Bons o dolents?

Ja coneixíem Rutger Bregman pel seu llibre Utopia per a realistes (Empúries, 2017), ara novament ens sorprèn amb un text brillant: La humanitat. Una història d’esperança (Empúries, 2021). Una obra destinada a demostrar que els éssers humans són bons i que es falsa la concepció més estesa que els considera egoistes i agressius.

Josep M. Puig Rovira – En el debat etern per dilucidar si els éssers humans són bons o dolents, la tesi de l’egoisme i l’agressivitat –la imatge negativa de la humanitat– ha sigut dominant. En aquest punt, Hobbes ha guanyat clarament a Rousseau, almenys fins ara. El pessimisme sobre la naturalesa humana és antic –potser va néixer amb la propietat privada, l’acumulació desorbitada de riquesa i la por a perdre aquets privilegis–, però en qualsevol cas ha impregnat les expectatives mútues entre les persones y els grups socials. 

Aquests prejudicis inicials van conduir a unes observacions cada vegada més esbiaixades i inclinades a veure malícia arreu. Una malícia, real o imaginada, però sempre reforçada i amplificada. En certa manera, la tesi de la maldat humana es comporta com una profecia d’immediat acompliment: la predicció provoca la seva realització. I així, un cop i una altra, fins a produir i reproduir una cultura de la prevenció i la por davant de la suposada maldat humana.

            Doncs bé, el llibre de Bregman és un intent de refutar aquestes tesis i demostrar que no són gens realistes, ni tampoc encertades. I ho fa presentant contraexemples, desmuntant fets aparentment ben establerts, criticant experiments clàssics i mostrant que la bondat és més general del que pensem i és de gran utilitat per produir benestar i felicitat. Discuteix fets i cassos a fons amb un llenguatge àgil que aconsegueix que la lectura no decaigui durant les quatre-centes pàgines de text, notes a part.

            Entre molts altres temes, hi trobareu la solidaritat no prevista dels britànics durant els bombardejos de Londres –el Blitz– en la Segona Guerra Mundial; una història com la que es narra en El Señor de les Moscas, però on els fets, en aquest cas reals, van succeir-se de manera completament diferent; també investiga les moltes anomalies que es varen produir en els cèlebres experiments de psicologia social de Zimbardo i Milgram; i des d’una visió positiva ens parla de forces com la motivació intrínseca, o de realitzacions com la peculiar presó de Halden a Noruega o els pressupostos participatius de Porto Alegre. Aquests i altres exemples mostren que si penses bé dels altres, confies en ells i els tractes amb correcció, les possibilitats que et responguin amb la mateixa moneda s’incrementen substancialment.

            Potser la controvèrsia entre la bondat i la maldat dels éssers humans no acabi de tancar-se amb aquest llibre. Potser no s’arribarà a tancar mai perquè no es tracta de determinar si és una cosa o l’altra, sinó de decidir com els éssers humans volem veure i educar els éssers humans. Si ens esforcem a veure’ls i tractar-los com a dolents, els farem dolents. Però si ens esforcem a veure’ls i tractar-los com a bons, els farem bons. Els humans fem la maldat o la bondat dels éssers humans. Com diu el mateix Bregman: “Tan bon punt ens creguem que la majoria de la gent és bona, tot canviarà. Podem canviar de dalt a baix l’organització de les escoles, les presons, l’estat de dret i a la democràcia. I la manera com vivim.” Ens avisa que aquestes idees i els seus defensors són titllats habitualment d’ingenus i beneits, però a parer seu són idees que aporten un nou realisme que s’ha d’obrir camí pel bé de tothom.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s