Aprenent dels companys i companyes!

Afavorir les interaccions entre alumnes per facilitar els processos d’ensenyament i aprenentatge ha estat una estratègia freqüent i generalitzada al llarg de la història. De fet, al nostre context socioeducatiu disposem d’un ampli ventall de projectes consolidats que es basen en promoure les relacions d’ajuda entre iguals

La quantitat d’experiències existents és àmplia i variada. Un tipus d’activitat molt comuna als centres del territori català es centra en treballar l’aprenentatge i el plaer per la lectura. En aquesta línia podem citar els “Padrins de la lectura” de l’Escola Virolai. Activitat en que els alumnes de sisè de primària acompanyen als de primer en l’aprenentatge de la competència lectora. O també els “Tutors de Contes”, del CEIP La Monjoia de Sant Bartomeu del Grau, en que s’estableixen parelles que es troben quinzenalment per compartir un espai i un moment dedicat als contes. Una tipologia de propostes molt senzilles a nivell d’organització i gestió però que resulten altament formatives pels participants. En primera instància, a l’alumnat que ensenya el permet consolidar i reforçar competències essencials a la vegada que adquireixen d’altres derivades del rol docent i de la relació amb els companys. Als que reben l’ajuda l’activitat els resulta molt motivadora i afavoreix que tinguin un acompanyament individualitzat i adaptat a les seves necessitats.

Però les opcions no s’acaben només amb el treball sobre competències bàsiques. A l’Escola Àngels Garriga, per exemple, a més de treballar la lectoescriptura mitjançant la col·laboració dels alumnes de sisè amb els de p5, també afavoreixen les relacions i els vincles entre grans i petits amb altres col·laboracions: els de quart desperten i acompanyen als de p3 durant l’estona del migdia, i els de cinquè els ajuden amb l’aprenentatge de les TIC. Un altre cas és de l’Institut Celestí Bellera, de Granollers. Al centre, en el marc d’un projecte que treballa els valors cívics mitjançant l’esport , són els propis alumnes els que s’encarreguen de la gestió i el dia a dia de l’Associació Escolar Esportiva. Finalment, també podem aportar l’experiència del “Compartim Converses” de l’Institut El Castell, (Esparreguera). Un programa d’intercanvi cultural i acompanyament a partir de la configuració de parelles lingüístiques que setmanalment es troben durant l’estona de l’esbarjo per parlar en català.

Com veiem es tracta de pràctiques que permeten abordar qüestions molt variades, a edats molt diferents i que esdevenen contextos d’aprenentatge molt positius pels agents que hi participen: ambdues parts ensenyen i aprenen conjuntament, a la vegada que es relacionen en situació de proximitat.

Però malgrat aquesta tradició, el cert és que aquest tipologia d’activitats sovint passen una mica desapercebudes. Es veuen tan naturals i fa tant temps que s’implementen que costa reconèixer-les i valorar-les considerant tot el seu potencial. I no només això, si no que fins i tot es pot arribar a qüestionar la seva eficàcia i utilitat: no serà una pèrdua de temps? Poden els alumnes ensenyar i aprendre alguna cosa dels companys i companyes? L’estudi i l’anàlisi de les experiències ens permet respondre amb un sí rotund a aquest interrogant. I és que la proximitat existent entre l’alumnat afavoreix la creació d’un medi caracteritzat per la confiança, la complicitat i l’estimació. Totes dues parts treballen conjuntament amb un objectiu educatiu precís, a la vegada que es coneixen i construeixen un vincle afectiu i una relació d’amistat. Així, amb l’obertura d’aquest canal de l’afecte i de les emocions, l’aprenentatge es veu potenciat.

I concretament, què guanya cadascuna de les parts? A l’alumnat que desenvolupa el rol docent, l’experiència, tal com comentàvem, l’obliga a consolidar els coneixements. El domini sobre el que es vol transmetre resulta essencial i no hi ha millor manera d’aprendre que ensenyant. A més, li ofereix la possibilitat de fer alguna cosa amb i per algú altre, augmentant la seva autoestima, la satisfacció personal, la motivació i el compromís vers l’activitat. Sense oblidar en aquest punt que els alumnes no són mai professionals i que necessiten de l’acompanyament i el suport dels educadors i educadores adults. Pel que fa a la resta de participants, aquest tipus de pràctiques els permet obtenir una atenció individualitzada i un recolzament de la mà d’un referent proper. Disminueix la seva por a equivocar-se i guanyen seguretat, cosa que facilita enormement el propi progrés i la superació dels reptes que se’ls pugui plantejar.

Veiem com les possibilitats que ofereix aquesta fórmula pedagògica són múltiples. D’una banda, permet abordar continguts acadèmics. De l’altra, fruit de la interacció, afavoreix que cristal·litzin algunes competències i valors fonamentals. Destacant en aquest sentit l’exercici i el desenvolupament de la responsabilitat, la paciència, l’empatia o la comprensió, entre els més significatius.

Però potser el més important és que treballant plegats els alumnes posen en pràctica un dinamisme bàsic d’humanització: el reconeixement mutu entre persones. Són capaços de construir relacions interpersonals i vincles afectius. Un aprenentatge essencial pel creixement personal i social. Un aprenentatge bàsic a la vida.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s