No és fàcil ser ciutadà en el XXI

José Palos

L’article explora la dificultat d’exercir la ciutadania a l’era tecnològica. Qüestiona com els canvis socials, econòmics i tecnològics estan modelant la nostra experiència com a ciutadans. Potser és hora d’anar cap a un model més centrat en les persones i valors democràtics.

Amb freqüència moltes institucions o entitats al·leguen que les seves accions tenen com a fi facilitar la vida dels ciutadans. Esperen que els ciutadans siguin conscients de la importància d’aquesta missió i que, per tant, exerceixin la ciutadania fent ús dels seus drets, complint amb els seus deures o reivindicant els seus drets seguint els canals establerts. Ser ciutadà i exercir la ciutadania mai ha estat fàcil i s’ha viscut amb un cert recel, però les noves obligacions, mètodes i canvis tecnològics accelerats i impostos en les últimes dècades ho fa cada vegada més complex, extens i difícil. No negarem que la tecnologia pot facilitar moltes gestions als ciutadans i ciutadanes, però no amb tanta facilitat com es vol fer creure. Es diu que és qüestió de temps que la ciutadania ho assumeixi i s’adapti als nous mètodes, sobre els que per un cert poc ha pogut decidir.

De manera genèrica i en el marc de la CEE es considera que un ciutadà o ciutadana és una persona membre actiu d’una comunitat política, en les seves diferents escales territorials, que ha de complir una sèrie de lleis i les obligacions que es deriven i és titular de drets polítics, com és el de la participació i el dret al vot. El concepte de ciutadà i ciutadania és dinàmic i no sols es refereix a la relació o pertinença a un estat-nació o institució supranacional, sinó principalment a la comunitat, lloc o unitat territorial de convivència on s’interactua socialment i es desenvolupen les persones en els seus drets i obligacions. És dinàmic en gran manera per la complexitat i velocitat dels canvis que es produeixen en els contextos de vida quotidiana on s’exerceix la ciutadania.

Canvis que, encara que antics, van incidint de manera significativa en els territoris de residència i encara que no ho sembli en la vida quotidiana. Com a exemple podem apuntar els efectes del canvi climàtic, la crisi energètica, la fragilitat i impacte en el medi ambient, els canvis en les interrelacions entre el local i el més global, les tensions i conflictes bèl·lics, el consumisme i l’impacte en els recursos, la presència en la vida comunitària dels fluxos migratoris, la convivència en la diversitat cultural, la tecnologia aplicada a la vida quotidiana sense competències per gran part de la població, els canvis en l’educació que l’ha de solucionar tot. Dinàmiques que emboliquen i arrosseguen a la ciutadania i ens canvia la manera en què ens relacionem i en gran manera la forma i satisfacció amb què exercim de ciutadans.

Perquè un ciutadà se senti membre d’una comunitat i exerceixi lliurement la seva ciutadania s’ha de sentir valorat i tractat justament en l’exercici dels drets i obligacions civils i polítics, en els socials i econòmics i en l’àmbit identitari personal i cultural. Com deia Adela Cortina en la identitat i en la justícia. Però la gestió dels canvis socials, econòmics i tecnològics i el seu impacte en l’exercici de la ciutadana no el faciliten. La relació i les gestions bàsiques amb les administracions s’imposen per via telemàtica (impostos, sancions, reclamacions, etc…) encara que gran part de la població no tingui els coneixements ni recursos necessaris. Es potencia el consum electrònic. L’obtenció de diners metàl·lics s’obstaculitza. Dur a terme una reclamació de qualsevol mena pot ser una aventura telemàtica o de trucades sense resposta. El consum de proximitat ha de competir amb els preus de les grans superfícies i a costa de l’explotació dels productors. Els conflictes bèl·lics, la crisi energètica, i la degradació mediambiental se’ns presenta com una cosa no desitjable però també conseqüència de les relacions de poder o com a danys col·laterals i inevitables del creixement econòmic. La riquesa de la diversitat cultural ens la presenten com un perill per als drets i la identitat de la població autòctona, per cert, cada vegada més difícil de delimitar. I cada vegada més tenim majors quantitats indigeribles d’informació esbiaixada. Ens relacionem a través de les xarxes socials i es redueix el contacte i la comunicació directa. La ciutadania, en el seu exercici, ha de bregar amb tot això en la vida quotidiana.

Ens diuen que és el món que ve i que cal adaptar-se perquè és per al bé de la ciutadania, però segur que els canvis es podrien fer d’una altra forma, a un altre ritme, amb altres sensibilitats i alguns potser no feien falta. Només amb posar el focus del procés en el benestar de les persones i no en els beneficis econòmics com és el cas seria suficient.

Des de l’educació, a la qual sempre se li encarrega solucionar i reduir les bretxes que produeix el sistema, es continua promovent una sèrie de principis o valors per a una ciutadania crítica en aquests processos. No exposarem tot el ventall de principis, només alguna anotació des d’una concepció d’un desenvolupament socialment més just i humà Que van contra corrent, que sense ser nous continuen per darrere de la dinàmica econòmica i per això continuen sent necessaris.

Quan es pensa en la ciutadania s’hauria de pensar en la dimensió global de la persona, amb drets i deures des d’una concepció democràtica, igualitària, diversa i intercultural, respectuosa amb el medi ambient i socialment justa, no sols des del creixement econòmic. El coneixement i els avanços tecnològics haurien de prioritzar la seva dimensió ètica en la seva aplicació i en els actes que es derivin, considerant que el bé general i públic és una responsabilitat compartida i està per sobre del particular. Tot en un marc de valors que fomentin la justícia i equitat, la solidaritat, la cooperació, la participació, el respecte i el diàleg com a base en les relacions i la convivència, en un planeta amb els recursos limitats.

És necessari construir una ciutadania amb principis i valors que prioritzin i ajudin a posar en el centre de la vida la millora de la vida de les persones al mateix temps que una societat més justa i respectuosa. Propostes, orientacions i desitjos del segle passat, amb un vernís utòpic, però que s’haurien d’aplicar en tots els canvis socials, econòmics, tecnològics, polítics i culturals que es van produint en aquest segle XXI. Per a un canvi irrenunciable del model de societat i mentrestant per a facilitar l’exercici de la ciutadania.