ApS durant el confinament

Aprendre ciutadania i guanyar resilència

 

Centre Promotor ApS – A l’inici de la pandèmia, el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei, amb la col·laboració d’Abacus, va llançar una crida per animar la realització experiències d’aprenentatge servei i de Servei Comunitari en situació de confinament. La campanya #ApSdesdeCasa ha recollit un bon nombre de accions i ara els convocants ofereixen un reconeixement als centres educatius, a l’alumnat que les ha realitzat i al professorat que les ha impulsat.

Davant de la situació creada pel confinament en l’àmbit educatiu, es corria el risc de pensar que era impossible seguir realitzant activitats d’aprenentatge servei i de Servei Comunitari. Tot i les obvies dificultats, la crida per fer #ApSdesdeCasa pretenia desmentir-ho i assolir els següents objectius:

• Encoratjar l’alumnat i el professorat a seguir realitzant accions d’aprenentatge servei a pesar de la complicada situació que vivien.
• Invitar l’alumnat a comprometre’s davant d’un problema social i no restar simplement com espectadors passius. Per tal de formar ciutadans, l’escola ha d’incorporar al currículum la realització d’accions reals en benefici de la comunitat.
• Invitar a mobilitzar-se també com a mitjà per protegir-se del malestar que provocava la crisi sanitària i el tancament al domicili. Implicar-se solidàriament és un antídot contra l’angoixa, la desesperança i la por; és una acció que incrementa la resilència.
• Convertir la situació de confinament en un laboratori de noves experiències d’aprenentatge servei. Noves per la tipologia dels serveis realitzats i noves pels mitjans usats per realitzar-los. Com ningú pot assegurar que no viurem de nou una situació semblant, valia la pena aplegar coneixement.
• Contribuir a crear un inventari de pràctiques d’aprenentatge servei apropiades per pal·liar els efectes d’una situació de confinament i que, a més a més, sovint incorporaven tecnologies de comunicació a distància.

La crida #ApSdesdeCasa ha assolit en bona mesura aquets objectius i ha aplegat un conjunt d’experiències que a continuació detallarem. Per tal d’agrair i reconèixer l’esforç de les persones participants, el Centre Promotor d’ApS i Abacus oferiran un obsequi –llibres i material escolar– als centres. Con es deia a la convocatòria no és un premi, ni un ajut, sinó simplement la voluntat de donar les gràcies als i les participants. I ara, si seguiu llegint, veureu quanta creativitat i solidaritat han activats els nois i noies i el seu professorat.

Projectes reconeguts de la crida #ApSdesdeCasa

Economia per a tothom. INS Vallvera de Salt

Un projecte en el qual els alumnes d’Economia i Economia d’Empresa de Batxillerat preparen un àudio per al programa de ràdio “Ràdio Escola a Ràdio Salt” (97.7FM) amb l’explicació d’alguna curiositat econòmica en un format clar, entenedor i assequible per entendre les causes i conseqüències de la crisi de la COVID.

La Violència Secreta

Prevenir des de les arts escèniques

Glòria Puertas – El projecte La Violència Secreta és un taller[1] per a joves i adolescents de Secundària i Batxillerat que incideix en la prevenció de les violències de gènere des de les arts escèniques, proposant treballar l’art des d’un punt de vista multidisciplinari. El projecte abraça eines de creació des de la dramatúrgia, la música, la dansa i l’audiovisual, obrint el ventall de llenguatges per aconseguir-ne un de transformador.

A grans trets, en el projecte La Violència Secreta treballem amb cançons que parlen sobre la violència de gènere i funcionen com a fil conductor de les creacions que es fan durant els tallers, cançons com “A ningún hombre” de Rosalía, “Malo” de Bebe o “No dudaría” de Rosario i Antonio Flores. D’aquesta manera, tenim un punt des del qual partir: analitzar què diuen aquestes lletres i què ens transmeten per tal de representar-les de la manera que ens vingui més de gust.

De forma paral·lela a tota aquesta creació lliure que parteix de les cançons proposades per les talleristes, es proposen activitats per anar comprenent què és la violència de la qual parlem i què implica a nivell estructural. Per fer-ho, es proposen sessions combinades entre creació teatral, musical, de dansa o audiovisual amb alguna altra activitat reflexiva, com per exemple una sessió de testimoniatge en la qual participa una persona que es relaciona d’alguna manera amb la violència de gènere i vol col·laborar amb nosaltres. La persona convidada explica la seva experiència, mentre tot el grup en rotllana escolta i, en qualsevol moment del relat, pregunta i expressa dubtes per tal de crear diàlegs. Sovint, s’acompanyen les sessions d’un mural, en el qual es van plasmant aquelles intervencions, idees, experiències o sensacions que han anat sorgint al llarg del taller.

I tu, què pots fer?

INS Les Corts – Un grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’INS Les Corts estan desenvolupant el seu Projecte de Recerca i l’Aprenentatge i Servei al voltant de la sostenibilitat. El primer subprojecte va consistir en fer una auditoria de l’institut. Amb l’assessorament de Berta Segura, educadora ambiental del programa d’activitats d’educació ambiental “Com funciona Barcelona?” de l’Ajuntament de Barcelona, i Maribel Calvó, tècnica de la xarxa Escoles+ Sostenibles, l’alumnat va estudiar quins aspectes energètics, de reciclatge, mobilitat, qualitat ambiental i econòmics podien millorar en el funcionament de l’institut. El segon subprojecte forma part de la xarxa Escoles+Sostenibles, i a més de participar en la microxarxa d’Embolcalls, l’alumnat es va plantejar com a repte escollir tres accions per millorar la sostenibilitat de la comunitat educativa del centre. Una de les accions ha estat preparar una carta i un vídeo motivadors que s’havien d’enviar a totes les famílies per fomentar el reciclatge des de casa. El confinament ha tallat el projecte, però algunes bones idees han sorgit i el vídeo que podeu veure n’és una mostra.

Mirar el vídeo que ha gravat l’alumnat.

---

 

Fer #ApSdesdeCasa

Fer #ApSdesdeCasa és una proposta educativa solidària d’escoles i instituts catalans compromesos amb la situació social de pandèmia que activen accions per implicar al seu alumnat des de casa

 

Brenda Bär i Jordi Calvet – Des que el passat 13 de març es van tancar les escoles i instituts de Catalunya, l’alumnat s’ha quedat a casa per cuidar-se i cuidar-nos a tots i totes. Però, quedar-nos a casa no és sinònim de quedar-nos de braços creuats. De les ganes d’ajudar de la gent, han sorgit diversitat de grups de voluntariat i xarxes de suport mutu per fer front a noves necessitats socials a partir de la pandèmia de COVID19: per ajudar a persones vulnerables a fer les compres, per cosir mascaretes, per denunciar vulneracions socials, entre altres.

Els centres educatius no han estat menys i el seu professorat ha pensat que el seu alumnat s’havia d’implicar en donar resposta a necessitats socials que ens deixava la pandèmia. Des de diverses escoles i instituts s’ha ofert l’oportunitat a infants i joves de col·laborar i ajudar als altres. Demostrant-los que també, no només podien fer-ho, sinó que la seva ajuda era molt necessària i donava sentit als seus aprenentatges.

S’han activat propostes en la línia pedagògica de l’aprenentatge servei o molt similars -que ja fan servir molts centres educatius, esplais i altres espais durant tot l’any- on s’aprèn tot fent un servei a la comunitat. Així infants i joves s’han posat a fer trucades per acompanyar persones soles, enviar missatges als equips sanitaris, han acollit impressores per fabricar EPIs, entre molts altres exemples que us volem convidar a conèixer que han tingut lloc arreu del territori.

Totes aquestes iniciatives combinen el seu propòsit pedagògic i social: en elles hi ha una part que serveix als infants i joves per aprendre coneixements i competències vitals, però els fa sentir part de la comunitat ja que treballen per al bé comú. Ni que sigui individualment participen d’accions locals per superar problemes socials, alhora que activen la seva empatia i practiquen la cura cap als altres.

 Alhora des del Centre Promotor de l’Aprenentatge Servei, i en col·laboració amb Abacus Cooperativa, s’ha fet una crida a fer ApS des de Casa; una acció destinada a desenvolupar una activitat d’aprenentatge servei en situació de confinament i amb l’objectiu de mitigar alguna de les conseqüències de la COVID-19. (Podeu trobar més informació sobre la crida en aquest enllaç.)

Us destaquem algunes experiències de les que estan tenint lloc als centres educatius.

Sota la Mascareta. Acompanyades per COMSOC – Comunicació Social, joves de diversos cursos de l’Institut Vilamajor elaboren un magazín divulgatiu, d’actualitat local i comunitària a través de Ràdio Vilamajor. Alguns estan fent l’optativa de ràdio a 3r d’ESO, altres la van fer l’any passat i ara estan a 4t, i alguna més està cursant batxillerat. El programa l’elaboren amb notícies, una entrevista, una tertúlia, una secció musical i una altra literària, a més de recollir els testimonis del veïnat a través de notes de veu pel Whatsapp.  Més informació d’aquesta experiència: http://comsoc.cat/news/ca/2020/04/16/0001/sota-la-mascareta-un-programa-impulsat-per-joves-a-radio-vilamajor

Apunts d’urgència per a la transformació de l’ensenyament presencial en formació a distància

Marc Fuertes Alpiste – La suspensió sobtada de les classes presencials a les universitats de tot el país ha suposat, per al professorat, haver d’afrontar el repte de virtualitzar l’ensenyament d’aquí a final de curs. Sovint sense gaires instruccions, amb un suport genèric, i destriant la informació altament tècnica i fora de context que puguem rebre de les xarxes, ens hem hagut de posar fil a l’agulla per adaptar la docència en temps rècord. Els estudiants, a l’altra banda, també estan fent esforços ja que l’ensenyament a distància requereix una capacitat d’autoregulació que la presencialitat no requereix. Estem, doncs, en un escenari que ens posa a prova.

Després d’uns dies immers en aquesta tasca, he decidit escriure aquest post on comparteixo, de manera molt resumida, tot allò que estic fent personalment en assignatures del grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB). Espero que sigui d’utilitat per a la docència a la universitat.

Projectes de recerca amb servei a la comunitat

Francisco Gris – El curs passat, al Col·legi Santa Teresa de Lisieux, vam portar a terme una iniciativa que pretén donar resposta a diferents necessitats que van aparèixer en el moment d’incorporar el servei comunitari a la programació curricular de la nostra escola en forma de projecte propi. Encara que ja portàvem uns anys realitzant diferents serveis comunitaris a tots els nivells, vam decidir dissenyar una proposta de centre totalment nova que aprofités la capacitat motivadora de la metodologia de l’aprenentatge servei per millorar el compromís del nostre alumnat amb la seva formació. En aquest sentit, vam posar l’accent en un aspecte concret del currículum: el projecte de recerca de 4t d’ESO.

Així va néixer la idea de combinar el servei comunitari i el projecte de recerca amb els següents objectius: fomentar l’interès de l’alumnat respecte a aprenentatges del currículum gràcies a la capacitat motivadora del servei comunitari; aprofitar aquesta motivació per orientar aquest cap a un tipus de recerca que, gràcies a unes pràctiques de servei, també desenvolupés intensament l’assimilació de valors fonamentals per a la nostra societat: com la capacitat crítica, la participació i la solidaritat; i finalment, reivindicar la necessitat de fer del servei comunitari sota la metodologia de l’ApS quelcom que va més enllà del voluntariat, ja que té també l’objectiu de produir en l’alumnat veritables aprenentatges significatius. És per això que gràcies al projecte de recerca, aconseguim posar en valor la necessitat de realitzar una veritable recerca de la realitat social que volem construir participativament i uns aprenentatges clarament recognoscibles per part de l’alumnat.

En convivencia, nos funciona

Pedro Uruñuela y Angels Grado – Una vez más, y por cuarto año consecutivo, dedicamos el número de CONVIVES correspondiente al mes de septiembre a las buenas prácticas de convivencia, bajo el título NOS FUNCIONA. Son muchas las experiencias que hemos recibido y nos ha supuesto un verdadero esfuerzo seleccionar aquellas que considerábamos de mayor interés para nuestros lectores y lectoras.

Sin duda, el tema de la convivencia sigue suscitando la preocupación y, sobre todo, el interés por dar respuesta a diversas situaciones que tienen lugar en los centros educativos y dar, además, una respuesta positiva, lejos de los planteamientos punitivos y sancionadores que muchas veces predominan en los reglamentos y ordenación legal de las actividades de los centros.

Poco a poco se van acumulando experiencias contrastadas, que aportan certeza sobre cómo actuar para el desarrollo de la convivencia positiva. Esperamos, y deseamos, que el presente número dedicado a las buenas prácticas en el trabajo de la convivencia sea de utilidad a todos los compañeros y compañeras que buscan ideas y alternativas para su acción educativa.

Per consultar o descarregar el monogràfic

---

 

L’ajuda de l’igual

Xus Martín – Tenir fred és sempre una sensació incòmoda que mirem de treure’ns-la de sobre quan abans millor. De ben segur, tots recordem moments agradables en els que un te, una dutxa calenta, un bon jersei o una flassada ens ha retornat l’escalfor perduda. També a la vida hi ha circumstàncies que diem “ens deixen glaçats”: una notícia trista, una vivència personal que ens bloqueja, una ruptura que ni sabem ni podem ni volem gestionar, un fet social que ens depassa… A diferència de les primeres, aquestes fredors no les podem fer fora de manera immediata. Requereixen temps i condicions personals i ambientals que ens ajudin a recuperar-nos. Quan, pels motius que siguin, s’acumulen, correm el risc de “quedar glaçats” de manera permanent i no poder activar les eines que ens haurien d’ajudar a recuperar-nos.

El símil del fred ens permet parlar de la situació d’aïllament en la que viuen alguns nois i noies. Com a resultat de la seva pertinença a entorns empobrits queden fora dels circuits socials aptes per altres joves. Una manera de protegir-se de l’hostilitat que perceben a l’exterior és generar una cuirassa que els mantingui a recer de les agressions externes, però que alhora també redueix la comunicació amb els altres. “Quan més gruixuda és la capa de gel”, mes s’accentua la desconnexió amb l’exterior, més difícil és expressar les pors que immobilitzen i més fàcil resulta adoptar una actitud passiva envers el propi futur.

La tendresa s’entrena

Maria López-Dóriga – La Irene agafa la crema de mans i abans de posar-la-hi a l’Antonia, que espera asseguda a la cadira de rodes, se la frega entre les mans i mirant la Mar, l’educadora, li explica: «la friego antes porque si no está muy fría». És el segon dia i ja semblen professionals. Estem parlant d’un grup de nois i noies que estudien PFI d’imatge i perruqueria, i que van a la Residència Kristel per ajudar i per aprendre, una residència que es troba al barri de la Pau, un polígon d’habitatges que ha donat cabuda a onades d’immigrants.

Els divendres els nois i noies aniran del Clot a la Pau per posar guapos i guapes els avis que no es poden pagar un servei de perruqueria extern. El grup  va fer una primera visita en què la Lourdes, la directora de la residència, els va rebre, els va presentar els avis i els va demanar ajut per aconseguir que fessin goig. Els nois i noies van entrar a la residència tímids i sorpresos, els cridà l’atenció l’olor particular d’un edifici habitat per avis i àvies. A poc a poc, es van anar trobant cara a cara amb les persones que viuen a la residència i no els va fer falta massa temps per adonar-se que no són tant diferents, que tenen coses en comú. Curiosament, el cant i el ball els uneix. Dues residents, la Rosa i la Pilar, es posen a cantar Clavelitos i els joves les acompanyen amb alguna palma discreta. El primer dia acaba i surten amb una barreja de sentiments: orgullosos perquè els han demanat ajut, impressionats de la situació de vulnerabilitat i dependència dels avis, i sorpresos també per la seva energia.

Una professora que m’ha marcat

Sergi Moreno* – Encara recordo un dia de pati a primer de primària, jo ja havia esmorzat i estava jugant amb el meu grup d’amics i amigues. En aquella època era força agressiu, qualsevol insult, burleta o pessic m’encenia. De fet, qualsevol injustícia vers a mi m’encenia. Crec que estàvem jugant al fet i amagar. M’havia tocat varis cops ser el que parava sense que ningú m’hagués tocat realment. Jo començava a estar cabrejat, ja portàvem una bona estona i el cansament es feia present en les nostres cares suades. La Laia, una amiga del grupet, em va dir que m’havia tocat quan m’estava perseguint. Jo estava convençut que no ho havia fet i que l’havia esquivat. Tothom va sortir corrents pensant que jo era el caçador. Era la gota que va fer vessar el got. Vaig anar corrent darrera la Laia, la vaig perseguir per tot el pati, ella anava molt ràpid i jo cada cop estava més encès. En una frenada de la Laia a l’hora de girar anava tan a prop d’ella que la meva aturada no va ser prou efectiva. Per no xocar vaig avançar les mans i la meva companya va sortir empentada cap a uns barrots de la porta. Es va donar un cop al cap i es va fer un trau.