“L’única salvació era l’humor. S’explicaven acudits sense parar”
Xus Martín, professora titular de la Facultat de Pedagogia en la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Educació Moral ( GREM)
Xus Martín – En el llibre “veus de Txernòbil” la Premi Nobel Svetlana Aleixiévich recull el testimoni de supervivents de l’explosió de la central nuclear l’any 1986 que recorden el poder que van tenir els acudits a l’hora de suportar la tragèdia. De manera similar s’expressa Viktor Frankl en rememorar els anys viscuts en el camp de concentració d’Auschwitz. L’humor era una arma de l’ànima en la seva lluita per la supervivència, escriu l’autor vienès.
No és casual que en situacions marcades per la tragèdia i l’adversitat, les víctimes trobin en l’humor un recurs singular per combatre l’angoixa i no sucumbir en la desesperació. Són molts els estudis que han mostrat els beneficis de l’humor en l’estat físic i anímic de les persones, ja sigui perquè augmenta les defenses del sistema immunològic, perquè allibera endorfines incrementant la sensació de felicitat o perquè ajuda a descarregar la tensió muscular. Un exemple de l’ús terapèutic de l’humor el trobem en l’àmbit de la salut on la risoteràpia s’ha fet un espai i avui forma part de molts processos de curació de la malaltia.
Però si l’humor guareix, també té un paper important com a element protector. Així, podem dir que no només millora el malestar sinó que, a més, el pot evitar. De ben segur que es tracta d’una descoberta feta de manera intuïtiva pels bons educadors, aquells que amb una broma rebaixen un moment de tensió, que amb un acudit aconsegueixen acaparar l’atenció del grup o que amb un comentari divertit sobre els seus propis errors treuen ferro als fracassos dels joves. Són educadors que entenen que el benestar dels infants i adolescents depèn en bona part del clima que es respira a classe i saben que la broma, l’enginy i el bon humor són elements imprescindibles per “créixer sans”. Tenen clar el límit entre riure’s amb els alumnes i riure’s d’un alumne i no es permeten –ni permeten en el grup– el mal ús d’un recurs que saben que té una important càrrega emocional.
Mitjançant una bona dosi d’humor mantinguda al llarg del temps aquest docents transformen la vida de l’aula: redueixen situacions d’enfrontament, augmenten la motivació de l’alumnat, generen un ambient cordial, ajuden a perdre la por i a tolerar petites frustracions, creen bones condicions per l’aprenentatge, afavoreixen l’acceptació de la diversitat i es prenen amb esportivitat els incidents del dia a dia propis de cada edat.
Deia Dickens que no hi ha res en el món tan irresistiblement contagiós com el riure i el bon humor, una idea que es pot constatar a l’escola en veure com nois i noies de diferents edats fan seu el tarannà positiu del mestre i participen activament en la creació d’un ambient en el que les rialles, les bromes i l’alegria formen part de les relacions amb els companys i els adults.
Els mestres que han introduït l’humor en la seva intervenció quotidiana fan servir metodologies i recursos que els ajuden a flexibilitzar la rigidesa del sistema i valoren elements com l’esforç personal i l’adquisició d’aprenentatges però també el benestar de l’infant. Per això estan especialment satisfets en sentir els alumnes dir que han après molt, han treballat de valent i s’ho han passat molt bé. (Per cert, un comentari que els mestres que impulsen activitats d’aprenentatge servei escolten molt sovint!)
Aprenentatge Servei 