Tres joves desenvolupen projectes d’aprenentatge servei a zones difícils de Mèxic per propiciar el sentiment de pertinença a una comunitat
Arribats als 18 anys en molts indrets del planeta, als 21 en d’altres, molts joves esdevenen ciutadans de ple dret i amb capacitat de participar democràticament a la societat. Per a molts és una novetat que exerceixen de la mateixa manera que s’ha fet al seu entorn familiar. Però què significa poder participar activament a la societat? Què es pot aconseguir? I el més important, qui ens ensenya, a ser ciutadans actius i amb capacitat per decidir críticament quines necessitats té el nostre entorn?
Això és just el que van preguntar-se la Laura, en Luis i en Josué, tres estudiants mexicans que són uns mesos a Barcelona per conèixer com es desenvolupen els projectes d’aprenentatge servei a Catalunya i per recopilar informació sobre les tasques de recerca que es desenvolupen des del Grup de Recerca en Educació Moral. Estan a punt de graduar-se en ‘Maestría en Educación para la Ciudadanía’ a la Universidad Autónoma de Querétaro, a Mèxic i han tirat endavant tres projectes d’aprenentatge servei en entorns rurals o difícils del seu país.
Mèxic, pioner en el servei social
Mèxic és un país tradicionalment arrelat en el camp del servei social dins l’educació. Aquest concepte va ser introduït a l’educació superior a principis del segle XIX i des d’aleshores són moltes les iniciatives que s’han dut a terme per a millorar l’entorn on viuen els alumnes. Tanmateix, en molts casos, malgrat prenen la forma d’un projecte d’ApS, aquestes activitats no es desenvolupen amb aquesta consciència, cosa que en dificulta l’estudi de la seva efectivitat i utilitat.
I més encara, tal com remarquen els tres joves, en un context educatiu com el mexicà, en el qual “les regions i els centres tenen molt poca llibertat per escollir els continguts que s’imparteixen als centres” i depenen majoritàriament del poder central. Un poder que, d’altra vegada, “elabora bons plans d’estudi i ha reformat el sistema per treballar les competències transversals”, segons relaten. Però sovint, “tot queda només al paper”.
Entorns difícils
Partint d’aquesta base, tots tres van elaborar tres projectes d’aprenentatge servei que han desenvolupat en zones condicionades per la violència i entorns semirurals. Estaven convençuts que les accions de millora que els alumnes poguessin fer “repercutirien en el seu sentiment de pertinença a la comunitat” i, en conseqüència, això reforçaria la percepció de “formar part d’una ciutadania que té eines i capacitat per decidir i actuar”.
L’impacte de les tres iniciatives, desenvolupades en centres de primària, secundària i educació post-obligatòria, ha estat notable. Almenys així ho expliquen els seus protagonistes, que destaquen “el canvi de mirada que suposa sentir-se part d’una comunitat i participar-hi de forma activa”. D’aquesta manera, “s’inicia una reflexió en un context acotat com és l’escola”, però que és fàcilment traslladable a entorns socials més amplis” i que permet als joves adquirir unes “competències vinculades al concepte de ciutadania”. Perquè “la ciutadania no és un estatus jurídic, sinó “l’habilitat de treballar per una democràcia que va més enllà de l’elecció dels governants” i que, per tant, “busca convertir els individus en ciutadans actius mitjançant pràctiques directes al terreny i amb un sentit”.
Unes pràctiques que, pels tres estudiants, tenen efectes en la confecció de persones capaces de participar en la construcció d’una millor societat. I ho fan convençuts que, al seu país, iniciatives com aquestes “contribueixen a què els col·lectius aprenguin a viure democràticament” i a què “els joves, en un futur, tinguin consciència que el rumb del país és a les seves mans”.
LES TRES EXPERIÈNCIES
Un jardí al pati
La natura va ser el fil conductor del projecte que en Josué va engegar en una escola semirural. Un grup mixt d’entre cinquè i sisè de Primària va elaborar un projecte de millora de l’escola perquè el centre fos un espai “més atractiu i més inclusiu”. Després que els mateixos alumnes organitzessin una assemblea per definir quines actuacions “calia fer al seu centre per fer-lo un lloc millor”. El veredicte va determinar que feia alta “una nova pista de futbol i decorar el pati amb una jardí vertical d’herbes medicinals”. Així, les Ciències Naturals i l’Ètica van proporcionar als alumnes els coneixements que necessitaven per “cuidar un jardí amb unes plantes molt concretes i amb uns usos socials”, al mateix temps que descobrien que “obrint un nou espai al pati, convertien aquest espai del centre en més inclusiu, especialment per als més menuts”.
L’educació secundària a Mèxic apropa els alumnes al món dels oficis. A tercer d’ESO es treballa, entre altres, amb la conservació d’aliments. En Luis ha analitzat l’impacte que té la participació en la convivència democràtica en un grup que ha dissenyat un projecte contra l’obesitat. La “presa de decisions conjunta, la millora de la convivència i, sobretot, la resolució dels conflictes d’una forma més efectiva” són els principals resultats d’una iniciativa dissenyada pels mateixos alumnes que van creure oportú “informar la població del seu entorn de la necessitat d’introduir bons hàbits a les seves vides”. A partir d’aquí, es van repartir fulletons i cartells, a banda de pensar i introduir nous menús a la cafeteria del centre.
La Laura es va traslladar a una escola on un grup d’alumnes cursen batxillerat, una etapa que a Mèxic depèn de la universitat. Així, es va endinsar en la relació entre un augment dels nivells i qualitat de participar i la millora del sentit de comunitat de l’escola a través d’un projecte de reforma de l’escola. Les seves alumnes van descobrir què és una comunitat i a partir d’aquí van “identificar les necessitats del seu col·lectiu”, premissa per començar a treballar. Així, van detectar que els joves “no tenen espais d’esbarjo” i van crear “un diari local per a prendre’n consciència”. Mesos després, van actuar en una escola, en la qual van seguir tots els passos necessaris per a canviar les papereres del pati i el sostre del camp de futbol.
Aprenentatge Servei 