Vuitenes Jornades d’ApS

Les VIII Jornades d’Aprenentatge Servei, una tradició bianual del Centre Promotor d’ApS, s’hauran de celebrar en línia. Esperem poder retrobar-nos ben aviat, però de moment aprofitarem el que tenim. Desitgen que la distància física es converteixi, al menys per una estona, en proximitat virtual i que a molts de vosaltres us interessi el que proposem i ens vulgueu acompanyar.

El lema que encapçala les Jornades –ApS, educar per a la transformació social– expressa un convenciment profund: l’aprenentatge servei és un eina per a que els nois i noies es formin com a persones i com a ciutadans tot enfrontar-se de veritat a reptes cívics rellevants i ho facin col·laborant en la recerca del bé comú.

El programa de les Jornades i l’enllaç d’inscripció es faran públics la prospera setmana.

Guardeu-vos els dies!!!

En aquests moments de pandèmia és més oportú que mai demanar ajuda als joves. Si no ho fem en una situació de crisi, quan ho farem. Però demanar-los ajuda és també promoure el desenvolupament de l’empatia, la cooperació, l’altruisme i el compromís per canviar el món. Un horitzó educatiu ambiciós, sí, però necessari.

El programa de les Jornades recull la participació de persones reconegudes que ens ajudaran a pensar millor la força educativa de l’aprenentatge servei. A més a més, els tallers presentaran el resultat de les recerques que hem impulsat i mostraran les iniciatives que diferents actors educatius, socials i de l’administració estan promovent  per arrelar l’Aprenentatge Servei i el Servei Comunitari. 

Les Jornades volen fer visible el treball coral que neix quan es vol implantar l’aprenentatge servei i que, d’alguna manera, volem reviure i simbolitzar en aquesta convocatòria.


El Personal d’Administració i Serveis (PAS) com a educadors en valors

Martí Boneta i Carrera – El canvi d’època a tots els nivells i el procés de globalització està afectant a gairebé la totalitat dels habitants del planeta. Això comporta la revisió, que els educadors i les educadores hem de realitzar, dels arguments, objectius, continguts i estratègies. Als centres educatius hi ha  el personal anomenat PAS que la seva tasca va més enllà de tasques només administratives i tècniques. Ens referint als professionals de la consergeria, a l’administració, tècnics d’integració social o d’educació infantil… Cal que la resta de comunitat els reconeixem que també eduquen i són, en molts cops, la cara visible del centre. La seva tasca va més enllà d’obrir portes o omplir documents. En aquest sentit, el Departament d’Educació em va encarregar dissenyar una proposta formativa pel personal PAS que vagi orientat en donar a l’impuls d’aquest rol educatiu. Fa unes setmanes vam finalitzar la quarta edició del curs onlineEstratègies educatives per a una ciutadania global, ofert per al personal PAS. Aquest curs té la intenció d’aprofundir en aquests aspectes i proporcionar elements per enriquir les propostes educatives que afavoreixin el desenvolupament per una ciutadania global en l’àmbit escolar. 

Cada mòdul s’inicia amb textos, imatges o vídeos que aporten contingut i elements per a la reflexió. Una segona part del mòdul, es fa una proposta d’activitats, algunes en el fòrum. Es parteix de l’ experiència personal i quotidiana per arribar a espais més col·lectius. Del que «sé jo i el que puc fer» anem a analitzar propostes de governs, empreses i la resta de societat per aconseguir una nova ciutadania global. El personal de l’administració i serveis són un element clau en l’educació dels infants i joves dels centres. En el curs s’aporten les claus d’aquest rol tan important.

Al voltant de 100 participants han finalitzat el curs, de 20 hores, en aquestes quatre edicions. Com a formador d’aquestes quatre edicions vull destacar el gran nivell de les persones participants a l’hora de realitzar les activitats: ben argumentades, amb uns coneixements sòlids i, en molts casos, les completen, amb lectures i recerques que fan fora del material que se’ls ofereix. 

Per acabar, algunes reflexions de les persones participants al curs. A la pregunta que t’ha aportat el curs:

            molt coneixement, recursos, reflexió, pensament crític, valors per construir una societat millor, una       mirada polièdrica, m’ha obert  punts de vista, prendre consciència i començar a actuar per canviar molts aspectes de la realitat, oportunitat de parar una mica la màquina de la rutina i posar atenció  a totes les coses que fem sense pensar gaire, creativitat a l’hora de plantejar-me solucions o possibles accions a realitzar envers els temes treballats, esperançada al conèixer tot allò que s’està fent i tot allò que encara queda per fer i on jo puc contribuir-hi, parar a pensar en temes que fins ara havia passat per alt; sorpresa perquè no m’esperava trobar-me els continguts que m’he  trobat, contenta quan vaig fent aquest curs proposat pel Departament d’Educació i veig que les meves institucions són conscients de que hem de fer canvis socials, i volen formar part d’aquest canvis.

Algunes actuacions que les participants assenyalen per realitzar a partir d’ara:

conscienciar a persones del meu entorn professional i familiar; comprometre’ns a responsabilitzar-nos, actuar de forma conscient, responsable i respectuosa amb el medi ambient, amb els drets humans i ser més actius i participatius socialment; com a educadora, m’ha donat diferents possibilitats de vies de treball per tractar diferents temes; eines per transmetre als meus alumnes; canviar certes actituds i accions.

Esperem la cinquena edició. I potser una segona part per aprofundir amb aquests temes, tal com moltes participants estan demanant.


La Covid i les entitats socials

Salvador Carrasco – Estem vivint una crisi sanitària i econòmica, duradora i de conseqüències socials molt profundes. La pandèmia del COVID-19 ha estat agreujada per la crisi institucional i política que   patim, a tot nivell, i aguditzada per les desigualtats socials i per deficiències educatives cròniques, en el marc d’una Europa en que s’ha fet present la intolerància i la falta de respecte envers la diferència i els diferents. 

Es tracta d’una crisi que està convertint el risc i la incertesa en una condició molt significativa en el nostre dia a dia, i que fa de la innovació el repte més gran de les polítiques públiques necessàries per transitar cap a una nova situació.  També, s’imposen canvis en els models de gestió, tan públics com privats. Les conseqüències de la pandèmia ens obliguen a qüestionar, inevitablement, les nostres pràctiques, la nostra manera de treballar i de planificar l’acció, tot i que les coses semblin bastant imprevisibles. 

Vivim sumits en una crisi global, una crisi de civilització (H. de Pirenne) o una nova crisi secular (F. Braudel), que ha posat a prova la nostra resiliència, la coherència ideològica dels nostres projectes i la seva viabilitat econòmica. S’imposa mesurar i avaluar l’impacte de la crisi en les nostres entitats.  Necessitarem “paciència històrica i personal, per tirar endavant i arribar al final del túnel” (M. Castells), ja que “l’horitzó immediat és alarmant i requerirà molta resiliència i serenitat” (J. J. Toharia). La societat està canviant molt i encara no estem en condicions de conèixer la profunditat d’aquests canvis, però sí ens consta la seva gravetat i immediatesa. Hem de reconèixer que participem de la incertesa, tan present en el nostre entorn.

(més…)

#ApSMésQueMai

El Centre Promotor d’ApS, amb la col·laboració d’Abacus, volem invitar-vos a participar en la Crida #ApSmésquemai destinada a promoure la realització d’activitats d’aprenentatge servei i servei comunitari durant el curs 20-21, un any complicat a causa de la pandèmia.

Què proposem?

Realitzar un projecte d’aprenentatge servei o de servei comunitari, respectant les mesures sanitàries que estiguin vigents i usant, si s’escau, sistemes virtuals o altres recursos per preparar l’activitat, aprendre el que calgui i desenvolupar el servei.

A qui va adreçada?

La Crida s’adreça a tots els centres d’Educació Primària i Secundària, així com a institucions de lleure i entitats socials que s’hi vulguin implicar.

Què s’ha de fer per participar?

Impulsar un projecte de les característiques descrites i enviar al Centre Promotor d’ApS la següent informació sobre el projecte:

  1. Dades de l’entitat i del responsable del projecte (Nom del centre, adreça, telèfon, mail i els comptes de que es disposi en xarxes socials; nom de la persona responsable i mail decontacte).
  • Un breu resum del projecte (unes 15 línies) on es destaqui les activitats de servei,

els aprenentatges, les tasques de reflexió, de celebració i la col·laboració amb entitats socials. (Si el centre disposa d’algun vídeo sobre l’experiència, el pot adjuntar, encara que no és necessari per a participar).

  • Un escrit individual o col·lectiu redactat per l’alumnat on s’expliquin les vivències, idees o emocions que els ha produït la participació en el projecte (entre una i dues pàgines). En cas que el text incorpori diversos testimonis, el conjunt no ha de superar les duespàgines.

On enviar la documentació i en quin termini fer-ho?

La documentació s’enviarà vial mail al Centre Promotor d’Aprenentatge Servei: centre@aprenentatgeservei.cat

El termini per lliurar la informació finalitza el dia 1 de juliol de 2021. Malgrat tot, es pot enviar la documentació des del mateix moment en que la Crida s’ha fet pública. Donat que es tracta de recollir testimonis de l’alumnat, convé fer-ho just en acabar l’experiència i, per tant, es pot enviar tant aviat com tingueu tancada l’experiència.

Reconeixement

La Crida no és un premi, sinó una proposta de mobilització i compromís del professorat i dels joves en uns momentscomplicats.

També vol ser una proposta de difusió de bones realitzacions i, per tant, farem difusió de les experiències i les incorporarem al web del Centre Promotor d’ApS.

Malgrat tot, voldríem reconèixer l’esforç realitzat amb 10 obsequis que constaran de dues aportacions:

  • Un lot de material escolar que proporcionaràAbacus.
  • Un val de 60€ que proporcionarà el Centre Promotor d’ApS, a bescanviar a la CooperativaAbacus

(Nota: Un mateix centre o entitat participant només podrà rebre un obsequi).


Presentación de la Guía de Ciencia Ciudadana y Aprendizaje Servicio

La Ciencia Ciudadana y el Aprendizaje Servicio comparten algunas ideas y se complementan en otras.

Comparten el compromiso a favor de la acción común.

La voluntad de reunir participantes para colaborar y enfrentarse a problemas reales de la sociedad. Enfrentarse primero estudiándolos de forma rigurosa e interviniendo luego para mejorar la vida y avanzar hacia formas de vida más justas, sostenibles y convivenciales.

Se complementanen la medida que:

La CC ofrece al ApS una manera rigurosa de acercarse a necesidades que conviene incorporar más ampliamente como ámbitos de servicio a la comunidad.

El ApS ofrece a la CC una metodología pedagógica madura y muy apropiada para cuando se trabaja en la escuela o con entidades de tiempo libre.

Enlace al vídeo del acto:

Para descargar la guía

Ciencia Ciudadana y Aprendizaje Servicio: http://bit.ly/guia_cc_aprendizaje (castellano)

Ciència Ciutadana i Aprenentatge Servei:  http://bit.ly/guia_CC_aprenentatge (catalán) 


Petita historieta sobre l’assignatura d’Educació en Valors

Josep M. López – Vet aquí una vegada una assignatura anomenada Educació en Valors Socials i Cívics, que malgrat tenir un nom força grandiloqüent era força modesta i introvertida, vivia gairebé en l’anonimat, la gent sabia molt poc de com era el seu dia a dia.

Així doncs, Educació en Valors portava una vida força austera, passava desapercebuda fins que un dia altes instàncies van canviar la seva vida, la van voler equipar en importància a la seva suposada cosina (encara no s’han fet les anàlisis d’ADN per demostrar el seu parentesc): l’àrea de religió, que havia recuperat un protagonisme propi d’altres temps. Per tant, les dues pujaren a la primera categoria de les assignatures, per la qual cosa mereixien ser qualificades.

És curiós, que la pujada de categoria d’una assignatura que adoctrina (ho dic sense connotacions negatives) com la religió no aixequés un excés de polseguera, en canvi com n’aixecà una cosina seva, aquesta sí contrastada d’Educació en Valors, que es deia Educació per la Ciutadania, que només pel títol hauria de ser una assignatura de les instrumentals. Però vet aquí els destins de la vida, Educació per la Ciutadania sí que fou abastament criticada per adoctrinadora. I de fet, molta poca gent recorda la seva efímera existència.

Educació en Valors seguí el seu propi camí, complicant això sí, la vida d’alguns docents que de sobte havien de posar notes a una nova assignatura recent pujada a la primera divisió de les assignatures, encara que tothom sabés que tenia un nom compost. No es deia només Educació en Valors, sinó Maria- Educació en valors, “com antas”😉

Vídeos, debats, activitats reflexives, assemblees…. l’antic llibre de text impulsat pel GREM que permetia un treball sistemàtic a l’aula, partint de la concepció de valors de mínims i d’una construcció autònoma dels valors de l’alumnat i d’altres materials, eren algunes de les seves virtuts……; alguna espècie de temps lliure algun dels seus vicis… 

(més…)

La desigualtat és un verí moral

Josep M. Puig Rovira – La igualtat no està de moda, i així ens va. En els últims decennis la bretxa entre rics i pobres ha crescut fins l’obscenitat. Però les conseqüències de la desigualtat van molt més enllà de l’augment de la distància econòmica que separa les persones. La desigualtat entre els membres d’una mateixa societat, com mostren Wilkinson i Picket en el seu magnífic llibre Desigualtat. Una anàlisi de la (in)felicitat col·lectiva(Turner, 2009), provoca infinitat de patologies socials i sofriments personals. La pèrdua de qualitat en les relacions socials, el deteriorament de la salut, el consum de substàncies nocives, la disminució de l’esperança de vida, l’obesitat malaltissa, el baix rendiment acadèmic, les múltiples violències quotidianes, són tan sols alguns dels problemes directament vinculats al nivell de desigualtat d’una col·lectivitat. No val la pena buscar la causa d’aquests problemes en la família, la cultura, la manca de valors o una limitada educació, la desigualtat és el millor predictor del malestar social i del dany personal. Per aquest motiu, des d’una perspectiva educativa, diem que la igualtat és un gran aliat de l’educació moral. Mentre que la desigualtat, per contra, només provoca destrucció social i moral.

No obstant això, tot i els danys que causa la desigualtat, alguns la promouen perquè hi veuen una conseqüència natural de la recerca de l’èxit individual, altres l’accepten com un fet, potser indesitjable, però davant del qual hi ha poc a fer i, finalment, també hi ha qui la critica amb força, tot i que aporti escasses alternatives. La desigualtat s’ha instal·lat en l’horitzó mental de la ciutadania i la igualtat tendeix a desaparèixer de l’escala de valors i de la majoria de programes polítics. 

Com s’ha arribat fins a aquest punt? Com s’ha aconseguit naturalitzar la desigualtat? Com s’amaguen els danys que provoca? Com es reprodueix la desigualtat gairebé sense oposició?

Desigualtat i educació

Avui seria complicat justificar la desigualtat com el resultat d’un privilegi hereditari del què gaudeixen uns pocs. Tot i que el resultat final del procés que explicarem és molt semblant –l’èxit i les desigualtats que provoca depenen de l’origen familiar–, la manera com en l’actualitat es produeix la desigualtat recórrer un camí tortuós que amaga el que en realitat succeeix i ho fa més acceptable. Val la pena veure com ho expliquen Sandel en la seva obra La tirania del mèrit. Què ha estat del bé comú?(Debat, 2020) i Rendueles en el seu llibreContra la igualtat d’oportunitats. Un pamflet igualitarista. (Seix Barral, 2020).

(més…)

Ciencia ciudadana y Aprendizaje Servicio: más sinergias entre ciencia y educación

Este artículo ha sido publicado previamente por el Heraldo. Agradecemos el permiso para reproducirlo aquí.

La ciencia ciudadanay el aprendizaje servicioson dos tradiciones distintas que, sin embargo, tienen mucho en común. Se complementan de modo que la colaboración mutua puede reforzar a ambas y contribuir a que alcancen sus respectivos objetivos de mejora social. Unas palabras sobre estas dos propuestas de acción cívica ayudan a explicar lo que acabamos de afirmar.

La ciencia ciudadanaconsiste en un conjunto de metodologías que permiten a cualquier persona – con una titulación académica o no – involucrarse en alguna(s) de las etapas del proceso de investigación científica. La ciencia ciudadana implica, por tanto, una estrecha colaboración entre la ciudadanía en su conjunto y los equipos científicos, de modo que se aportan distintos conocimientos y capacidades, se movilizan recursos distribuidos, se delibera en común sobre los temas de estudio y, sobre todo, se contribuye en las tareas de investigación, con el necesario esfuerzo, aprendizaje y dedicación. Todo ciudadanoque verdaderamente quiera hacerlo puede incrementar el conocimiento disponible sobre cuestiones de relieve, y usarlo para mejorar la vida en común.

Por su parte, el aprendizaje servicioes una metodología educativa, aplicable desde la educación primaria, o incluso antes, hasta la educación superior, que ofrece a los jóvenes la posibilidad de formarse al contribuir con su esfuerzo a paliar una necesidad o un reto de la sociedad. Se trata de tomar conciencia de cuestiones que plantean problemas y que para hacerles frente exigen un proceso que vincule el estudiode los temas implicados con la ejecución de una actividad de servicioaltruista a la comunidad.

¿Qué tienen en común la ciencia ciudadana y el aprendizaje servicio?Ambas comparten un esqueleto conceptual parecido: se enfrentan a problemas reales y relevantes que la sociedad se plantea. Para ello movilizan una inteligencia colectiva que aprende y experimenta con el fin de impulsar proyectos de acción pensados para mejorar la vida de la comunidad. Ese esqueleto que comparten ayuda a ver cómo podrían colaborar para llevar a cabo mejor sus respectivas tareas.

En particular, cuando la ciencia ciudadana invita a participar en sus proyectos a los centros educativos, puede beneficiarse –si es que no lo hace ya– de los dinamismos pedagógicos propios del aprendizaje servicio. Y el aprendizaje servicio, al abrirse a temas tratados por las ciencias con una metodología rigurosa, está incorporando una amplia gama de ámbitos de estudio y de intervención muy relevantes para la sociedad, así como usando las pautas de investigación y de aplicación del conocimiento propias de la ciencia. El aprendizaje servicio se hace ciencia ciudadana y la ciencia ciudadana se hace aprendizaje servicio, y en este doble proceso ambas propuestas – con todos sus protagonistas – ganan algo.

Convencidos de estas posibilidades, la Fundación Ibercivis, laOficina de Ciència Ciutadana de Barcelonay el Centre Promotor d’Aprenentatge Serveideseamos dar a conocer el documento Ciencia Ciudadana y Aprendizaje Servicio(Broglio, E. y de la Cerda, M. (Coord.), 2020). El texto reúne aportaciones conceptuales sobre ambas propuestas, presenta varios ejemplos de cómo la ciencia ciudadana puede adoptar con provecho la metodología del aprendizaje servicio y acaba analizando las características comunes, las aportaciones mutuas y los retos para impulsar en el futuro proyectos de ciencia ciudadana que incorporen una metodología de aprendizaje servicio.

Para la difusión de este documento, además de estar disponible y poder descargarse gratuitamente (en las webs de las entidades citadas), tendrá lugar una presentación onlineel día 21 de enero de 2021, a las 18 horas, en el canal de youtube de Iberciviscon una duración de 60 minutos.

Presentación online de la guía Ciencia Ciudadana y Aprendizaje Servicio el día 21 de enero, a las 18 horas, en el canal de youtube de Ibercivis

El programa del acto constará de una aproximación a la ciencia ciudadana y al aprendizaje servicio, una presentación de tres proyectos ejemplares –Mosquito AlertObservadores del MarPájaros en la Nube–, un análisis de los puntos en común y las posibilidades de colaboración entre estas propuestas. Se concluirá con un turno abierto de preguntas. Todo el mundo es muy bienvenido.

Firma: Josep M. Puig Rovira (Facultad de Educación de la Universitat de Barcelona, Centre Promotor de l’Aprenentatge Servei, Barcelona), Maribel De la Cerda (Centre Promotor de l’Aprenentatge Servei, Barcelona), Maite Pelacho (Fundación Ibercivis, Zaragoza), Francisco Sanz (Fundación Ibercivis, Zaragoza), Diana Escobar (Ajuntament de Barcelona, Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona), Elisabetta Broglio (Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona)


Presentación de la Guía sobre Ciencia Ciudadana y ApS

La ciencia ciudadana y el aprendizaje servicio son dos tradiciones distintas que tienen mucho en común. Ambas se enfrentan a problemas reales y relevantes que la sociedad se plantea. Para hacerles frente movilizan una inteligencia colectiva que aprende y experimenta con el fin de impulsar proyectos de acción pensados para mejorar la vida de la comunidad. 

Convencidos de estas posibilidades, la Fundación Ibercivis, laOficina de Ciència Ciutadana de Barcelonay el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei deseamos dar a conocer el documento: 

El texto reúne aportaciones conceptuales sobre ambas propuestas, presenta varios ejemplos de cómo la ciencia ciudadana puede adoptar con provecho la metodología del aprendizaje servicio y acaba analizando las características comunes y los retos para impulsar en el futuro proyectos de ciencia ciudadana que incorporen una metodología de aprendizaje servicio.

Para la difusión de este documento tendrá lugar una presentación online

Programa:

1. Bienvenida por Diana Escobar (Oficina de Ciencia Ciudadana de Barcelona) y Josep Puig (Centro Promotor d’APS)

2. El contexto: qué es la Ciencia ciudadana (Maite Pelacho)  y qué es el Aprendizaje servicio (Maribel de la Cerda)

3. Algunas experiencias:

  • Mosquito Alert (Santi Escartin)
  • Observadores del Mar (Gemma Agell)
  • Ejemplo maker. Pájaros en la nube (Francisco Sanz )

4. Ciencia ciudadana y Aps, una confluencia natural (Elisabetta Broglio)

5. Turno de preguntas

6. Cierre (Fundación Ibercivis)  ​

Retransmisión del acto por el canal de You Tube de la fundación Ibercivis

http://www.youtube.com/c/ibercivisciencia