Quan els “fracassos escolars” donen una classe de pedagogia

Xus Martín – Fa unes setmanes vam rebre, en una  assignatura del grau de Pedagogia de la UB, la visita d’un grup d’adolescents que finalitzen l’ESO fora de l’institut. Ho fan a la Unitat d’Escolarització Compartida (UEC) Esclat Bellvitge. Son set nois i una noia que arriben acompanyats de la seva educadora. Al llarg d’hora i mitja, i amb el recolzament d’un power point que han preparat prèviament , expliquen als futurs pedagogs i pedagogues el projecte educatiu en el que participen.

Amb nervis i una mica de vergonya, els més extravertits inicien la xerrada apuntant dues idees que aniran desenvolupant al llarg de la sessió. La primera, l’experiència generalitzada que la seva etapa escolar ha estat un desastre. La segona, el convenciment que la UEC els ofereix una nova possibilitat que cal aprofitar.

Mica en mica amb l’ajut de l’educadora, els joves van desgranant els elements que consideren claus en el seu procés de recuperació. Ho fan de manera espontània, sovint a petició de les preguntes que els adrecen els companys i companyes universitàries.  Tot i la dificultat de sintetitzar en poques paraules el seu missatge, compartim quatre punt claus que van defensar i que bé podrien formar part d’un manual de pedagogia.

Llibertat de moviment i activitats amb sentit

El primer que comenten els adolescents de la UEC és el fet  de  no haver de passar moltes hores asseguts davant un paper, d’un llibre, o mirant la pissarra. Valoren la possibilitat de dur a terme activitats manipulatives que a més de permetre’ls bellugar-se, els hi aporten aprenentatges que consideren els poden ajudar a trobar feina. En parlen de la satisfacció que senten quan se n’adonen que tenen habilitats per determinades activitats com ara la fusteria, la cuina o la serralleria, quan se n’adonen  que aprenen ràpid un ofici i que volen saber-ne més.  És a propòsit de les activitats de taller que comencen a imaginar  i a projectar noves possibilitats de futur que fins el moment no s’havien plantejat. Possibilitats allunyades de la marginalitat a la qual alguns es veien abocats.

Projectes veterans d’ApS

Roser Batlle, Anna Carmona, David García, Mariona Graell

La veterania és un grau!

La novetat no sempre és la millor opció

Quants cops hem d’assajar una cançó fins que ens surt bé? Quants cops juguem al mateix joc que ens agrada i diverteix tant? Quants cops anem d’excursió a Montserrat? Només un cop i s’ha acabat?

Les coses que valen la pena no es fan només un cop. Sempre trobem motius per repetir! 

Amb els projectes d’aprenentatge servei ens pot passar el mateix. Quan un projecte ha estat un èxit, els nois i noies han aprés molt, el servei ha estat d’alta qualitat l’entitat social i les persones destinatàries ens han manifestat la seva satisfacció… hi hauria alguna raó per canviar de projecte i no tornar-lo a fer?

Doncs sí, n’hi hauria una: que la necessitat social a la que feia front el servei hagués quedat resolta. Aquesta seria l’única explicació objectiva que justificaria abandonar el projecte, una raó a la pràctica poc freqüent. 

Per què no mantenir-lo, desplegar-lo, consolidar-lo… o fins i tot eixamplar l’impacte o millorar encara més la qualitat? No sempre canviar de projecte serà la millor opció. 

La creativitat i la participació en els projectes veterans

Tot i així, a vegades sembla que repetir els projectes sigui una mostra de manca d’imaginació, d’acomodament a la rutina. Bàsicament els arguments que s’ofereixen per canviar contínuament de projecte fan referència a dos aspectes educativament rellevants: la creativitat i la participació dels noi i noies.

En els projectes veterans no es desplega la creativitat?

Aquesta sospita té a veure amb la mala premsa que té la rutina i la repetició: Quan un projecte es nou, els nois i noies poden desplegar més creativitat que si el projecte és “heretat” dels nois i noies del curs anterior o bé si tornen a repetir el mateix projecte de l’any passat.

És clar que això pot passar, però no necessàriament. Precisament un projecte que ja ha quallat al centre educatiu pot oferir el marc idoni per desenvolupar la creativitat perquè es compta amb la base ferma de l’experiència, s’ha assajat prèviament, es coneixen els obstacles que es poden trobar i les relacions amb l’entitat social estan consolidades. Quan això funciona, ens sentim més lliures per ser creatius que quan hem de posar atenció a que la tramoia s’aguanti.

Si, a més, és un projecte identificat amb un nivell educatiu, es produeix l’efecte motivador del ritual de transició: els nens i nenes de 3r esperen passar a 4t per fer el mateix projecte que han vist fer als seus companys i companyes més grans… i pensen millorar-lo!

En els projectes veterans no es desplega la participació?

Aquesta segona objecció pressuposa que és millor que els nens i nenes s’inventin el projecte de dalt a baix, perquè així la participació és més intensa. I, és clar, això implica que no es pot repetir cap projecte. Cada any si o si s’hauria de fer una acció solidària diferent no fos cas que els nens i nenes no participessin prou. D’aquesta manera, el centre no arribaria a comptar mai amb projectes veterans.

Però, a la pràctica, encara que els nens i nenes “no triïn” sobre quin problema volen actuar (per exemple, perquè és una entitat ecologista la que els planteja un problema punyent a investigar i actuar solidàriament)  la seva participació en el projecte pot ser molt intensa, com a resultat  del compromís contret a tercers i el fet d’haver de rendir-hi comptes.

Els tres projectes que a continuació es descriuen tenen una llarga trajectòria a Catalunya i palesen el valor dels projectes veterans:

• El projecte Grans Històries, del Col·legi Mare de Déu de la Salut de Badalona i la Residència Roca i Pi (14 anys)
• El projecte Aprèn, participa i dona, del Banc de Sang i teixits de Catalunya (15 anys).
• El projecte Cuidem els nostres avis, de l’Escola Solc Nou de Barcelona (16 anys).

La cura emocional dels professionals que treballen amb joves vulnerables

Núria Mansergas – Constantment rebem estímuls que ens generen una tensió emocional -la qual no sabem gestionar de manera adequada-. Com a mostra, es pot dir que Soler, Barrientos i Peñalva (2018) parlen d’un augment preocupant d’estrès en els/les professionals de l’educació. Atesa l’alarmant situació és evident la importància de prevenir i atendre aquesta necessitat.

Convé recordar que els éssers humans busquem el benestar i que, per assolir aquest objectiu vital, necessitem aconseguir el benestar emocional (Bisquerra, 2016). Així és que en el Treball de Fi de Grau, desenvolupat durant el curs acadèmic 2019-2020, he realitzat una investigació qualitativa en un centre situat a la província de Tarragona.

L’objectiu general del meu projecte APS era afavorir el benestar emocional dels/les professionals que hi formen part, els quals treballen amb joves en risc d’exclusió social. S’ha de tenir present que les circumstàncies personals, familiars i socials dels/les alumnes que hi assisteixen dificulten, en part, la tasca educativa que s’hi porta a terme.

En la investigació realitzada he pogut identificar els factors -negatius i positius- que influeixen en el benestar emocional d’aquests educadors/es. D’una banda, les dificultats inherents al perfil dels/les estudiants i la consegüent sobrecàrrega emocional són dos dels factors que els afecta negativament. En aquest punt cal dir que els/les membres d’aquesta institució creen vincles emocionals i afectius molt intensos amb l’alumnat. D’altra banda, un dels factors positius pel benestar emocional dels investigats/es és el treball en equip i els vincles positius que s’estableixen entre professors/es.

El valor pedagògic del teatre

Paula Escobar Muro – L’educació és un sender en què les persones ens transformem. No és pas un camí establert i planer, sinó que es crea en el nostre caminar i serpenteja, fa voltes i té pendents perquè en ell ens desfem i refem constantment. Fruit d’aquest canvi constant, l’educació és un espai de possibilitat on resistir i alliberar-nos. És amb aquesta orientació que el teatre esdevé una font d’aigua fresca enmig del sender: una font d’aprenentatges per refugiar-nos i trencar amb els límits.

El Manuel es contempla al mirall. Es palpa la barba de dos dies, ja rasca bastant. Ressegueix amb la mirada les quatre pigues que li esquitxen la cara: una sota l’ull dret, dues al front i una sobre els llavis. Mai s’havia adonat que hi eren. Es mira fixament als ulls verdosos. Un minut. Dos. Tres. Quatre. Trenca a plorar. Ha pres consciència del seu dolor.

Mirar-se detingudament al mirall és un dels exercicis d’introspecció que es fan en teatre perquè les persones reflexionem sobre nosaltres mateixes. En el procés introspectiu ens observem amb ulls renovats per prendre consciència d’elements que resten adormits pel costum. Potser inicialment ens perdem en descobriments físics, com el relleu de la pell o la llargada de les pestanyes, però progressivament revisitem les nostres emocions per comprendre’ns d’una manera orgànica i intuïtiva. Sensacions conegudes prenen nous colors i bateguen intensament.

“Interpreta a un home vell que li està donant molles de pa als ànecs d’un estany; sense dir res, has de transmetre que la teva dona ha mort i et sents molt sol” – li diu la professora. El Manuel tanca els ulls i recorda la soledat de la seva infantesa en un internat franquista. Anys de tristesa lluny de la família. Imagina el personatge, respira profundament i li entrega les seves emocions. L’home vell pren vida i plora l’absència que li pesa al pou de l’ànima.

Com fer ApS en línia?

Fátima Avilés i Josep M. Puig – El confinament del curs passat, l’actual situació de pandèmia i les inseguretats sobre què es podrà fer durant aquest curs escolar no faciliten la realització d’experiències d’aprenentatge servei i servei comunitari. Però, per una altra banda, és precisament en un moment de crisi i de dificultats que la participació solidària dels nois i noies és més formativa. Actuar de veritat com a ciutadans, adonar-se que la seva acció té conseqüències positives per la comunitat, pot ser una vivència que els marqui per sempre. Fer aprenentatge servei enguany potser serà una mica més complicat, però també és cert que avui és més necessari que mai no deixar-se vèncer per la covid-19 i convertir la pandèmia en una oportunitat educativa, una oportunitat indesitjable, però educativa.

            L’any passat vàrem començar a descobrir que a distància es poden fer serveis a la comunitat de gran qualitat; a vegades simplement a distància i altres vegades usant els mitjans que ens ofereix internet per acostar-nos els uns als altres. De les dues maneres es poden fer bones experiències d’aprenentatge servei.

Alguns centres varen usar la ràdio escolar per emetre programes preparats per l’alumnat amb l’objectiu d’informar, distreure i reflexionar durant el confinament. Un centre d’infantil va enviar pedres decorades als sanitaris i grups de secundària varen fabricar bosses de roba per substituir les de plàstic i les van regalar junt amb una explicació completa de per què ho feien. En certs casos s’intentà impulsar amb dificultats parelles lingüístiques, mentories o programes de reforç de la lectura. També en alguna biblioteca es va promoure la lectura en línia de texts a persones grans aïllades o a d’altres que els podia beneficiar. En col·laboració amb ONG’s es poden realitzar campanyes a través de les xarxes a favor d’una idea o en denuncia alguna situació insostenible. En un sentit semblant, el Banc de Sang pot transformar el seu programa clàssic de promoció de la donació i impulsar campanyes a través de les xarxes. Força projectes de ciència ciutadana poden realitzar-se observant l’entorn proper de l’alumnat o muntant dispositius de recerca sense cap perill per la salut. També pot ser un bon moment per promoure accions contra el bulling i l’assetjament a través de les xarxes. Els nois i noies que han acompanyat a persones grans en la realització d’activitats físiques, exercicis de memòria o d’ajuda en l’ús de les noves tecnologies poden transformar la seva activitat presencial en una activitat virtual. No serà el mateix, però serà molt més que no res. En fi, segur que hi ha altres experiències que no coneixem i moltíssimes de noves que encara estan per imaginar.

ApS durant el confinament

Aprendre ciutadania i guanyar resilència

 

Centre Promotor ApS – A l’inici de la pandèmia, el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei, amb la col·laboració d’Abacus, va llançar una crida per animar la realització experiències d’aprenentatge servei i de Servei Comunitari en situació de confinament. La campanya #ApSdesdeCasa ha recollit un bon nombre de accions i ara els convocants ofereixen un reconeixement als centres educatius, a l’alumnat que les ha realitzat i al professorat que les ha impulsat.

Davant de la situació creada pel confinament en l’àmbit educatiu, es corria el risc de pensar que era impossible seguir realitzant activitats d’aprenentatge servei i de Servei Comunitari. Tot i les obvies dificultats, la crida per fer #ApSdesdeCasa pretenia desmentir-ho i assolir els següents objectius:

• Encoratjar l’alumnat i el professorat a seguir realitzant accions d’aprenentatge servei a pesar de la complicada situació que vivien.
• Invitar l’alumnat a comprometre’s davant d’un problema social i no restar simplement com espectadors passius. Per tal de formar ciutadans, l’escola ha d’incorporar al currículum la realització d’accions reals en benefici de la comunitat.
• Invitar a mobilitzar-se també com a mitjà per protegir-se del malestar que provocava la crisi sanitària i el tancament al domicili. Implicar-se solidàriament és un antídot contra l’angoixa, la desesperança i la por; és una acció que incrementa la resilència.
• Convertir la situació de confinament en un laboratori de noves experiències d’aprenentatge servei. Noves per la tipologia dels serveis realitzats i noves pels mitjans usats per realitzar-los. Com ningú pot assegurar que no viurem de nou una situació semblant, valia la pena aplegar coneixement.
• Contribuir a crear un inventari de pràctiques d’aprenentatge servei apropiades per pal·liar els efectes d’una situació de confinament i que, a més a més, sovint incorporaven tecnologies de comunicació a distància.

La crida #ApSdesdeCasa ha assolit en bona mesura aquets objectius i ha aplegat un conjunt d’experiències que a continuació detallarem. Per tal d’agrair i reconèixer l’esforç de les persones participants, el Centre Promotor d’ApS i Abacus oferiran un obsequi –llibres i material escolar– als centres. Con es deia a la convocatòria no és un premi, ni un ajut, sinó simplement la voluntat de donar les gràcies als i les participants. I ara, si seguiu llegint, veureu quanta creativitat i solidaritat han activats els nois i noies i el seu professorat.

Projectes reconeguts de la crida #ApSdesdeCasa

Economia per a tothom. INS Vallvera de Salt

Un projecte en el qual els alumnes d’Economia i Economia d’Empresa de Batxillerat preparen un àudio per al programa de ràdio “Ràdio Escola a Ràdio Salt” (97.7FM) amb l’explicació d’alguna curiositat econòmica en un format clar, entenedor i assequible per entendre les causes i conseqüències de la crisi de la COVID.

La Violència Secreta

Prevenir des de les arts escèniques

Glòria Puertas – El projecte La Violència Secreta és un taller[1] per a joves i adolescents de Secundària i Batxillerat que incideix en la prevenció de les violències de gènere des de les arts escèniques, proposant treballar l’art des d’un punt de vista multidisciplinari. El projecte abraça eines de creació des de la dramatúrgia, la música, la dansa i l’audiovisual, obrint el ventall de llenguatges per aconseguir-ne un de transformador.

A grans trets, en el projecte La Violència Secreta treballem amb cançons que parlen sobre la violència de gènere i funcionen com a fil conductor de les creacions que es fan durant els tallers, cançons com “A ningún hombre” de Rosalía, “Malo” de Bebe o “No dudaría” de Rosario i Antonio Flores. D’aquesta manera, tenim un punt des del qual partir: analitzar què diuen aquestes lletres i què ens transmeten per tal de representar-les de la manera que ens vingui més de gust.

De forma paral·lela a tota aquesta creació lliure que parteix de les cançons proposades per les talleristes, es proposen activitats per anar comprenent què és la violència de la qual parlem i què implica a nivell estructural. Per fer-ho, es proposen sessions combinades entre creació teatral, musical, de dansa o audiovisual amb alguna altra activitat reflexiva, com per exemple una sessió de testimoniatge en la qual participa una persona que es relaciona d’alguna manera amb la violència de gènere i vol col·laborar amb nosaltres. La persona convidada explica la seva experiència, mentre tot el grup en rotllana escolta i, en qualsevol moment del relat, pregunta i expressa dubtes per tal de crear diàlegs. Sovint, s’acompanyen les sessions d’un mural, en el qual es van plasmant aquelles intervencions, idees, experiències o sensacions que han anat sorgint al llarg del taller.

I tu, què pots fer?

INS Les Corts – Un grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’INS Les Corts estan desenvolupant el seu Projecte de Recerca i l’Aprenentatge i Servei al voltant de la sostenibilitat. El primer subprojecte va consistir en fer una auditoria de l’institut. Amb l’assessorament de Berta Segura, educadora ambiental del programa d’activitats d’educació ambiental “Com funciona Barcelona?” de l’Ajuntament de Barcelona, i Maribel Calvó, tècnica de la xarxa Escoles+ Sostenibles, l’alumnat va estudiar quins aspectes energètics, de reciclatge, mobilitat, qualitat ambiental i econòmics podien millorar en el funcionament de l’institut. El segon subprojecte forma part de la xarxa Escoles+Sostenibles, i a més de participar en la microxarxa d’Embolcalls, l’alumnat es va plantejar com a repte escollir tres accions per millorar la sostenibilitat de la comunitat educativa del centre. Una de les accions ha estat preparar una carta i un vídeo motivadors que s’havien d’enviar a totes les famílies per fomentar el reciclatge des de casa. El confinament ha tallat el projecte, però algunes bones idees han sorgit i el vídeo que podeu veure n’és una mostra.

Mirar el vídeo que ha gravat l’alumnat.

---

 

Fer #ApSdesdeCasa

Fer #ApSdesdeCasa és una proposta educativa solidària d’escoles i instituts catalans compromesos amb la situació social de pandèmia que activen accions per implicar al seu alumnat des de casa

 

Brenda Bär i Jordi Calvet – Des que el passat 13 de març es van tancar les escoles i instituts de Catalunya, l’alumnat s’ha quedat a casa per cuidar-se i cuidar-nos a tots i totes. Però, quedar-nos a casa no és sinònim de quedar-nos de braços creuats. De les ganes d’ajudar de la gent, han sorgit diversitat de grups de voluntariat i xarxes de suport mutu per fer front a noves necessitats socials a partir de la pandèmia de COVID19: per ajudar a persones vulnerables a fer les compres, per cosir mascaretes, per denunciar vulneracions socials, entre altres.

Els centres educatius no han estat menys i el seu professorat ha pensat que el seu alumnat s’havia d’implicar en donar resposta a necessitats socials que ens deixava la pandèmia. Des de diverses escoles i instituts s’ha ofert l’oportunitat a infants i joves de col·laborar i ajudar als altres. Demostrant-los que també, no només podien fer-ho, sinó que la seva ajuda era molt necessària i donava sentit als seus aprenentatges.

S’han activat propostes en la línia pedagògica de l’aprenentatge servei o molt similars -que ja fan servir molts centres educatius, esplais i altres espais durant tot l’any- on s’aprèn tot fent un servei a la comunitat. Així infants i joves s’han posat a fer trucades per acompanyar persones soles, enviar missatges als equips sanitaris, han acollit impressores per fabricar EPIs, entre molts altres exemples que us volem convidar a conèixer que han tingut lloc arreu del territori.

Totes aquestes iniciatives combinen el seu propòsit pedagògic i social: en elles hi ha una part que serveix als infants i joves per aprendre coneixements i competències vitals, però els fa sentir part de la comunitat ja que treballen per al bé comú. Ni que sigui individualment participen d’accions locals per superar problemes socials, alhora que activen la seva empatia i practiquen la cura cap als altres.

 Alhora des del Centre Promotor de l’Aprenentatge Servei, i en col·laboració amb Abacus Cooperativa, s’ha fet una crida a fer ApS des de Casa; una acció destinada a desenvolupar una activitat d’aprenentatge servei en situació de confinament i amb l’objectiu de mitigar alguna de les conseqüències de la COVID-19. (Podeu trobar més informació sobre la crida en aquest enllaç.)

Us destaquem algunes experiències de les que estan tenint lloc als centres educatius.

Sota la Mascareta. Acompanyades per COMSOC – Comunicació Social, joves de diversos cursos de l’Institut Vilamajor elaboren un magazín divulgatiu, d’actualitat local i comunitària a través de Ràdio Vilamajor. Alguns estan fent l’optativa de ràdio a 3r d’ESO, altres la van fer l’any passat i ara estan a 4t, i alguna més està cursant batxillerat. El programa l’elaboren amb notícies, una entrevista, una tertúlia, una secció musical i una altra literària, a més de recollir els testimonis del veïnat a través de notes de veu pel Whatsapp.  Més informació d’aquesta experiència: http://comsoc.cat/news/ca/2020/04/16/0001/sota-la-mascareta-un-programa-impulsat-per-joves-a-radio-vilamajor

Apunts d’urgència per a la transformació de l’ensenyament presencial en formació a distància

Marc Fuertes Alpiste – La suspensió sobtada de les classes presencials a les universitats de tot el país ha suposat, per al professorat, haver d’afrontar el repte de virtualitzar l’ensenyament d’aquí a final de curs. Sovint sense gaires instruccions, amb un suport genèric, i destriant la informació altament tècnica i fora de context que puguem rebre de les xarxes, ens hem hagut de posar fil a l’agulla per adaptar la docència en temps rècord. Els estudiants, a l’altra banda, també estan fent esforços ja que l’ensenyament a distància requereix una capacitat d’autoregulació que la presencialitat no requereix. Estem, doncs, en un escenari que ens posa a prova.

Després d’uns dies immers en aquesta tasca, he decidit escriure aquest post on comparteixo, de manera molt resumida, tot allò que estic fent personalment en assignatures del grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB). Espero que sigui d’utilitat per a la docència a la universitat.