Sin categoría

Crisis: solidaritat o caos

Josep M. Puig Rovira – Escriure en aquests moments en un mitjà destinat a educadors i educadores per fer-los un suggeriment és un atreviment presumptuós. Tothom està prou enfeinat, i una mica saturat d’opinions, per afegir una nova recomanació. No és moment de discursos, sinó de fer amb honestedat la feina que a cadascú correspon. Just el que avui estan fent tants i tants docents: tot el que poden i més per posar en marxa un curs difícil, un curs que ha de mobilitzar molta intel·ligència i molt optimisme. Malgrat tot, potser per aclarir-me a mi mateix i potser per fer una cosa que puc fer, he escrit aquestes notes sobre un aspecte de l’educació dels nois i noies que avui em sembla especialment pertinent.

            Transmetre els coneixements i les competències que corresponen a cada nivell és rellevant, encara que no cal exagerar perquè els currículums solen estar massa farcits i ara pot ser un bon moment per anar al que és fonamental. Abans d’entrar en matèria, però, caldrà aprendre a complir les mesures de protecció que els centres han implantat i caldrà explicar-les com una contribució de l’escola al bé comú i al control de la pandèmia. I també durant els primers dies s’imposa parlar de com s’han viscut aquests mesos, potser compartint els moments dolents i els bons, les angunies i les alegries, les pèrdues i tot el que cada noi i cada noia vulgui expressar. Aquests tres àmbits tenen a veure amb valors –la responsabilitat davant la feina, el respecte a les normes com una forma de respecte mutu, i l’acollida i la cura de tots i totes–, però la situació de crisis que ha provocat la covid requereix d’una manera prioritària, encara que no exclusiva, posar en primer pla el valor de la solidaritat. Crec que avui més que mai, per connectar amb la vida, l’educació ha d’invitar a viure el valor de la solidaritat.

            La raó és senzilla: davant d’una situació de crisis, de qualsevol mena de crisi, no serveix de res buscar sortides individuals, que només aconsegueixen empitjorar els problemes. Sortir d’una crisi exigeix col·laborar de manera solidària, anar a l’una per contribuir a la solució. Les crisis se superen aplegant esforços per produir una força col·lectiva que permeti superar la situació de dificultat: exercint la solidaritat com acció comú.

(més…)

La difusió de l’ApS a Catalunya

captura de pantalla 2019-01-17 a las 12.01.16

RIDAS, Revista Iberoamericana de Aprendizaje Servicio, acaba de publicar un monogràfic, coordinat per la Dra. Xus Martín, que analitza el procés de difusió de l’aprenentatge servei a Catalunya. L’arrelament d’aquesta metodologia és un bon exemple de col·laboració entre els centres educatius, les entitats socials i les administracions. Podeu llegir l’editorial de la coordinadora i accedir a tots els articles:   http://revistes.ub.edu/index.php/RIDAS/index

Editorial per Xus Martín

El aprendizaje-servicio se ha ido haciendo un lugar, de manera decidida y progresiva, en los centros educativos, en las entidades sociales, en el ámbito municipal y en las políticas públicas de Cataluña. Hace catorce años este concepto, que actualmente forma parte de nuestro vocabulario habitual, era poco usado pese a existir experiencias que apuntaban directamente a lo que hoy en día conocemos como aprendizaje-servicio. Han sido catorce años intensos en los que muchísimas personas y colectivos desde espacios diversos, pero también desde posicionamientos ideológicos no siempre coincidentes, han contribuido a difundir, generalizar e institucionalizar el aprendizaje-servicio en nuestro país.

Desde el Grupo de Investigación en Educación Moral –GREM– hemos tenido la suerte de formar parte activa de este proceso y hemos observado con satisfacción como el aprendizaje-servicio se multiplicaba y se adaptaba a la singularidad de cada centro y de cada municipio. Gratamente sorprendidos por todo lo que hemos avanzado colectivamente, hemos querido hacer un alto en el camino con el objetivo de mirar atrás, analizar qué ha ocurrido y proyectarnos hacia el futuro. Para ello hemos contado con la colaboración de personas vinculadas a la administración pública, centros de tiempo libre, escuelas, universidades, ámbitos educativos específicos, entidades sociales y centros creados expresamente para difundir el aprendizaje servicio. Entendemos que el resultado ofrece un buen ejemplo de transferencia y de difusión del aprendizaje-servicio, pero también de pensamiento pedagógico. Tal y como se apunta en el último capítulo que cierra el monográfico, hemos tratado de explicar la manera de convertir una novedad educativa en una innovación educativa, en una propuesta en la que se implican numerosos actores educativos, sociales y políticos para mejorar la educación de un territorio.

Con el trabajo conjunto que aquí presentamos pretendemos ayudar a tomar conciencia de lo que ha ocurrido en estos catorce años, y detectar los puntos fuertes y los posibles errores inherentes a cualquier proceso. Asimismo, nos gustaría que sirviera como elemento de reflexión y de mejora. Esperamos que, a partir de su lectura, otras personas y colectivos nos ayuden a pensar nuevas maneras de seguir avanzando.

Taula de continguts

Editorial Xus Martín

Introducción ¿Cómo difundir el aprendizaje servicio?

El servicio comunitario, un proyecto de innovación pedagógica Gené Gordó

La educación se mueve en el territorio. Estrategias locales de aprendizaje-servicio Sara Maroto

Políticas educativas del Consorcio de Educación de Barcelona en relación al aprendizaje-servicio como innovación social Francesc Vila

El Centro Promotor de Aprendizaje Servicio Laura Campo, Josep Puig

L’Hospitalet de Llobregat, modelo de generalización del aprendizaje-servicio Roser Batlle

Cada curso un aprendizaje-servicio Brenda Bär, Josep M Puig

El aprendizaje-servicio como práctica inclusiva Maria López-Dóriga, Xus Martín

La incorporación del aprendizaje-servicio en la universidad: la experiencia de la Universidad de Barcelona Mireia Esparza, Victoria Morín, Laura Rubio

La consolidación del aprendizaje-servicio en Fundesplai y en la educación en el tiempo libre Carles Xifra, Susagna Escardíbul

Implementación y extensión del aprendizaje-servicio en las entidades de justicia global y cooperación internacional en la ciudad de Barcelona Maria Monzó, Judit Rifà, Laura Rubio

Consolidación del proyecto del Banco de Sangre y Tejidos como entidad educativa a través de la necesidad de la donación de sangre Mariona Graell

Difusión y arraigo del aprendizaje-servicio Josep Puig


 

 

 

 

No us creiem

 

abd91bb99a1462ec1c3859d5d453068afc915369GREM – El que segueix no és ni una recensió, ni una nota de lectura, ni tampoc una crítica, és simplement un seguit de trossets copiats tal qual d’un llibre que us recomanem. La lectura d’aquesta obra de cap manera pot ser substituïda pels temes que hem destacat. Tot el contrari, voldríem que aquestes notes motivessin la lectura completa d’un text breu i lluminós.

 Credibilitat voluntària

“Necessitem trobar el nostre combat particular contra el sistema de credulitats del temps present. La nostra impotència actual té un nom: analfabetisme il·lustrat. Ho sabem tot però no podem fer res. Amb tots els coneixements de la humanitat a l’abast, només podem frenar o accelerar la nostra caiguda a l’abisme.” (p. 9)

“Som a les portes d’una rendició. La rendició del gènere humà quant a la tasca d’aprendre i d’autoeducar-se per viure més dignament. Davant d’aquesta rendició, proposo pensar una nova il·lustració radical. Reprendre’n el combat contra la credulitat i afirmar la llibertat i la dignitat de l’experiència humana que és capaç d’aprendre per si mateixa.” (p. 11)

Per una crítica radical

“La Il·lustració no és el combat de la ciència contra la religió o de la raó contra la fe. Aquesta és una simplificació reduccionista que distorsiona el que veritablement entra en joc. El que la Il·lustració radical exigeix és poder exercir la llibertat de sotmetre qualsevol saber i qualsevol creença a examen, vinguin d’on vinguin i els formuli qui els formuli, sense pressupòsits ni arguments d’autoritat. (…) En definitiva, la crítica és autonomia del pensament, però no autosuficiència de la raó.” (p. 36-37)

“Assumir la condició natural i corporal de l’ésser humà implica acceptar la parcialitat i la precarietat de les nostres veritats, però també la perfectibilitat del que som i fem de nosaltres mateixos. Saber ja no és accedir a les veritats eternes de Déu sinó millorar la nostra pròpia comprensió i la relació amb el món que ens envolta. Els il·lustrats no creien cegament en el progrés.” (p. 39) (més…)