#RepensaElQueMenges

unnamed-461x400

Desos (Cooperació i Desenvolupament Sostenible) inicia una campanya de sensibilització sobre la importància de fer un consum de proximitat i responsable. La iniciativa està vinculada als nostres projectes educatius d’Aprenentatge Servei als instituts La Guineueta de Nou Barris i Bernat el Ferrer de Molins de Rei.

L’activitat servirà per concloure i per agrupar diferents perspectives associades amb el dret a l’alimentació, el canvi d’hàbits o valors vers el consum i producció, així com l’objectiu de minves zero. Volem mostrar com es pot repensar el que mengem per avançar cap a un model de producció i consum sostenibles i incitant a la comunitat de la xarxa a compartir les seves experiències.

La campanya en format repte es difondrà a través d‘Instagram i hi participaran l’alumnat, amistats i famílies a més d’agents socioeconòmics i col·lectius que col·laboren amb Desos i altres entintats de tota mena. La iniciativa és oberta a tothom i sota l’etiqueta #RepensaElQueMenges es vol fer un recull de les diverses alternatives i accions que realitzem les persones a l’hora de fer un consum responsable com és mitjançant la priorització dels productes de temporada i proximitat, la reducció del consum de plàstics o evitant el malbaratament alimentari.

Des de Desos us animem a tots i totes a participar, per fer-ho és tan fàcil com tenir ganes d’explicar que fem a favor d’un consum responsable i seguir les indicacions següents per no oblidar-se cap detall!

  1. Planifica el que diràs al vídeo i tria una manera sobre com tu repenses el que menges. Aquí tens uns exemples:

“Coneixent la tasca de la pagesia jo repenso el que mengo perquè…”

“Partint de la mirada Nord-Sud jo repenso el que mengo perquè…”

“Des de la nostra entitat repensem el que mengem perquè…”

“Jo repenso el què menjo perquè conec la pagesia de prop…”

“Nosaltres repensem el què mengem perquè com a família anem a comprar…”

  1. Practica el gest de #RepensaElQueMenges amb la mà esquerra (o dreta si tens en compte l’efecte mirall de la teva càmera). Hauràs d’utilitzar el signe que té forma de 6 que fan servir els submarinistes per dir que estan bé i posar-lo al revés a sobre del teu ull. Ja veuràs com ho aconsegueixes!
  2. Grava el vídeo breu explicant com repenses el que menges per fer front als reptes de sistema agroalimentari i on reptis a la comunitat a repensar sobre el que mengen. És molt important acabar la frase amb, “i tu? Repensa el què menges!
  3. Pugeu el vídeo al vostre Instagram etiquetant a @desosong i indicant el hashtag #RepensaElQueMenges per tal que nosaltres puguem compartir-ho i fer més viral el repte!

Vídeo de la campanya.


 

 

I tu, què pots fer?

logotip_institut_lescorts

INS Les Corts – Un grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’INS Les Corts estan desenvolupant el seu Projecte de Recerca i l’Aprenentatge i Servei al voltant de la sostenibilitat. El primer subprojecte va consistir en fer una auditoria de l’institut. Amb l’assessorament de Berta Segura, educadora ambiental del programa d’activitats d’educació ambiental “Com funciona Barcelona?” de l’Ajuntament de Barcelona, i Maribel Calvó, tècnica de la xarxa Escoles+ Sostenibles, l’alumnat va estudiar quins aspectes energètics, de reciclatge, mobilitat, qualitat ambiental i econòmics podien millorar en el funcionament de l’institut. El segon subprojecte forma part de la xarxa Escoles+Sostenibles, i a més de participar en la microxarxa d’Embolcalls, l’alumnat es va plantejar com a repte escollir tres accions per millorar la sostenibilitat de la comunitat educativa del centre. Una de les accions ha estat preparar una carta i un vídeo motivadors que s’havien d’enviar a totes les famílies per fomentar el reciclatge des de casa. El confinament ha tallat el projecte, però algunes bones idees han sorgit i el vídeo que podeu veure n’és una mostra.

Mirar el vídeo que ha gravat l’alumnat.


 

Convocatòria de projectes ApS ambiental (AMB)

El Compartim un Futur 2014-2020, Programa Metropolità d’Educació per la Sostenibilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, obra una nova convocatòria per promoure projectes d’Aprenentatge Servei – Servei Comunitari Ambiental.

 

uuid.3c106ee9-d6ba-4024-9667-66f25fb24fc5-ar.1x1El programa Compartim un Futur de l’AMB continua donant suport a centres educatius metropolitans per desenvolupar projectes de servei comunitari o aprenentatge servei (ApS) en l’àmbit de l’educació ambiental.

La convocatòria està oberta als centres educatius públics de 3er i 4rt ESO, FP (CFGM, CFGS), PFI i de Formació per a persones adultes del territori metropolità. Aquesta convocatòria s’adreça tant a centres que tinguin els projectes total o parcialment definits com a centres amb projectes nous sense experiència prèvia en ApS – SC Ambiental.

Es poden presentar projectes des del 20 de maig fins al 10 de juny.
La present convocatòria és per a projectes dissenyats pels mateixos actors que els impulsen, és a dir l’alumnat juntament amb l’equip docent en xarxa amb les entitats ambientals i socials en col·laboració amb l’AMB i entitats locals.

L’AMB ofereix recursos com ara formació presencial sobre la metodologia d’aprenentatge servei, la gestió de projectes i medi ambient en l’entorn metropolità; acompanyament i assessorament; organització d’una trobada entre els centres participants; activitats i recursos educatius del Compartim un Futur, i la coordinació i avaluació amb un informe global dels centres participants.

Per a més informació cal posar-se en contacte amb el Servei d’Assessorament del Compartim un Futur a través de la següent adreça de correu electrònic: assessoria.compartim@amb.cat.

Informació sobre la convocatòria


 

Fer #ApSdesdeCasa

Fer #ApSdesdeCasa és una proposta educativa solidària d’escoles i instituts catalans compromesos amb la situació social de pandèmia que activen accions per implicar al seu alumnat des de casa

 

riing-riing-qui-c3a9s_Brenda Bär i Jordi Calvet – Des que el passat 13 de març es van tancar les escoles i instituts de Catalunya, l’alumnat s’ha quedat a casa per cuidar-se i cuidar-nos a tots i totes. Però, quedar-nos a casa no és sinònim de quedar-nos de braços creuats. De les ganes d’ajudar de la gent, han sorgit diversitat de grups de voluntariat i xarxes de suport mutu per fer front a noves necessitats socials a partir de la pandèmia de COVID19: per ajudar a persones vulnerables a fer les compres, per cosir mascaretes, per denunciar vulneracions socials, entre altres.

Els centres educatius no han estat menys i el seu professorat ha pensat que el seu alumnat s’havia d’implicar en donar resposta a necessitats socials que ens deixava la pandèmia. Des de diverses escoles i instituts s’ha ofert l’oportunitat a infants i joves de col·laborar i ajudar als altres. Demostrant-los que també, no només podien fer-ho, sinó que la seva ajuda era molt necessària i donava sentit als seus aprenentatges.

S’han activat propostes en la línia pedagògica de l’aprenentatge servei o molt similars -que ja fan servir molts centres educatius, esplais i altres espais durant tot l’any- on s’aprèn tot fent un servei a la comunitat. Així infants i joves s’han posat a fer trucades per acompanyar persones soles, enviar missatges als equips sanitaris, han acollit impressores per fabricar EPIs, entre molts altres exemples que us volem convidar a conèixer que han tingut lloc arreu del territori.

Totes aquestes iniciatives combinen el seu propòsit pedagògic i social: en elles hi ha una part que serveix als infants i joves per aprendre coneixements i competències vitals, però els fa sentir part de la comunitat ja que treballen per al bé comú. Ni que sigui individualment participen d’accions locals per superar problemes socials, alhora que activen la seva empatia i practiquen la cura cap als altres.

 Alhora des del Centre Promotor de l’Aprenentatge Servei, i en col·laboració amb Abacus Cooperativa, s’ha fet una crida a fer ApS des de Casa; una acció destinada a desenvolupar una activitat d’aprenentatge servei en situació de confinament i amb l’objectiu de mitigar alguna de les conseqüències de la COVID-19. (Podeu trobar més informació sobre la crida en aquest enllaç.)

Us destaquem algunes experiències de les que estan tenint lloc als centres educatius.

Sota la Mascareta. Acompanyades per COMSOC – Comunicació Social, joves de diversos cursos de l’Institut Vilamajor elaboren un magazín divulgatiu, d’actualitat local i comunitària a través de Ràdio Vilamajor. Alguns estan fent l’optativa de ràdio a 3r d’ESO, altres la van fer l’any passat i ara estan a 4t, i alguna més està cursant batxillerat. El programa l’elaboren amb notícies, una entrevista, una tertúlia, una secció musical i una altra literària, a més de recollir els testimonis del veïnat a través de notes de veu pel Whatsapp.  Més informació d’aquesta experiència: http://comsoc.cat/news/ca/2020/04/16/0001/sota-la-mascareta-un-programa-impulsat-per-joves-a-radio-vilamajor (més…)

SABER COSES “INÚTILS” AJUDA

dsc_7659Roser Batlle – Fa molts anys vaig tenir el privilegi de gaudir d’una platja a sud de Cuba, d’aigües gairebé calentes i mig deserta: tot just quatre turistes i nosaltres.

Mentre caminàvem bastants metres més enllà de la riba per poder submergir-nos en algun moment, vam observar una desena de cubans asseguts en rotllana còmodament a la sorra amb l’aigua a la cintura.

Estaven jugant al Trivial -un trivial flotant, és clar- i gaudien i reien molt. Em van venir ganes d’acostar-me i demanar si podia jugar una estona amb ells. M’encanten els jocs de preguntes i respostes! Em vaig preguntar si l’alt nivell cultural dels cubans podia tenir alguna cosa a veure amb aquella manera de gaudir dels coneixements.

De fet, quan era monitora i anava d’excursió amb un grup de nens i nenes per la muntanya, freqüentment els posava a prova -i de pas jo em divertia molt- de la manera següent:

Ens paràvem, per exemple, davant d’un pollancre i jo els preguntava ¿a que no sabeu com es diu aquest arbre? ¡Normalment ningú ho sabia! Llavors jo continuava: bé, us donaré tres respostes i només una és la bona. Va, poseu-vos per parelles. En aquest moment, els ullets començaven a brillar. Anem a veure: ¿és un om, és un roure o és un pollancre? Penseu-bé, només teniu una oportunitat. (més…)

Ciència ciutadana i aprenentatge servei

Captura de pantalla 2020-04-16 a les 16.26.09

Diana Escobar i Josep M. Puig – El document que us presentem és el resultat d’una iniciativa conjunta del Centre Promotor d’Aprenentatge Servei i de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona que pretén acostar la ciència ciutadana i l’aprenentatge servei per assenyalar les semblances i explorar possibilitats de col·laboració.

Barcelona compta amb un alt capital de coneixement gràcies a una gran activitat científica i tecnològica. Els darrers anys, a més, diversos grups de recerca han incorporat la ciència ciutadana en els seus projectes tot obrint, així, la recerca a la participació. En aquest context neix, el 2012, l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona, impulsada per l’Institut de Cultura de Barcelona. Amb una vintena de projectes de recerca, des de l’Oficina es dona suport a la ciència ciutadana que es fa a Barcelona i l’àrea metropolitana a través d’accions i programes transversals, s’assessora i s’impulsa projectes joves i de nova creació, i es treballa per a les bones pràctiques a l’entorn de la recerca participada.

Entre els programes transversals que es lideren des de l’Oficina, ciència ciutadana a les escoles busca la participació de la comunitat educativa en projectes de recerca científica reals. A través de l’experimentació col·lectiva es facilita la formació de professorat i alumnat en el mètode científic, es motiva a compartir inquietuds i a generar resultats en comú, es promou l’ús de dades obertes i tecnologia, i es convida a compartir resultats amb la resta de la societat.

El Centre Promotor d’Aprenentatge Servei és una associació de persones físiques constituïda per impulsar l’aprenentatge servei. La seva finalitat és promoure l’estudi, la difusió, la formació, el desenvolupament d’experiències i la seva implantació al territori. Juntament amb altres actors, vol contribuir que l’aprenentatge servei esdevingui una pràctica integrada a qualsevol nivell i àmbit educatiu, i ho vol fer amb la finalitat de formar persones cooperatives i ciutadans demòcrates.

El Centre Promotor impulsa l’aprenentatge servei respectant els principis de no apropiació, màxima difusió, reconeixement d’iniciatives semblants i respecte a l’autonomia de cada entitat en l’aplicació de l’aprenentatge servei a la seva realitat.

L’aprenentatge servei és una proposta educativa que combina l’ús i l’adquisició de coneixements amb la realització d’un servei útil a la comunitat. Els participants es formen tot treballant sobre problemes reals amb la intenció de fer aportacions positives a la societat. Es vol fer de l’educació una eina de crítica i de transformació social. La idea de servei que inspira l’aprenentatge servei també és compartida per altres propostes formatives. Des de tradicions diferents, es treballa per obrir l’educació a la societat, promoure el compromís dels joves i enllaçar el saber i el saber fer per intervenir en l’entorn més proper buscant el bé de la comunitat.

Aquesta idea de l’educació és compartida per la ciència ciutadana i per l’aprenentatge servei i, per aquest motiu, hem volgut reconèixer els elements que tenim en comú, optimitzar el treball que cadascú desenvolupa i, pel damunt de tot, crear sinergies que permetin promoure la participació dels nois i noies en la producció de coneixement i en el seu ús per millorar la vida.

Per tal d’assolir aquests objectius, vam organitzar conjuntament una jornada d’estudi el contingut i les conclusions de la qual ara es publiquen. Una col·laboració excel·lent que desitgem condueixi a noves iniciatives que ens ajudin en la tasca comú de formar els joves com a ciutadans.

Per baixar-se el document Ciència Ciutadana i Aprenentatge Servei.


 

 

Fer ApS des de Casa

Aps des de casa

 

Centre Promotor d’ApS – El Centre Promotor d’ApS vol invitar-vos –en realitat encoratjar-vos– a participar en la crida #ApSdesdeCasa destinada a fer una activitat d’aprenentatge servei en situació de confinament i amb l’objectiu de mitigar alguna de les conseqüències de la COVID-19.

Sempre havíem pensat que l’aprenentatge servei ens feia sortir dels centres educatius per realitzar un servei a la comunitat. No podíem imaginar que hauríem de pensar projectes d’aprenentatge servei tancats a casa, tant en el moment d’idear-los com en el de realitzar-los. Però sí, això és just el què ara us proposem.

Ens volem mantenir en l’esperit de l’aprenentatge servei: una proposta educativa que combina l’aprenentatge i el servei a la comunitat en un sol projecte que és formatiu en la mesura que els joves treballen sobre necessitats de l’entorn per millorar-lo.

Ja han començat a sortir projectes fets des de casa per pal·liar conseqüències de la COVID-19: fer mascaretes, escriure cartes o fer dibuixos pel personal sanitari, fer vídeos animant a usar la mascareta en la vida diària, llegir textos a gent gran via telèfon o vídeo, fer propostes per saludar sense encaixar les mans, entre d’altres. Però segur que, a més a més, hi ha possibilitats que encara no ha imaginat ningú.

Propostes que es poden fer en petits grups, usant eines de comunicació virtual i realitzant el servei sense trencar cap de les recomanacions sanitàries.

Però, per què val la pena suggerir aquest repte al nostre alumnat?

Primer per un motiu curricular. Tots els projectes d’aprenentatge servei i de Servei Comunitari treballen la competència social i ciutadana i, cada un d’ells, d’acord amb la seva temàtica, treballa també altres competències curriculars. Per tant, estem davant d’una activitat que posa en joc aprenentatges escolars. Però ho fa proposat a l’alumnat una activitat imaginativa, creativa, per a la qual caldrà organitzar-se i acordar les accions que cadascú haurà de realitzar i després sumar per tal d’obtenir el resultat final. I, pel damunt de tot, és una activitat que els mostrarà que les competències serveixen per fer coses útils a la comunitat. Aprendre fent un servei a la comunitat.

També per un motiu cívic. Sabem que l’aprenentatge servei és una experiència educativa que defensa que l’alumnat ha de contribuir de veritat al bé comú. Seria incomprensible que just ara que hi ha necessitats arreu no demanéssim ajuda als joves. Seria una manca de confiança, un enorme menyspreu, que ni els apodera ni els educa en la responsabilitat. Desgraciadament estem davant d’una oportunitat immillorable d’educació per a la ciutadania. Demanar-los que donin un cop de mà, pot ser una experiència que els marqui per sempre. Qui contribueix a la comunitat, se’n sent part i participa.

No és un bon moment de suggerir esforços afegits al professorat, però potser aquesta proposta us pugui ser útil pel currículum i us sembli cívicament encertada. Si és així podeu trobar indicacions per compartir l’experiència a Butlletí Centre Promotor d’ApS.


 

Apunts d’urgència per a la transformació de l’ensenyament presencial en formació a distància

Captura de pantalla 2020-04-10 a les 11.48.37

Marc Fuertes Alpiste – La suspensió sobtada de les classes presencials a les universitats de tot el país ha suposat, per al professorat, haver d’afrontar el repte de virtualitzar l’ensenyament d’aquí a final de curs. Sovint sense gaires instruccions, amb un suport genèric, i destriant la informació altament tècnica i fora de context que puguem rebre de les xarxes, ens hem hagut de posar fil a l’agulla per adaptar la docència en temps rècord. Els estudiants, a l’altra banda, també estan fent esforços ja que l’ensenyament a distància requereix una capacitat d’autoregulació que la presencialitat no requereix. Estem, doncs, en un escenari que ens posa a prova.

Després d’uns dies immers en aquesta tasca, he decidit escriure aquest post on comparteixo, de manera molt resumida, tot allò que estic fent personalment en assignatures del grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB). Espero que sigui d’utilitat per a la docència a la universitat. (més…)

Contra la pobresa infantil i el efectes del coronavirus

thumbnail_2020-03-28__PEP1131 copiaSalvador Carrasco Calvo – Aquests dies vivim una situació global excepcionalment greu per la pandèmia del COVID 19. Les mesures desconcertants, de l’Estat d’Alarma ens tenen ben inquiets. Davant la incapacitat de coordinació entre les administracions publiques responsables, a mitjans de març, ja han saltat totes les alarmes entre una ciutadania que se sent impotent davant la complexitat i la gravetat dels problemes i que comprova, en la seva pròpia pell, fins a quin punt els responsables polítics i els Serveis de Salut s’estan veient desbordats.

Aquests fets no fan oblidar que els problemes incideixen, amb especial gravetat, en la població menys afavorida, més vulnerada en els seus drets, i amb majors riscos de pobresa. Les conseqüències de l’actual pandèmia tenen una especial repercussió en la gent gran i en la infància més necessitada, ja molt castigada per deficiències nutricionals, manifestades per exemple en la necessitat de beques pels menjadors escolars; en l’obesitat infantil; o en una cura deficient de la salut de la infància. (més…)

El millor invent de la humanitat

15294269-antigua-ilustración-de-un-hombre-contando-una-historia-a-los-niños-y-las-niñas-creado-por-johannot-publicado-

Marc Fuertes Alpiste – Quan parlo de narració i educació amb els estudiants de grau, m’agrada començar tot fent la següent pregunta: “Quin deu ser el millor invent de la humanitat?” No hi ha una resposta única però ens ajuda a reflexionar sobre allò més central a l’ésser humà. Els estudiants comencen a dir coses mundanes. Un cop em van dir, sense avís: la lassanya. També la rentadora. Més enllà d’aquestes creacions simpàtiques, acaben proposant avenços tecnològics de tota mena com per exemple l’electricitat, la roda, l’ordinador, els mòbils o Internet. Es tracta de creacions que tenen a veure amb la informació i amb la comunicació. La mateixa roda o l’electricitat tenen molt a veure amb la comunicació, amb els camins, les connexions, la rapidesa, el trànsit i els nodes.

En un moment concret, pam!, algú proposa la música, el llenguatge i el signe. De nou apareix la comunicació. Aleshores, aprofito per parlar de la relació del llenguatge amb el pensament. Sense l’abstracció del llenguatge, ja sigui oral o escrit, el desenvolupament de les funcions de pensament quedaria afectat. I el llenguatge o la comunicació són cultura i l’accés a la mateixa. Per tant, sense llenguatge (de qualsevol tipus) o comunicació no hi hauria cultura (com a quelcom creació humana), i no hi hauria humanitat com la coneixem. Com a creació humana, el llenguatge podria ser el millor invent de la humanitat. Però de sobte, algú que aixecava la mà diu: el foc, potser? I aquí és on volia arribar: al foc. (més…)