions… i cal formar també amb l’horitzó de l’equitat. La qualitat de l’educació s’assoleix quan integrem l’excel·lència i l’equitat. Per això cal una ciutadania que valori l’escola i l’educació en les dues dimensions. I també una política educativa que garanteixi un servei públic d’educació  que més enllà de la simple titularitat publica o privada garanteixi que el servei és d’interès públic  i està atent a les necessitats de la ciutadania en general i no només a uns interessos particulars. Per això és tant important assegurar que s’educa en contextos de diversitat cercant la màxima qualitat en les aprenentatges .

És en aquest sentit que en el nostre sistema educatiu tenim un problema des de fa temps: garantir que totes les escoles siguin servei d’interès públic, eduquin en la diversitat tot conreant la cultura i llengües autòctones com espai de acollida i  que així contribueixin a formar ciutadans i ciutadanes motivats per l’aprofundiment en els valors propis d’una societat inclusiva.

Sabem que moltes centres concertats compleixen amb el compromís de respondre a l’interès públic  pel qual són finançats.  Però també sabem que el finançament amb fons públics de les escoles concertades és insuficient. Tant evident es això com que precisament aquest fet s’utilitza com a excusa per que alguns centres concertats puguin seleccionar les famílies en base a criteris que no són precisament els que haurien de ser en un servei d’interès públic. 

El sistema de finançament és pervers i no ens portarà a un model de servei públic d’educació compromès i gratuït per tothom. L’escola concertada es una realitat que no desapareixerà, a més es malbaratarien un bon grapat de reeixides institucions educatives  que varen començar com a iniciatives de renovació pedagògica de caire social i civil i altres que presten un servei educatiu de complexa substitució.  L’escola concertada,  sovint religiosa però ni molt menys sempre religiosa- no és uniforme. Cal identificar i concertar el seu finançament en funció de les característiques de cada escola i del compromís social d’inclusió educativa  i no segregació escolar que assumeix. I cal ser especialment rigorosos en l’exigència d’aquest compromís. Es pot ser rigorós i no s’ha estat rigorós. La plaça escolar li surt més econòmica per a l’Estat- especialment on les escoles concertades son més nombroses-  i la llibertat d’elecció de famílies és molt beneficiosa per algunes escoles.

El compromís de l’escola concertada i òbviament dels equips docents de l’escola pública i dels responsables de les polítiques educatives  ha de ser un compromís amb la qualitat dels aprenentatges i contra la segregació de tota mena ja sigui per condicions d’origen, culturals, econòmiques o socials de les famílies. Només amb aquest compromís podrem avançar en una societat diversa com la nostra , formant una ciutadania que gaudeixi de la diversitat  i que valori el bé comú i públic en el sentit mes complert del terme. Ens cal avançar en el compromís ètic de fer que tota escola sigui un espai de convivència i aprenentatge en la diversitat i on es faci realitat una educació democràtica en valors .


#DiaMundialSindromeDown

En el marc de les activitats d’aprenentatge servei i de servei comunitari, l’alumnat de 3r d’ESO de l’Escola Fedac Lleida ha creat un vídeo per sensibilitzar sobre la síndrome de Down amb motiu del Dia Mundial de la Síndrome de Down que se celebra el dia 21 de març. El vídeo ens dona informació rellevant i ens proposa visitar la pàgina web de l’Associació Down Lleida. Un vídeo que es pot veure i comentar en qualsevol curs escolar. I, per als autors del vídeo, una bona activitat en la que aprenen alhora que realitzen un servei a la comunitat, una bona activitat d’aprenentatge servei.


Mapa de valores del ApS

A pesar de que la bibliografía especializada reconoce el aprendizaje servicio como una metodología relevante de educación en valores, no se dispone todavía de una relación suficientemente completa de la pluralidad de valores que activa. El objetivo de este artículo es construir un mapa fiable de los valores que propone el aprendizaje servicio. Para alcanzar este objetivo se llevarán a cabo dos tareas: definir los niveles de aprendizaje que dan forma a una práctica educativa compleja y luego determinar los valores que se trabajan en cada uno de los niveles de aprendizaje de las prácticas de aprendizaje servicio. Para conseguirlo se ha cruzado una selección de buenas experiencias de aprendizaje servicio con la teoría de las prácticas morales y del aprendizaje servicio. Esta metodología ha permitido establecer tres niveles simultáneos de aprendizaje –la práctica, las acciones y las tareas–, así como un elenco de los valores que cristalizan en cada uno de ellos: un mapa completo de la variedad y riqueza de valores que se ponen en juego en el aprendizaje servicio. Un resultado que, en los procesos de formación del profesorado, les ayudará a tomar conciencia de la fuerza moral de esta metodología y a activarla durante su desempeño profesional.

Martín-García, X., Bär-Kwast, B., Gijón-Casares, M., Puig-Rovira, J.M., & Rubio-Serrano, L. (2021). El mapa de los valores del aprendizaje-servicio. Alteridad, 16(1), 12-22. 

Para consultar y descargar el artículo completohttps://doi.org/10.17163/alt.v16n1.2021.01


Les pantalles són més del que es veu

Marc Fuertes Alpiste – Les pantalles ens fan oblidar el cos? Em vaig fer aquesta pregunta just després de llegir l’article de Josep Palos i Josep Maria Puig “Les pantalles ens fan oblidar el cos”. És un text que, entre moltes altres reflexions interessants, ens avisa d’un oblit del cos davant d’un excés de pantalles, subratllant el valor de les trobades analògiques, també en educació. Voldria aportar una perspectiva personal sobre les pantalles per intentar respondre a la pregunta.

Primer, vull remarcar que ja tenim experiència relacionant-nos amb les pantalles. La infantesa de l’anomenada generació X (els nascuts 1965-1980) va estar marcada per la pantalla de la TV -la “caixa tonta” que ens feia de cangur a estones- i per la dels videojocs, que ens han fet vibrar amb els seus reptes. Alguns d’ells ho han fet en forma de “maquinetes” -de les Game & Watchde Nintendo passant per les Game Boy-, com també amb les videoconsoles connectades a la TV. També en aquella època vam iniciar-nos, boomersi generació X, amb els ordinadors personals, tota una disrupció respecte les possibilitats de les màquines d’escriure. Portem més de 4 dècades vivint i convivint amb les pantalles.  

Quan parlem de “pantalles” estem fent servir una mera convenció perquè no totes són iguals. N’hi ha de dispositius de sobretaula, de dispositius portàtils, de grans i de petites, de plegables i de tàctils. Trobem pantalles per tot arreu on mirem. Algunes són pantalles només transmissores, però n’hi ha que són interactives. Aquestes últimes funcionen com a interfícies, és a dir, que són el pont entre nosaltres (els usuaris) i els programes (la màquina). En les pantalles tàctils i en els menús de les apps, amb comptats tocs del nostre dit podem endinsar-nos (literalment) en múltiples opcions, de forma força intuïtiva. Les pantalles cada cop són més ergonòmiques i, fins i tot, podem relacionar-nos-hi amb la nostra veu (ja sigui la smartTV, un rellotge intel·ligent o el cotxe). Quan parlem de pantalles parlem també de la tecnologia digital -les aplicacions- i dels continguts que hi ha al darrera.

Com a interfícies que són, les pantalles ens mostren espais virtuals que, encara que no són físics -palpables-, sí que ho són de forma virtual. És a dir, que “no hi són sinó en potència” o que estan creats artificialment. Per tant, “virtual” no implica “no ser”. En alguns casos, hi som transportats, fluint en aquest entorn digital, “allunyats virtualment” del nostre cos. Responent doncs a la pregunta que em plantejava al principi, les pantalles poden abstraure’ns del cos, perquè ens fan estar fluint en la virtualitat. I això no és pas dolent. De fet, “oblidar el cos” és necessari per poder estar atents a la pantalla. Com un llibre ens fa “oblidar el cos” per poder estar transportats en una història. 

Com deia el filòsof Michel Serres en el seu darrer llibre “Polzeta”, ens hem “decapitat”, en el sentit que tenim el cap a les nostres mans, a la nostra butxaca. Tenim memòria externa i connectada. La tecnologia ve amb nosaltres, ens acompanya en moltes activitats (també aquelles que fem amb el cos) i s’integra en el nostre dia a dia funcionant com un apèndix o pròtesi que amplia i reorganitza la nostra activitat i la nostra cognició. I fins i tot, albirant el transhumanisme, pot formar part del propi cos quan la persona humana esdevé cíborg (com és el cas de Neil Harbisson). Podríem dir que les pantalles ja són “cos”?

És complicat dissociar les “pantalles” de nosaltres perquè són un “artefacte cultural”, formades per símbols. I és molt cert que hi ha riscos importants associats al seu ús. No volem una tecnologia que ens monetitzi i que només serveixi per consumir-la, perquè ens modeli la nostra activitat i el nostre pensament, i encara menys que condicioni el nostre comportament al més pur estil conductista (estímul – resposta – reforç). Hem de ser conscients que hi estem totalment exposats. Cal formar en l’ètica de la tecnologia digital, educar en hàbits d’ús per evitar l’abús o l’addicció, i no només centrar-nos en el seu domini instrumental. Educar en aquesta direcció implica guanyar consciència que la tecnologia digital té ideologia i interessos.

Es tracta d’apropiar-se de la tecnologia digital per no ser-ne només consumidors i aprendre a ser crítics amb els interessos amagats en moltes aplicacions digitals. No ens hem de limitar al seu domini instrumental. 

Per això, és important l’alfabetització digital i mediàtica, on l’element crític hi ha de ser sempre present. Més enllà de posar límits a les pantalles, es tracta d’apropiar-se de la tecnologia digital i aprendre a ser crítics amb els interessos amagats en moltes aplicacions digitals, en el funcionament dels seus algorismes, en l’ús de les nostres dades i en ser crítics davant de notícies falses. Perquè hi ha una tecnologia possibilitadora, de la creació, social i de la participació comunitària, de la col·laboració, de la conversa i del coneixement compartit.

El sistema educatiu -que també té ideologia- ha oblidat (i amagat) el cos molt abans de la irrupció de les tecnologies digitals a l’aula. En no pocs casos ha potenciat una formació mecanicista i “desconnectada”, poc emancipadora i que no afavoreix a la construcció de la persona en comunitat. I és el sistema educatiu el que adopta la tecnologia digital en funció de la ideologia imperant, ara mateix, dominada pel tarannà conductista, d’exercitació i pràctica, en un model consumista i acrític. Per això, hem d’esforçar-nos per canviar aquesta tendència, aprenent-les, dominant-les i quan calgui, apagant-les.


ApS: educar per a la transformació social

Gravació de la Taula de diàleg de les VIII Jornades d’ApS

Sovint diem que l’aprenentatge servei és una proposta transformadora. Però, què transforma? Amb una mirada complementària, s’aborda com l’aprenentatge servei transforma els municipis, les institucions i també les persones. Podeu escoltar les aportacions de:

Miquel Àngel Essomba (Facultat d’Educació, Universitat Autònoma de Barcelona)

Miquel Martínez (Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona)

Begoña Román (Facultat de Filosofia, Universitat de Barcelona)

Conducció: Laura Campo (Centre Promotor d’Aprenentatge Servei)


Revolució lenta

Centre Promotor d’ApS – En ocasió de la convocatòria de les 8es Jornades d’ApS, que organitzen el Centre Promotor d’ApS i l’Institut de Desenvolupament Professional(ICE-UB), volem tornar a una expressió –revolució lenta– que ja hem fet servir diverses vegades per explicar que és l’aprenentatge servei (també el Servei Comunitari) i quin és el camí que té per endavant.

L’aprenentatge servei aporta canvis rotunds en diferents direccions; aquí ens limitarem a parlar-ne de tres. L’aprenentatge servei és una revolució pedagògica perquè trenca amb la imatge que veu els éssers humans com inevitablement individualistes, competitius i interessats. Ho són si se’ls ensenya a ser-ho, però també se’ls pot ensenyar a ser comunitaris, cooperatius i altruistes. Aquests també són valors que habiten en els humans.  Cal doncs recuperar el millor de tradicions que s’expressen amb mots com solidaritat, cura, filantropia, caritat, voluntariat, servei o compromís. Educar, per l’aprenentatge servei, és contribuir al bé comú.

L’aprenentatge servei és una revolució pedagògica perquè porta la idea d’activitat fins al límit. S’aprèn fent, sí, però s’aprèn intervenint de veritat damunt de problemes reals de la comunitat. Per tant, l’aprenentatge esdevé transformació d’algun aspecte, per petit que sigui, de la realitat que envolta els centres educatius. I encara una mica més, s’aprèn fent i reflexionant sobre el sentit personal, social i polític dels problemes sobre els què s’intervé. Aprendre és fer i pensar sobre el que ens envolta i aquest és un dels objectius de l’aprenentatge servei.

L’aprenentatge servei és una revolució pedagògica perquè trenca amb la idea que l’educació és transmissió de formes de vida de la generació dels adults a la dels joves. Aquesta idea és certa, però no és suficient per encarar el futur. Quan les formes de vida imperants han fet fallida en tants aspectes, l’educació no pot ser únicament preparació per a la vida, ha de contribuir a transformar la vida. I ho ha de fer donant als joves un paper protagonista. Educar avui ha de ser inventar una altra manera de viure i l’aprenentatge servei és una eina per aconseguir-ho. 

I ara una paraula sobre l’estratègia per aconseguir aquesta revolució pedagògica: lentitud. I ha coses que no es poden fer amb pressa, no surten bé o duren poc. Un canvi profund ha d’anar quallant i no serveix de res accelerar si finalment tot desapareix com les modes passatgeres. Això no significa que ens ho podem prendre amb calma i pensant que no ve d’un dia. Significa que si el canvi és important tardarà i requerirà un esforç continuat. Les revolucions pedagògiques han sigut lentes i aquesta no serà una excepció.  Lentes i també gratuïtes. Les revolucions no tenen preu, no es paguen ni es cobren: es gaudeixen. Això és el que voldríem fer amb l’aprenentatge servei. 

 

Programa  ➡️  https://aprenentatgeservei.cat/wp-content/uploads/Jornades-Aps-2021.pdf

Inscripcions ➡️  https://www.ub.edu/gidp-matice/faces/formatice?curs=43073

 


APS: educar per a la transformació social

Les VIII Jornades d’Aprenentatge Servei, una tradició bianual del Centre Promotor d’ApS, s’hauran de celebrar en línia. Esperem poder retrobar-nos ben aviat, però de moment aprofitarem el que tenim. Desitgem que la distància física es converteixi, almenys per una estona, en proximitat virtual i que a molts de vosaltres us interessi el que proposem i ens vulgueu acompanyar.

El lema que encapçala les Jornades, «ApS, educar per a la transformació social»,expressa un convenciment profund: l’aprenentatge servei és una eina que serveix perquè els nois i noies es formin com a persones i com a ciutadans tot enfrontar-se de veritat a reptes cívics rellevants, i ho facin col·laborant en la recerca del bé comú.

En aquests moments de pandèmia és més oportú que mai demanar ajuda als joves. Si no ho fem en una situació de crisi, quan ho farem? Però demanar-los ajuda és també promoure el desenvolupament de l’empatia, la cooperació, l’altruisme i el compromís per canviar el món. Un horitzó educatiu ambiciós, sí, però necessari.

El programa de les Jornades recull la participació de persones reconegudes que ens ajudaran a pensar millor la força educativa de l’aprenentatge servei. A més, els tallers presentaran els resultats de les recerques que hem impulsat i mostraran les iniciatives que diferents actors educatius, socials i de l’administració estan promovent per arrelar l’aprenentatge servei i el servei comunitari.

Les Jornades volen fer visible el treball coral que neix quan es vol implantar l’aprenentatge servei i que, d’alguna manera, volem reviure i simbolitzar en aquesta convocatòria.

Inscripció

https://www.ub.edu/gidp-matice/faces/formatice?curs=43073

DIMECRES 3 DE MARÇ DE 2021

De 17.30 a 18.45 h

Presentació de les Jornades

Taula de diàleg : «ApS: educar per a la transformació social»

Sovint diem que l’aprenentatge servei és una proposta transformadora. Però, què transforma? Amb una mirada complementària, entre les persones expertes que ens acompanyaran abordarem com l’aprenentatge servei transforma els municipis, les institucions i també les persones. Perquè aquells qui fan aprenentatge servei sovint, no deixen de fer-ne, i els deixa empremta.

Per reflexionar sobre aquestes qüestions ens acompanyaran:

Miquel Àngel Essomba (Facultat d’Educació, Universitat Autònoma de Barcelona)

Miquel Martínez (Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona)

Begoña Román (Facultat de Filosofia, Universitat de Barcelona)

Conducció: Laura Campo (Centre Promotor d’Aprenentatge Servei)

DIJOUS 4 DE MARÇ DE 2021

TALLERS

De 17.30 a 18.45 h

Taller 1. Per què recomanaries l’aprenentatge servei a primària?

«Per què recomanaries l’ApS a primària» és un taller interactiu que vol donar resposta, conjuntament amb els participants, a aquesta pregunta. A partir de dues experiències de primària i una microexposició pensarem sobre alguns elements clau de l’ApS a primària. Un cop treballats aquests elements tindrem un document de reflexió sobre els futurs projectes d’ApS.

Conducció: Mariona Graell (Universitat Internacional de Catalunya)

Taller 2. Com fer ApS amb estratègies virtuals?

En el context actual d’emergència i virtualitat educativa volem donar resposta a les noves necessitats socials fent ApS. Per fer-ho se’ns plantegen alguns interrogants: com podem fer ApS a distància? quines són les possibilitats que ens ofereix la virtualitat? com dissenyem projectes d’ApS virtuals?

Comptarem amb persones que han continuat impulsant l’ApS de manera virtual i presentarem algunes propostes. Perquè, ara més que mai, hem de donar resposta a les necessitats actuals.

Conducció: Fátima Avilés (Fundació Bofill – Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona)

Taller 3. Com avaluar l’impacte social dels projectes ApS?

Sovint fem projectes d’ApS i desconeixem quines repercussions i quin impacte tenen en la comunitat les nostres accions. Us agradaria avaluar aquests impactes socials i no sabeu per on començar? En aquest taller us oferim elements i us proposarem dimensions avaluatives per ajudar-vos a organitzar aquest procés.

Conducció: Pilar Folgueiras (Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona) i Laura Rubio (Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona)

De 19.00 h a 20.15 h

Taller 4. Com fem ApS des de la universitat?

Sovint la universitat es veu com una mena de torre d’ivori totalment desconnectada de la societat i de les seves necessitats. L’ApS suposa una eina magnífica per trencar aquesta imatge i enfortir els vincles entre universitat i societat, sempre amb una visió de guany mutu i aprenentatge bidireccional. Quins projectes d’ApS es duen a terme a la Universitat? Quins projectes podem fer entre universitat i centres educatius? Com podem engegar-ne un o participar-hi?

Conducció: Mireia Esparza (Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona)

Taller 5. Com multiplicar els projectes d’ApS?

Com s’ho fan els «ens multiplicadors d’ApS»? Què els funciona i com ho fan? En aquest taller coneixerem les estratègies per promoure l’aprenentatge servei que han seguit diverses entitats i organismes, com ara el Grup d’Educació Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat, la Direcció de Justícia Global de l’Ajuntament de Barcelona, la Subdirecció General de Comunitat i Família del Departament d’Educació, o l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona.

Conducció: Carles Xifra Cirah (Fundació Catalana de l’Esplai)

Per inscriure’s: https://www.ub.edu/gidp-matice/faces/formatice?curs=43073


Vuitenes Jornades d’ApS

Les VIII Jornades d’Aprenentatge Servei, una tradició bianual del Centre Promotor d’ApS, s’hauran de celebrar en línia. Esperem poder retrobar-nos ben aviat, però de moment aprofitarem el que tenim. Desitgen que la distància física es converteixi, al menys per una estona, en proximitat virtual i que a molts de vosaltres us interessi el que proposem i ens vulgueu acompanyar.

El lema que encapçala les Jornades –ApS, educar per a la transformació social– expressa un convenciment profund: l’aprenentatge servei és un eina per a que els nois i noies es formin com a persones i com a ciutadans tot enfrontar-se de veritat a reptes cívics rellevants i ho facin col·laborant en la recerca del bé comú.

El programa de les Jornades i l’enllaç d’inscripció es faran públics la prospera setmana.

Guardeu-vos els dies!!!

En aquests moments de pandèmia és més oportú que mai demanar ajuda als joves. Si no ho fem en una situació de crisi, quan ho farem. Però demanar-los ajuda és també promoure el desenvolupament de l’empatia, la cooperació, l’altruisme i el compromís per canviar el món. Un horitzó educatiu ambiciós, sí, però necessari.

El programa de les Jornades recull la participació de persones reconegudes que ens ajudaran a pensar millor la força educativa de l’aprenentatge servei. A més a més, els tallers presentaran el resultat de les recerques que hem impulsat i mostraran les iniciatives que diferents actors educatius, socials i de l’administració estan promovent  per arrelar l’Aprenentatge Servei i el Servei Comunitari. 

Les Jornades volen fer visible el treball coral que neix quan es vol implantar l’aprenentatge servei i que, d’alguna manera, volem reviure i simbolitzar en aquesta convocatòria.


El Personal d’Administració i Serveis (PAS) com a educadors en valors

Martí Boneta i Carrera – El canvi d’època a tots els nivells i el procés de globalització està afectant a gairebé la totalitat dels habitants del planeta. Això comporta la revisió, que els educadors i les educadores hem de realitzar, dels arguments, objectius, continguts i estratègies. Als centres educatius hi ha  el personal anomenat PAS que la seva tasca va més enllà de tasques només administratives i tècniques. Ens referint als professionals de la consergeria, a l’administració, tècnics d’integració social o d’educació infantil… Cal que la resta de comunitat els reconeixem que també eduquen i són, en molts cops, la cara visible del centre. La seva tasca va més enllà d’obrir portes o omplir documents. En aquest sentit, el Departament d’Educació em va encarregar dissenyar una proposta formativa pel personal PAS que vagi orientat en donar a l’impuls d’aquest rol educatiu. Fa unes setmanes vam finalitzar la quarta edició del curs onlineEstratègies educatives per a una ciutadania global, ofert per al personal PAS. Aquest curs té la intenció d’aprofundir en aquests aspectes i proporcionar elements per enriquir les propostes educatives que afavoreixin el desenvolupament per una ciutadania global en l’àmbit escolar. 

Cada mòdul s’inicia amb textos, imatges o vídeos que aporten contingut i elements per a la reflexió. Una segona part del mòdul, es fa una proposta d’activitats, algunes en el fòrum. Es parteix de l’ experiència personal i quotidiana per arribar a espais més col·lectius. Del que «sé jo i el que puc fer» anem a analitzar propostes de governs, empreses i la resta de societat per aconseguir una nova ciutadania global. El personal de l’administració i serveis són un element clau en l’educació dels infants i joves dels centres. En el curs s’aporten les claus d’aquest rol tan important.

Al voltant de 100 participants han finalitzat el curs, de 20 hores, en aquestes quatre edicions. Com a formador d’aquestes quatre edicions vull destacar el gran nivell de les persones participants a l’hora de realitzar les activitats: ben argumentades, amb uns coneixements sòlids i, en molts casos, les completen, amb lectures i recerques que fan fora del material que se’ls ofereix. 

Per acabar, algunes reflexions de les persones participants al curs. A la pregunta que t’ha aportat el curs:

            molt coneixement, recursos, reflexió, pensament crític, valors per construir una societat millor, una       mirada polièdrica, m’ha obert  punts de vista, prendre consciència i començar a actuar per canviar molts aspectes de la realitat, oportunitat de parar una mica la màquina de la rutina i posar atenció  a totes les coses que fem sense pensar gaire, creativitat a l’hora de plantejar-me solucions o possibles accions a realitzar envers els temes treballats, esperançada al conèixer tot allò que s’està fent i tot allò que encara queda per fer i on jo puc contribuir-hi, parar a pensar en temes que fins ara havia passat per alt; sorpresa perquè no m’esperava trobar-me els continguts que m’he  trobat, contenta quan vaig fent aquest curs proposat pel Departament d’Educació i veig que les meves institucions són conscients de que hem de fer canvis socials, i volen formar part d’aquest canvis.

Algunes actuacions que les participants assenyalen per realitzar a partir d’ara:

conscienciar a persones del meu entorn professional i familiar; comprometre’ns a responsabilitzar-nos, actuar de forma conscient, responsable i respectuosa amb el medi ambient, amb els drets humans i ser més actius i participatius socialment; com a educadora, m’ha donat diferents possibilitats de vies de treball per tractar diferents temes; eines per transmetre als meus alumnes; canviar certes actituds i accions.

Esperem la cinquena edició. I potser una segona part per aprofundir amb aquests temes, tal com moltes participants estan demanant.


La Covid i les entitats socials

Salvador Carrasco – Estem vivint una crisi sanitària i econòmica, duradora i de conseqüències socials molt profundes. La pandèmia del COVID-19 ha estat agreujada per la crisi institucional i política que   patim, a tot nivell, i aguditzada per les desigualtats socials i per deficiències educatives cròniques, en el marc d’una Europa en que s’ha fet present la intolerància i la falta de respecte envers la diferència i els diferents. 

Es tracta d’una crisi que està convertint el risc i la incertesa en una condició molt significativa en el nostre dia a dia, i que fa de la innovació el repte més gran de les polítiques públiques necessàries per transitar cap a una nova situació.  També, s’imposen canvis en els models de gestió, tan públics com privats. Les conseqüències de la pandèmia ens obliguen a qüestionar, inevitablement, les nostres pràctiques, la nostra manera de treballar i de planificar l’acció, tot i que les coses semblin bastant imprevisibles. 

Vivim sumits en una crisi global, una crisi de civilització (H. de Pirenne) o una nova crisi secular (F. Braudel), que ha posat a prova la nostra resiliència, la coherència ideològica dels nostres projectes i la seva viabilitat econòmica. S’imposa mesurar i avaluar l’impacte de la crisi en les nostres entitats.  Necessitarem “paciència històrica i personal, per tirar endavant i arribar al final del túnel” (M. Castells), ja que “l’horitzó immediat és alarmant i requerirà molta resiliència i serenitat” (J. J. Toharia). La societat està canviant molt i encara no estem en condicions de conèixer la profunditat d’aquests canvis, però sí ens consta la seva gravetat i immediatesa. Hem de reconèixer que participem de la incertesa, tan present en el nostre entorn.

(més…)

#ApSMésQueMai

El Centre Promotor d’ApS, amb la col·laboració d’Abacus, volem invitar-vos a participar en la Crida #ApSmésquemai destinada a promoure la realització d’activitats d’aprenentatge servei i servei comunitari durant el curs 20-21, un any complicat a causa de la pandèmia.

Què proposem?

Realitzar un projecte d’aprenentatge servei o de servei comunitari, respectant les mesures sanitàries que estiguin vigents i usant, si s’escau, sistemes virtuals o altres recursos per preparar l’activitat, aprendre el que calgui i desenvolupar el servei.

A qui va adreçada?

La Crida s’adreça a tots els centres d’Educació Primària i Secundària, així com a institucions de lleure i entitats socials que s’hi vulguin implicar.

Què s’ha de fer per participar?

Impulsar un projecte de les característiques descrites i enviar al Centre Promotor d’ApS la següent informació sobre el projecte:

  1. Dades de l’entitat i del responsable del projecte (Nom del centre, adreça, telèfon, mail i els comptes de que es disposi en xarxes socials; nom de la persona responsable i mail decontacte).
  • Un breu resum del projecte (unes 15 línies) on es destaqui les activitats de servei,

els aprenentatges, les tasques de reflexió, de celebració i la col·laboració amb entitats socials. (Si el centre disposa d’algun vídeo sobre l’experiència, el pot adjuntar, encara que no és necessari per a participar).

  • Un escrit individual o col·lectiu redactat per l’alumnat on s’expliquin les vivències, idees o emocions que els ha produït la participació en el projecte (entre una i dues pàgines). En cas que el text incorpori diversos testimonis, el conjunt no ha de superar les duespàgines.

On enviar la documentació i en quin termini fer-ho?

La documentació s’enviarà vial mail al Centre Promotor d’Aprenentatge Servei: centre@aprenentatgeservei.cat

El termini per lliurar la informació finalitza el dia 1 de juliol de 2021. Malgrat tot, es pot enviar la documentació des del mateix moment en que la Crida s’ha fet pública. Donat que es tracta de recollir testimonis de l’alumnat, convé fer-ho just en acabar l’experiència i, per tant, es pot enviar tant aviat com tingueu tancada l’experiència.

Reconeixement

La Crida no és un premi, sinó una proposta de mobilització i compromís del professorat i dels joves en uns momentscomplicats.

També vol ser una proposta de difusió de bones realitzacions i, per tant, farem difusió de les experiències i les incorporarem al web del Centre Promotor d’ApS.

Malgrat tot, voldríem reconèixer l’esforç realitzat amb 10 obsequis que constaran de dues aportacions:

  • Un lot de material escolar que proporcionaràAbacus.
  • Un val de 60€ que proporcionarà el Centre Promotor d’ApS, a bescanviar a la CooperativaAbacus

(Nota: Un mateix centre o entitat participant només podrà rebre un obsequi).


Presentación de la Guía de Ciencia Ciudadana y Aprendizaje Servicio

La Ciencia Ciudadana y el Aprendizaje Servicio comparten algunas ideas y se complementan en otras.

Comparten el compromiso a favor de la acción común.

La voluntad de reunir participantes para colaborar y enfrentarse a problemas reales de la sociedad. Enfrentarse primero estudiándolos de forma rigurosa e interviniendo luego para mejorar la vida y avanzar hacia formas de vida más justas, sostenibles y convivenciales.

Se complementanen la medida que:

La CC ofrece al ApS una manera rigurosa de acercarse a necesidades que conviene incorporar más ampliamente como ámbitos de servicio a la comunidad.

El ApS ofrece a la CC una metodología pedagógica madura y muy apropiada para cuando se trabaja en la escuela o con entidades de tiempo libre.

Enlace al vídeo del acto:

Para descargar la guía

Ciencia Ciudadana y Aprendizaje Servicio: http://bit.ly/guia_cc_aprendizaje (castellano)

Ciència Ciutadana i Aprenentatge Servei:  http://bit.ly/guia_CC_aprenentatge (catalán) 


Petita historieta sobre l’assignatura d’Educació en Valors

Josep M. López – Vet aquí una vegada una assignatura anomenada Educació en Valors Socials i Cívics, que malgrat tenir un nom força grandiloqüent era força modesta i introvertida, vivia gairebé en l’anonimat, la gent sabia molt poc de com era el seu dia a dia.

Així doncs, Educació en Valors portava una vida força austera, passava desapercebuda fins que un dia altes instàncies van canviar la seva vida, la van voler equipar en importància a la seva suposada cosina (encara no s’han fet les anàlisis d’ADN per demostrar el seu parentesc): l’àrea de religió, que havia recuperat un protagonisme propi d’altres temps. Per tant, les dues pujaren a la primera categoria de les assignatures, per la qual cosa mereixien ser qualificades.

És curiós, que la pujada de categoria d’una assignatura que adoctrina (ho dic sense connotacions negatives) com la religió no aixequés un excés de polseguera, en canvi com n’aixecà una cosina seva, aquesta sí contrastada d’Educació en Valors, que es deia Educació per la Ciutadania, que només pel títol hauria de ser una assignatura de les instrumentals. Però vet aquí els destins de la vida, Educació per la Ciutadania sí que fou abastament criticada per adoctrinadora. I de fet, molta poca gent recorda la seva efímera existència.

Educació en Valors seguí el seu propi camí, complicant això sí, la vida d’alguns docents que de sobte havien de posar notes a una nova assignatura recent pujada a la primera divisió de les assignatures, encara que tothom sabés que tenia un nom compost. No es deia només Educació en Valors, sinó Maria- Educació en valors, “com antas”😉

Vídeos, debats, activitats reflexives, assemblees…. l’antic llibre de text impulsat pel GREM que permetia un treball sistemàtic a l’aula, partint de la concepció de valors de mínims i d’una construcció autònoma dels valors de l’alumnat i d’altres materials, eren algunes de les seves virtuts……; alguna espècie de temps lliure algun dels seus vicis… 

(més…)

La desigualtat és un verí moral

Josep M. Puig Rovira – La igualtat no està de moda, i així ens va. En els últims decennis la bretxa entre rics i pobres ha crescut fins l’obscenitat. Però les conseqüències de la desigualtat van molt més enllà de l’augment de la distància econòmica que separa les persones. La desigualtat entre els membres d’una mateixa societat, com mostren Wilkinson i Picket en el seu magnífic llibre Desigualtat. Una anàlisi de la (in)felicitat col·lectiva(Turner, 2009), provoca infinitat de patologies socials i sofriments personals. La pèrdua de qualitat en les relacions socials, el deteriorament de la salut, el consum de substàncies nocives, la disminució de l’esperança de vida, l’obesitat malaltissa, el baix rendiment acadèmic, les múltiples violències quotidianes, són tan sols alguns dels problemes directament vinculats al nivell de desigualtat d’una col·lectivitat. No val la pena buscar la causa d’aquests problemes en la família, la cultura, la manca de valors o una limitada educació, la desigualtat és el millor predictor del malestar social i del dany personal. Per aquest motiu, des d’una perspectiva educativa, diem que la igualtat és un gran aliat de l’educació moral. Mentre que la desigualtat, per contra, només provoca destrucció social i moral.

No obstant això, tot i els danys que causa la desigualtat, alguns la promouen perquè hi veuen una conseqüència natural de la recerca de l’èxit individual, altres l’accepten com un fet, potser indesitjable, però davant del qual hi ha poc a fer i, finalment, també hi ha qui la critica amb força, tot i que aporti escasses alternatives. La desigualtat s’ha instal·lat en l’horitzó mental de la ciutadania i la igualtat tendeix a desaparèixer de l’escala de valors i de la majoria de programes polítics. 

Com s’ha arribat fins a aquest punt? Com s’ha aconseguit naturalitzar la desigualtat? Com s’amaguen els danys que provoca? Com es reprodueix la desigualtat gairebé sense oposició?

Desigualtat i educació

Avui seria complicat justificar la desigualtat com el resultat d’un privilegi hereditari del què gaudeixen uns pocs. Tot i que el resultat final del procés que explicarem és molt semblant –l’èxit i les desigualtats que provoca depenen de l’origen familiar–, la manera com en l’actualitat es produeix la desigualtat recórrer un camí tortuós que amaga el que en realitat succeeix i ho fa més acceptable. Val la pena veure com ho expliquen Sandel en la seva obra La tirania del mèrit. Què ha estat del bé comú?(Debat, 2020) i Rendueles en el seu llibreContra la igualtat d’oportunitats. Un pamflet igualitarista. (Seix Barral, 2020).

(més…)

Ciencia ciudadana y Aprendizaje Servicio: más sinergias entre ciencia y educación

Este artículo ha sido publicado previamente por el Heraldo. Agradecemos el permiso para reproducirlo aquí.

La ciencia ciudadanay el aprendizaje servicioson dos tradiciones distintas que, sin embargo, tienen mucho en común. Se complementan de modo que la colaboración mutua puede reforzar a ambas y contribuir a que alcancen sus respectivos objetivos de mejora social. Unas palabras sobre estas dos propuestas de acción cívica ayudan a explicar lo que acabamos de afirmar.

La ciencia ciudadanaconsiste en un conjunto de metodologías que permiten a cualquier persona – con una titulación académica o no – involucrarse en alguna(s) de las etapas del proceso de investigación científica. La ciencia ciudadana implica, por tanto, una estrecha colaboración entre la ciudadanía en su conjunto y los equipos científicos, de modo que se aportan distintos conocimientos y capacidades, se movilizan recursos distribuidos, se delibera en común sobre los temas de estudio y, sobre todo, se contribuye en las tareas de investigación, con el necesario esfuerzo, aprendizaje y dedicación. Todo ciudadanoque verdaderamente quiera hacerlo puede incrementar el conocimiento disponible sobre cuestiones de relieve, y usarlo para mejorar la vida en común.

Por su parte, el aprendizaje servicioes una metodología educativa, aplicable desde la educación primaria, o incluso antes, hasta la educación superior, que ofrece a los jóvenes la posibilidad de formarse al contribuir con su esfuerzo a paliar una necesidad o un reto de la sociedad. Se trata de tomar conciencia de cuestiones que plantean problemas y que para hacerles frente exigen un proceso que vincule el estudiode los temas implicados con la ejecución de una actividad de servicioaltruista a la comunidad.

¿Qué tienen en común la ciencia ciudadana y el aprendizaje servicio?Ambas comparten un esqueleto conceptual parecido: se enfrentan a problemas reales y relevantes que la sociedad se plantea. Para ello movilizan una inteligencia colectiva que aprende y experimenta con el fin de impulsar proyectos de acción pensados para mejorar la vida de la comunidad. Ese esqueleto que comparten ayuda a ver cómo podrían colaborar para llevar a cabo mejor sus respectivas tareas.

En particular, cuando la ciencia ciudadana invita a participar en sus proyectos a los centros educativos, puede beneficiarse –si es que no lo hace ya– de los dinamismos pedagógicos propios del aprendizaje servicio. Y el aprendizaje servicio, al abrirse a temas tratados por las ciencias con una metodología rigurosa, está incorporando una amplia gama de ámbitos de estudio y de intervención muy relevantes para la sociedad, así como usando las pautas de investigación y de aplicación del conocimiento propias de la ciencia. El aprendizaje servicio se hace ciencia ciudadana y la ciencia ciudadana se hace aprendizaje servicio, y en este doble proceso ambas propuestas – con todos sus protagonistas – ganan algo.

Convencidos de estas posibilidades, la Fundación Ibercivis, laOficina de Ciència Ciutadana de Barcelonay el Centre Promotor d’Aprenentatge Serveideseamos dar a conocer el documento Ciencia Ciudadana y Aprendizaje Servicio(Broglio, E. y de la Cerda, M. (Coord.), 2020). El texto reúne aportaciones conceptuales sobre ambas propuestas, presenta varios ejemplos de cómo la ciencia ciudadana puede adoptar con provecho la metodología del aprendizaje servicio y acaba analizando las características comunes, las aportaciones mutuas y los retos para impulsar en el futuro proyectos de ciencia ciudadana que incorporen una metodología de aprendizaje servicio.

Para la difusión de este documento, además de estar disponible y poder descargarse gratuitamente (en las webs de las entidades citadas), tendrá lugar una presentación onlineel día 21 de enero de 2021, a las 18 horas, en el canal de youtube de Iberciviscon una duración de 60 minutos.

Presentación online de la guía Ciencia Ciudadana y Aprendizaje Servicio el día 21 de enero, a las 18 horas, en el canal de youtube de Ibercivis

El programa del acto constará de una aproximación a la ciencia ciudadana y al aprendizaje servicio, una presentación de tres proyectos ejemplares –Mosquito AlertObservadores del MarPájaros en la Nube–, un análisis de los puntos en común y las posibilidades de colaboración entre estas propuestas. Se concluirá con un turno abierto de preguntas. Todo el mundo es muy bienvenido.

Firma: Josep M. Puig Rovira (Facultad de Educación de la Universitat de Barcelona, Centre Promotor de l’Aprenentatge Servei, Barcelona), Maribel De la Cerda (Centre Promotor de l’Aprenentatge Servei, Barcelona), Maite Pelacho (Fundación Ibercivis, Zaragoza), Francisco Sanz (Fundación Ibercivis, Zaragoza), Diana Escobar (Ajuntament de Barcelona, Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona), Elisabetta Broglio (Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona)


Presentación de la Guía sobre Ciencia Ciudadana y ApS

La ciencia ciudadana y el aprendizaje servicio son dos tradiciones distintas que tienen mucho en común. Ambas se enfrentan a problemas reales y relevantes que la sociedad se plantea. Para hacerles frente movilizan una inteligencia colectiva que aprende y experimenta con el fin de impulsar proyectos de acción pensados para mejorar la vida de la comunidad. 

Convencidos de estas posibilidades, la Fundación Ibercivis, laOficina de Ciència Ciutadana de Barcelonay el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei deseamos dar a conocer el documento: 

El texto reúne aportaciones conceptuales sobre ambas propuestas, presenta varios ejemplos de cómo la ciencia ciudadana puede adoptar con provecho la metodología del aprendizaje servicio y acaba analizando las características comunes y los retos para impulsar en el futuro proyectos de ciencia ciudadana que incorporen una metodología de aprendizaje servicio.

Para la difusión de este documento tendrá lugar una presentación online

Programa:

1. Bienvenida por Diana Escobar (Oficina de Ciencia Ciudadana de Barcelona) y Josep Puig (Centro Promotor d’APS)

2. El contexto: qué es la Ciencia ciudadana (Maite Pelacho)  y qué es el Aprendizaje servicio (Maribel de la Cerda)

3. Algunas experiencias:

  • Mosquito Alert (Santi Escartin)
  • Observadores del Mar (Gemma Agell)
  • Ejemplo maker. Pájaros en la nube (Francisco Sanz )

4. Ciencia ciudadana y Aps, una confluencia natural (Elisabetta Broglio)

5. Turno de preguntas

6. Cierre (Fundación Ibercivis)  ​

Retransmisión del acto por el canal de You Tube de la fundación Ibercivis

http://www.youtube.com/c/ibercivisciencia


Les pantalles obliden el cos

En reconeixement a l’Anna Ramis, que lluita contra l’excés de pantalles.

Josep Palos i Josep M. Puig – En l’anomenada societat del coneixement, les tecnologies, la intel·ligència artificial i les pantalles són protagonistes i acceleradors de grans canvis. La humanitat i l’educació s’estan tecnificant a ritmes accelerats i accepten com a desitjable qualsevol innovació tecnològica.  El desenvolupament de les tecnologies digitals és hegemònic i està transformant les nostres vides i el món que coneixem: les formes de participació, consum, comunicació, treball, informació i educació. Aquests canvis, però, haurien de salvaguardar la dimensió humana i social de la nostra espècie, un aspecte que no està gens assegurat amb la irrupció generalitzada de pantalles i altres dispositius. La tecnologia és un resultat de la intel·ligència humana i, per tant, hauria de servir per a ajudar-nos a ser més lliures i més humans. La lògica ens diu que s’hauria de tendir a humanitzar la tecnologia i no a l’inrevés, com sembla que és la tendència predominant.

Si ens centrem en l’àmbit educatiu, l’ensenyament i aprenentatge virtual, el poder formatiu de les pantalles i l’omnipresència de les xarxes socials, semblen realitats ineludibles que, a banda dels dubtes de seguretat que generen, obren molts interrogants sobre les seves reals virtuts educatives. L’educació té la missió d’educar de manera integral els éssers humans i, en canvi, la digitalització de la vida tendeix a eliminar els elements d’humanització inscrits en les relacions interpersonals i en l’aprenentatge vivencial. La tecnologia té ideologia. Una concepció de l’educació fonamentada en la tecnologia comporta una cosmovisió de la vida, de les relacions, de la convivència, de l’economia i també de la finalitat i el mètode de l’educació. Rendir-se a l’allau tecnològica i deixar-nos portar és posar a les seves mans el nostre destí i la nostra identitat.

Aquesta invasió tecnològica està afectant les emocions de l’alumnat, la relació amb els docents, la interrelació grupal, l’orientació personal, la percepció dels dilemes quotidians, l’autoconeixement i l’autoestima de l’alumnat, així com les atencions i respostes dels docents als seus requeriments. No està gens clar que tot això es pugui assolir a través de les pantalles, en la distància i en la virtualitat.

Per altra banda, les tecnologies també estan forçant canvis en el rol del professorat com a docent. Ja no és transmissor de coneixements perquè estan en el núvol. És facilitador d’aprenentatges sempre mediats per la tecnologia, les pantalles, els discursos “tuitats” i els poders virtuals. No s’hauria de perdre de vista que l’alumnat  i el professorat, en els seus rols i a través de les metodologies, són elements d’humanització.

(més…)

Llums i ombres del servei a la comunitat

Roser Batlle – De tots és sabut que el terme servei s’aplica a moltes coses que no tenen res a veure: Així, entre d’altres situacions, discutim si en tal país és o no obligatori el servei militar; al restaurant, preguntem on està el servei; ens informen a quina hora és el servei religiós; constatem la qualitat dels serveis públics de la nostra ciutat i felicitem a una amiga que ha muntat la seva pròpia empresa de serveis. El terme servei pot utilitzar-se correctament en sentit militar, religiós, públic o comercial, i en tots aquests sentits dispars hi és present la idea de cosa útil, necessària o que interessa per un motiu o un altre.

També cal distingir entre un acte cívic, espontani i propi de la bona ciutadania (per exemple, atendre un veí que té dificultats per travessar el carrer; cursar una denúncia a les autoritats municipals, o assistir a una manifestació) del que és un servei a la comunitat, que implica una activitat programada, d’una certa durada i compromís sostingut per part dels participants.

En un sentit social, el servei s’entén conceptualment com una acció solidària i desinteressada a favor de la comunitat. Aquest és el concepte que utilitzen els moviments socials i de voluntariat, així com els programes i iniciatives de servei cívic o servei civil. Com paraigües conceptual, admet diversos matisos i pot enfocar-se des de diversos punts de vista, que marcaran prioritats ètiques, polítiques o pedagògiques diferents, per exemple en relació a l’obligatorietat  o a l’absència de remuneració.

Hi ha un cert consens internacional a l’hora de diferenciar voluntariat i servei cívic, actuacions ambdues identificables amb el concepte de servei a la comunitat.

(més…)

Implantar l’ApS en els municipis

L’article de B. Bär, L. Camp i L. Rubio, Líneas de acción y principios para la incorporación del aprendizaje-servicio en el ámbito local. Trabajo en red en el territorio, que publica la revista Teoría de la Educación, presenta una recerca qualitativa sobre diferents experiències d’implantació de l’aprenentatge-servei a diversos municipis.

Brenda Bär – Aquest article ens aporta reflexions d’acord amb l’experiència de diferents municipis que han fet apostes educatives àmplies -de poble o ciutat- que inclouen l’aprenentatge servei com eina que promou el treball en xarxa al territori. Com moltes sabeu, l’aprenentatge servei és una proposta que permet enriquir les experiències del món educatiu alhora que dona resposta a necessitats socials reals, generant una ciutadania més implicada en els problemes públics. La construcció d’apostes educatives en l’àmbit local a través de l’aprenentatge-servei, ens permet caminar d’experiències concretes, a vegades aïllades, i avançar cap a la construcció de xarxes educatives que treballen conjuntament i que tenen un horitzó de bé comú.

En aquest treball, a més de fer una anàlisi documental d’experiències anteriors, vam comptar amb la sort que tres territoris catalans (Barcelona, Sant Cugat i Puig-Reig) ens van obrir les portes i ens vam permetre acompanyar part del seu procés. De manera que vam poder dur a terme una recerca-acció, on podíem reflexionar juntes sobre la realitat i generar propostes per tornar a aplicar per veure la transformació que es generava.

Vam poder acompanyar a un municipi com Sant Cugat que feia anys apostava per l’impuls d’experiències d’ApS i ara volia consolidar una aposta sostenible dins del projecte educatiu de ciutat. També vam poder donar suport a un poble petit com Puig-Reig que va aconseguir generar un format a la seva mida on tots els centres educatius es bolquen anualment en un gran projecte conjunt d’ApS de poble. Així com també participar de l’aposta de l’àrea de Justícia Global a Barcelona, amb s’ha consolidat un programa perquè les entitats de l’àrea repensin les seves pràctiques en clau d’aprenentatge servei i una estratègia per arrelar les experiències amb la xarxa dels districtes on aterren.

Al text, des del GREM, el Centre Promotor d’ApS i els equips de territori; ressaltem les principals línies d’acció a desenvolupar per generar una aposta local d’aprenentatge-servei en l’àmbit territorial. Destacant en primer lloc la manera d’aproximar-nos al territori, com definim el punt de partida i el repte de manera conjunta, Per després fer un diagnòstic compartit, mapejant els recursos en clau d’ApS i identificant possibles agents a incorporar en l’aposta. De manera que es pugui passar a la promoció experiències, a partir de la formació, assessorament i suport, tan organitzatiu com fins i tot econòmic. Per finalment, comunicar l’aposta i celebrar conjuntament la participació. També destacant principis que guien aquest procés, com són l’obertura, el reconeixement, la coherència i la sostenibilitat, entre d’altres.

L’article es tanca apuntant algunes reflexions sobre la construcció col·lectiva de l’agència educativa al territori per posar un granet de sorra, amb l’aportació de l’aprenentatge servei, en generar pobles i ciutats cada vegada més educadors.

Per citar l’article: Bär  Kwast,  B.,  Campo  Cano,  L.  y  Rubio  Serrano,  L.  (2021 ): Líneas de acción y principios para la incorporación del aprendizaje-servicio en el ámbito local. Trabajo en red en el territorio. Teoría de la Educación. Revista Interuniversitaria, 33, (1), 243-263.

Per consultar i baixar-se l’article: https://doi.org/10.14201/teri.23660


A espatlles de gegants

Marc Fuertes Alpiste

Una de les possibles causes del plagi és la manca d’alfabetització en escriptura acadèmica i de recerca. Sembla lògic que, per evitar aquestes conductes que atempten contra els drets d’autoria i l’ètica acadèmica, és necessari ensenyar aquestes competències.

L’ésser humà del present és fruit del continuum de la història. Algú va dir que anem a espatlles de gegants, referint-se a que els nostres nombrosos avantpassats han forjat el coneixement, la cultura en què vivim, els avenços científics, els llenguatges, els costums, etcètera. La frase “si he pogut veure més lluny que els altres, només és perquè em trobo sobre les espatlles de gegants.” s’atribueix al físic, matemàtic i filòsof Sir Isaac Newton (Anglaterra, 1642-1727). Tot i això, ja hi havia qui l’atribuÏa, al segle XI, al filòsof bretó Bernard de Chartres. I segurament es podria mirar més enrere. La frase “a espatlles de gegants” va ser el lema del cercador “Google acadèmic”, dedicat a la cerca de textos indexats en bases de dades de literatura científica. I és que, les publicacions que es fan  des de l’acadèmia, van farcides de referències a altres autors -els gegants- que aporten les idees necessàries sobre les quals es construeix nou coneixement. I citant-los, reconeixem el mèrit dels autors, precisament. Hi ha un reconeixement d’autoria que fa que no manllevem idees fent veure que són nostres.

Seguint una idea del filòsof irlandès Richard Kearney[1], el concepte d’autor sorgeix amb la modernitat, un cop va posar-se l’accent en l’home com a centre de tota mesura -l’Humanisme-, quan es va reconèixer com a creador -a banda de Déu- i com a ésser que es forma i es basa en el pensament i en la raó -Il·lustració-. Quan va començar a escriure idees pròpies, no les dels grans llibres de la paraula divina, és quan l’ésser humà va ser autor i, per tant, va tenir la necessitat de reconeixement com a tal. I per això es citen i es referencien les idees i les paraules d’altri: per atribuir les seves idees. I si no es fa, es diu que es fa plagi.

Per tal d’anar a espatlles de gegants i anar fent el reconeixement de les idees i de les paraules que no són nostres, hem de citar i referenciar quan sigui necessari. Recordo que, a principis dels anys 90, una professora de literatura castellana ens recriminava que “fusilábamos” els treballs que li lliuràvem sobre les novel·les que havíem d’estudiar. Aleshores ningú tenia Internet. Com podíem donar resposta a les seves demandes tan complexes sobre el context de l’obra, l’autor, l’estructura del text,  als personatges, etc.? Doncs acudíem a l’enciclopèdia (en paper) i fèiem el que podíem. Anar a la biblioteca a buscar algun llibre ja era tota una proesa, perquè n’hi havia pocs i érem molts estudiants. “Esto es una fusilada” es referia a que fèiem plagi. No citàvem correctament o ni tan sols citàvem. Tampoc ens mostraven com fer-ho.

(més…)

Pensar críticament en situacions de paràlisi social

José Palos – Es diu que en l’última dècada s’ha anat generant una situació de paràlisi o bloqueig social. Els efectes de la crisi econòmica iniciada sobre el 2007 de la qual no acabem de sortir, els efectes del canvi climàtic que es van fent més evidents, l’impacte dels avenços tecnològics en tots els àmbits de la vida i del món laboral, les noves estratègies en la globalització econòmica, la polarització i tensions polítiques a nivell internacional, entre d’altres factors, han anat omplint d’incertesa el futur i la vida quotidiana de la ciutadania. I per acabar de rematar ens envaeix la pandèmia de l’COVID19 que remarca i aguditza tots els factors anteriors i qüestiona en gran mesura el nostre “modus vivendi”, ocupa les nostres preocupacions, energies, pensaments i ens condiciona de forma sistèmica. La pandèmia ha portat a extrems desconeguts la problematització de la vida personal i familiar en la salut, el treball, l’escolarització, la llibertat de mobilitat, la participació en activitats d’oci i culturals, la manca de recursos econòmics per subsistir i el que és més angoixant i bloquejant, la manca de perspectives de solució a curt termini i les limitacions per poder participar o incidir en la sortida d’una situació tan vital. 

En alguns fòrums es parla que, paral·lelament a les dinàmiques de les superestructures econòmiques i els àmbits polítics institucionals que porten la seva vida pròpia, tenim una societat de a peu paralitzada, desorientada i escèptica pel que fa a la seva capacitat d’autonomia i poder de decisió. La situació sembla que supera la capacitat de resposta de la ciutadania i ha generat una mena de saturació, d’escepticisme i impotència ciutadana. El pensament dels ciutadans està ocupat per l’agudització de problemes socials que porta a polaritzar les conductes entre la subjectivitat de les necessitats i opinions individuals i el seguiment de les orientacions i normatives oficials suposadament basades només en el coneixement científic. Els mitjans de comunicació col·laboren en aquesta saturació amb allaus d’informacions, necessàries però repetitives, poc dosificades i moltes vegades guiades pel control de les quotes de pantalla. Aquest escepticisme i impotència pot estar portant a la ciutadania a la desconnexió i a la indiferència. A deixar-se orientar o portar per actituds i comportaments individualistes i irracionals guiats per les emocions i necessitats o interessos personals o en l’altre extrem a una fidelitat acrítica a les orientacions i pautes d´infinitat i diversitat de fonts d’informació oficials, paraoficials i / o amb consignes d’intencionalitat política. 

(més…)

La cura emocional dels professionals que treballen amb joves vulnerables

Núria Mansergas – Constantment rebem estímuls que ens generen una tensió emocional -la qual no sabem gestionar de manera adequada-. Com a mostra, es pot dir que Soler, Barrientos i Peñalva (2018) parlen d’un augment preocupant d’estrès en els/les professionals de l’educació. Atesa l’alarmant situació és evident la importància de prevenir i atendre aquesta necessitat.

Convé recordar que els éssers humans busquem el benestar i que, per assolir aquest objectiu vital, necessitem aconseguir el benestar emocional (Bisquerra, 2016). Així és que en el Treball de Fi de Grau, desenvolupat durant el curs acadèmic 2019-2020, he realitzat una investigació qualitativa en un centre situat a la província de Tarragona.

L’objectiu general del meu projecte APS era afavorir el benestar emocional dels/les professionals que hi formen part, els quals treballen amb joves en risc d’exclusió social. S’ha de tenir present que les circumstàncies personals, familiars i socials dels/les alumnes que hi assisteixen dificulten, en part, la tasca educativa que s’hi porta a terme.

En la investigació realitzada he pogut identificar els factors -negatius i positius- que influeixen en el benestar emocional d’aquests educadors/es. D’una banda, les dificultats inherents al perfil dels/les estudiants i la consegüent sobrecàrrega emocional són dos dels factors que els afecta negativament. En aquest punt cal dir que els/les membres d’aquesta institució creen vincles emocionals i afectius molt intensos amb l’alumnat. D’altra banda, un dels factors positius pel benestar emocional dels investigats/es és el treball en equip i els vincles positius que s’estableixen entre professors/es.

(més…)

Guia ApS Residus-Recursos

L’educació, la conscienciació i la participació són part fonamental de tota estratègia de sostenibilitat i salut ambiental, i si parlem de recollida selectiva i bona gestió dels residus urbans, són una peça imprescindible per obtenir bons resultats en la prevenció, recuperació i reciclatge dels RESIDUS, que veiem i anomenem RECURSOS, com aquesta guia proposa. Es per això que a ECOEMBES parlem d’ “El poder de la col·laboració” com a lema d’aquesta concepció, on empreses, administracions públiques, comerços i ciutadania són part del reciclatge.

L’Educació Ambiental ha format part del model de recollida selectiva i reciclatge d’envasos lleugers d’ECOEMBES des del nostre inici, el 1997, creient que una societat educada en la sostenibilitat cuidarà el medi ambient a través del reciclatge, l’estalvi d’aigua, etc. Aquesta convicció es materialitza avui en projectes als quals volem donar la màxima importància, com Naturaliza, el programa de materials curriculars transversals per al medi ambient (economia circular, conflictes ambientals, canvi global, etc.), o les Aules Libera, un programa adreçat a centres educatius dins el Projecte LIBERA – que portem a terme junt amb SEO/BirdLife – de prevenció, coneixement i acció contra la Brossalesa, o abandonament de residus al medi.

(més…)

El valor pedagògic del teatre

Paula Escobar Muro – L’educació és un sender en què les persones ens transformem. No és pas un camí establert i planer, sinó que es crea en el nostre caminar i serpenteja, fa voltes i té pendents perquè en ell ens desfem i refem constantment. Fruit d’aquest canvi constant, l’educació és un espai de possibilitat on resistir i alliberar-nos. És amb aquesta orientació que el teatre esdevé una font d’aigua fresca enmig del sender: una font d’aprenentatges per refugiar-nos i trencar amb els límits.

El Manuel es contempla al mirall. Es palpa la barba de dos dies, ja rasca bastant. Ressegueix amb la mirada les quatre pigues que li esquitxen la cara: una sota l’ull dret, dues al front i una sobre els llavis. Mai s’havia adonat que hi eren. Es mira fixament als ulls verdosos. Un minut. Dos. Tres. Quatre. Trenca a plorar. Ha pres consciència del seu dolor.

Mirar-se detingudament al mirall és un dels exercicis d’introspecció que es fan en teatre perquè les persones reflexionem sobre nosaltres mateixes. En el procés introspectiu ens observem amb ulls renovats per prendre consciència d’elements que resten adormits pel costum. Potser inicialment ens perdem en descobriments físics, com el relleu de la pell o la llargada de les pestanyes, però progressivament revisitem les nostres emocions per comprendre’ns d’una manera orgànica i intuïtiva. Sensacions conegudes prenen nous colors i bateguen intensament.

“Interpreta a un home vell que li està donant molles de pa als ànecs d’un estany; sense dir res, has de transmetre que la teva dona ha mort i et sents molt sol” – li diu la professora. El Manuel tanca els ulls i recorda la soledat de la seva infantesa en un internat franquista. Anys de tristesa lluny de la família. Imagina el personatge, respira profundament i li entrega les seves emocions. L’home vell pren vida i plora l’absència que li pesa al pou de l’ànima.

(més…)

Aprendre per transformar

Xus Martín – Recentment ha començat el que serà el curs escolar més anòmal de la història. Infants i adolescents han trepitjat escoles i instituts per primera vegada en sis mesos. Sis mesos – vacances incloses– que cada família ha sortejat com ha pogut. I cada equip docent també.

Noies i nois arriben amb les motxilles plenes (que no buides) d’experiències, relacions, activitats, emocions, i coneixements però també d’ensurts i absències que han anat elaborant durant una travessa que se’ls ha fet llarga i feixuga i que, a les postres, no sempre han entès. Només alguns d’aquests coneixements, pocs, estan directament vinculats als aprenentatges escolars.

Psicòlegs infantils ja ens han advertit de la despesa emocional que la Covid ha tingut en la canalla i de la necessitat que des de les escoles es tingui cura del seu benestar, i es doni temps perquè qui vulgui pugui posar paraules i compartir la seva experiència.

Mestres i educadors de tots els cicles s’afanyen a crear espais reparadors que des de la quotidianitat ajudin als infants i adolescents a pair allò que han viscut però també a trobar les eines que els permetin afrontar amb prudència, però sense por, la vida. Espais on la cooperació, l’ajuda entre iguals, la calidesa en les relacions, el reconeixement de cada un dels membres del grup, o el respecte als diferents ritmes tenen més sentit que mai. També és el moment de decidir quins han de ser els aprenentatges claus, i com es treballaran al llarg del curs.

En un moment en que la societat s’afronta a un problema sanitari sense precedents, però també social, l’escola no pot mirar cap una altra banda, o funcionar com si res no hagués passat o entossudir-se en recuperar allò que l’any passat “tocava” i no es va fer.

Es en aquesta situació convulsa i incerta on la recerca cooperativa orientada al bé comú que defensava John Dewey ens sembla més oportuna que mai. Una vella (i bella) proposta que ens pot ajudar a entomar amb èxit una de les funcions de la institució escolar: transmetre a les noves generacions els coneixements que la societat considera necessaris per la vida en comú.

(més…)

Què és Compartir Idees?

Compatir idees és un projecte d’aprenentatge servei organitzat per la Universitat de Barcelona. Els estudiants de grau i de màster preparen conferències taller –aquest any seran on line– sobre temes que han treballat a la universitat i que són rellevants per a la formació dels alumnes d’ESO i Batxillerat. Les sessions estaran composades per uns 20’ de presentació informativa i 30’ de taller i/o debat posterior.

Enguany el projecte s’adapta a la nova situació de la COVID-19. En primer lloc, perquè les propostes formatives s’oferiran en format online (a determinar en cada cas). I en segon lloc, perquè, per ara, només s’ofereixen propostes per al primer semestre del curs (que tindran lloc entre els mesos de novembre, desembre i gener), amb voluntat d’adequar l’oferta en cada moment del curs 2020-2021. Pots veure les propostes en el següent catàleg(NOU)

El Compartir idees té com a marc els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per les Nacions Unides. Els números que consten al costat del títol fan referència als ODS que emmarquen i permeten treballar cadascuna de les propostes formatives.

Per a participar:

  1. Trieu i prioritzeu fins a un màxim de 4 conferències taller.

2. Ompliu el següent formulari fins el 9 d’octubre: 

https://forms.gle/EPsDNHkwd1hXzqj98

També podeu enviar un correu a: apsub@ub.edu

3. Des de l’organització s’enviarà un correu per a la confirmació de la proposta.

4. Es recomana fer una reunió virtual de coordinació amb els i les estudiants per contextualitzar la proposta.

Per saber més sobre el projecte

Organitza el grup ApS(UB)

Amb el suport del Vicerrectorat d’Igualtat i Acció Social i del Vicerrectorat de Docència i Ordenació Acadèmica de la Universitat de Barcelona

Amb la col·laboració́ del Consorci d’Educació de Barcelona


Com fer ApS en línia?

Fátima Avilés i Josep M. Puig – El confinament del curs passat, l’actual situació de pandèmia i les inseguretats sobre què es podrà fer durant aquest curs escolar no faciliten la realització d’experiències d’aprenentatge servei i servei comunitari. Però, per una altra banda, és precisament en un moment de crisi i de dificultats que la participació solidària dels nois i noies és més formativa. Actuar de veritat com a ciutadans, adonar-se que la seva acció té conseqüències positives per la comunitat, pot ser una vivència que els marqui per sempre. Fer aprenentatge servei enguany potser serà una mica més complicat, però també és cert que avui és més necessari que mai no deixar-se vèncer per la covid-19 i convertir la pandèmia en una oportunitat educativa, una oportunitat indesitjable, però educativa.

            L’any passat vàrem començar a descobrir que a distància es poden fer serveis a la comunitat de gran qualitat; a vegades simplement a distància i altres vegades usant els mitjans que ens ofereix internet per acostar-nos els uns als altres. De les dues maneres es poden fer bones experiències d’aprenentatge servei.

Alguns centres varen usar la ràdio escolar per emetre programes preparats per l’alumnat amb l’objectiu d’informar, distreure i reflexionar durant el confinament. Un centre d’infantil va enviar pedres decorades als sanitaris i grups de secundària varen fabricar bosses de roba per substituir les de plàstic i les van regalar junt amb una explicació completa de per què ho feien. En certs casos s’intentà impulsar amb dificultats parelles lingüístiques, mentories o programes de reforç de la lectura. També en alguna biblioteca es va promoure la lectura en línia de texts a persones grans aïllades o a d’altres que els podia beneficiar. En col·laboració amb ONG’s es poden realitzar campanyes a través de les xarxes a favor d’una idea o en denuncia alguna situació insostenible. En un sentit semblant, el Banc de Sang pot transformar el seu programa clàssic de promoció de la donació i impulsar campanyes a través de les xarxes. Força projectes de ciència ciutadana poden realitzar-se observant l’entorn proper de l’alumnat o muntant dispositius de recerca sense cap perill per la salut. També pot ser un bon moment per promoure accions contra el bulling i l’assetjament a través de les xarxes. Els nois i noies que han acompanyat a persones grans en la realització d’activitats físiques, exercicis de memòria o d’ajuda en l’ús de les noves tecnologies poden transformar la seva activitat presencial en una activitat virtual. No serà el mateix, però serà molt més que no res. En fi, segur que hi ha altres experiències que no coneixem i moltíssimes de noves que encara estan per imaginar.

(més…)

Crisis: solidaritat o caos

Josep M. Puig Rovira – Escriure en aquests moments en un mitjà destinat a educadors i educadores per fer-los un suggeriment és un atreviment presumptuós. Tothom està prou enfeinat, i una mica saturat d’opinions, per afegir una nova recomanació. No és moment de discursos, sinó de fer amb honestedat la feina que a cadascú correspon. Just el que avui estan fent tants i tants docents: tot el que poden i més per posar en marxa un curs difícil, un curs que ha de mobilitzar molta intel·ligència i molt optimisme. Malgrat tot, potser per aclarir-me a mi mateix i potser per fer una cosa que puc fer, he escrit aquestes notes sobre un aspecte de l’educació dels nois i noies que avui em sembla especialment pertinent.

            Transmetre els coneixements i les competències que corresponen a cada nivell és rellevant, encara que no cal exagerar perquè els currículums solen estar massa farcits i ara pot ser un bon moment per anar al que és fonamental. Abans d’entrar en matèria, però, caldrà aprendre a complir les mesures de protecció que els centres han implantat i caldrà explicar-les com una contribució de l’escola al bé comú i al control de la pandèmia. I també durant els primers dies s’imposa parlar de com s’han viscut aquests mesos, potser compartint els moments dolents i els bons, les angunies i les alegries, les pèrdues i tot el que cada noi i cada noia vulgui expressar. Aquests tres àmbits tenen a veure amb valors –la responsabilitat davant la feina, el respecte a les normes com una forma de respecte mutu, i l’acollida i la cura de tots i totes–, però la situació de crisis que ha provocat la covid requereix d’una manera prioritària, encara que no exclusiva, posar en primer pla el valor de la solidaritat. Crec que avui més que mai, per connectar amb la vida, l’educació ha d’invitar a viure el valor de la solidaritat.

            La raó és senzilla: davant d’una situació de crisis, de qualsevol mena de crisi, no serveix de res buscar sortides individuals, que només aconsegueixen empitjorar els problemes. Sortir d’una crisi exigeix col·laborar de manera solidària, anar a l’una per contribuir a la solució. Les crisis se superen aplegant esforços per produir una força col·lectiva que permeti superar la situació de dificultat: exercint la solidaritat com acció comú.

(més…)

Premis Aprenentatge Servei

Abans de la pandèmia i durant el confinament, molts nois i noies han dut a terme extraordinaris projectes d’aprenentatge servei, han posat els seus coneixements, habilitats i talents al servei dels altres… i han aprés moltes coses.

En temps rars i de desànim com aquest que ens toca viure és quan més falta fa treure tot l’optimisme i l’esperança que tenim i celebrar les seves accions solidàries. No deixem de fer-ho!

Els Premis Aprenentatge Servei són precisament un factor d’il·lusió i reconeixement. Fa sis anys que es celebren, de la mà de la Xarxa Espanyola d’Aprenentatge Servei i l’Editorial Edebé, en col·laboració amb organitzacions públiques, privades i del sector social.

Enguany, s’admeten projectes de dos cursos acadèmics: el 2018-2019 i el 2019-2020, i entre els 18 premis que s’atorguen (salut, solidaritat i DDHH, medi ambient, persones grans, immigració, inclusió, equitat de gènere, foment de la lectura, cooperació, participació, empoderament juvenil, TIC, infància… ), n’hi ha un d’especial “ApS i Coronavirus”.

Aquí teniu el formulari. Els projectes es poden presentar en català, castellà, gallec o euskera i la data límit és el 30 de setembre 2020. Us animeu?


COLÒNIES, CASALS I CAMPAMENTS: CAMPANYA D’ESTIU 2020

Salvador Carrasco – El COVID-19 ha fet de la Campanya d’aquest estiu la més atípica i plena de dificultats de les darreres dècades. És va haver de plantejar l’inici i els seus preparatius en ple confinament; sumits en uns processos inèdits de preparació i presentació d’ ERTOs; amb un retard considerable i exigències sanitàries inicials (distanciament físic de 2 metres) que feien impossible la celebració de les Colònies i moltes altres activitats de la Campanya; i, per acabar, amb un més que eloqüent, sinó calculat, silenci sobre temes econòmics, en moments que es preveia una forta baixada en les inscripcions i un considerable augment de les despeses per les imprescindibles mesures sanitàries i higièniques. Moltes de les entitats organitzadores van plantejar-se, a finals de març, molt seriosament si era possible i viable la Campanya d’Estiu, quin cost real podria tenir i com finançar-la.

La Campanya, llençada al mes de febrer, es va paralitzar un mes més tard amb la crisi del COVID-19. Puc assegurar que la presa de decisions fou prou complicada i que la disponibilitat i el compromís dels responsables, dels equips, dels monitors i monitores, del personal de cuines i neteja, seria un factor determinant. A finals de juny encara teníem temes claus per tancar, a pocs dies de l’anada a les primeres Colònies i Casals d’ Estiu.

1. En el mes de juny el conjunt de les inscripcions a les activitats a Colònies, Casals i Campaments d’Estiu de Fundesplai (per parlar només del que conec) tenien una baixa d’ inscripció d’un 48 % menys respecte de la mateixa data del curs passat. L’actual Campanya acaba el 14 de setembre i, a data d’avui, s’ han fet 31.653 inscripcions a les Activitats d‘Estiu de Fundesplai (falten els Casals de setembre), el 41% menys que l’estiu del 2019.  

Per aquells mateixos dies, el Conseller de Benestar anunciava una convocatòria de 3,5 M específica per a beques extraordinàries que gestionarien les entitats; 1,5M de línia de subvencions per a sobrecost pel COVID i 1,5 per a contractacions de les entitats, amb un total de 6,5 M. d’euros. Han estat quantitats molt allunyades de les necessitats i de les reiterades propostes del Sector a l’Administració de la Generalitat de Catalunya i al seu President, que, amb tot, valorava i compartia les raons de la importància de la Campanya de Colònies en l’any de la pandèmia.

Així, amb aquests nivells d’ inscripcions, amb la consegüent baixa d’ingressos, i la inversió econòmica insuficient prevista per la Generalitat, els dèficits als que hauran de fer front les entitats s’han disparat. De fet les entitats han hagut de recórrer al crèdit per a finançar les Activitats d’Estiu  i intensificar campanyes per obtenir ajuts privats que permetin fer front a una situació econòmica ben compromesa, que passarà factura al llarg de tot el proper any i mig.

2. L’Hospital de Sant Joan de Déu, de Barcelona, va dur a terme un estudi d’investigació/acció sanitària en 22 Colònies i Casals d’Estiu, vinculats a Fundesplai, durant cinc setmanes, de juny a  juliol. Es van recollir, de manera sistèmica, mostres de 1.905 participants que havien desenvolupat llurs activitats en un entorn de convivència similar al d’una escola. A part s’han estudiat també altres grups de convivència en Casals que havien tingut algun infant o monitor diagnosticats de COVID-19.

 L’estudi, amb Iolanda Jordan, de l’ Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, com a investigadora principal, va ser finançat per importants donacions privades. Hi van participar més de 60 professionals, amb la col·laboració d’experts nacionals i internacionals, del BIOCOMSC de la UPC, l’Institut de Salud Global de Barcelona, el Centre de Regulació Genòmica i amb la coordinació amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

 Durant cinc setmanes la recerca ha identificat un total de 39 casos de nova aparició: 30 infants i 9 monitors, 12 dels quals van resultar positius secundaris. Una taxa de reproducció local (R0) del 0,3, sis vegades més baixa que la presentada, en el moment de l’estudi, per la població general, del 1’7 al 2, en les àrees on estaven ubicades les activitats. La major part dels 22 casos índex pediàtrics detectats no han transmès cap infecció a les Colònies. Cinc casos ho han tramés a un contacte, dos a dos contactes i un a tres contactes.

L’estudi constata que a les Colònies i Casals s’han implementat mesures bàsiques de contenció de riscos: rentada freqüent de mans (de 4 a 5 vegades al dia), grups burbuja (que permetien una quarentena selectiva), ús de mascaretes i organització d’ activitats, principalment , a l’ aire lliure. Els menors de 12 anys han mostrat la mateixa capacitat transmissora del virus que la dels 13 als 17 anys.

Els investigadors assenyalen algunes limitacions al moment d’extrapolar els resultats: només s’han fet durant cinc setmanes; els resultats provenen de proves PCR i falten, encara els resultats de tests serològics; les activitats s’han fet amb grups petits i, principalment, a l’aire lliure. Els resultats, adverteixen amb motiu, no son directament extrapolables en altres condicions.

El Gerent de l’Hospital de Sant Joan de Déu resumia els resultats més rellevants destacant  que ”la taxa de transmissió de la infecció als casals d’estiu ha estat molt inferior a la que presentava la població general en el moment de l’estudi, la qual cosa dóna suport a la idea que les mesures implementades a les colònies i als casals han estat molt exitoses pel correcte desenvolupament dels mateixos. A més els contagis observats han estat reflex de la situació de l’entorn on estava el casal, descartant que els mateixos siguin focus de disseminació de la infecció, en no haver observat taxes anormalment elevades”.

Els resultats d’aquest estudi venen a ratificar algunes de les conclusions d’ altres estudis, com el realitzat per un equip d’investigadors de la Universitat de Liverpool, amb una mostra de 651 participants, sobre el menor grau d’ incidència del COVID-19 entre els menors.


ApS durant el confinament

Aprendre ciutadania i guanyar resilència

 

642e2c0b-a2fe-4aef-88a2-96255f3044b9

Centre Promotor ApS – A l’inici de la pandèmia, el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei, amb la col·laboració d’Abacus, va llançar una crida per animar la realització experiències d’aprenentatge servei i de Servei Comunitari en situació de confinament. La campanya #ApSdesdeCasa ha recollit un bon nombre de accions i ara els convocants ofereixen un reconeixement als centres educatius, a l’alumnat que les ha realitzat i al professorat que les ha impulsat.

Davant de la situació creada pel confinament en l’àmbit educatiu, es corria el risc de pensar que era impossible seguir realitzant activitats d’aprenentatge servei i de Servei Comunitari. Tot i les obvies dificultats, la crida per fer #ApSdesdeCasa pretenia desmentir-ho i assolir els següents objectius:

  • Encoratjar l’alumnat i el professorat a seguir realitzant accions d’aprenentatge servei a pesar de la complicada situació que vivien.
  • Invitar l’alumnat a comprometre’s davant d’un problema social i no restar simplement com espectadors passius. Per tal de formar ciutadans, l’escola ha d’incorporar al currículum la realització d’accions reals en benefici de la comunitat.
  • Invitar a mobilitzar-se també com a mitjà per protegir-se del malestar que provocava la crisi sanitària i el tancament al domicili. Implicar-se solidàriament és un antídot contra l’angoixa, la desesperança i la por; és una acció que incrementa la resilència.
  • Convertir la situació de confinament en un laboratori de noves experiències d’aprenentatge servei. Noves per la tipologia dels serveis realitzats i noves pels mitjans usats per realitzar-los. Com ningú pot assegurar que no viurem de nou una situació semblant, valia la pena aplegar coneixement.
  • Contribuir a crear un inventari de pràctiques d’aprenentatge servei apropiades per pal·liar els efectes d’una situació de confinament i que, a més a més, sovint incorporaven tecnologies de comunicació a distància.

La crida #ApSdesdeCasa ha assolit en bona mesura aquets objectius i ha aplegat un conjunt d’experiències que a continuació detallarem. Per tal d’agrair i reconèixer l’esforç de les persones participants, el Centre Promotor d’ApS i Abacus oferiran un obsequi –llibres i material escolar– als centres. Con es deia a la convocatòria no és un premi, ni un ajut, sinó simplement la voluntat de donar les gràcies als i les participants. I ara, si seguiu llegint, veureu quanta creativitat i solidaritat han activats els nois i noies i el seu professorat.

Projectes reconeguts de la crida #ApSdesdeCasa

Economia per a tothom. INS Vallvera de Salt

Un projecte en el qual els alumnes d’Economia i Economia d’Empresa de Batxillerat preparen un àudio per al programa de ràdio “Ràdio Escola a Ràdio Salt” (97.7FM) amb l’explicació d’alguna curiositat econòmica en un format clar, entenedor i assequible per entendre les causes i conseqüències de la crisi de la COVID. (més…)

La Violència Secreta

Prevenir des de les arts escèniques

dentro-de-la-violencia-500Glòria Puertas – El projecte La Violència Secreta és un taller[1] per a joves i adolescents de Secundària i Batxillerat que incideix en la prevenció de les violències de gènere des de les arts escèniques, proposant treballar l’art des d’un punt de vista multidisciplinari. El projecte abraça eines de creació des de la dramatúrgia, la música, la dansa i l’audiovisual, obrint el ventall de llenguatges per aconseguir-ne un de transformador.

A grans trets, en el projecte La Violència Secreta treballem amb cançons que parlen sobre la violència de gènere i funcionen com a fil conductor de les creacions que es fan durant els tallers, cançons com “A ningún hombre” de Rosalía, “Malo” de Bebe o “No dudaría” de Rosario i Antonio Flores. D’aquesta manera, tenim un punt des del qual partir: analitzar què diuen aquestes lletres i què ens transmeten per tal de representar-les de la manera que ens vingui més de gust.

De forma paral·lela a tota aquesta creació lliure que parteix de les cançons proposades per les talleristes, es proposen activitats per anar comprenent què és la violència de la qual parlem i què implica a nivell estructural. Per fer-ho, es proposen sessions combinades entre creació teatral, musical, de dansa o audiovisual amb alguna altra activitat reflexiva, com per exemple una sessió de testimoniatge en la qual participa una persona que es relaciona d’alguna manera amb la violència de gènere i vol col·laborar amb nosaltres. La persona convidada explica la seva experiència, mentre tot el grup en rotllana escolta i, en qualsevol moment del relat, pregunta i expressa dubtes per tal de crear diàlegs. Sovint, s’acompanyen les sessions d’un mural, en el qual es van plasmant aquelles intervencions, idees, experiències o sensacions que han anat sorgint al llarg del taller. (més…)

De la topada a la trobada

ef6a52af91f76796e7345bc489bbe023

Xus Martín – La petjada d’un mestre pot ser definitiva en el futur d’una persona. Així ho han explicat il·lustres filòsofs, psicòlegs, pedagogs i mestres com Levinás, Piaget, Rogers, Neill, Makarenko, Montessori o Freinet per citar-ne alguns. Però més enllà de les aportacions d’aquests i d’altres autors i autores que han escrit a bastament sobre el tema, avui recuperem els comentaris de dos Nobels de Literatura. Coneguda és la carta d’Albert Camús al senyor Germain, el seu mestre de primària, en rebre el premi, “(…) l’oportunitat de dir-li el que vostè ha estat i segueix sent per a mi”, escrivia Camús en un gest d’agraïment. També Svetlana Alexiévich es refereix a Ales Adamovich, l’escriptor bielorús, com “El meu mestre. És ell qui va endegar la meva màquina de pensar”. Dues declaracions on els protagonistes reconeixen obertament el paper dels mestres en la seva trajectòria.

Com a professora de la facultat d’educació, hi ha un exercici que acostumo a fer amb els estudiants de primer de pedagogia. Els hi demano que escriguin un text autobiogràfic que porti per títol “Un mestre que m’ha marcat”. Cada escrit, òbviament, és únic i singular. Tot i això, hi ha elements que es repeteixen amb freqüència: la importància del mestre per passar un moment delicat, per transmetre confiança quan altres adults llencen la tovallola, per creure en un mateix, per generar esperança després d’una mala experiència, per ajudar a treure el millor de cadascú, per donar temps, per relativitzar problemes que bloquegen, per donar un cop de mà, per escoltar, per ajudar a perdonar-se, per sacsejar en moments de molta mandra, per fer de mirall, per animar, per donar una empenta i ajudar a volar, per… (més…)

Compromiso social en acción

Batlle, Roser

Aprendizaje-servicio. Compromiso social en acción.

Madrid, Santillana Educación, 2020.

 

Captura de pantalla 2020-06-18 a les 13.51.05Josep M. Puig – Para cambiar el mundo hacen falta herramientas. Se puede disentir de esta afirmación y decir que sin inspiración no tendremos un ideal hacia el cual dirigirse, ni quizás tampoco motivación para continuar en los momentos malos. Es verdad, pero creo que también es verdad la primera afirmación: sin medios apropiados no hay manera de perseguir con posibilidades los objetivos deseados. Al final quizás podemos convenir que tanta falta hace la inspiración como las herramientas. Pues bien, para emprender experiencias de aprendizaje servicio también se precisan herramientas e inspiración. El libro de Roser Batlle nos ofrece dosis suficientes de ambos componentes, y esa es su primera virtud.

La autora nos presenta un manual sobre aprendizaje servicio, una obra que explica de modo sintético y claro qué es y cómo funciona esta metodología pedagógica. Está escrito para dar a conocer el aprendizaje servicio y para facilitar su aplicación en diferentes situaciones educativas. Es una obra de alta divulgación: es comprensible, bien ordenada y pensada para responder a los problemas que suelen tener los educadores y educadoras que se inician, pero también resolverá las dudas de aquellos que ya tienen experiencia. Pero es una obra que no simplifica ni banaliza, en la exposición de cada uno de los temas que aborda no se escatiman conocimientos, ni tampoco se escatima sentido común. Consigue aquello que logran los grandes manuales: informar de modo claro y hacerlo sin concesiones, aportando el conocimiento disponible y un elevado nivel de reflexión teórica y práctica. Un acierto indiscutible que los lectores le agradecerán. (més…)

Fira entitats Aprenentatge Servei Comunitari de BCN

Image-76

Martí Boneta – Per poder saber el que ens està passant des de fa uns mesos, cal que analitzem bé les causes de com hem arribat fins aquí per tal de trobar solucions i evitar que aquestes circumstàncies tornin a passar. Unes de les causes que molts experts assenyalen són les relacions entre els humans i el seu entorn: sers vius i espais físics. A ningú se l’escapa el domini i la sobre explotació per part dels humans sobre la resta de sers vius, sense valorar la interpendència de tots. Tanmateix, una minoria d’humans han portat també aquesta possessió i comandament a altres homes i dones, ja siguin del seu proper immediat o de territoris més allunyats. Cal ressaltar que aquest fet ha comportat grans desigualtats econòmiques i socials i que la majoria de la humanitat quedi invisible en favor d’aquesta minoria.

Es fa necessari buscar noves formes de relacions entre els humans i el seu entorn i entre els mateixos humans que ens portin en uns nous models socials, econòmics, polítics i d’intercanvis que no hi hagi vençuts ni dominats. L’actual sistema posa en el centre el mercat en lloc de la cura de la vida, de la naturalesa i les persones. L’educació destinada als nostres infants i joves hi té molt a dir. L’Aprenentatge Servei, com a proposta educativa, ja fa anys que porta aquesta relació igualitària entre tots els que participen en un projecte. Un relació que comporta un win win per tots els que hi participen i un impacte positiu al seu entorn.

En aquesta línia, el passat cinc de juny vam celebrar la Fira d’entitats d’APSC a Barcelona. L’objectiu de la fira era donar a conèixer als centres els diferents projectes que les entitats han preparat durant els darrers mesos. D’aquesta manera ja podran començar a programar entre centres i entitats els projectes de cara el curs vinent.

El covid-19 ens ha comportat que es fes en videoconferència. Val la pena dir, que aquest format que s’ha intensificat aquests darrers mesos, no va treure ni qualitat a les presentacions ni quantitat de participants. Aquesta participació va ser àmplia i ben diversa: 24 professionals de 16 entitats, 40 docents de 26 centres de secundària de la ciutat, representant del Consell d’Innivació Pedagógica de l’IMEB i els Referents d’APSC dels diferents CRP de la ciutat. Unes 75 persones ens vam poder trobar per parlar i escoltar-nos. (més…)

Projectes d’ApS sobre sostenibilitat

El programa Compartim un Futur de l’AMB continua donant suport a centres educatius metropolitans per desenvolupar projectes de servei comunitari o aprenentatge servei (ApS) en l’àmbit de l’educació ambiental.

 

20200603_Convo ApS guiats

Després d’obrir el passat mes de maig la convocatòria per a la presentació de projectes coproduïts, ara n’obre una de nova per a la categoria de projectes guiats. En concret, la convocatòria s’obre per promoure 9 projectes que es posaran en pràctica amb iniciatives dissenyades des del Compartim un Futur. Són iniciatives vinculades al canvi climàtic i la transició energètica que s’adaptaran de manera conjunta segons l’entorn socioambiental del centre i els interessos de l’alumnat. Aquestes iniciatives o projectes previs sobre els quals treballar de manera conjunta i guiada són:

  • Dràstics amb els plàstics, per a 3er i 4rt d’ESO.
  • Els vigilants de l’aire, per a 5è i 6è de primària i 3r i 4t ESO.
  • Rehabilitació energètica d’edificis residencials, per a 4t d’ESO i 1r de batxillerat
  • Comunitat educativa per a una transició energètica, per a 5è i 6è de primària.

La convocatòria està oberta als centres educatius públics de primària, ESO i batxillerat del territori metropolità. Es poden presentar projectes fins al 24 de juny i els resultats de la convocatòria es donaran a conèixer el 6 de juliol.

Els centres han de presentar les seves propostes omplint la taula per presentació adjunta i retornar-la al Servei d’Assessorament del Compartim un Futur a través de la següent adreça de correu electrònic: assessoria.compartim@amb.cat.

Fins al 24 de juny es poden presentar propostes a aquesta convocatòria


 

100 pràcticas d’ApS

100buenaspracticas

100 Buenas Prácticas de Aprendizaje-Servicio. Inventario de experiencias educativas con finalidad social. És un recull projectes d’aprenentatge servei classificats segons franges d’edat dels protagonistes i vinculats als ODS.

La Red Española de Aprendizaje-Servicio (REDAPS) junt amb la “Unidad de Emprendimiento Social, Ética y Valores en la Ingeniería (UESEVI), de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas y Energía de la Universidad Politécnica de Madrid (ETSIME-UPM)”han publicat aquest recull de 100 projectes d’aprenentatge servei i els han classificat segons quatre franges d’edat dels protagonistes: 3-12 anys, 12-16 anys, 16-18 anys i majors de 18 anys.

En total, aquestes experiències d’àmbits ben diversos (natura i medi ambient, salut, discapacitat, participació ciutadana, persones grans…) estan desenvolupades per 300 centres educatius i 430 entitats socials (associacions cíviques, culturals, juvenils, fundacions, ONG, ajuntaments i institucions públiques).

A més, han destacat els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) amb els quals es vincula cada projecte, a fi de palesar com l’aprenentatge servei esdevé una brúixola per orientar l’educació cap al Desenvolupament Sostenible, una eina per convertir la sensibilització en compromís.

La immensa majoria d’aquests projectes requereixen la col·laboració entre el sector educatiu i el sector social, de manera que també són exemples molt interessants de treball en xarxa i d’enfortiment del capital social en un territori.

Aquest inventari, publicat per l’Editorial Santillana el 2019, es pot descarregar gratuitament de la web de la REDAPS.

L’autoria correspón a Roser Batlle, de la Red Española de Aprendizaje-Servicio i el Centre Promotor Aprenentatge Servei de Catalunya; Esther Escoda, de la Red Española de Aprendizaje-Servicio i el Grup ApS Comunitat Valenciana; María Jesús Cuñado, Tècnica d’Educació de l’Ajuntament de Castelldefels; Dolors Prats, Profesora de Secundaria en la Escola Voramar de Barcelona; Domingo A. Martín Sánchez, Director de la Unidad de Emprendimiento Social, Ética y Valores en la Ingeniería de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas y Energía. Universidad Politécnica de Madrid i Ana García Laso, Coordinadora de la Unidad de Emprendimiento Social, Ética y Valores en la Ingeniería de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas y Energía. Universidad Politécnica de Madrid.

Per baixar el llibre.


 

#RepensaElQueMenges

unnamed-461x400

Desos (Cooperació i Desenvolupament Sostenible) inicia una campanya de sensibilització sobre la importància de fer un consum de proximitat i responsable. La iniciativa està vinculada als nostres projectes educatius d’Aprenentatge Servei als instituts La Guineueta de Nou Barris i Bernat el Ferrer de Molins de Rei.

L’activitat servirà per concloure i per agrupar diferents perspectives associades amb el dret a l’alimentació, el canvi d’hàbits o valors vers el consum i producció, així com l’objectiu de minves zero. Volem mostrar com es pot repensar el que mengem per avançar cap a un model de producció i consum sostenibles i incitant a la comunitat de la xarxa a compartir les seves experiències.

La campanya en format repte es difondrà a través d‘Instagram i hi participaran l’alumnat, amistats i famílies a més d’agents socioeconòmics i col·lectius que col·laboren amb Desos i altres entintats de tota mena. La iniciativa és oberta a tothom i sota l’etiqueta #RepensaElQueMenges es vol fer un recull de les diverses alternatives i accions que realitzem les persones a l’hora de fer un consum responsable com és mitjançant la priorització dels productes de temporada i proximitat, la reducció del consum de plàstics o evitant el malbaratament alimentari.

Des de Desos us animem a tots i totes a participar, per fer-ho és tan fàcil com tenir ganes d’explicar que fem a favor d’un consum responsable i seguir les indicacions següents per no oblidar-se cap detall!

  1. Planifica el que diràs al vídeo i tria una manera sobre com tu repenses el que menges. Aquí tens uns exemples:

“Coneixent la tasca de la pagesia jo repenso el que mengo perquè…”

“Partint de la mirada Nord-Sud jo repenso el que mengo perquè…”

“Des de la nostra entitat repensem el que mengem perquè…”

“Jo repenso el què menjo perquè conec la pagesia de prop…”

“Nosaltres repensem el què mengem perquè com a família anem a comprar…”

  1. Practica el gest de #RepensaElQueMenges amb la mà esquerra (o dreta si tens en compte l’efecte mirall de la teva càmera). Hauràs d’utilitzar el signe que té forma de 6 que fan servir els submarinistes per dir que estan bé i posar-lo al revés a sobre del teu ull. Ja veuràs com ho aconsegueixes!
  2. Grava el vídeo breu explicant com repenses el que menges per fer front als reptes de sistema agroalimentari i on reptis a la comunitat a repensar sobre el que mengen. És molt important acabar la frase amb, “i tu? Repensa el què menges!
  3. Pugeu el vídeo al vostre Instagram etiquetant a @desosong i indicant el hashtag #RepensaElQueMenges per tal que nosaltres puguem compartir-ho i fer més viral el repte!

Vídeo de la campanya.


 

 

I tu, què pots fer?

logotip_institut_lescorts

INS Les Corts – Un grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’INS Les Corts estan desenvolupant el seu Projecte de Recerca i l’Aprenentatge i Servei al voltant de la sostenibilitat. El primer subprojecte va consistir en fer una auditoria de l’institut. Amb l’assessorament de Berta Segura, educadora ambiental del programa d’activitats d’educació ambiental “Com funciona Barcelona?” de l’Ajuntament de Barcelona, i Maribel Calvó, tècnica de la xarxa Escoles+ Sostenibles, l’alumnat va estudiar quins aspectes energètics, de reciclatge, mobilitat, qualitat ambiental i econòmics podien millorar en el funcionament de l’institut. El segon subprojecte forma part de la xarxa Escoles+Sostenibles, i a més de participar en la microxarxa d’Embolcalls, l’alumnat es va plantejar com a repte escollir tres accions per millorar la sostenibilitat de la comunitat educativa del centre. Una de les accions ha estat preparar una carta i un vídeo motivadors que s’havien d’enviar a totes les famílies per fomentar el reciclatge des de casa. El confinament ha tallat el projecte, però algunes bones idees han sorgit i el vídeo que podeu veure n’és una mostra.

Mirar el vídeo que ha gravat l’alumnat.


 

Convocatòria de projectes ApS ambiental (AMB)

El Compartim un Futur 2014-2020, Programa Metropolità d’Educació per la Sostenibilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, obra una nova convocatòria per promoure projectes d’Aprenentatge Servei – Servei Comunitari Ambiental.

 

uuid.3c106ee9-d6ba-4024-9667-66f25fb24fc5-ar.1x1El programa Compartim un Futur de l’AMB continua donant suport a centres educatius metropolitans per desenvolupar projectes de servei comunitari o aprenentatge servei (ApS) en l’àmbit de l’educació ambiental.

La convocatòria està oberta als centres educatius públics de 3er i 4rt ESO, FP (CFGM, CFGS), PFI i de Formació per a persones adultes del territori metropolità. Aquesta convocatòria s’adreça tant a centres que tinguin els projectes total o parcialment definits com a centres amb projectes nous sense experiència prèvia en ApS – SC Ambiental.

Es poden presentar projectes des del 20 de maig fins al 10 de juny.
La present convocatòria és per a projectes dissenyats pels mateixos actors que els impulsen, és a dir l’alumnat juntament amb l’equip docent en xarxa amb les entitats ambientals i socials en col·laboració amb l’AMB i entitats locals.

L’AMB ofereix recursos com ara formació presencial sobre la metodologia d’aprenentatge servei, la gestió de projectes i medi ambient en l’entorn metropolità; acompanyament i assessorament; organització d’una trobada entre els centres participants; activitats i recursos educatius del Compartim un Futur, i la coordinació i avaluació amb un informe global dels centres participants.

Per a més informació cal posar-se en contacte amb el Servei d’Assessorament del Compartim un Futur a través de la següent adreça de correu electrònic: assessoria.compartim@amb.cat.

Informació sobre la convocatòria


 

Fer #ApSdesdeCasa

Fer #ApSdesdeCasa és una proposta educativa solidària d’escoles i instituts catalans compromesos amb la situació social de pandèmia que activen accions per implicar al seu alumnat des de casa

 

riing-riing-qui-c3a9s_Brenda Bär i Jordi Calvet – Des que el passat 13 de març es van tancar les escoles i instituts de Catalunya, l’alumnat s’ha quedat a casa per cuidar-se i cuidar-nos a tots i totes. Però, quedar-nos a casa no és sinònim de quedar-nos de braços creuats. De les ganes d’ajudar de la gent, han sorgit diversitat de grups de voluntariat i xarxes de suport mutu per fer front a noves necessitats socials a partir de la pandèmia de COVID19: per ajudar a persones vulnerables a fer les compres, per cosir mascaretes, per denunciar vulneracions socials, entre altres.

Els centres educatius no han estat menys i el seu professorat ha pensat que el seu alumnat s’havia d’implicar en donar resposta a necessitats socials que ens deixava la pandèmia. Des de diverses escoles i instituts s’ha ofert l’oportunitat a infants i joves de col·laborar i ajudar als altres. Demostrant-los que també, no només podien fer-ho, sinó que la seva ajuda era molt necessària i donava sentit als seus aprenentatges.

S’han activat propostes en la línia pedagògica de l’aprenentatge servei o molt similars -que ja fan servir molts centres educatius, esplais i altres espais durant tot l’any- on s’aprèn tot fent un servei a la comunitat. Així infants i joves s’han posat a fer trucades per acompanyar persones soles, enviar missatges als equips sanitaris, han acollit impressores per fabricar EPIs, entre molts altres exemples que us volem convidar a conèixer que han tingut lloc arreu del territori.

Totes aquestes iniciatives combinen el seu propòsit pedagògic i social: en elles hi ha una part que serveix als infants i joves per aprendre coneixements i competències vitals, però els fa sentir part de la comunitat ja que treballen per al bé comú. Ni que sigui individualment participen d’accions locals per superar problemes socials, alhora que activen la seva empatia i practiquen la cura cap als altres.

 Alhora des del Centre Promotor de l’Aprenentatge Servei, i en col·laboració amb Abacus Cooperativa, s’ha fet una crida a fer ApS des de Casa; una acció destinada a desenvolupar una activitat d’aprenentatge servei en situació de confinament i amb l’objectiu de mitigar alguna de les conseqüències de la COVID-19. (Podeu trobar més informació sobre la crida en aquest enllaç.)

Us destaquem algunes experiències de les que estan tenint lloc als centres educatius.

Sota la Mascareta. Acompanyades per COMSOC – Comunicació Social, joves de diversos cursos de l’Institut Vilamajor elaboren un magazín divulgatiu, d’actualitat local i comunitària a través de Ràdio Vilamajor. Alguns estan fent l’optativa de ràdio a 3r d’ESO, altres la van fer l’any passat i ara estan a 4t, i alguna més està cursant batxillerat. El programa l’elaboren amb notícies, una entrevista, una tertúlia, una secció musical i una altra literària, a més de recollir els testimonis del veïnat a través de notes de veu pel Whatsapp.  Més informació d’aquesta experiència: http://comsoc.cat/news/ca/2020/04/16/0001/sota-la-mascareta-un-programa-impulsat-per-joves-a-radio-vilamajor (més…)

SABER COSES “INÚTILS” AJUDA

dsc_7659Roser Batlle – Fa molts anys vaig tenir el privilegi de gaudir d’una platja a sud de Cuba, d’aigües gairebé calentes i mig deserta: tot just quatre turistes i nosaltres.

Mentre caminàvem bastants metres més enllà de la riba per poder submergir-nos en algun moment, vam observar una desena de cubans asseguts en rotllana còmodament a la sorra amb l’aigua a la cintura.

Estaven jugant al Trivial -un trivial flotant, és clar- i gaudien i reien molt. Em van venir ganes d’acostar-me i demanar si podia jugar una estona amb ells. M’encanten els jocs de preguntes i respostes! Em vaig preguntar si l’alt nivell cultural dels cubans podia tenir alguna cosa a veure amb aquella manera de gaudir dels coneixements.

De fet, quan era monitora i anava d’excursió amb un grup de nens i nenes per la muntanya, freqüentment els posava a prova -i de pas jo em divertia molt- de la manera següent:

Ens paràvem, per exemple, davant d’un pollancre i jo els preguntava ¿a que no sabeu com es diu aquest arbre? ¡Normalment ningú ho sabia! Llavors jo continuava: bé, us donaré tres respostes i només una és la bona. Va, poseu-vos per parelles. En aquest moment, els ullets començaven a brillar. Anem a veure: ¿és un om, és un roure o és un pollancre? Penseu-bé, només teniu una oportunitat. (més…)