Valors per a temps «turbulents»

Salvador Carrasco

Salvador Carrasco, professor emèrit del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona

Salvador Carrasco Calvo.- Amb fina ironia, Jonathan Swift descriu a Els viatges de Gulliver la tasca dels «planificadors i projectistes de Lagado», de l’illa Laputa. La Gran Acadèmia de Noves Invencions tenia una escola de les llengües que treballava en pro de la salut i la brevetat del llenguatge, en un projecte «d’expressió per coses» que eliminés definitivament les paraules. També hi havia una escola de projectistes polítics, que eren especialistes a desxifrar el «significat misteriós» de les paraules, síl·labes o lletres.

Aquest estiu, llegint de nou aquella novel·la, he arribat a preguntar-me si existeix avui alguna «gran acadèmia», amb «planificadors i projectistes polítics» tan «eminents» com els de Lagado. He quedat sorprès de la velocitat amb què em venien al cap casos de mal ús d’un llenguatge, sotmès a modes i a la manipulació comercial o política. No en va Swiff és tot un clàssic! He pensat que valdria la pena reflexionar sobre el significat de la paraula «valors»… tan mal parada a mans de nous projectistes polítics com aquells i tan oblidada, per a desgràcia nostra, en el món de les organitzacions i de l’empresa.

Efectivament, hi ha un discurs clàssic, ben elaborat, sobre el paper dels valors en les organitzacions en contextos o entorns «turbulents». Amb ell no ens cal sumar-nos a modes managerials, més o menys afortunades o dotades de sentit.

Ja a finals dels anys 1970, des de Sociologia de l’Empresa definíem les organitzacions com a «sistemes sociotècnics oberts a l’entorn». També comentàvem que en aquells entorns, ja «turbulents», el sistema de valors compartits tenia un paper central a l’hora de pensar una planificació estratègica viable i realista, especialment en contextos imprevisibles, dominats per l’hegemonia del factor econòmic, ràpidament canviants i tendents cap a una mena (dèiem llavors) de «forma global de la societat».

Revisant els materials que treballàvem amb els alumnes, m’adono que presentàvem models de gestió que avui poden semblar clàssics i tradicionals. La importància dels valors en el món de l’empresa era ben coneguda entre especialistes fa ja més de tres dècades… però ben aviat va ser un tema oblidat i arraconat acadèmicament per certes «modes managerials», malgrat les reticències d’alguns. F. E. Emery i E. L. Trist, el 1972, ja recordaven que els valors són «camps de poder», «indueixen camps de força» i actuen com a «guies de conducta, referides a codis ètics». Són una peça clau de la «filosofia adaptativa» de qualsevol organització que pretengui sobreviure a les turbulències del seu entorn; que es proposi detectar ràpidament possibles desviacions o endegar els oportuns processos d’anticipació. Aquesta era i, penso que hauria de seguir sent, la tesi a defensar.

Poc podia pensar que la lectura estival de Jonathan Swiff m’evocaria també la realització d’un vell projecte acadèmic i multidisciplinari, desenvolupat a la UB ara farà quasi una dècada, que ens va ajudar a situar els valors i l’ètica al centre de la visió social de les organitzacions i de l’empresa.


 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s