Notícies

Adela Cortina, honoris causa per la UB

A proposta de la Facultat d’Educació i per iniciativa del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM), la Universitat de Barcelona conferirà el grau de Doctora Honoris Causa a la professora Adela Cortina. Ho farà en un acte acadèmic que tindrà lloc el proper dimecres 25 de maig a les 12 hores en el Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

La Dra. Adela Cortina és Catedrática de Ética y Filosofía Jurídica, Moral y Política a la Universidad de Valencia. L’any 2008 va ser la primera dona a ingressar com a Miembro de Número de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas. Ha desenvolupat una àmplia activitat acadèmica i de mestratge universitari i també una intensa activitat cívica en diferents comissions, consells i fundacions d’ètica aplicada. Ha rebut múltiples distincions universitàries i diferents premis pels seus escrits, entre els quals es compten més de vint llibres i innombrables articles.

A més, la professora Adela Cortina ha col·laborat amb el GREM des de fa molts anys en diferents accions al voltant de l’Educació en Valors i l’Educació per a la Ciutadania. També va participar com a ponent en les II Jornades d’Intercanvi d’Experiències d’ApS, que va organitzar el Centre Promotor d’ApS, i en el XIV Encuentro Estatal de la Red-ApS.

Si podeu assistir, ho heu de comunicar mitjançant següent enllaç:

https://www.ub.edu/ubforms/ca/gaip/investidura-de-doctors-honoris-causa-professor-schreiber-i-professora-cortina


Premis ApS

 La Xarxa Espanyola d’Aprenentatge Servei i la Fundació Edebé, amb la col·laboració del Ministeri d’Educació i Formació Professional, tornen a impulsar la convocatòria de caràcter estatal Premio Aprendizaje-Servicio 2022, que enguany arriba a la seva setena edició, adreçada a entitats socials, centres d’educació Infantil-Primària, ESO-Batxillerat i Formació Professional i Ocupacional, que estiguin desenvolupant pràctiques de aprenentatge servei.

Són pràctiques que uneixen èxit educatiu i compromís social. En elles, nens, nenes i joves s’impliquen en accions destinades a millorar el seu entorn al mateix temps que enforteixen coneixements, habilitats, actituds i valors: aprenen tot fent un servei a la comunitat.

▪ Plantant arbres, aprenen sobre els boscos i el paisatge, la desforestació, el canvi climàtic…

▪ Muntant una campanya de donació de sang, aprenen sobre els grups sanguinis, els components de la sang i la seva funció en l’organisme, les transfusions…

▪ Creant un itinerari turístic amb codis QR, aprenen sobre el patrimoni artístic i urbanístic de la seva població, sobre història, sobre tecnologia mòbil…

I en totes aquestes experiències, a més, els nois i noies aprenen esforç, organització, treball en equip, presa de decisions, solidaritat, empatia, habilitats comunicatives…

Des de la web https:// aprendizajeservicio.com s’accedeix a tota la informació. Els projectes es poden presentar en català, euskera, gallec i castellà. Hi ha temps fins al 30 de setembre 2022. S’acullen projectes de dos cursos acadèmics: el 2020-2021 i el 2021-2022.

Donen suport a aquesta iniciativa DKV Assegurances, Fundació la Caixa, CENEAM (Ministeri de la Transició Ecològica i Repte Demogràfic), OEI (Organización de Estados Iberoamericanos), Fundación Ana Bella, Mullor S.A, Educo, Plena Inclusión, Torresco, Esemtia, Fundació Princesa de Girona, Esade, Arci Nature, ACES-Andalucia i l’Ajuntament de Sevilla.

Si coneixeu educadors i educadores implicats en desenvolupar el talent dels nens, nenes i joves al servei del bé comú… animeu-los a presentar el seu projecte!


EL SOMRIURE DE LA LAURA

Jaume Cela – Engego l’ordinador i em trobo amb un missatge del meu estimat Josep M. Puig. Aquesta vegada no em fa saber bones notícies. S’ha mort la Laura Rubio. Em quedo glaçat, no sabia que estava malalta. De fet feia temps que no coincidíem. Temps de pandèmia, d’allunyament. Una pandèmia que ha fet molt de mal i que encara en fa.

Intento recordar l’última vegada que vaig parlar amb la Laura i tampoc la recordo. Potser en aquell acte… Potser aquella tarda… No ho sé. I el dolor d’aquesta desmemòria  s’afegeix al dolor de saber que la mort forma part de la vida, però que no podem acceptar-la quan es tracta d’una persona tan jove, amb tantes coses ben fetes però amb tantes coses per fer.

Sí que recordo amb una lluminositat extraordinària quan ens vam reunir al meu despatx de l’Escoleta per parlar de la seva tesi doctoral. Ens vam conèixer aquell dia, en aquell moment.

Volia buscar evidències dels valors mostrats en les activitats que preparàvem. Ens calia concretar-los, però d’una manera vivencial. Volia saber on es mostraven, on els fèiem realitat i de quina manera.

Va entrevistar-se amb famílies, alumnes, mestres, monitors, responsables del menjador… i moltes vegades amb mi. Sèiem l’un davant de l`altre i conversàvem. Es va llegir tots els documents significatius de l’escola i va assistir a un bon nombre de reunions de tota mena. Després revisàvem tot el que havia observat i ella sempre escoltava. Escoltava molt bé, la Laura. Escoltava amb tot el cos, com ho hem de saber fer els que volem convertir-nos en mestres. Acollia el que deies i t’acollia sense abandonar mai el rigor que mereix un estudi com el que feia -i aquesta és una de les seves qualitats més preuades- sempre precedit per un somriure. La Laura era una persona que sempre somreia. Hi ha l’enigmàtic somriure de la Gioconda. Hi ha el somriure de la Laura que era una mena de carta de presentació. Jo soc la Laura i aquest és el meu somriure que te’l regalo i estar al costat d’una persona que somriu té efectes beneficiosos, et fa veure la vida com si l’estrenessis, com quan mires un infant i veus la plenitud del món en la seva mirada, un món que t’exigeix compromís, que et demana que el continuïs construint però que posis l’accent en l’amabilitat, en la tendresa, en la calidesa, en la compassió tan necessària per viure, en la decència que evita la humiliació, en aquell íntim sentiment que et fa pensar que pots millorar-ho tot.

L’Alícia de Carroll ens parla del gat que va desapareixent i que l’última cosa que veiem és una ganyota molt singular. Un gat que fa que Alícia se sorprengui perquè reconeix  que ha vist molts gats sense somriure, però mai abans una ganyota sense gat. Una Laura sense somriure és impensable,  no cal que us hi esforceu en desmentir aquesta afirmació.

Què s’emporta la mort?, em pregunto sovint. Cadascú té una resposta. La meva, en el cas de la Laura, és ben senzilla. A poc a poc s’anirà convertint en un bell i beneficiós record, en una lliçó de vida que actualitzes cada dia, però, i sobretot i perdoneu que ho repeteixi una altra vegada, en un somriure etern, lluminós, a frec de dits i d`ulls, esplèndid, evocador. Tinc el costum de parlar amb els meus morts. Mantinc converses amb ells. Seuen a peu de llit i em criden pel nom. A vegades plorem.  Molt sovint riem sense cap mena de sordina. Sempre tenim idees de com combatre els mals del món. Fins aviat, Laura. Ens retrobarem en alguna d’aquestes converses. T’avanço el que vull dir-te: Gràcies, estimada, per tot.


Presentació del Mapa dels Valors de l’ApS

L’aprenentatge servei educa en valors. Però, quins valors? L’objectiu d’aquest document és presentar un mapa dels valors que cristal·litzen i es transmeten en l’aprenentatge servei.

El Centre Promotor d’ApS i el Grup de Recerca en Educació Moral (GREM-UB) volem invitar-vos a la presentació de la guia del Mapa de Valors de l’ApS i d’un pòster que mostra gràficament la multiplicitat de valors que activa l’ApS.

Dia: Dimarts 16 de novembre a les 4’30 (durada una hora i quart)

Enllaç per connectar-se en streaming a l’acte:  www.aprenentatgeservei.cat

Intervindran:

  • Xus Martín (Facultat d’Educació UB): Els valors en l’ApS
  • Mònica Gijón (Facultat d’Educació UB): Passos, tasques i valors en l’ApS
  • Jordi Calvet (Centre Promotor d’ApS): Usos formatius del Mapa de Valors de l’ApS

Presentarà:

  • Laura Campo (Centre Promotor d’ApS)

Presentació del llibre de Roser Batlle: “ApS, compromiso social en acción”

Presentació del llibre de Roser Batlle  Aprendizaje-servicio. Compromiso social en acción.

Serà el 6 d’octubre, dimecres, a les 18:00 al Centre Cultural Bellvitge.

Intervindran  Xus Martín, Javier Torregrosa, Pep Vallecillos i María José Pérez Triviño. Tots quatre tenen alguna relació particular amb el tema del llibre i amb la meva pròpia història:

Xus Martín és Doctora en Pedagogia de la Universitat de Barcelona i membre del Centre Promotor d’Aprenentatge Servei a Catalunya.

Javier Torregrosa és el president de la Red Española de Aprendizaje-Servicio.

Pep Vallecillos és Tècnic d’Educació a l’Ajuntament del Prat de Llobregat i formava part del grup d’adolescents del qual jo n’era monitora.

María José Pérez Triviño és Tècnica d’Educació a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat de Llobregat i membre del Grup ApS de L’Hospitalet.

Per raons de seguretat, cal dur mascareta, les cadires estaran separades segons la normativa i a l’entrada us demanarem nom i telèfon per avisar-vos a posteriori si fos necessari.


Màster Educació en Valors i Ciutadania

Nom del màster: Educació en Valors i Ciutadania

Coordinació: Xus Martin Garcia

Correu electrònic: xusmartin@ub.edu

A qui va dirigit? 

A totes les persones llicenciades i graduades que vulguin incorporar l’educació en valors i la ciutadania en el seu camp d’acció professional i d’acord amb les necessitats de cada àmbit. En especial va dirigit al professorat de primària i secundària, als professionals de la pedagogia, psicopedagogia, educació social i treball social, així com a d’altres de l’educació no formal o informal, l’Administració, els mitjans de comunicació, el tercer sector i les entitats socials.

Objectius: 

– Aportar una visió teòrica i pràctica de l’educació en valors i la ciutadania en societats multiculturals, incidint en la seva incorporació als diferents àmbits professionals

– Proporcionar coneixements que permetin fonamentar, dissenyar, aplicar i avaluar projectes d’educació en valors i de ciutadania apropiats a diversos camps d’intervenció, com ara: projectes educatius de territori; plans educatius d’entorn; programes per a la inclusió social i l’atenció a la immigració; avaluació de programes audiovisuals i de jocs dirigits a la infància i l’adolescència; elaboració de textos i materials escolars en diversos suports; programes per promoure el civisme, la salut, l’educació ambiental i l’educació en el consum.

–  Facilitar les perspectives teòriques i les eines metodològiques necessàries per l’activitat de  recerca i la transferència dels resultats de qualsevol estudi.

Punts forts de formació:

Formació personalitzada.El màster incorpora els interessos que aporta cada estudiant a propòsit de l’educació en valors i la ciutadania. Interessos que expressen les seves expectatives professionals, la seva experiència o qualsevol altra realitat que els permeti orientar el seu procés d’aprenentatge.

Formació participativa. Les aportacions del professorat es combinen amb activitats dins l’aula que requereixen la col·laboració entre els estudiants i que afavoreixen l’ajuda mútua i la reflexió conjunta.

Formació atenta a la complexitat. El màster combina activitats dins i fora de l’entorn universitari (visites a exposicions, a entitats educatives, teatre, sortides a la natura i altres activitats culturals) amb la voluntat de incorporar recursos formatius més enllà de l’entorn acadèmic..

Formació globalitzada.Amb la voluntat d’evitar la fragmentació dels sabers i la dispersió de l’activitat dels estudiants, el màster incorpora tallers i propostes transversals al conjunt de les assignatures, i compta amb una sistema d’avaluació integradora.

Quadre docent

En el màster predomina el professorat doctor, amb dedicació a temps complet i amb especialització disciplinar i en recerca procedent de tres grups d’investigació consolidats per la Universitat de Barcelona i reconeguts per la Generalitat de Catalunya: el Grup de Recerca en Educació Moral– GREM; el Grup de Recerca en Educació Intercultural– GREDI i Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica– GROP).

La forta vinculació del professorat del màster a l’àmbit de la recerca mitjançant la seva pertinença als grups de recerca esmentats és especialment important atès que molts dels estudiants tenen expectatives d’orientar la seva trajectòria acadèmica cap el doctorat. També és un element clau a l’hora d’oferir Treballs de Fi de Màster (TFM) vinculats a recerques vives que, majoritàriament, tenen una incidència real en l’entorn.

D’una forma puntual i vinculada a la tutorització del TFM amb un perfil d’intervenció, també es compta amb la participació de professorat associat que són professionals dels àmbits de l’educació, la psicologia, i la intervenció social, bàsicament. 

Finalment, és destacable la vinculació del professorat del màster a grups i projectes d’innovació docent i en recerca sobre docència universitària, l’activitat dels quals es veu palesa en la implicació i coordinació de diversos projectes. 

Sortides professionals

El Màster d’Educació en valors i ciutadania és un ensenyament que no es vincula directament a l’oferta de treball en un àmbit concret, sinó que ofereix un nivell d’especialització en educació en valors vinculat a diferents sectors professionals. L’educació en valors i per a la ciutadania és avui una preocupació central i una tasca important de tots els professionals de l’educació – professorat , però també  d’altres professionals que, sense tenir una funció educativa explícita, eduquen en valors i formen ciutadans i ciutadanes. Ens referim a àmbits professionals tan variatscom: periodisme, infermeria, treball social, cossos de seguretat, publicistes, i tercer sector , entre d’altres. 

Mas información sobre el Master d’Educació en Valors i Ciutadania


APS: educar per a la transformació social

Les VIII Jornades d’Aprenentatge Servei, una tradició bianual del Centre Promotor d’ApS, s’hauran de celebrar en línia. Esperem poder retrobar-nos ben aviat, però de moment aprofitarem el que tenim. Desitgem que la distància física es converteixi, almenys per una estona, en proximitat virtual i que a molts de vosaltres us interessi el que proposem i ens vulgueu acompanyar.

El lema que encapçala les Jornades, «ApS, educar per a la transformació social»,expressa un convenciment profund: l’aprenentatge servei és una eina que serveix perquè els nois i noies es formin com a persones i com a ciutadans tot enfrontar-se de veritat a reptes cívics rellevants, i ho facin col·laborant en la recerca del bé comú.

En aquests moments de pandèmia és més oportú que mai demanar ajuda als joves. Si no ho fem en una situació de crisi, quan ho farem? Però demanar-los ajuda és també promoure el desenvolupament de l’empatia, la cooperació, l’altruisme i el compromís per canviar el món. Un horitzó educatiu ambiciós, sí, però necessari.

El programa de les Jornades recull la participació de persones reconegudes que ens ajudaran a pensar millor la força educativa de l’aprenentatge servei. A més, els tallers presentaran els resultats de les recerques que hem impulsat i mostraran les iniciatives que diferents actors educatius, socials i de l’administració estan promovent per arrelar l’aprenentatge servei i el servei comunitari.

Les Jornades volen fer visible el treball coral que neix quan es vol implantar l’aprenentatge servei i que, d’alguna manera, volem reviure i simbolitzar en aquesta convocatòria.

Inscripció

https://www.ub.edu/gidp-matice/faces/formatice?curs=43073

DIMECRES 3 DE MARÇ DE 2021

De 17.30 a 18.45 h

Presentació de les Jornades

Taula de diàleg : «ApS: educar per a la transformació social»

Sovint diem que l’aprenentatge servei és una proposta transformadora. Però, què transforma? Amb una mirada complementària, entre les persones expertes que ens acompanyaran abordarem com l’aprenentatge servei transforma els municipis, les institucions i també les persones. Perquè aquells qui fan aprenentatge servei sovint, no deixen de fer-ne, i els deixa empremta.

Per reflexionar sobre aquestes qüestions ens acompanyaran:

Miquel Àngel Essomba (Facultat d’Educació, Universitat Autònoma de Barcelona)

Miquel Martínez (Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona)

Begoña Román (Facultat de Filosofia, Universitat de Barcelona)

Conducció: Laura Campo (Centre Promotor d’Aprenentatge Servei)

DIJOUS 4 DE MARÇ DE 2021

TALLERS

De 17.30 a 18.45 h

Taller 1. Per què recomanaries l’aprenentatge servei a primària?

«Per què recomanaries l’ApS a primària» és un taller interactiu que vol donar resposta, conjuntament amb els participants, a aquesta pregunta. A partir de dues experiències de primària i una microexposició pensarem sobre alguns elements clau de l’ApS a primària. Un cop treballats aquests elements tindrem un document de reflexió sobre els futurs projectes d’ApS.

Conducció: Mariona Graell (Universitat Internacional de Catalunya)

Taller 2. Com fer ApS amb estratègies virtuals?

En el context actual d’emergència i virtualitat educativa volem donar resposta a les noves necessitats socials fent ApS. Per fer-ho se’ns plantegen alguns interrogants: com podem fer ApS a distància? quines són les possibilitats que ens ofereix la virtualitat? com dissenyem projectes d’ApS virtuals?

Comptarem amb persones que han continuat impulsant l’ApS de manera virtual i presentarem algunes propostes. Perquè, ara més que mai, hem de donar resposta a les necessitats actuals.

Conducció: Fátima Avilés (Fundació Bofill – Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona)

Taller 3. Com avaluar l’impacte social dels projectes ApS?

Sovint fem projectes d’ApS i desconeixem quines repercussions i quin impacte tenen en la comunitat les nostres accions. Us agradaria avaluar aquests impactes socials i no sabeu per on començar? En aquest taller us oferim elements i us proposarem dimensions avaluatives per ajudar-vos a organitzar aquest procés.

Conducció: Pilar Folgueiras (Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona) i Laura Rubio (Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona)

De 19.00 h a 20.15 h

Taller 4. Com fem ApS des de la universitat?

Sovint la universitat es veu com una mena de torre d’ivori totalment desconnectada de la societat i de les seves necessitats. L’ApS suposa una eina magnífica per trencar aquesta imatge i enfortir els vincles entre universitat i societat, sempre amb una visió de guany mutu i aprenentatge bidireccional. Quins projectes d’ApS es duen a terme a la Universitat? Quins projectes podem fer entre universitat i centres educatius? Com podem engegar-ne un o participar-hi?

Conducció: Mireia Esparza (Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona)

Taller 5. Com multiplicar els projectes d’ApS?

Com s’ho fan els «ens multiplicadors d’ApS»? Què els funciona i com ho fan? En aquest taller coneixerem les estratègies per promoure l’aprenentatge servei que han seguit diverses entitats i organismes, com ara el Grup d’Educació Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat, la Direcció de Justícia Global de l’Ajuntament de Barcelona, la Subdirecció General de Comunitat i Família del Departament d’Educació, o l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona.

Conducció: Carles Xifra Cirah (Fundació Catalana de l’Esplai)

Per inscriure’s: https://www.ub.edu/gidp-matice/faces/formatice?curs=43073


Ciencia ciudadana y Aprendizaje Servicio: más sinergias entre ciencia y educación

Este artículo ha sido publicado previamente por el Heraldo. Agradecemos el permiso para reproducirlo aquí.

La ciencia ciudadanay el aprendizaje servicioson dos tradiciones distintas que, sin embargo, tienen mucho en común. Se complementan de modo que la colaboración mutua puede reforzar a ambas y contribuir a que alcancen sus respectivos objetivos de mejora social. Unas palabras sobre estas dos propuestas de acción cívica ayudan a explicar lo que acabamos de afirmar.

La ciencia ciudadanaconsiste en un conjunto de metodologías que permiten a cualquier persona – con una titulación académica o no – involucrarse en alguna(s) de las etapas del proceso de investigación científica. La ciencia ciudadana implica, por tanto, una estrecha colaboración entre la ciudadanía en su conjunto y los equipos científicos, de modo que se aportan distintos conocimientos y capacidades, se movilizan recursos distribuidos, se delibera en común sobre los temas de estudio y, sobre todo, se contribuye en las tareas de investigación, con el necesario esfuerzo, aprendizaje y dedicación. Todo ciudadanoque verdaderamente quiera hacerlo puede incrementar el conocimiento disponible sobre cuestiones de relieve, y usarlo para mejorar la vida en común.

Por su parte, el aprendizaje servicioes una metodología educativa, aplicable desde la educación primaria, o incluso antes, hasta la educación superior, que ofrece a los jóvenes la posibilidad de formarse al contribuir con su esfuerzo a paliar una necesidad o un reto de la sociedad. Se trata de tomar conciencia de cuestiones que plantean problemas y que para hacerles frente exigen un proceso que vincule el estudiode los temas implicados con la ejecución de una actividad de servicioaltruista a la comunidad.

¿Qué tienen en común la ciencia ciudadana y el aprendizaje servicio?Ambas comparten un esqueleto conceptual parecido: se enfrentan a problemas reales y relevantes que la sociedad se plantea. Para ello movilizan una inteligencia colectiva que aprende y experimenta con el fin de impulsar proyectos de acción pensados para mejorar la vida de la comunidad. Ese esqueleto que comparten ayuda a ver cómo podrían colaborar para llevar a cabo mejor sus respectivas tareas.

En particular, cuando la ciencia ciudadana invita a participar en sus proyectos a los centros educativos, puede beneficiarse –si es que no lo hace ya– de los dinamismos pedagógicos propios del aprendizaje servicio. Y el aprendizaje servicio, al abrirse a temas tratados por las ciencias con una metodología rigurosa, está incorporando una amplia gama de ámbitos de estudio y de intervención muy relevantes para la sociedad, así como usando las pautas de investigación y de aplicación del conocimiento propias de la ciencia. El aprendizaje servicio se hace ciencia ciudadana y la ciencia ciudadana se hace aprendizaje servicio, y en este doble proceso ambas propuestas – con todos sus protagonistas – ganan algo.

Convencidos de estas posibilidades, la Fundación Ibercivis, laOficina de Ciència Ciutadana de Barcelonay el Centre Promotor d’Aprenentatge Serveideseamos dar a conocer el documento Ciencia Ciudadana y Aprendizaje Servicio(Broglio, E. y de la Cerda, M. (Coord.), 2020). El texto reúne aportaciones conceptuales sobre ambas propuestas, presenta varios ejemplos de cómo la ciencia ciudadana puede adoptar con provecho la metodología del aprendizaje servicio y acaba analizando las características comunes, las aportaciones mutuas y los retos para impulsar en el futuro proyectos de ciencia ciudadana que incorporen una metodología de aprendizaje servicio.

Para la difusión de este documento, además de estar disponible y poder descargarse gratuitamente (en las webs de las entidades citadas), tendrá lugar una presentación onlineel día 21 de enero de 2021, a las 18 horas, en el canal de youtube de Iberciviscon una duración de 60 minutos.

Presentación online de la guía Ciencia Ciudadana y Aprendizaje Servicio el día 21 de enero, a las 18 horas, en el canal de youtube de Ibercivis

El programa del acto constará de una aproximación a la ciencia ciudadana y al aprendizaje servicio, una presentación de tres proyectos ejemplares –Mosquito AlertObservadores del MarPájaros en la Nube–, un análisis de los puntos en común y las posibilidades de colaboración entre estas propuestas. Se concluirá con un turno abierto de preguntas. Todo el mundo es muy bienvenido.

Firma: Josep M. Puig Rovira (Facultad de Educación de la Universitat de Barcelona, Centre Promotor de l’Aprenentatge Servei, Barcelona), Maribel De la Cerda (Centre Promotor de l’Aprenentatge Servei, Barcelona), Maite Pelacho (Fundación Ibercivis, Zaragoza), Francisco Sanz (Fundación Ibercivis, Zaragoza), Diana Escobar (Ajuntament de Barcelona, Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona), Elisabetta Broglio (Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona)


Presentación de la Guía sobre Ciencia Ciudadana y ApS

La ciencia ciudadana y el aprendizaje servicio son dos tradiciones distintas que tienen mucho en común. Ambas se enfrentan a problemas reales y relevantes que la sociedad se plantea. Para hacerles frente movilizan una inteligencia colectiva que aprende y experimenta con el fin de impulsar proyectos de acción pensados para mejorar la vida de la comunidad. 

Convencidos de estas posibilidades, la Fundación Ibercivis, laOficina de Ciència Ciutadana de Barcelonay el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei deseamos dar a conocer el documento: 

El texto reúne aportaciones conceptuales sobre ambas propuestas, presenta varios ejemplos de cómo la ciencia ciudadana puede adoptar con provecho la metodología del aprendizaje servicio y acaba analizando las características comunes y los retos para impulsar en el futuro proyectos de ciencia ciudadana que incorporen una metodología de aprendizaje servicio.

Para la difusión de este documento tendrá lugar una presentación online

Programa:

1. Bienvenida por Diana Escobar (Oficina de Ciencia Ciudadana de Barcelona) y Josep Puig (Centro Promotor d’APS)

2. El contexto: qué es la Ciencia ciudadana (Maite Pelacho)  y qué es el Aprendizaje servicio (Maribel de la Cerda)

3. Algunas experiencias:

  • Mosquito Alert (Santi Escartin)
  • Observadores del Mar (Gemma Agell)
  • Ejemplo maker. Pájaros en la nube (Francisco Sanz )

4. Ciencia ciudadana y Aps, una confluencia natural (Elisabetta Broglio)

5. Turno de preguntas

6. Cierre (Fundación Ibercivis)  ​

Retransmisión del acto por el canal de You Tube de la fundación Ibercivis

http://www.youtube.com/c/ibercivisciencia


Què és Compartir Idees?

Compatir idees és un projecte d’aprenentatge servei organitzat per la Universitat de Barcelona. Els estudiants de grau i de màster preparen conferències taller –aquest any seran on line– sobre temes que han treballat a la universitat i que són rellevants per a la formació dels alumnes d’ESO i Batxillerat. Les sessions estaran composades per uns 20’ de presentació informativa i 30’ de taller i/o debat posterior.

Enguany el projecte s’adapta a la nova situació de la COVID-19. En primer lloc, perquè les propostes formatives s’oferiran en format online (a determinar en cada cas). I en segon lloc, perquè, per ara, només s’ofereixen propostes per al primer semestre del curs (que tindran lloc entre els mesos de novembre, desembre i gener), amb voluntat d’adequar l’oferta en cada moment del curs 2020-2021. Pots veure les propostes en el següent catàleg(NOU)

El Compartir idees té com a marc els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per les Nacions Unides. Els números que consten al costat del títol fan referència als ODS que emmarquen i permeten treballar cadascuna de les propostes formatives.

Per a participar:

  1. Trieu i prioritzeu fins a un màxim de 4 conferències taller.

2. Ompliu el següent formulari fins el 9 d’octubre: 

https://forms.gle/EPsDNHkwd1hXzqj98

També podeu enviar un correu a: apsub@ub.edu

3. Des de l’organització s’enviarà un correu per a la confirmació de la proposta.

4. Es recomana fer una reunió virtual de coordinació amb els i les estudiants per contextualitzar la proposta.

Per saber més sobre el projecte

Organitza el grup ApS(UB)

Amb el suport del Vicerrectorat d’Igualtat i Acció Social i del Vicerrectorat de Docència i Ordenació Acadèmica de la Universitat de Barcelona

Amb la col·laboració́ del Consorci d’Educació de Barcelona