Experiències

Projectes de recerca amb servei a la comunitat

thumbnail_STL

Francisco Gris – El curs passat, al Col·legi Santa Teresa de Lisieux, vam portar a terme una iniciativa que pretén donar resposta a diferents necessitats que van aparèixer en el moment d’incorporar el servei comunitari a la programació curricular de la nostra escola en forma de projecte propi. Encara que ja portàvem uns anys realitzant diferents serveis comunitaris a tots els nivells, vam decidir dissenyar una proposta de centre totalment nova que aprofités la capacitat motivadora de la metodologia de l’aprenentatge servei per millorar el compromís del nostre alumnat amb la seva formació. En aquest sentit, vam posar l’accent en un aspecte concret del currículum: el projecte de recerca de 4t d’ESO.

Així va néixer la idea de combinar el servei comunitari i el projecte de recerca amb els següents objectius: fomentar l’interès de l’alumnat respecte a aprenentatges del currículum gràcies a la capacitat motivadora del servei comunitari; aprofitar aquesta motivació per orientar aquest cap a un tipus de recerca que, gràcies a unes pràctiques de servei, també desenvolupés intensament l’assimilació de valors fonamentals per a la nostra societat: com la capacitat crítica, la participació i la solidaritat; i finalment, reivindicar la necessitat de fer del servei comunitari sota la metodologia de l’ApS quelcom que va més enllà del voluntariat, ja que té també l’objectiu de produir en l’alumnat veritables aprenentatges significatius. És per això que gràcies al projecte de recerca, aconseguim posar en valor la necessitat de realitzar una veritable recerca de la realitat social que volem construir participativament i uns aprenentatges clarament recognoscibles per part de l’alumnat. (més…)

En convivencia, nos funciona

Captura de pantalla 2019-09-15 a les 10.28.21

Pedro Uruñuela y Angels Grado – Una vez más, y por cuarto año consecutivo, dedicamos el número de CONVIVES correspondiente al mes de septiembre a las buenas prácticas de convivencia, bajo el título NOS FUNCIONA. Son muchas las experiencias que hemos recibido y nos ha supuesto un verdadero esfuerzo seleccionar aquellas que considerábamos de mayor interés para nuestros lectores y lectoras.

Sin duda, el tema de la convivencia sigue suscitando la preocupación y, sobre todo, el interés por dar respuesta a diversas situaciones que tienen lugar en los centros educativos y dar, además, una respuesta positiva, lejos de los planteamientos punitivos y sancionadores que muchas veces predominan en los reglamentos y ordenación legal de las actividades de los centros.

Poco a poco se van acumulando experiencias contrastadas, que aportan certeza sobre cómo actuar para el desarrollo de la convivencia positiva. Esperamos, y deseamos, que el presente número dedicado a las buenas prácticas en el trabajo de la convivencia sea de utilidad a todos los compañeros y compañeras que buscan ideas y alternativas para su acción educativa.

Per consultar o descarregar el monogràfic


 

L’ajuda de l’igual

Captura de pantalla 2019-05-11 a les 12.32.14

Xus Martín – Tenir fred és sempre una sensació incòmoda que mirem de treure’ns-la de sobre quan abans millor. De ben segur, tots recordem moments agradables en els que un te, una dutxa calenta, un bon jersei o una flassada ens ha retornat l’escalfor perduda. També a la vida hi ha circumstàncies que diem “ens deixen glaçats”: una notícia trista, una vivència personal que ens bloqueja, una ruptura que ni sabem ni podem ni volem gestionar, un fet social que ens depassa… A diferència de les primeres, aquestes fredors no les podem fer fora de manera immediata. Requereixen temps i condicions personals i ambientals que ens ajudin a recuperar-nos. Quan, pels motius que siguin, s’acumulen, correm el risc de “quedar glaçats” de manera permanent i no poder activar les eines que ens haurien d’ajudar a recuperar-nos.

El símil del fred ens permet parlar de la situació d’aïllament en la que viuen alguns nois i noies. Com a resultat de la seva pertinença a entorns empobrits queden fora dels circuits socials aptes per altres joves. Una manera de protegir-se de l’hostilitat que perceben a l’exterior és generar una cuirassa que els mantingui a recer de les agressions externes, però que alhora també redueix la comunicació amb els altres. “Quan més gruixuda és la capa de gel”, mes s’accentua la desconnexió amb l’exterior, més difícil és expressar les pors que immobilitzen i més fàcil resulta adoptar una actitud passiva envers el propi futur. (més…)

La tendresa s’entrena

Fotografia tendresaMaria López-Dóriga – La Irene agafa la crema de mans i abans de posar-la-hi a l’Antonia, que espera asseguda a la cadira de rodes, se la frega entre les mans i mirant la Mar, l’educadora, li explica: «la friego antes porque si no está muy fría». És el segon dia i ja semblen professionals. Estem parlant d’un grup de nois i noies que estudien PFI d’imatge i perruqueria, i que van a la Residència Kristel per ajudar i per aprendre, una residència que es troba al barri de la Pau, un polígon d’habitatges que ha donat cabuda a onades d’immigrants.

Els divendres els nois i noies aniran del Clot a la Pau per posar guapos i guapes els avis que no es poden pagar un servei de perruqueria extern. El grup  va fer una primera visita en què la Lourdes, la directora de la residència, els va rebre, els va presentar els avis i els va demanar ajut per aconseguir que fessin goig. Els nois i noies van entrar a la residència tímids i sorpresos, els cridà l’atenció l’olor particular d’un edifici habitat per avis i àvies. A poc a poc, es van anar trobant cara a cara amb les persones que viuen a la residència i no els va fer falta massa temps per adonar-se que no són tant diferents, que tenen coses en comú. Curiosament, el cant i el ball els uneix. Dues residents, la Rosa i la Pilar, es posen a cantar Clavelitos i els joves les acompanyen amb alguna palma discreta. El primer dia acaba i surten amb una barreja de sentiments: orgullosos perquè els han demanat ajut, impressionats de la situació de vulnerabilitat i dependència dels avis, i sorpresos també per la seva energia. (més…)

Una professora que m’ha marcat

Captura de pantalla 2019-03-02 a les 18.41.06Sergi Moreno* – Encara recordo un dia de pati a primer de primària, jo ja havia esmorzat i estava jugant amb el meu grup d’amics i amigues. En aquella època era força agressiu, qualsevol insult, burleta o pessic m’encenia. De fet, qualsevol injustícia vers a mi m’encenia. Crec que estàvem jugant al fet i amagar. M’havia tocat varis cops ser el que parava sense que ningú m’hagués tocat realment. Jo començava a estar cabrejat, ja portàvem una bona estona i el cansament es feia present en les nostres cares suades. La Laia, una amiga del grupet, em va dir que m’havia tocat quan m’estava perseguint. Jo estava convençut que no ho havia fet i que l’havia esquivat. Tothom va sortir corrents pensant que jo era el caçador. Era la gota que va fer vessar el got. Vaig anar corrent darrera la Laia, la vaig perseguir per tot el pati, ella anava molt ràpid i jo cada cop estava més encès. En una frenada de la Laia a l’hora de girar anava tan a prop d’ella que la meva aturada no va ser prou efectiva. Per no xocar vaig avançar les mans i la meva companya va sortir empentada cap a uns barrots de la porta. Es va donar un cop al cap i es va fer un trau. (més…)

Cultura de paz y convivencia

Captura de pantalla 2019-02-26 a les 21.13.22El Consejo de Juventud de Euskadi (EGK) lleva más de 30 años trabajando en diversas áreas con el objetivo de hacer de puente entre las administraciones y la juventud vasca. Se han llevado a cabo proyectos de diversa índole que han tratado temas muy variados, y desde el área de Paz y Convivencia se pensó en recabar lo hecho para trabajar en la consecución de una paz positiva.

Este documental muestra el trabajo realizado por el área de Paz y Convivencia de EGK, en colaboración con la Secretaría General para la Paz y la Convivencia del Gobierno Vasco en la construcción activa de la paz positiva. Es el reflejo de dos años de trabajo (2014-2016) en los cuales más de 250 personas jóvenes participaron en las distintas iniciativas desarrolladas por EGK con el fin de fomentar una cultura de paz y convivencia. En el film se recogen las reflexiones, ideas y experiencias de algunas de las personas jóvenes que han formado parte de este proceso. Además, refleja cómo ha trabajado EGK estos temas a lo largo de 30 años. El respeto a la vida y a la diferencia han sido valores imprescindibles para poder construir desde la empatía soluciones compartidas.

Para visionar el documental: https://www.youtube.com/watch?time_continue=9&v=lfi1ljXp7i8


 

 

40 anys de l’Esclat

Captura de pantalla 2018-11-21 a les 18.24.19

Xus Martín – Amb motiu del recent 40è aniversari del Centre Esclat, un grup d’alumnes de la UEC (Unitat d’Escolaritat Compartida) ha elaborat un vídeo a partir dels testimonis de companys de diferents promocions. El “perquè” van arribar a la UEC, les persones que van trobar, les experiències viscudes i l’impacte que l’Esclat ha tingut a les seves vides són alguns dels temes abordats.
En els primers minuts del video, a ritme de rap, els joves apunten amb claredat el seu missatge: “lo que mi vida yo no lo entendía/ pero soñaba con gente que me apoyaría/ a seguir pa el frente/ y nunca darme por vencido/ logre mis sueños/ en el Esclat lo he conseguido…”
Us animem a veure el video i, sobretot, a celebrar amb la comunitat educativa de l’Esclat aquests 40 anys al servei dels adolescents més vulnerables.

Per veure el vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=ptsXjxfenzs


 

Humanitat al Mediterrani

DZT9JA_XkAANaST

Èlia Soriano, Andrea Cervilla i Estel Fabra* – El passat dimecres mes d’abril estudiants de primer any d’Educació Social de la Universitat de Barcelona vam tenir el plaer de compartir unes hores amb en Pol Martínez, que ens va explicar la seva experiència com a voluntari de Proactiva Open Arms. Una ONG que va ser fundada per Óscar Camps l’any 2015, després dels tràgics esdeveniments que van viure les persones refugiades a les platges de Turquia. Open Arms es dedica al rescat de persones que es troben navegant al mig del mar mediterrani en barques precàries. Persones que han fugit dels seus països a causa de conflictes bèl·lics, persecucions o situacions de pobresa, entre altres injustícies i violacions de Drets Humans.

A les classes parlem molt de drets humans, conflictes i d’injustícies, alhora que analitzem les estructures econòmiques, geopolítiques i els conflictes bèl·lics que provoquen que les persones que fugin dels seus territoris. Però avui, la tasca del Pol, les seves experiències i la seva sensibilitat pedagògica, ens ha apropat a la dimensió humana dels Drets Humans i a la dura realitat que viuen les persones refugiades. Una realitat que afecta tantes persones en tants territoris, què ens ha fet recordar que la dignitat i els drets haurien de ser inherents a la condició humana i no un discurs demagògic i repetit. (més…)

Ciència ciutadana i aprenentatge servei

bossa_plastic

Josep M. Puig Rovira – No fa massa, la Fundació Catalana de l’Esplai va organitzar una jornada per presentar diferents projectes de ciència ciutadana i per relacionar aquestes experiències amb l’aprenentatge servei. Crec que va ser una iniciativa encertada, amb un gran futur per a totes les parts i amb possibilitats clares de sumar esforços en benefici dels joves, la ciència, l’educació i, naturalment, de l’entorn i de la comunitat. Anem, però, pas a pas. Abans de preguntar-nos per quins motius vincular ciència ciutadana i aprenentatge servei, dues paraules sobre aquestes dues tradicions de treball participatiu.

La ciència ciutadana té com a objectiu incorporar ciutadans en la realització de tasques pròpies de la recerca científica. Animats per les enormes possibilitats que ofereix aquesta iniciativa, s’estan multiplicant els projectes, i més que en sorgiran en el futur. Tres exemples quasi a l’atzar: el Projecte Orenetes vol estudiar els ocells en el medi urbà i demana col·laboració per fer un cens dels nius d’oreneta cuablanca que permeti conèixer la població d’aquestes aus, els seus requeriments ecològics, i també preveure les mesures de protecció que necessita l’espècie; el Projecte Plàstic 0 parteix de la constatació que bona part dels residus que produïm els humans son plàstics i pretén, entre d’altres iniciatives, promoure la seva localització i classificació i també la detecció de microplàstics a la sorra del mar per assolir en els dos casos un diagnòstic i buscar solucions; el Projecte Alerta Forestal està pensat per analitzar l’estat de salut dels boscos, i la seva proposta és recollir dades sobre diferents amenaces que poden patir els boscos amb la intenció de confeccionar mapes que ens donin una idea de la situació actual, del futur previsible i del que caldria fer per revertir alguns problemes. (més…)

Bibliotecas del siglo XXI

El caso de la Biblioteca del Bon Pastor

C6952376FC134740B724CB787DCDF37A

Patricia Climente Baiget* – Si buscamos el concepto de Biblioteca en internet, encontramos: “Organismo (…) que facilita el uso de los documentos que precisen los usuarios para satisfacer sus necesidades de información, investigación, educativas o de esparcimiento, contando para ello con un personal especializado”. Ciertamente no es una descripción incorrecta, de hecho es una de sus principales competencias. Sin embargo, cuando conoces la Biblioteca Bon Pastor, analizándola bien, pese a cumplir con este cometido, dicha definición poco concuerda con ella, más bien parece que carece de información, y de contenido.

Mi interés por esta institución surge gracias a las jornadas dedicadas al Día Internacional de la Ciudad Educadora (Barcelona, Noviembre 2017). En el turno de ponencias, Virgínia Cierco, directora del centro, expuso y demostró cómo a lo largo de todo estos años se ha reinventado el servicio y la valoración, que puede ofrecer inicialmente, una mera organización pública más, con dichas características y dentro de una localidad concreta. De tal manera que, en este caso, abarca otras funciones de carácter socioeducativo, y que juega un papel fundamental en el barrio, dando respuesta a las necesidades de una parte de la población de Barcelona, con situaciones socioeconómicas, culturales y educativas complejas.

Me pareció sorprendente. Y dado que en la mencionada ponencia, se despertó en mí la curiosidad de ver cómo lo llevan cabo, me dispuse a hacerle una visita y a conocerla personalmente. Allí, me recibió una directora amable, alegre, siempre con una sonrisa y transmitiéndome esa pasión por el trabajo que desarrollan y esas ganas de, permítanme la expresión, apuntarse a un bombardeo con tal de construir una ciudad mejor. (més…)