ApS en la Universidad

Captura de pantalla 2017-10-18 a les 17.56.45Rubio, L. y Escofet, A. (coord.): Aprendizaje servicio (ApS): claves para su desarrollo en la universidad. Barcelona, Octaedro/ICE-UB, 2017.

Aprendizaje servicio (ApS): claves para su desarrollo en la universidad es una obra colectiva que pretende recoger un conjunto de aportaciones que, durante los últimos años, se han ido gestando en relación al aprendizaje servicio como práctica de responsabilidad social universitaria. De esta manera, el libro combina reflexiones de carácter teórico que parten de la literatura nacional e internacional con propuestas para la implementación y consolidación del aprendizaje servicio como una estrategia de aprendizaje y docencia universitaria de calidad.

La estructura de la obra permite diferenciar en tres bloques que avanzan desde una primera aproximación hasta la actual proyección del aprendizaje servicio.

De esta manera, el primer bloque, Definición(es) y experiencias, reúne algunas ideas clave cuando uno se adentra por primera vez en el aprendizaje servicio. Ese momento se centra en conocer los dinamismos del aprendizaje servicio; algunas experiencias que, a modo de ejemplo, permiten ver su concreción en diferentes áreas de conocimiento; las valoraciones que hacen del aprendizaje servicio sus diferentes agentes; así como también un recorrido por el panorama internacional sobre la temática.

El segundo bloque se titula Elementos clave para el desarrollo de proyectos y pretende desarrollar aspectos a tener en cuenta en el diseño e implementación de un proyecto. Más allá de los dinamismos básicos del aprendizaje servicio ampliamente tratados en trabajos anteriores, supone una selección de temas que merecen una especial atención porque aportan calidad a los proyectos: partenariado, reflexión y evaluación de los estudiantes.

Finalmente, el tercer y último bloque, titulado Para la extensión y mejora, está especialmente pensado para avanzar en el aprendizaje servicio como propuesta educativa. En este sentido destacan los capítulos destinados a la institucionalización como vía para consolidar el aprendizaje servicio en la universidad, la evaluación de los proyectos y diferentes recursos para saber más sobre el tema.

Parafraseando a Miquel Martínez en el prólogo, éste es, en definitiva, un libro escrito por profesorado (y otros profesionales) universitarios que pisan y piensan la realidad y hacen de esta práctica la fuente principal para valorar las debilidades y fortalezas del aprendizaje servicio cuando éste se incorpora en la universidad.


 

Anuncis

Donar veu a la memòria

rimg_0541 2

Elisenda Cartañà – Donar veu a la memòria és un projecte d’aprenentatge servei que recupera, a través del teatre, la memòria dels nens i nenes que visqueren en primera persona els grans conflictes del segle XX. A partir de les cartes, els diaris personals o els records d’aquests infants, es creen textos teatrals que s’endinsen en situacions d’injustícia, desigualtat i crueltat com poden ser els bombardejos sobre Barcelona durant la Guerra Civil, l’exili i la repressió durant el franquisme o la vida en els guetos durant la II Guerra Mundial. Els muntatges es complementen amb músiques, dibuixos, poemes i imatges de l’època, que permeten situar l’espectador en aquell passat, a la vegada que es recorda la veracitat dels fets.

En els últims anys, l’interès per aquest projecte impulsat per l’Institut Lluís Vives de Barcelona ha portat diversos mitjans de comunicació del barri de Sants i de la ciutat de Barcelona a entrevistar els alumnes de Secundària que hi participen. D’aquesta manera, tenim enregistrades algunes de les seves reflexions, com les recollides en el vídeo que aquí enllacem: https://donarveu.wordpress.com/qui_som/

Tot sovint, quan es pregunta als alumnes què volen transmetre representant aquestes obres, responen com ho fa Karina Singh, de 1r d’ESO: «volem que la gent conegui aquells fets perquè no es tornin a repetir mai més». Quina millor manera de transmetre la por, la tristesa, la incertesa i la duresa de la vida d’aquells infants, que no podien jugar, que no sabien què els passaria l’endemà i que no entenien el que passava, que posant-se a la seva pell a través del treball actoral? Això és el que fan, cada dimecres a la tarda, els alumnes que hi participen. (més…)

La universidad es una comunidad

Esteban, F. y Román, B. (2016). Quo Vadis, universidad? Barcelona: Edicions UOC.

Captura de pantalla 2017-09-27 a les 16.36.31Durante los últimos años, la educación universitaria vive en un proceso de reforma continuo. Cada día que pasa se presenta una nueva metodología pedagógica, una original manera de evaluar, una insólita tecnología que aplicar en el aula, una inédita función del profesorado o una flamante competencia que adquirir. Todo eso está muy bien, especialmente para aquellos que se lamentaban por tener una educación universitaria caduca. Sin embargo, tanta mudanza y restauración, ¿no habrá causado una cierta desorientación en torno a los fines y el ethos de dicha educación? La educación universitaria no ha funcionado como debiera si esta consiste en una especie de carrera de obstáculos, que son las asignaturas, para llegar al título, que es la meta. La realidad demuestra, por lo menos a nuestro entender, que año tras año un buen número de estudiantes no se percatan de que son miembros de una comunidad llamada universidad.


 

Et cal una mica d’ajuda per fer ApS?

Convocatòria d’ajuts per a la realització de projectes d’ApS 2017-18

captura-de-pantalla-2016-09-24-a-les-21-26-14Actualment, hi ha un ampli acord que l’ educació va més enllà de l’ escola i que l’adquisició de determinats coneixements i competències requereix de l’ entorn social en el seu conjunt. Per això, és necessari promoure entre les institucions, les entitats i els agents socials un estil educatiu cívic, i estimular que determinades organitzacions exerceixin una funció educadora.

L’ aprenentatge servei és una proposta educativa que facilita el desenvolupament personal dels joves a través de l’ adquisició i la pràctica de coneixements, competències i valors democràtics i d’ ajuda als altres.

En els darrers anys, el nombre de projectes d’ aprenentatge servei s’ ha multiplicat en el territori i, poc a poc, s’ han anat obrint nous àmbits d’actuació com, per exemple, les tecnologies digitals i les arts. També la qualitat i la complexitat dels projectes ha anat creixent incorporant, per exemple, la interdisciplinarietat d’àrees i la major participació de l’alumnat al llarg del projecte.

Amb aquesta convocatòria d’ajuts, el Centre Promotor d’ Aprenentatge Servei, projecte liderat per la Fundació Jaume Bofill, vol continuar impulsant el desenvolupament de nous projectes d’APS i ajudar a consolidar iniciatives que s’ han dissenyat seguint aquesta metodologia educativa. Aquest any obrim una línia d’ ajuts generals per a projectes d’ aprenentatge servei i, a més, dues línies específiques gràcies a la col·laboració d’ Oikocrèdit i la Fundació Caixa d’Enginyers.
En aquests darrers cursos hem volgut obrir nous sectors i temàtiques d’interès on l’aprenentatge servei està creixent en els darrers anys. En aquesta edició proposem tres línies de suport:
1. Projectes d’ aprenentatge servei i finances ètiques
2. Projectes d’ aprenentatge servei en l’ àmbit de les ciències, tecnologies, enginyeries i matemàtiques (STEM)
3. Projectes d’aprenentatge servei (en qualsevol àmbit)

Per optar a aquests suport cal omplir el següent formulari en línia.
Descarregueu: les bases de la convocatòria AQUÍ

 

Data: Fins el 2 de novembre 2017

Organitza: Centre Promotor d’APS amb la col·laboració de Oikocrèdit i Fundació Caixa d’Enginyers


 

Del “no tenim por” al treball amb la comunitat

carrasco

Salvador Carrasco Calvo – Els atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils ens van sumir en un autèntic estat de xoc. La situació, de manera sobtada, ha esdevingut molt més complexa del que era i ho era molt. La reacció exemplar i solidària de la ciutadania, el “no tenim por” i el “no al terror”, van ser unànimes. El suport social als Mossos, a la Guardia Urbana, als servies públics de Salud i de Seguretat i, afortunadament, la unitat dels polítics en la lluita antiterrorista van ser una nota remarcable, com havia de ser. Però va durar poc. El dolor de les víctimes i el legítim clam popular per la unitat en la solidaritat contra el terror van ser respectats durant pocs dies. Ben aviat, al contrari, serien instrumentalitzats de manera barroera per molts. Ni la missa del diumenge 23 d’agost, a la Sagrada Família, per la pau i la concòrdia, se’n lliurà. Ens cal repensar moltes coses i establir amb claredat el que és prioritari i el que no.

Fer compatible el pluralisme polític amb el diàleg i el debat franc des de les opcions de cadascú, en un clima tolerant i responsable és, al meu entendre, tot un repte, com s’ha fet palès aquests dies en les xarxes socials, en els mitjans de comunicació i en les converses entre amics i familiars.  (més…)

Homenatge i inventari

mosaic-3Josep M. Puig Rovira – Interpel·lats a reflexionar sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils, ho intento. Un esdeveniment d’aquesta naturalesa ens empeny a expressar dolor, a preguntar-nos per què aquesta mena de violència, a no entendre el protagonisme d’uns nois en aparença prou ben arrelats, a interrogar-nos –com educadores i educadors– què no hem fet prou bé, i què haurem de fer en el futur. Aquestes i altres qüestions s’aniran pensant i fins a cert punt responent.

De moment, crec que el millor és fer memòria del que tenim, fer una mena d’inventari del que es viu cada dia en els centres, del que hem vist tirar endavant amb passió a tants professionals de l’educació. Voldria recordar propostes d’educació en valors que ensenyen a viure en situacions d’alta diversitat, i a viure d’una manera lliure, democràtica, justa, convivencial i feliç. Per tant, aquest escrit és un petit homenatge al món de l’educació –homes y dones que treballen des de l’escola bressol a la universitat, en àmbits socials, en el lleure i l’escoltisme, en l’esport, la música o l’excursionisme, en l’administració educativa i encara en altres àmbits que oblido–, un conjunt de professionals que aquests dies s’ha sentit malament, estabornits, impotents. Però també vol ser un breu inventari esperançat d’activitats d’educació en valors ben pensades i oportunes, que ja s’estan aplicant en molts centres, i que entre tots i totes coneixem i ens poden fer servei en el futur. (més…)

Aprendre a partir d’escoltar la veu dels aprenents

equip1

Jordi Calvet – Una vuitantena de nois i noies d’entre 12 i 16 anys de quatre instituts diferents es van trobar al campus de Mundet tot el matí d’un dijous de fa unes setmanes. La jornada portava per títol «Com aprenem treballant per projectes». Què va impulsar a venir a la Universitat de Barcelona aquests adolescents i el seu professorat? Què els va fer venir des de Vilafranca del Penedès, des de Cardedeu, des de Lliçà d’Amunt o des de Sant Andreu de Palomar?

Una dotzena de professors i professores, alguns d’ells membres dels equips directius de diversos instituts, durant aquest curs, en el marc de les activitats formatives de l’ICE UB, han estat reflexionant i construint un relat comú sobre el canvi que s’està produint en aquests instituts. Per aprofundir en el mutu coneixement, per reflexionar sobre les accions i activitats que el projecte educatiu de cada centre promou, el professorat ha consensuat i compartit estratègies per renovar els seus centres i ha desenvolupat una guia referida a set dimensions: currículum, avaluació, inclusió, espai, temps, metodologies i relacions. (més…)

CAPITAL HUMÀ

IMG_1981

En mi soledad
he visto cosas muy claras
que no son verdad.
Antonio Machado.
Proverbios y cantares (XVII).

Salvador Carrasco Calvo – Un vell proverbi llatí deia que no ens han de preocupar les paraules mentre quedi clar allò que signifiquen. Ens preocupa l’ús i l’abús de determinats termes, per la confusió que s’està creant. Potser utilitzem les mateixes paraules però, sovint, es fa referència a significacions diferents. Amb un mateix lèxic podem arribar a no entendre’ns, perquè no parlem del mateix, o a legitimar situacions inacceptables. És el que ens està passant amb expressions com «excel·lència», «competitivitat», «capital social», «capital humà», «capital educatiu»… per posar només alguns exemples.

El llenguatge canvia amb el pas del temps i expressa les mutacions de la societat en què vivim. En ell es manifesta o s’amaga, també, la lògica del poder que domina en cada època i lloc concret. El llenguatge esdevé, així, un dels mitjans que el poder establert utilitza per crear condicions favorables als seus interessos i necessitats i posar les bases per al seu desplegament sobre la societat. El llenguatge acostuma a emmascarar la realitat, desviant l’atenció o dotant d’una aparent neutralitat els cada dia més subtils mecanismes de control social. Ens cal estar atents a l’ús i al significat que donem a determinades expressions, que han calat a fons en el llenguatge popular i ordinari. (més…)

PROJECTE SIGUEM ECO-ÈTICS

IMG-20170120-WA0001-768x1024Aina Puig – Aquest trimestre els alumnes de 4t d’ESO del Col·legi Manyanet Blanes van realitzar el projecte Siguem ECO- ÈTICS. El projecte va sorgir amb la finalitat de fer comprendre a l’alumnat de secundària que existeix una banca alternativa.

En aquesta experiència, els alumnes de l’assignatura optativa d’Economia de 4t d’ESO, per grups cooperatius i després de fer una exhaustiva investigació, organitzaren un taller informatiu per dur a terme a la Universitat de Girona. Concretament, els participants del taller eren els estudiants del Grau en Geografia, Ordenació del Territori i Gestió del Medi Ambient.

Un cop els nostres alumnes van arribar a la Facultat de Lletres, es van barrejar amb els universitaris i van fer equips. Primer, els alumnes de 4t havien d’exposar els aprenentatges adquirits a l’assignatura d’Economia i, després, els universitaris de l’assignatura de Geografia Econòmica havien de plantejar una pregunta realitzada pel seu professor i explicar la resposta als alumnes de 4t d’ESO. Seguidament, els grups van haver de preparar un PPT de tres o quatre diapositives per exposar la resposta de la pregunta plantejada. Finalment, cada grup va tenir uns 5 minuts per exposar a la resta de companys/es el tema relacionat amb les finances a escala global. (més…)