Experiències

Humanitat al Mediterrani

DZT9JA_XkAANaST

Èlia Soriano, Andrea Cervilla i Estel Fabra* – El passat dimecres mes d’abril estudiants de primer any d’Educació Social de la Universitat de Barcelona vam tenir el plaer de compartir unes hores amb en Pol Martínez, que ens va explicar la seva experiència com a voluntari de Proactiva Open Arms. Una ONG que va ser fundada per Óscar Camps l’any 2015, després dels tràgics esdeveniments que van viure les persones refugiades a les platges de Turquia. Open Arms es dedica al rescat de persones que es troben navegant al mig del mar mediterrani en barques precàries. Persones que han fugit dels seus països a causa de conflictes bèl·lics, persecucions o situacions de pobresa, entre altres injustícies i violacions de Drets Humans.

A les classes parlem molt de drets humans, conflictes i d’injustícies, alhora que analitzem les estructures econòmiques, geopolítiques i els conflictes bèl·lics que provoquen que les persones que fugin dels seus territoris. Però avui, la tasca del Pol, les seves experiències i la seva sensibilitat pedagògica, ens ha apropat a la dimensió humana dels Drets Humans i a la dura realitat que viuen les persones refugiades. Una realitat que afecta tantes persones en tants territoris, què ens ha fet recordar que la dignitat i els drets haurien de ser inherents a la condició humana i no un discurs demagògic i repetit. (més…)

Anuncis

Ciència ciutadana i aprenentatge servei

bossa_plastic

Josep M. Puig Rovira – No fa massa, la Fundació Catalana de l’Esplai va organitzar una jornada per presentar diferents projectes de ciència ciutadana i per relacionar aquestes experiències amb l’aprenentatge servei. Crec que va ser una iniciativa encertada, amb un gran futur per a totes les parts i amb possibilitats clares de sumar esforços en benefici dels joves, la ciència, l’educació i, naturalment, de l’entorn i de la comunitat. Anem, però, pas a pas. Abans de preguntar-nos per quins motius vincular ciència ciutadana i aprenentatge servei, dues paraules sobre aquestes dues tradicions de treball participatiu.

La ciència ciutadana té com a objectiu incorporar ciutadans en la realització de tasques pròpies de la recerca científica. Animats per les enormes possibilitats que ofereix aquesta iniciativa, s’estan multiplicant els projectes, i més que en sorgiran en el futur. Tres exemples quasi a l’atzar: el Projecte Orenetes vol estudiar els ocells en el medi urbà i demana col·laboració per fer un cens dels nius d’oreneta cuablanca que permeti conèixer la població d’aquestes aus, els seus requeriments ecològics, i també preveure les mesures de protecció que necessita l’espècie; el Projecte Plàstic 0 parteix de la constatació que bona part dels residus que produïm els humans son plàstics i pretén, entre d’altres iniciatives, promoure la seva localització i classificació i també la detecció de microplàstics a la sorra del mar per assolir en els dos casos un diagnòstic i buscar solucions; el Projecte Alerta Forestal està pensat per analitzar l’estat de salut dels boscos, i la seva proposta és recollir dades sobre diferents amenaces que poden patir els boscos amb la intenció de confeccionar mapes que ens donin una idea de la situació actual, del futur previsible i del que caldria fer per revertir alguns problemes. (més…)

Bibliotecas del siglo XXI

El caso de la Biblioteca del Bon Pastor

C6952376FC134740B724CB787DCDF37A

Patricia Climente Baiget* – Si buscamos el concepto de Biblioteca en internet, encontramos: “Organismo (…) que facilita el uso de los documentos que precisen los usuarios para satisfacer sus necesidades de información, investigación, educativas o de esparcimiento, contando para ello con un personal especializado”. Ciertamente no es una descripción incorrecta, de hecho es una de sus principales competencias. Sin embargo, cuando conoces la Biblioteca Bon Pastor, analizándola bien, pese a cumplir con este cometido, dicha definición poco concuerda con ella, más bien parece que carece de información, y de contenido.

Mi interés por esta institución surge gracias a las jornadas dedicadas al Día Internacional de la Ciudad Educadora (Barcelona, Noviembre 2017). En el turno de ponencias, Virgínia Cierco, directora del centro, expuso y demostró cómo a lo largo de todo estos años se ha reinventado el servicio y la valoración, que puede ofrecer inicialmente, una mera organización pública más, con dichas características y dentro de una localidad concreta. De tal manera que, en este caso, abarca otras funciones de carácter socioeducativo, y que juega un papel fundamental en el barrio, dando respuesta a las necesidades de una parte de la población de Barcelona, con situaciones socioeconómicas, culturales y educativas complejas.

Me pareció sorprendente. Y dado que en la mencionada ponencia, se despertó en mí la curiosidad de ver cómo lo llevan cabo, me dispuse a hacerle una visita y a conocerla personalmente. Allí, me recibió una directora amable, alegre, siempre con una sonrisa y transmitiéndome esa pasión por el trabajo que desarrollan y esas ganas de, permítanme la expresión, apuntarse a un bombardeo con tal de construir una ciudad mejor. (més…)

ApS a la serra de Tramuntana

JMP-2017-10-21-045Carme Frau – La serra de Tramuntana, és una serralada de una bellesa espectacular, l’il·lustre Joan Alcover la va anomenar “esquerpa cadena de puigs gegantins”, té una gran riquesa ecològica que ha proporcionat importants recursos naturals i facilitat el benestar de moltes generacions, a través de la història molts de pobles hi han deixat la seva petjada.

Actualment hi trobem un paisatge cultural, amb uns valors patrimonials i d’identitat excepcionals, que cal cuidar i conservar.

La Conselleria d’Educació de les Illes Balears i el Consell de Mallorca, mitjançant el Servei de Formació del professorat i el Consorci de la serra de Tramuntana, conscients d’aquesta necessitat, convoquen aquest programa des de fa tres anys per als centres educatius de Mallorca amb l’objectiu de que duguin a terme amb l’alumnat, projectes reals d’ aprenentatge i servei per preservar i estimar aquest espai considerat Patrimoni Mundial de la UNESCO.

El programa d’APS pretén crear complicitats, establir vincles, impulsar iniciatives creatives, per conèixer millor i cuidar aquest territori privilegiat, ple de possibilitats. Treballant a partir de la reflexió, del consens sobre les vertaderes necessitats d’aquest entorn per desenvolupar accions concretes i la resolució dels problemes més actuals i rellevants socialment. (més…)

Valors de cuir

Processed with VSCO

Paula Escobar i Juan Pedro Fernández Són les 7 de la tarda. És dissabte. Trepitjo la pista. Respiro la mateixa olor de goma i pega que m’ha acompanyat des de la infància. Tanco els ulls. Prenc consciència del meu cos, del meu present. Escolto les meves companyes. Veus diàries i amigues. Obro els ulls i agafo la pilota. Cuir que fa anys que és part de la meva pell. Sona el xiulet. Comença la vida.

L’handbol es pot convertir en un escenari artificial on entrenar per a la vida. La pista i el vestuari són, doncs, espais on viure, aprendre, créixer i compartir i, quan en sortim, aquestes vivències i aprenentatges passen a formar part de nosaltres i ens acompanyen en el nostre camí. Així mateix, l’handbol ens ofereix la possibilitat d’assolir una sèrie de valors que dependran en gran mesura del conjunt de referents (entrenadors, delegats, juntes directives, àrbitres, aficionats, companys…) que giren al nostre voltant.

Practicar l’handbol implica donar valor a les nostres aspiracions personals i comprometre’ns amb nosaltres mateixos a esforçar-nos per assolir-les. És, per tant, un exercici de constància i sacrifici on aprenem a anteposar la consecució dels nostres objectius als obstacles del camí. Un camí en el qual anem coneixent-nos nosaltres mateixos, descobrint els nostres punts forts i dèbils i els nostres límits, donant forma a la nostra personalitat, prenent consciència de qui som i de com volem ser. Un procés on anem acceptant-nos i donant-nos valor. (més…)

Mestres àvies contacontes

IMG_1097

D’esquerra a dreta Mercè Mola, Anna Alabern, Maria Altirriba, Rosa Maria Pujadó i Consol Rovira

Josep M. Puig Rovira – MARC és l’acrònim d’un projecte educatiu singular: Mestres Àvies Recuperadores de Contes. Un grup de mestres, jubilades però no retirades, que dos dies a la setmana es desplacen a l’escola que els ho demana per explicar contes als nois i noies de primària, i algunes vegades també als de secundària o de les facultats d’Educació. Estan convençudes de la força educativa de la narració oral i han convertit la difusió dels contes en un projecte de voluntariat i civisme, a més de ser una manera de no quedar-se quietes.

Les àvies contacontes són un grup ben organitzat. En aquest moment està format per dotze mestres: vuit s’encarreguen de les demandes de la zona nord de Catalunya i quatre de la zona sud, així eviten llargs desplaçaments. Precisament el desplaçament és l’únic cost que tenen les escoles; l’arribada d’un equip d’àvies que fan tres o quatre sessions cada una en funció del nombre de línies del centre és una tasca que realitzen de manera gratuïta. Aquest any, entre els dos equips han fet més de cent cinquanta sortides, que sense afinar massa les xifres poden suposar unes mil tres-centes sessions de contacontes i uns trenta-dos mil nens i nenes que els han escoltat. No està gens malament. (més…)

Donar veu a la memòria

rimg_0541 2

Elisenda Cartañà – Donar veu a la memòria és un projecte d’aprenentatge servei que recupera, a través del teatre, la memòria dels nens i nenes que visqueren en primera persona els grans conflictes del segle XX. A partir de les cartes, els diaris personals o els records d’aquests infants, es creen textos teatrals que s’endinsen en situacions d’injustícia, desigualtat i crueltat com poden ser els bombardejos sobre Barcelona durant la Guerra Civil, l’exili i la repressió durant el franquisme o la vida en els guetos durant la II Guerra Mundial. Els muntatges es complementen amb músiques, dibuixos, poemes i imatges de l’època, que permeten situar l’espectador en aquell passat, a la vegada que es recorda la veracitat dels fets.

En els últims anys, l’interès per aquest projecte impulsat per l’Institut Lluís Vives de Barcelona ha portat diversos mitjans de comunicació del barri de Sants i de la ciutat de Barcelona a entrevistar els alumnes de Secundària que hi participen. D’aquesta manera, tenim enregistrades algunes de les seves reflexions, com les recollides en el vídeo que aquí enllacem: https://donarveu.wordpress.com/qui_som/

Tot sovint, quan es pregunta als alumnes què volen transmetre representant aquestes obres, responen com ho fa Karina Singh, de 1r d’ESO: «volem que la gent conegui aquells fets perquè no es tornin a repetir mai més». Quina millor manera de transmetre la por, la tristesa, la incertesa i la duresa de la vida d’aquells infants, que no podien jugar, que no sabien què els passaria l’endemà i que no entenien el que passava, que posant-se a la seva pell a través del treball actoral? Això és el que fan, cada dimecres a la tarda, els alumnes que hi participen. (més…)

Aprendre a partir d’escoltar la veu dels aprenents

equip1

Jordi Calvet – Una vuitantena de nois i noies d’entre 12 i 16 anys de quatre instituts diferents es van trobar al campus de Mundet tot el matí d’un dijous de fa unes setmanes. La jornada portava per títol «Com aprenem treballant per projectes». Què va impulsar a venir a la Universitat de Barcelona aquests adolescents i el seu professorat? Què els va fer venir des de Vilafranca del Penedès, des de Cardedeu, des de Lliçà d’Amunt o des de Sant Andreu de Palomar?

Una dotzena de professors i professores, alguns d’ells membres dels equips directius de diversos instituts, durant aquest curs, en el marc de les activitats formatives de l’ICE UB, han estat reflexionant i construint un relat comú sobre el canvi que s’està produint en aquests instituts. Per aprofundir en el mutu coneixement, per reflexionar sobre les accions i activitats que el projecte educatiu de cada centre promou, el professorat ha consensuat i compartit estratègies per renovar els seus centres i ha desenvolupat una guia referida a set dimensions: currículum, avaluació, inclusió, espai, temps, metodologies i relacions. (més…)

PROJECTE SIGUEM ECO-ÈTICS

IMG-20170120-WA0001-768x1024Aina Puig – Aquest trimestre els alumnes de 4t d’ESO del Col·legi Manyanet Blanes van realitzar el projecte Siguem ECO- ÈTICS. El projecte va sorgir amb la finalitat de fer comprendre a l’alumnat de secundària que existeix una banca alternativa.

En aquesta experiència, els alumnes de l’assignatura optativa d’Economia de 4t d’ESO, per grups cooperatius i després de fer una exhaustiva investigació, organitzaren un taller informatiu per dur a terme a la Universitat de Girona. Concretament, els participants del taller eren els estudiants del Grau en Geografia, Ordenació del Territori i Gestió del Medi Ambient.

Un cop els nostres alumnes van arribar a la Facultat de Lletres, es van barrejar amb els universitaris i van fer equips. Primer, els alumnes de 4t havien d’exposar els aprenentatges adquirits a l’assignatura d’Economia i, després, els universitaris de l’assignatura de Geografia Econòmica havien de plantejar una pregunta realitzada pel seu professor i explicar la resposta als alumnes de 4t d’ESO. Seguidament, els grups van haver de preparar un PPT de tres o quatre diapositives per exposar la resposta de la pregunta plantejada. Finalment, cada grup va tenir uns 5 minuts per exposar a la resta de companys/es el tema relacionat amb les finances a escala global. (més…)

“Volem que els alumnes siguin conscients que el feixisme no està eradicat.”

Profes Sandra i GemmaPaula Escobar / Josep M. Puig – La Sandra Avellaneda i la Gemma Marín són professores d’història i de llengua i literatura catalana, respectivament, a l’institut públic Bruguers de Gavà (Baix Llobregat). Juntes impulsen el Projecte Buchenwald, un projecte proposat per l’Amical Mauthausen, una associació orientada a defensar els drets morals i materials dels deportats del franquisme als camps de concentració nazis i a recuperar la memòria històrica sobre la Guerra Civil Espanyola i el feixisme a Europa. El projecte es realitza a segon de Batxillerat, encara que ja apareixen pinzellades que involucren els alumnes de primer, i es vehicula a través de diferents d’activitats que culminen amb un viatge al camp de concentració de Buchenwald (Alemanya).

Quins són els objectius del Projecte Buchenwald?

Gemma – L’objectiu és que els alumnes siguin conscients de la situació política i social que es viu en el present, fent memòria del passat perquè no s’oblidi. Per entendre el present necessitem anar a buscar en el passat. També volem ajudar els alumnes a tenir criteri, a desenvolupar l’esperit crític, a posar-ho tot en qüestió i a treure la seva pròpia opinió sobre els fets.

Sandra –És un projecte de sensibilització, volem que els alumnes siguin conscients que el feixisme no està ni molt menys eradicat. Busquem plantejar-nos en primera persona què té d’actual el passat i com podem actuar en el present per tal que no es torni a repetir.

Com va néixer el projecte?

Gemma – En part va néixer per casualitat. L’Amical Mauthausen organitza reunions de treball entre els diferents centres que participen en el projecte. Un professor que tornava del viatge a Buchenwald me’n va parlar. L’experiència em va entusiasmar i vaig decidir assistir a les reunions. Em vaig adonar que era un projecte molt exportable al nostre institut. Li vaig proposar a la Sandra, i ella també es va engrescar.

Sandra – És un projecte que te l’has de creure. Hi ha aspectes de la societat que no podem canviar, però el que estigui en les nostres mans, en especial des de l’educació, ho hem d’aprofitar, i això ens semblava una oportunitat brillant.

Amb quines matèries relacioneu el projecte?

Gemma – En la matèria d’ història i de català. Ens vam plantejar quines activitats que ja s’estaven fent al centre es podien adscriure en el projecte. De fet, ja en realitzàvem algunes que es podien incorporar.

La gràcia d’aquest projecte és que permet participar-hi des de qualsevol disciplina. Això no té un color, i no té el nom d’una matèria. Tots formem part de la societat, i com a parts actives d’aquesta, hauríem de ser crítics i participar-hi. Ja que estem aquí, aprofitem per mobilitzar-nos, per ajudar-nos, per compartir.

Quines activitats realitzeu?

Sandra – Al llarg del curs escolar fem el cinefòrum, on projectem pel·lícules lligades a la memòria històrica. És un espai de debat i reflexió. També treballem un diari de la guerra civil i fem la ruta de l’exili, on recorrem el trajecte de milers de refugiats. És un aprenentatge “in situ” i vivencial. D’altra banda, també representem una obra de teatre amb els alumnes de primer de batxillerat. És un treball molt transversal i en equip. A més, com a activitat extraescolar, proposem assistir a obres de teatre relacionades, directa o indirectament, amb la temàtica que estem tractant.

Gemma – També fem la lectura d’un llibre durant l’estiu previ al segon de batxillerat, de la qual els alumnes fan un article d’opinió. També treballem la biografia i la centrem en personatges de l’exili o que hagin viscut la guerra civil i/o la postguerra. Intentem fer un aprenentatge significatiu; no només pels alumnes, sinó també pels professors, que se’ns presentin preguntes que ens facin pensar i plantejar-nos les nostres actuacions.

Sandra – Exactament, aquest tipus de projectes i d’actuacions són els que realment ens motiven i ens fan seguir dintre d’aquesta professió.

Com difonen els alumnes el projecte?

Gemma – Quan l’alumnat participa en el projecte es compromet a què després del viatge hi hagi una devolució. Cada any els alumnes fan grups i expliquen l’experiència a diferents centres de Gavà, als alumnes de segon de Batxillerat que no van poder gaudir del viatge, i als de primer de batxillerat per tal d’animar-los a prendre part del projecte i del viatge el curs següent.

Sandra – També faran la trobada de joves “Alumnes contra el feixisme”, on s’intercanvien experiències; sobretot es potencia que siguin artístiques. El 27 d’abril aquesta trobada es farà a Gavà.

Quines repercussions té el projecte en l’alumnat?

Sandra –No és només un projecte de formació acadèmica, sinó de formació integral, és una experiència vital que provoca replantejaments i genera uns aprenentatges que l’alumnat aprofitarà en les accions que emprendrà en la seva vida personal futura. Esperem que siguin ciutadans actius, participatius i responsables de les seves decisions. Per arribar aquí, s’ha de fer un camí i pensem que aquest projecte ajuda a assolir aquest nivell de participació ciutadana.

Què apreneu del projecte i dels alumnes?

Gemma – Cada vegada t’emociones pels sentiments que afloren en els alumnes. Emocions que cada any són diferents. En veure com els alumnes filtren la informació que reben, tornem a vibrar com el primer any que vàrem fer l’experiència. Et fa sentir viu. Sobre els temes que treballem, només de posar-los sobre la taula i veure que hi ha diferents punts de vista i que ens qüestionem els motius que mouen les persones a actuar com ho van fer, ens fem crítics, i aprenem que no només la nostra realitat i opinió és la que és vàlida. Ens esforcem a posar-nos en el lloc de l’altre, a entendre.

Sandra – És un projecte en què s’aprèn del comportament humà. Entens com determinades circumstàncies et poden portar a actuar d’una manera o d’una altra, i això et fa pensar. Després, els alumnes, ens aporten moltíssim, en l’àmbit personal s’estableixen relacions entre persones que comparteixen uns dies molt intensos i uns moments inoblidables.