Sin categoría

El compromís de l’escola democràtica (pública i concertada) per educar en i per la diversitat

Miquel Martínez – Educar en valors no és una qüestió solament escolar. Les lleis  en educació no canvien la realitat per si soles però sí possibiliten o no determinades polítiques i condicions de context escolar que conformen les pràctiques educatives  i les maneres de viure l’educació dels infants i adolescents.

Una educació orientada a ser un ascensor social, a  aprofundir en els valors de la democràcia, i en la formació d’una ciutadania critica i activa on totes i tots siguem més iguals entre nosaltres i també més lliures requereix d’un bon acompanyament polític i legislatiu. Un acompanyament que permeti garantir com a mínim dos objectius: reduir fins eliminar la segregació escolar i  la desigualtat educativa derivada de les condicions socials d’origen  i garantir que tota escola i institut sigui un espai de vida democràtica. 

Des de fa més de mig segle sabem que la desigualtat educativa és persistent i que les desigualtats d’origen difícilment es poden reduir i eliminar garantint els mateixos recursos materials i humans per a tothom. Les polítiques de discriminació positiva han estat eficaces i per això aprofundir en elles pot servir encara més per compensar els efectes de les desigualtats socials. Tanmateix cal intensificar les polítiques d’atenció a centres educatius socialment desfavorits 

Avui dia sabem que una educació democràtica en valors requereix espais d’aprenentatge i convivència, a les escoles que traspuïn els valors de la democràcia. S’aprèn a estimar els valors de la democràcia i es formen els hàbits cívics i morals d’una societat inclusiva practicant ‘los  en contextos de vida real. Com per exemple a l’escola. Per això cal preservar totes les escoles i instituts com espais de vida democràtica i per tant espais on la diversitat i el pluralisme siguin presents. I cal preservar-los sempre  al marge de la seva  titularitat pública o privada.

Per això cal una escola que valori el be comú, i que consideri part de la vida escolar la diversitat i la diferencia -no la desigualtat- com un valor. Una escola que practiqui l’educació no només com un bé particular al que tothom ha de tenir accés sinó també com un bé comú d’interès públic. Per això l’educació ha de proveir d’experiències de convivència i aprenentatge en la diversitat i també ha d’oferir les condicions d’aprenentatge i acompanyament educatiu que permetin formar la personalitat de l’alumnat en línia amb la construcció de societats pròsperes i democràtiques. 

Un acompanyament que permeti garantir com a mínim dos objectius: reduir fins eliminar la segregació escolar i  la desigualtat educativa derivada de les condicions socials d’origen  i garantir que tota escola i institut sigui un espai de vida democràtica. 

Cal formar amb l’horitzó d’assolir excel·lència en els aprenentatges. Però amb això no n’hi ha prou per tenir una societat prospera i inclusiva. Som una societat també plural i diversa en valors, cultures, religions… i cal formar també amb l’horitzó de l’equitat. La qualitat de l’educació s’assoleix quan integrem l’excel·lència i l’equitat. Per això cal una ciutadania que valori l’escola i l’educació en les dues dimensions. I també una política educativa que garanteixi un servei públic d’educació  que més enllà de la simple titularitat publica o privada garanteixi que el servei és d’interès públic  i està atent a les necessitats de la ciutadania en general i no només a uns interessos particulars. Per això és tant important assegurar que s’educa en contextos de diversitat cercant la màxima qualitat en les aprenentatges .

És en aquest sentit que en el nostre sistema educatiu tenim un problema des de fa temps: garantir que totes les escoles siguin servei d’interès públic, eduquin en la diversitat tot conreant la cultura i llengües autòctones com espai de acollida i  que així contribueixin a formar ciutadans i ciutadanes motivats per l’aprofundiment en els valors propis d’una societat inclusiva.

Sabem que moltes centres concertats compleixen amb el compromís de respondre a l’interès públic  pel qual són finançats.  Però també sabem que el finançament amb fons públics de les escoles concertades és insuficient. Tant evident es això com que precisament aquest fet s’utilitza com a excusa per que alguns centres concertats puguin seleccionar les famílies en base a criteris que no són precisament els que haurien de ser en un servei d’interès públic. 

El sistema de finançament és pervers i no ens portarà a un model de servei públic d’educació compromès i gratuït per tothom. L’escola concertada es una realitat que no desapareixerà, a més es malbaratarien un bon grapat de reeixides institucions educatives  que varen començar com a iniciatives de renovació pedagògica de caire social i civil i altres que presten un servei educatiu de complexa substitució.  L’escola concertada,  sovint religiosa però ni molt menys sempre religiosa- no és uniforme. Cal identificar i concertar el seu finançament en funció de les característiques de cada escola i del compromís social d’inclusió educativa  i no segregació escolar que assumeix. I cal ser especialment rigorosos en l’exigència d’aquest compromís. Es pot ser rigorós i no s’ha estat rigorós. La plaça escolar li surt més econòmica per a l’Estat- especialment on les escoles concertades son més nombroses-  i la llibertat d’elecció de famílies és molt beneficiosa per algunes escoles.

El compromís de l’escola concertada i òbviament dels equips docents de l’escola pública i dels responsables de les polítiques educatives  ha de ser un compromís amb la qualitat dels aprenentatges i contra la segregació de tota mena ja sigui per condicions d’origen, culturals, econòmiques o socials de les famílies. Només amb aquest compromís podrem avançar en una societat diversa com la nostra , formant una ciutadania que gaudeixi de la diversitat  i que valori el bé comú i públic en el sentit mes complert del terme. Ens cal avançar en el compromís ètic de fer que tota escola sigui un espai de convivència i aprenentatge en la diversitat i on es faci realitat una educació democràtica en valors .


#DiaMundialSindromeDown

En el marc de les activitats d’aprenentatge servei i de servei comunitari, l’alumnat de 3r d’ESO de l’Escola Fedac Lleida ha creat un vídeo per sensibilitzar sobre la síndrome de Down amb motiu del Dia Mundial de la Síndrome de Down que se celebra el dia 21 de març. El vídeo ens dona informació rellevant i ens proposa visitar la pàgina web de l’Associació Down Lleida. Un vídeo que es pot veure i comentar en qualsevol curs escolar. I, per als autors del vídeo, una bona activitat en la que aprenen alhora que realitzen un servei a la comunitat, una bona activitat d’aprenentatge servei.


ApS: educar per a la transformació social

Gravació de la Taula de diàleg de les VIII Jornades d’ApS

Sovint diem que l’aprenentatge servei és una proposta transformadora. Però, què transforma? Amb una mirada complementària, s’aborda com l’aprenentatge servei transforma els municipis, les institucions i també les persones. Podeu escoltar les aportacions de:

Miquel Àngel Essomba (Facultat d’Educació, Universitat Autònoma de Barcelona)

Miquel Martínez (Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona)

Begoña Román (Facultat de Filosofia, Universitat de Barcelona)

Conducció: Laura Campo (Centre Promotor d’Aprenentatge Servei)


Revolució lenta

Centre Promotor d’ApS – En ocasió de la convocatòria de les 8es Jornades d’ApS, que organitzen el Centre Promotor d’ApS i l’Institut de Desenvolupament Professional(ICE-UB), volem tornar a una expressió –revolució lenta– que ja hem fet servir diverses vegades per explicar que és l’aprenentatge servei (també el Servei Comunitari) i quin és el camí que té per endavant.

L’aprenentatge servei aporta canvis rotunds en diferents direccions; aquí ens limitarem a parlar-ne de tres. L’aprenentatge servei és una revolució pedagògica perquè trenca amb la imatge que veu els éssers humans com inevitablement individualistes, competitius i interessats. Ho són si se’ls ensenya a ser-ho, però també se’ls pot ensenyar a ser comunitaris, cooperatius i altruistes. Aquests també són valors que habiten en els humans.  Cal doncs recuperar el millor de tradicions que s’expressen amb mots com solidaritat, cura, filantropia, caritat, voluntariat, servei o compromís. Educar, per l’aprenentatge servei, és contribuir al bé comú.

L’aprenentatge servei és una revolució pedagògica perquè porta la idea d’activitat fins al límit. S’aprèn fent, sí, però s’aprèn intervenint de veritat damunt de problemes reals de la comunitat. Per tant, l’aprenentatge esdevé transformació d’algun aspecte, per petit que sigui, de la realitat que envolta els centres educatius. I encara una mica més, s’aprèn fent i reflexionant sobre el sentit personal, social i polític dels problemes sobre els què s’intervé. Aprendre és fer i pensar sobre el que ens envolta i aquest és un dels objectius de l’aprenentatge servei.

L’aprenentatge servei és una revolució pedagògica perquè trenca amb la idea que l’educació és transmissió de formes de vida de la generació dels adults a la dels joves. Aquesta idea és certa, però no és suficient per encarar el futur. Quan les formes de vida imperants han fet fallida en tants aspectes, l’educació no pot ser únicament preparació per a la vida, ha de contribuir a transformar la vida. I ho ha de fer donant als joves un paper protagonista. Educar avui ha de ser inventar una altra manera de viure i l’aprenentatge servei és una eina per aconseguir-ho. 

I ara una paraula sobre l’estratègia per aconseguir aquesta revolució pedagògica: lentitud. I ha coses que no es poden fer amb pressa, no surten bé o duren poc. Un canvi profund ha d’anar quallant i no serveix de res accelerar si finalment tot desapareix com les modes passatgeres. Això no significa que ens ho podem prendre amb calma i pensant que no ve d’un dia. Significa que si el canvi és important tardarà i requerirà un esforç continuat. Les revolucions pedagògiques han sigut lentes i aquesta no serà una excepció.  Lentes i també gratuïtes. Les revolucions no tenen preu, no es paguen ni es cobren: es gaudeixen. Això és el que voldríem fer amb l’aprenentatge servei. 

 

Programa  ➡️  https://aprenentatgeservei.cat/wp-content/uploads/Jornades-Aps-2021.pdf

Inscripcions ➡️  https://www.ub.edu/gidp-matice/faces/formatice?curs=43073

 


Vuitenes Jornades d’ApS

Les VIII Jornades d’Aprenentatge Servei, una tradició bianual del Centre Promotor d’ApS, s’hauran de celebrar en línia. Esperem poder retrobar-nos ben aviat, però de moment aprofitarem el que tenim. Desitgen que la distància física es converteixi, al menys per una estona, en proximitat virtual i que a molts de vosaltres us interessi el que proposem i ens vulgueu acompanyar.

El lema que encapçala les Jornades –ApS, educar per a la transformació social– expressa un convenciment profund: l’aprenentatge servei és un eina per a que els nois i noies es formin com a persones i com a ciutadans tot enfrontar-se de veritat a reptes cívics rellevants i ho facin col·laborant en la recerca del bé comú.

El programa de les Jornades i l’enllaç d’inscripció es faran públics la prospera setmana.

Guardeu-vos els dies!!!

En aquests moments de pandèmia és més oportú que mai demanar ajuda als joves. Si no ho fem en una situació de crisi, quan ho farem. Però demanar-los ajuda és també promoure el desenvolupament de l’empatia, la cooperació, l’altruisme i el compromís per canviar el món. Un horitzó educatiu ambiciós, sí, però necessari.

El programa de les Jornades recull la participació de persones reconegudes que ens ajudaran a pensar millor la força educativa de l’aprenentatge servei. A més a més, els tallers presentaran el resultat de les recerques que hem impulsat i mostraran les iniciatives que diferents actors educatius, socials i de l’administració estan promovent  per arrelar l’Aprenentatge Servei i el Servei Comunitari. 

Les Jornades volen fer visible el treball coral que neix quan es vol implantar l’aprenentatge servei i que, d’alguna manera, volem reviure i simbolitzar en aquesta convocatòria.


El Personal d’Administració i Serveis (PAS) com a educadors en valors

Martí Boneta i Carrera – El canvi d’època a tots els nivells i el procés de globalització està afectant a gairebé la totalitat dels habitants del planeta. Això comporta la revisió, que els educadors i les educadores hem de realitzar, dels arguments, objectius, continguts i estratègies. Als centres educatius hi ha  el personal anomenat PAS que la seva tasca va més enllà de tasques només administratives i tècniques. Ens referint als professionals de la consergeria, a l’administració, tècnics d’integració social o d’educació infantil… Cal que la resta de comunitat els reconeixem que també eduquen i són, en molts cops, la cara visible del centre. La seva tasca va més enllà d’obrir portes o omplir documents. En aquest sentit, el Departament d’Educació em va encarregar dissenyar una proposta formativa pel personal PAS que vagi orientat en donar a l’impuls d’aquest rol educatiu. Fa unes setmanes vam finalitzar la quarta edició del curs onlineEstratègies educatives per a una ciutadania global, ofert per al personal PAS. Aquest curs té la intenció d’aprofundir en aquests aspectes i proporcionar elements per enriquir les propostes educatives que afavoreixin el desenvolupament per una ciutadania global en l’àmbit escolar. 

Cada mòdul s’inicia amb textos, imatges o vídeos que aporten contingut i elements per a la reflexió. Una segona part del mòdul, es fa una proposta d’activitats, algunes en el fòrum. Es parteix de l’ experiència personal i quotidiana per arribar a espais més col·lectius. Del que «sé jo i el que puc fer» anem a analitzar propostes de governs, empreses i la resta de societat per aconseguir una nova ciutadania global. El personal de l’administració i serveis són un element clau en l’educació dels infants i joves dels centres. En el curs s’aporten les claus d’aquest rol tan important.

Al voltant de 100 participants han finalitzat el curs, de 20 hores, en aquestes quatre edicions. Com a formador d’aquestes quatre edicions vull destacar el gran nivell de les persones participants a l’hora de realitzar les activitats: ben argumentades, amb uns coneixements sòlids i, en molts casos, les completen, amb lectures i recerques que fan fora del material que se’ls ofereix. 

Per acabar, algunes reflexions de les persones participants al curs. A la pregunta que t’ha aportat el curs:

            molt coneixement, recursos, reflexió, pensament crític, valors per construir una societat millor, una       mirada polièdrica, m’ha obert  punts de vista, prendre consciència i començar a actuar per canviar molts aspectes de la realitat, oportunitat de parar una mica la màquina de la rutina i posar atenció  a totes les coses que fem sense pensar gaire, creativitat a l’hora de plantejar-me solucions o possibles accions a realitzar envers els temes treballats, esperançada al conèixer tot allò que s’està fent i tot allò que encara queda per fer i on jo puc contribuir-hi, parar a pensar en temes que fins ara havia passat per alt; sorpresa perquè no m’esperava trobar-me els continguts que m’he  trobat, contenta quan vaig fent aquest curs proposat pel Departament d’Educació i veig que les meves institucions són conscients de que hem de fer canvis socials, i volen formar part d’aquest canvis.

Algunes actuacions que les participants assenyalen per realitzar a partir d’ara:

conscienciar a persones del meu entorn professional i familiar; comprometre’ns a responsabilitzar-nos, actuar de forma conscient, responsable i respectuosa amb el medi ambient, amb els drets humans i ser més actius i participatius socialment; com a educadora, m’ha donat diferents possibilitats de vies de treball per tractar diferents temes; eines per transmetre als meus alumnes; canviar certes actituds i accions.

Esperem la cinquena edició. I potser una segona part per aprofundir amb aquests temes, tal com moltes participants estan demanant.


La Covid i les entitats socials

Salvador Carrasco – Estem vivint una crisi sanitària i econòmica, duradora i de conseqüències socials molt profundes. La pandèmia del COVID-19 ha estat agreujada per la crisi institucional i política que   patim, a tot nivell, i aguditzada per les desigualtats socials i per deficiències educatives cròniques, en el marc d’una Europa en que s’ha fet present la intolerància i la falta de respecte envers la diferència i els diferents. 

Es tracta d’una crisi que està convertint el risc i la incertesa en una condició molt significativa en el nostre dia a dia, i que fa de la innovació el repte més gran de les polítiques públiques necessàries per transitar cap a una nova situació.  També, s’imposen canvis en els models de gestió, tan públics com privats. Les conseqüències de la pandèmia ens obliguen a qüestionar, inevitablement, les nostres pràctiques, la nostra manera de treballar i de planificar l’acció, tot i que les coses semblin bastant imprevisibles. 

Vivim sumits en una crisi global, una crisi de civilització (H. de Pirenne) o una nova crisi secular (F. Braudel), que ha posat a prova la nostra resiliència, la coherència ideològica dels nostres projectes i la seva viabilitat econòmica. S’imposa mesurar i avaluar l’impacte de la crisi en les nostres entitats.  Necessitarem “paciència històrica i personal, per tirar endavant i arribar al final del túnel” (M. Castells), ja que “l’horitzó immediat és alarmant i requerirà molta resiliència i serenitat” (J. J. Toharia). La societat està canviant molt i encara no estem en condicions de conèixer la profunditat d’aquests canvis, però sí ens consta la seva gravetat i immediatesa. Hem de reconèixer que participem de la incertesa, tan present en el nostre entorn.

(més…)

#ApSMésQueMai

El Centre Promotor d’ApS, amb la col·laboració d’Abacus, volem invitar-vos a participar en la Crida #ApSmésquemai destinada a promoure la realització d’activitats d’aprenentatge servei i servei comunitari durant el curs 20-21, un any complicat a causa de la pandèmia.

Què proposem?

Realitzar un projecte d’aprenentatge servei o de servei comunitari, respectant les mesures sanitàries que estiguin vigents i usant, si s’escau, sistemes virtuals o altres recursos per preparar l’activitat, aprendre el que calgui i desenvolupar el servei.

A qui va adreçada?

La Crida s’adreça a tots els centres d’Educació Primària i Secundària, així com a institucions de lleure i entitats socials que s’hi vulguin implicar.

Què s’ha de fer per participar?

Impulsar un projecte de les característiques descrites i enviar al Centre Promotor d’ApS la següent informació sobre el projecte:

  1. Dades de l’entitat i del responsable del projecte (Nom del centre, adreça, telèfon, mail i els comptes de que es disposi en xarxes socials; nom de la persona responsable i mail decontacte).
  • Un breu resum del projecte (unes 15 línies) on es destaqui les activitats de servei,

els aprenentatges, les tasques de reflexió, de celebració i la col·laboració amb entitats socials. (Si el centre disposa d’algun vídeo sobre l’experiència, el pot adjuntar, encara que no és necessari per a participar).

  • Un escrit individual o col·lectiu redactat per l’alumnat on s’expliquin les vivències, idees o emocions que els ha produït la participació en el projecte (entre una i dues pàgines). En cas que el text incorpori diversos testimonis, el conjunt no ha de superar les duespàgines.

On enviar la documentació i en quin termini fer-ho?

La documentació s’enviarà vial mail al Centre Promotor d’Aprenentatge Servei: centre@aprenentatgeservei.cat

El termini per lliurar la informació finalitza el dia 1 de juliol de 2021. Malgrat tot, es pot enviar la documentació des del mateix moment en que la Crida s’ha fet pública. Donat que es tracta de recollir testimonis de l’alumnat, convé fer-ho just en acabar l’experiència i, per tant, es pot enviar tant aviat com tingueu tancada l’experiència.

Reconeixement

La Crida no és un premi, sinó una proposta de mobilització i compromís del professorat i dels joves en uns momentscomplicats.

També vol ser una proposta de difusió de bones realitzacions i, per tant, farem difusió de les experiències i les incorporarem al web del Centre Promotor d’ApS.

Malgrat tot, voldríem reconèixer l’esforç realitzat amb 10 obsequis que constaran de dues aportacions:

  • Un lot de material escolar que proporcionaràAbacus.
  • Un val de 60€ que proporcionarà el Centre Promotor d’ApS, a bescanviar a la CooperativaAbacus

(Nota: Un mateix centre o entitat participant només podrà rebre un obsequi).


Presentación de la Guía de Ciencia Ciudadana y Aprendizaje Servicio

La Ciencia Ciudadana y el Aprendizaje Servicio comparten algunas ideas y se complementan en otras.

Comparten el compromiso a favor de la acción común.

La voluntad de reunir participantes para colaborar y enfrentarse a problemas reales de la sociedad. Enfrentarse primero estudiándolos de forma rigurosa e interviniendo luego para mejorar la vida y avanzar hacia formas de vida más justas, sostenibles y convivenciales.

Se complementanen la medida que:

La CC ofrece al ApS una manera rigurosa de acercarse a necesidades que conviene incorporar más ampliamente como ámbitos de servicio a la comunidad.

El ApS ofrece a la CC una metodología pedagógica madura y muy apropiada para cuando se trabaja en la escuela o con entidades de tiempo libre.

Enlace al vídeo del acto:

Para descargar la guía

Ciencia Ciudadana y Aprendizaje Servicio: http://bit.ly/guia_cc_aprendizaje (castellano)

Ciència Ciutadana i Aprenentatge Servei:  http://bit.ly/guia_CC_aprenentatge (catalán)