Orgull de profe

(Quan l’educació passa per demanar ajut als joves)

DSC_0003

Xus Martín, professora titular de la Facultat de Pedagogia en la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Educació Moral ( GREM)

Xus Martín – “Saps què passa? Que em sento molt orgullosa d’ells”. Amb aquest comentari una professora de la Unitat d’Escolaritat Compartida Esclat expressa el que sent en veure els seus alumnes cuidant als adults de Tallers Bellvitge. Uns nois i noies que van arribar a l’Esclat perquè a l’escola no els hi anava prou bé i que sovint comenten que “no serveixen per estudiar” i que són “dels que es porten fatal”. Al llarg de dos matins aquests mateixos adolescents han posat els seus coneixements d’electricitat, cuina i fusteria al servei d’uns d’adults diferents. Homes i dones, amb discapacitats, que han reconegut la vàlua dels joves i els han ajudat a recuperar la confiança en sí mateixos.

En el taller d’electricitat els joves ensenyen a construir un circuit elèctric. Tot i el seu bon domini tècnic estan nerviosos i han de fer un esforç per comunicar-se amb la dona o l’home que tenen de parella. Per sort, els cables, l’interruptor i la bombeta esdevenen objectes mediadors. Concentrar-se en explicar i mostrar com es fa el circuit facilita les primeres interaccions cara a cara i colze a colze. Els nois donen ordres simples: “Jo tallo el plàstic i tu tires cap avall, sí?”, “Ara pica per a què entri”, “Fixa-t’hi bé, el cable negre amb el negre”. Els adults s’esforcen a fer allò que se’ls demana. Tot i això, la paraula i la demostració no són suficients i aviat arriba el contacte físic. Els nois agafen les mans dels seus companys per ajudar-los a pelar un cable, a reblar un clau o a col·locar la bombeta. I les expressions d’ànim i de felicitació es multipliquen: “Au vinga, ja ho tens!”, “Pica fort i ja està”, “Has vist que bé que ho has fet? Funciona!”. Cada bombeta encesa es celebra. El jove respira satisfet i l’adult es mira el circuit orgullós del resultat.

A la cuina l’ambient és festiu. Adolescents i adults parlen i riuen mentre preparen tres plats: rotllets de primavera, mandonguilles i pa de pessic. Els joves, segurs de sí mateixos, es concentren en cedir el protagonisme als seus companys adults: “els pebrots així de petits, els talleu vosaltres?”, “fes-ho tu, i tant que en saps!”, “i ara remenem que sinó s’enganxa”, “ho fas molt bé, veuràs que bo!”. Tal i com han vist fer dia rere dia als seus educadors, avui són ells qui dinamitzen l’activitat: pauten el procés d’elaboració de cada plat, mostren amb detall els procediments a seguir, tenen a punt els estris necessaris, i donen suport a les iniciatives dels homes i dones que els visiten. L’alegria i l’agraïment d’aquests es tradueix en cants i balls espontanis que els adolescents acullen i aplaudeixen. En acabar, els membres de les dues entitats continuen la festa menjant junts el que junts han elaborat. Una i altra vegada es repeteix el mateix comentari “boníssim, boníssim”.

Els adolescents, distribuïts en diferents racons de la fusteria, ajuden els adults a construir un subjecta-llibres individual que incorpora la inicial del seu nom. És un treball laboriós (tallar fustes, escatar-les, ajuntar diferents peces, retallar les lletres i enganxar-les) que obliga als participants a desplaçar-se pel taller cercant material. Els nois s’organitzen per guiar la feina dels seus companys i alhora fer-se càrrec de les màquines que han d’usar. El grau de discapacitat dels adults és molt variat i els adolescents resten atents a les possibilitats individuals de cadascú per tal d’ajustar bé les tasques que proposen. Les bromes i el bon humor faciliten la relació entre els dos col·lectius.

Mentre els alumnes de l’Esclat tiren endavant l’activitat, els seus professors participen en segona línia recolzant-los i facilitant-los la feina. Fa setmanes els van demanar ajut per “ensenyar tallers” a un grup de persones amb discapacitats. Junts han preparat la trobada i avui els educadors han fet un pas enrere per cedir-los la responsabilitat. En finalitzar la jornada és evident que l’experiència ha estat un èxit. Els adults de Tallers Bellvitge han passat un dia especial en companyia de nois i noies que els han acollit i els han cuidat. Però, alhora, aquests homes i dones han retornat als adolescents una imatge positiva de sí mateixos. Els han permès constatar que ser “dels que es porten fatal” no és un destí.

Els educadors de les dues entitats s’acomiaden compartint agraïments, ganes de repetir l’experiència i un sentiment comú: l’orgull de ser profes dels seus alumnes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s