ApS i finances ètiques

marti-boneta-fMartí Boneta Carrera.- Aquests últims anys, les finances ètiques s’han introduït en el món econòmic i social. A més, alguns plans d’estudis inclouen també en el currículum aquest nou concepte. L’Institut Miquel Biada de Mataró ha creat el Club d’Emprenedoria Biada, per establir les bases de l’aprenentatge de les finances ètiques en els diferents cursos. El repte del projecte és donar a conèixer, dins l’àmbit de l’educació financera, una via alternativa de finançament i d’inversió basada en uns criteris ètics per aplicar als projectes, gràcies als quals es contribueixi a aconseguir un desenvolupament sostenible i una millora en la societat. Els creadors d’aquest Club són els alumnes de tercer de l’ESO, de primer de batxillerat i de segon curs del cicle mitjà de formació professional de gestió administrativa. Les professores de les matèries d’Emprenedoria i Economia d’aquests cursos, conjuntament amb l’associació OIKOCREDIT Catalunya, formen l’alumnat en aquests temes: sistema financer; origen, principis i funcionament de les finances ètiques; criteris d’inversió; pla d’empresa i viabilitat economicofinancera; tècniques comunicatives, etc. Aquests aprenentatges capaciten els alumnes per als serveis que hauran de dur a terme. D’entrada, per assessorar els seus companys i companyes de diferents branques de formació professional que han de desenvolupar un pla d’empresa al final dels seus estudis. Aquests plans d’empresa han de complir criteris ètics, com el respecte al medi ambient o a l’entorn laboral i social. Durant aquest procés, els alumnes es converteixen en banquers, assessors financers, comunicadors i protagonistes del seu aprenentatge. Finalment, aquests mateixos alumnes donen a conèixer les finances ètiques a diferents espais i entitats de la ciutat: centres de primària, escola d’adults, llar de jubilats, etc.

El repte del Club és ben ambiciós, però necessari per aconseguir un canvi de societat: col·laborar a fer realitat projectes empresarials que contribueixin al desenvolupament sostenible, i aconseguir així una millora de la societat, des d’un punt de vista tant ecològic, sostenible, equitatiu i social com, alhora, viable econòmicament.

El projecte vol que l’educació[1] sigui «un procés l’aspiració del qual és que totes les persones desenvolupin al màxim les seves capacitats, adquireixin autonomia i llibertat, i disposin del coneixement que els permeti prendre decisions sobre la seva pròpia vida i transformar la societat amb vista al bé comú»[2].

En un món global complex i plural com l’actual, l’educació ha de procurar que els alumnes siguin competents per comprendre-ho, per conviure junts i per actuar amb criteri. Per això l’aprenentatge servei i les finances ètiques comparteixen els diferents components per transformar el sistema educatiu i la societat:

  1. Principi d’implicació:

Tant en el sistema educatiu com en el financer, es fa necessària una transformació. Però no de qualsevol manera, sinó a partir d’unes necessitats reals i sentides d’una majoria per tal que l’actuació serveixi per a la transformació i la millora. Les entitats que treballen les finances ètiques defineixen la seva política d’inversió a partir de les necessitats de la majoria per aconseguir transformar la societat. L’aprenentatge servei duu a terme un servei en una comunitat i satisfà les seves necessitats per transformar-la.

  1. Principi de participació:

Tots dos estan definits i consensuats per les parts implicades. En les finances ètiques tenen protagonisme els inversors, gestors i receptors dels crèdits, amb la presa de decisions de manera democràtica i la definició conjunta de les polítiques bàsiques de l’entitat; en l’aprenentatge servei participen en la definició, planificació i organització del projecte alumnat, professorat i personal de les entitats, i també els receptors del servei. En ambdós casos, no és una imposició i apodera a qui hi participa.

No és un acte ni de compassió ni de caritat, sinó de responsabilitat i justícia. Es parla i s’actua de veritat.

  1. Principi de coherència:

La coherència és el principi rector. Això vol dir viure d’acord amb els nostres valors i les implicacions que tenen, tant per a les persones com per a la societat. La gestió dels diners es fa amb coherència i valors, per assolir un canvi del sistema financer i un ús dels diners que sigui coherent amb els nostres valors. Així mateix, la implicació directa de l’alumnat en els valors socials millora el pla d’estudis o currículum, alhora que fomenta la responsabilitat cívica i l’educació en valors: compromís i implicació. Val la pena recordar les paraules de Paulo Freire:       

            Nos encontramos en la encrucijada entre dos formas de entender la función de   la escuela: formar trabajadores y consumidores, empleables o desechables en un mercado globalizado, o bien formar ciudadanos y ciudadanas críticos y  participativos, capaces de afrontar colectivamente los problemas y transformar la sociedad.

  1. Principi de transparència:

La informació no està en mans de pocs. És present en el dia a dia. Per una banda, en l’aprenentatge servei l’entorn és coneixedor del projecte. Un cop finalitzat, s’agraeix als participants el que han fet com a grup i se celebren els resultats del projecte. Per l’altra, les finances ètiques ofereixen informació regular i pública de totes les activitats i les seves conseqüències.

  1. Principi d’ètica aplicada:

En les finances ètiques, l’ètica com un procés de reflexió continua en l’aplicació dels criteris d’inversió i concessió de crèdits. En l’aprenentatge servei, es dóna un temps estructurat perquè els estudiants reflexionin per donar sentit personal i cívic a l’experiència viscuda i es formin. Per això és necessària una formació ètica i ciutadana com a factor de qualitat de l’educació. Una formació ètica que té tres vies d’aprenentatge[3]:

  • La primera mitjançant la pràctica i l’exercici, ja que el context en què vivim i en el qual ens formem és important, perquè és el que realment aprenem. Els contextos d’aprenentatge i convivència en els centres educatius i a l’entitat on es fa el servei són espais de transmissió informal de valors entre iguals, entre estudiants i professorat, entre professorat i tècnics, i entre professorat i usuaris. Aquest context determina les respostes davant determinats estímuls, i òbviament ens fa fer, sentir i valorar d’una manera determinada.
  • La segona via d’aprenentatge és l’observació. Aquesta observació es pot realitzar a través dels models de comportament del professorat, dels tècnics i usuaris, del mateix centre i de l’entitat en el seu conjunt, i també en els espais d’aprenentatge i del grup d’iguals.
  • En tercer lloc, aprenem èticament mitjançant l’elaboració i construcció autònoma i personal de matrius de valors.

La primera d’aquestes vies permet aprendre d’una forma ambiental, informal, i la segona ha de ser considerada d’una manera especial, perquè estem en una societat on l’observació de models i l’aprenentatge social són elements centrals de conformació humana i de marcatge social.

En definitiva, en paraules de Paulo Freire, el sistema financer i l’educatiu han de portar als canvis cap a una societat més equitativa, justa i igualitària:

            La educación no cambia el mundo, la educación cambia a las personas, y son ellas las que harán del mundo un lugar más digno y acogedor. La educación es el espacio, la plataforma, la cuna donde se gestan la esperanza y la utopía que  brindan energías a nuestra lucha por sociedades donde el ser humano sea algo más que un valor de cambio y el conocimiento un bien común del que todos y  todas puedan apropiarse.

 

[1] També podríem dir les finances.

[2] Aguado Odina, Teresa. «Educación intercultural para la equidad y la justicia social». Revista Convives, n. 14, p. 6.

[3] Martínez, Miquel (ed.). Aprendizaje servicio y responsabilidad social de las universidades. Barcelona: Octaedro, 2010, p. 13-14.


 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s