La cura d’un mateix, la cura de l’altre i l’educació de la responsabilitat

ciudadania-320x310Miquel Martínez – Una de les propostes del Manifest per una educació democràtica en valors fet públic ara fa un any es refereix a la promoció d’un ús responsable i crític dels recursos i eines digitals i dels mitjans de comunicació. Afirma que avui internet i els mitjans tenen un paper essencial en la formació dels més joves i que aquests no són sempre espais democràtics, ni els continguts que circulen són sempre veraços i respectuosos. Cal garantir que l’educació prepari per comprendre críticament la informació disponible i tenir criteri propi.

Les xarxes socials ens posen en contacte amb persones de diferents llocs, edats i maneres de pensar i fer, ens obre a un mon de diversitat ric. Però també es cert que obre un gran finestral on es fàcil que les persones construeixin conviccions i preferències polaritzades a partir del que diuen o pensen els que més presencia tenen. També generant cercles de confiança mútua que sens dubte poden ser virtuosos i positius però que també poden generar relacions de dominació, contraries al respecte a la nostra singularitat. Del que tracta l’educació en valors es de propiciar les condicions per que cada persona pugui compartir lliurament i crear valors, en no perdre’s en el “es diu” o “es fa”, tenir criteri propi i saber discernir. I cal educar per fer-ho de manera èticament responsable, entenent el terme responsabilitat en el sentit que li dona Levinas com generada per la interpel·lació ètica de l’altre. (més…)

Anuncis

En convivencia, nos funciona

Captura de pantalla 2019-09-15 a les 10.28.21

Pedro Uruñuela y Angels Grado – Una vez más, y por cuarto año consecutivo, dedicamos el número de CONVIVES correspondiente al mes de septiembre a las buenas prácticas de convivencia, bajo el título NOS FUNCIONA. Son muchas las experiencias que hemos recibido y nos ha supuesto un verdadero esfuerzo seleccionar aquellas que considerábamos de mayor interés para nuestros lectores y lectoras.

Sin duda, el tema de la convivencia sigue suscitando la preocupación y, sobre todo, el interés por dar respuesta a diversas situaciones que tienen lugar en los centros educativos y dar, además, una respuesta positiva, lejos de los planteamientos punitivos y sancionadores que muchas veces predominan en los reglamentos y ordenación legal de las actividades de los centros.

Poco a poco se van acumulando experiencias contrastadas, que aportan certeza sobre cómo actuar para el desarrollo de la convivencia positiva. Esperamos, y deseamos, que el presente número dedicado a las buenas prácticas en el trabajo de la convivencia sea de utilidad a todos los compañeros y compañeras que buscan ideas y alternativas para su acción educativa.

Per consultar o descarregar el monogràfic


 

ELS MENORS ESTRANGERS NO ACOMPANYATS, DE CATALUNYA

260881-3x2-article620

Salvador Carrasco – Al llarg del curs passat s’han produït reiterats incidents amb motiu de la presencia dels MENA a Catalunya. Els mitjans de comunicació no han cessat de trametre informacions en les que resulta difícil distingir entre els esdeveniments i les posicions ideològiques. De fet, existeix un reduccionisme interessat, simplificador i barruer, de manera que s’imposa un esforç per abordar, en la seva complexitat , els fets migratoris internacionals; l’aplicació del principi d’acollida dels emigrats; el dret al respecte i la tutela dels MENA; la difícil i lenta inserció dels diferents en la societat receptora i majoritària; la reivindicació dels recursos imprescindibles i la crítica constructiva del model que s’està implementant.

Entre la presencia i l’estigma

El seguiment sistemàtic de la premsa catalana, durant tot un any, permet constatar que la situació ha impactat molt socialment i ha derivat en temes molt sensibles per l’opinió pública.

Comencem per recordar que les arribades de MENA, el juny de l’any 2018, s’havien multiplicat per quatre respecte de les de l’ any anterior. Dels 8.110 menors tutelats, 1.859 eren menors immigrants no acompanyats. El sistema previst d’acollida no era capaç de donar la resposta adequada: mancaven recursos de tota mena per a fer front a una situació d’excepcionalitat i d’urgència. Per això l’Administració de la Generalitat, amb competències exclusives en la tutela de menors, va recórrer a entitats del Tercer Sector per tal d’habilitar Albergs i Cases de Colònies com a “instal·lacions d’emergència”.

Ben aviat, la situació desbordaria els centres d’acollida i en alguns llocs començaria a haver queixes dels veïns per incidents diversos, com furts, conductes incíviques, assetjaments, atribuïts als MENA a Barcelona, Santa Coloma de Gramanet, Canet i Arenys. També començaria a estendre´s “l’estigma de la delinqüència mena” sobre el col·lectiu, més enllà dels casos o incidents en que, realment, s’havien donat conductes delictives o incíviques. (més…)

1r Simposi d’aprenentatge servei i servei comunitari d’àmbit ambiental

logo5.2

El proper 5 de setembre tindrà lloc el primer Simposi d’ApS i servei comunitari d’àmbit ambiental al CosmoCaixa de Barcelona. Un punt de trobada entre els diferents agents que participen en el desenvolupament i la implantació d’aquests tipus de projectes amb l’objectiu de compartir coneixement, donar visibilitat i cercar aliances.

Fa un temps que l’Aprenentatge Servei forma part de les perspectives actives a la nostra escola. El curs que ve tots els centres de secundària comptaran amb el Servei Comunitari com a eina obligatòria, de forma que milers d’alumnes cada any estaran realitzant aquesta mena de projectes. Tanmateix, tot i que ja hi ha bones experiències i altres que potser caldria revisar -tant pel que fa a l’aprenentatge com pel que fa al servei-, no hem realitzat encara cap reflexió a fons sobre l’ApS aplicat al camp de l’educació ambiental.

És per això que s’impulsa una trobada amb tots els agents: centres educatius, ens locals i entitats, centrada en pensar en quines experiències s’estan fent i en quins criteris ens semblem importants per impulsar.

El Simposi està organitzat per les següents administracions públiques: la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Educació. També hi col·laboren en l’organització: La Societat Catalana d’Educació Ambiental, el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei i la Xarxa per a la Conservació de la Natura

Per a més informació, el programa detallat i inscripcions:

http://www.escolesxesc.cat/index.php/simposi-aprenentatge-servei-i-servei-comunitari-ambiental


 

Ignició i ApS

bujia-gJosep M. Puig Rovira – Imagineu que tenim un motor de combustió convencional, amb combustible a disposició i un disseny que li permet transformar l’energia química en energia mecànica. El tenim acoblat a una caixa amb rodes que anomenem cotxe, un sistema de carreteres per circular i la voluntat de fer un viatge per conèixer el país. Ho tenim tot a punt per iniciar un recorregut engrescador, però no podem donar per fet que ho aconseguirem. Per tal que el motor es posi en marxa cal una ínfima però essencial condició: una petita font d’energia externa que encengui la barreja de carburant i oxigen. La ignició del motor depèn d’una espurna que desencadenarà la combustió, que després es mantindrà sense la presència contínua de la guspira inicial. La ignició és, doncs, l’acció d’encendre o activar un procés.

El concepte d’ignició s’ha usat de manera metafòrica per descriure com l’aparició d’un petit esdeveniment puntual actua damunt les condicions en què es troba un sistema i desencadena un canvi de gran abast en el seu funcionament. S’ha aplicat sovint en política per descriure revoltes a partir d’una situació de malestar i d’un fet detonant. Però també recentment en neurociència per estudiar la manera com un grup de cèl·lules d’una àrea local del cervell afecten el funcionament global. Crec que la metàfora de la ignició ens serveix també per descriure el repte principal que avui ens planteja l’aprenentatge servei. (més…)

Com llegir un cela?

9788494843662Josep M. Puig Rovira – Crec que finalment he après a llegir un cela. Anem a pams. Un cela és un llibre escrit per Jaume Cela amb aquest estil tant personal fet d’experiència, genialitat, humanitat, tendresa, humor i encara altres virtuts que li són ben pròpies. Això és el que diu l’Antoni Poch en un pròleg, que de cap manera us podeu perdre; és una delícia. I posat a recomanar perles que envolten el gruix del llibre, tampoc podeu passar per alt l’epíleg d’en Juli Palou, una mirada a com ha viscut el seu amic Jaume la feina de mestre. Doncs bé, ja sabem què és un cela i també sabem que el llibre comença i acaba amb dues peces remarcables, a més d’uns apunts per a una autobiografia i una impressionant llista de publicacions de l’autor. Ara parlem de les vuitanta-quatre pàgines centrals.

Deia que penso que he après a llegir els llibres pedagògics d’en Jaume Cela perquè no era un bon lector de la seva obra, ho haig de reconèixer. N’he llegit bastants, de llibres, no tots, però molts. Sovint quedava admirat per l’excel·lent escriptura i per la seva saviesa i sentit comú, però acabava com sobrepassat, potser desconcertat, sense tenir clar què m’estava dient. Més d’una vegada m’havia preguntat què em passava, sense acabar de trobar una resposta. (més…)

Desenvolupament Comunitari

IMG_0491

Salvador Carrasco – La nostra època és la de la confusió, l’abús del llenguatge i l’absència d’idees. És un signe dels temps des de la crisi de la Il·lustració. Ja Goethe ho havia advertit: es comença fent “abstracció de la intel·ligència”; i es segueix recorrent a “la paraula tècnica”, ja que “quan falten idees hi ha paraules que poden substituir-les” i amb elles es pot “discutir enèrgicament i, fins i tot, erigir un sistema… amb el valor del lleó, l’agilitat del cérvol, l’ardor de l’italià i la constància de l’home del Nord”.

Portem a col·lació aquestes reflexions a propòsit de l´ús i l’abús de la idea d’acció comunitària, avui buidada del contingut precís que des de les Ciències Socials se li havia donat tradicionalment. Hom pot pensar que és ja una paraula tècnica, amb la que legitimar la proliferació de plans auto denominats comunitaris. Podria ser allò clàssic sobre la veritat i la realitat “aparent”. Es parla molt de desenvolupament i de treball comunitari, alterant, de fet, el significat dels termes.

Fa unes dècades enteníem per desenvolupament comunitari i acció comunitària el resultat de l’esforç cooperatiu d’una comunitat que pren consciència dels seus propis problemes i que s’organitza en el territori per a resoldre’ls per ella mateixa; desenvolupant els seus propis recursos i potencialitats. Eren quatre els elements essencials que es consideraven: territori (una comunitat activa), població (un context comunitari participatiu), demanda social ( amb una lògica de llarg termini) i recursos (amb una actitud compromesa de les Administracions). (més…)

Deures, drets i estiu

blue-mountains-long-exposure-mountain-1925912

Roser Batlle – No veig clar això de que les criatures hagin de fer deures a l’estiu, m’explicava una amiga.

Jo era un pare convençut i militant antideures i resulta que aquest agost les meves filles em van demanar quaderns de vacances i s’ho van passar molt bé omplint-los, m’explica un altre.

Doncs jo sí que ho tinc claríssim. Algunes tasques haurien de ser gairebé “d’obligat compliment”: es tracta sobretot de les experiències que són oportunitats educatives vitals fora del temps escolar, agradables i desitjades, però freqüentment demandants d’esforç.

Cal submergir-se en elles sense excuses, sense concessions a la mandra, sense por de caure, a tacar-se, a despentinar-se. L’estiu és molt llarg, amb temps per a tot.

Per exemple, aquí van a manera de check-list 20 deures de vacances amb les seves petites coartades pedagògiques, per si les necessitem:

  1. Pujar a un arbre: millora la motricitat i la concentració. Els garrofers i les figueres són molt agraïts de pujar. Tampoc cal pujar a dalt de la copa!
  2. Fer una cabana amb sostre (no serveix un corralet) usant cordes, pedres, branques, potser teles…: millora l’orientació espacial, la força muscular, la coordinació de moviments.
  3. Dormir a l’aire lliure o almenys dins de la cabana, ben aïllats de la humitat del sòl i protegits amb mantes o sacs de dormir: s’educa la capacitat de preveure, superar pors, organitzar-se.
  4. Recollir herbes aromàtiques i fer colònia, vinagretes o infusions: millora els sentits, s’aprenen els noms de les plantes i s’exercita la paciència.
  5. Parar la taula amb estil i harmonia i després desparar-la: millora l’orientació espacial, el sentit de l’estètica i la responsabilitat.
  6. Lluitar amb pinyes: un joc prou agressiu i divertit, que millora la punteria i exigeix ​​bastant autocontrol.
  7. Pescar capgrossos o granotes en una bassa, amb l’ajuda d’un caçapapallones o similar: millora l’observació, els reflexos i la motricitat fina. Bé, tampoc cal torturar els animalets: s’observen una estona i després es deixen en llibertat.
  8. Trepitjar l’herba descalços: millora la circulació, el sentit del tacte i l’atenció, perquè cal anar amb compte de no clavar-se una branqueta punxeguda o una pedreta.
  9. Fer-se el llit: millora moltes coses, però sobretot les cares de felicitat que posen la mare i el pare, cosa que també és important i necessària a l’estiu.
  10. Banyar-se en un llac o en un riu amb pedretes, bestioletes, algues, aigua gelada, la possibilitat d’una serp… Res a veure amb la piscina: tot un exercici de superació personal!.
  11. Llegir un llibre perquè sí, perquè agrada, estirat sota un pi, escarxofat en un sofà, assegut en un gronxador: millora la imaginació, el llenguatge i l’atenció.
  12. Curar-se un mateix després de pelar-se els genolls: netejar la ferida, posar-se un desinfectant, una tireta i seguir corrent: millora l’autonomia i l’optimisme.
  13. Sortir a la nit amb una llanterna a caçar sorpreses: els ulls brillants d’un gat, una cuca de llum, un gripau… millora la vista i ajuda a superar la por a la foscor.
  14. Aprendre un joc de cartes en què es perd, es guanya, se sumen o resten punts, hi ha estratègia o hi ha pura sort… Madura les relacions personals, la tolerància a la frustració, la memòria.
  15. Dedicar un temps a omplir un quadern de vacances: ¿per què no? Són bonics, donen idees, estimulen la memòria, enforteixen la concentració.
  16. Fer la compra almenys algun dia, en lloc del pare o la mare. Estimula el càlcul, la responsabilitat, les bones maneres…
  17. Escriure una carta com les antigues d’abans: amb paper i bolígraf, bona lletra, sense faltes ni guixades (caldrà fer un esborrany abans), amb dibuixos, ficant-la en un sobre, enganxant un segell, buscant una bústia per enviar-la, pensant en la persona que la rebrà. Estimula l’empatia, la bona lletra, l’ortografia, la paciència, l’amabilitat.
  18. Modelar objectes amb fang del camp -Res de plastilina! – recollint la terra argilosa, filtrant, barrejant-la amb aigua, pastant-la al punt. Millora l’observació, la motricitat, l’expressió artística.
  19. Aixecar-se molt aviat per veure la sortida del sol, gravar un vídeo del moment màgic… Millora la connexió amb la natura, l’observació.
  20. Observar en silenci -això és molt important! – el cel estrellat, les fases de la lluna, identificar constel·lacions, veure caure les Perseides a l’agost. Millora l’observació la paciència i l’autocontrol.

L’article 31 de la Convenció dels Drets dels Infants reconeix el dret de la infantesa al descans, l’esbarjo, al joc, les activitats recreatives i a la plena i lliure participació en la vida cultural i de les arts.

L’estiu és un moment privilegiat per a exercir aquest dret, per tant, cal poder oferir als nens i nenes experiències com aquestes, intenses, positives, de les que deixen petjada i es recorden tota la vida.

No obstant això, molts nens i nenes no les poden gaudir: aquestes experiències, complementàries al temps lectiu a l’escola, requereixen que la família tingui vacances o un mínim de temps i recursos a l’estiu per poder proporcionar-les.

Els nostres deures com a famílies, educadors, ciutadans, consisteixen a eliminar en el possible aquesta desigualtat d’accés, perquè tota la infància tingui dret a poder gaudir dels deures d’estiu.

També publicat al Diario de la Educación


 

L’ajuda de l’igual

Captura de pantalla 2019-05-11 a les 12.32.14

Xus Martín – Tenir fred és sempre una sensació incòmoda que mirem de treure’ns-la de sobre quan abans millor. De ben segur, tots recordem moments agradables en els que un te, una dutxa calenta, un bon jersei o una flassada ens ha retornat l’escalfor perduda. També a la vida hi ha circumstàncies que diem “ens deixen glaçats”: una notícia trista, una vivència personal que ens bloqueja, una ruptura que ni sabem ni podem ni volem gestionar, un fet social que ens depassa… A diferència de les primeres, aquestes fredors no les podem fer fora de manera immediata. Requereixen temps i condicions personals i ambientals que ens ajudin a recuperar-nos. Quan, pels motius que siguin, s’acumulen, correm el risc de “quedar glaçats” de manera permanent i no poder activar les eines que ens haurien d’ajudar a recuperar-nos.

El símil del fred ens permet parlar de la situació d’aïllament en la que viuen alguns nois i noies. Com a resultat de la seva pertinença a entorns empobrits queden fora dels circuits socials aptes per altres joves. Una manera de protegir-se de l’hostilitat que perceben a l’exterior és generar una cuirassa que els mantingui a recer de les agressions externes, però que alhora també redueix la comunicació amb els altres. “Quan més gruixuda és la capa de gel”, mes s’accentua la desconnexió amb l’exterior, més difícil és expressar les pors que immobilitzen i més fàcil resulta adoptar una actitud passiva envers el propi futur. (més…)