Opinió pública i Aprenentatge Servei

Josep M. Puig Rovira

¿Per que es tant important que les experiències d’aprenentatge servei acabin amb accions de comunicació pública? Perquè és una manera de participar en la creació d’una ciutadania ben informada. I perquè una opinió pública ben informada enforteix la democràcia, en especial en època de Fake News i de tota classe de desinformació interessada.

El projecte Observadors del mar-Microplàstics watchers és un projecte de ciència ciutadana, ho és en la mesura que implica la ciutadania, i també els estudiants de diferents edats, en la recerca científica sobre un problema públic –la presència de micro i meso plàstics a les platges–, i és també un projecte d’aprenentatge servei, ho és en la mesura que la recerca que realitza l’alumnat proporciona dades útils als equips de científics, impulsa accions per modificar hàbits en el centre o el barri i, finalment, permet difondre els resultats i emprendre campanyes de comunicació per donar-los a conèixer, explicar-los i conscienciar a la població en general. Es realitza un triple servei: als grups de recerca amb dades, a la comunitat propera promovent canvis d’hàbits i a la ciutadania en general participant en la creació d’una opinió pública ben informada.

            Aquí ens interessa destacar aquesta darrera contribució: l’esforç per emprendre accions de comunicació que denunciïn el problema que s’ha treballat, expliquin els resultats obtinguts i plantegin els camins que podem transitar per millorar. Un exercici de participació ciutadana centrat en la difusió d’idees que ajuden a formar-se una opinió, debatre-la i potser convertir-la en una proposta d’acció política. Una manera d’intervenir com a ciutadans que està molt present en l’aprenentatge servei.

            Accions per crear opinió publica que hem vist en altres experiències d’aprenentatge servei. Les campanyes de promoció de la donació de sang que impulsa el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, a més de motivar la donació, son accions informatives sobre una necessitat social imperiosa i sobre la manera altruista de satisfer-la; com a complement dels programes de reforç de la lectura, els participants poden emprendre accions de comunicació per denunciar que massa escolars acaben l’educació obligatòria amb un baix nivell de lectura; de la mateixa manera, els projectes d’aprenentatge servei que tenen cura de la natura poden ser projectes d’intervenció en el medi i alhora projectes de comunicació cívica per donar a conèixer una agressió al medi natural i reparar-la; i així podríem seguir amb projectes d’aprenentatge servei amb persones grans, de participació ciutadana, de defensa dels Drets Humans i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, o sobre tants altres temes.

En tots els casos anteriors, l’activitat de servei es prolonga amb accions de comunicació pública. Aquesta difusió d’informació es porta a terme amb intervencions en mitjans de comunicació propers, preparació d’exposicions, publicació d’escrits en blocs i premsa, realització de xerrades, difusió a través de les xarxes socials, redacció d’articles científics o divulgatius, o altres maneres de crear opinió pública. Dit de manera ràpida, un dels serveis que es poden realitzar en les activitats d’aprenentatge servei és difondre informació i punts de vista sobre la realitat en què s’ha treballat. En la mesura de què és possible en funció de l’edat i les circumstàncies, es tracta de comunicar informació veraç per intervenir en el debat ciutadà i contribuir a crear una opinió publica ben fonamentada. Però, per què és tan important l’activitat de comunicació d’informació i idees pel conjunt de la ciutadania?

            És fonamental que l’educació fomenti la participació de l’alumnat en la comunicació d’idees perquè contribuir a la formació de l’opinió pública és una activitat essencial en una societat democràtica. Jürgen Habermas ha explicat que entre la societat civil formada per tota la ciutadania i el sistema polític on els representants prenen les decisions, es troba l’esfera pública, un espai de deliberació que contribueix a formar l’opinió i la voluntat dels ciutadans, promou la seva integració política, confronta i articula els diferents punts de vista i influeix en les decisions polítiques via eleccions i amb altres formes de fer-se escoltar. En definitiva, l’esfera pública resulta essencial en una democràcia.

L’esfera pública, com espai de deliberació, va estar primer ocupada pels mitjans de comunicació clàssics, que van fer aportacions decisives a la democràcia, però lligats a interessos econòmics i polítics varen anar deixant en silenci la ciutadania. Actualment, internet i les xarxes socials han provocat una profunda transformació de l’esfera pública. Però tampoc ha sigut en un sentit clarament positiu. El que en un primer moment va semblar una democratització de la paraula, un espai en què tothom podria intervenir de manera horitzontal, s’ha convertit en un espai fragmentat on cada grup parla pels seus, amb una pèrdua de responsabilitat dels autors per les seves intervencions, un espai on s’han imposat les reaccions emocionals més primàries i l’insult, i que ha deixat entrar per tot arreu Fake News i campanyes d’intoxicació. Una situació que està posant contra les cordes la democràcia (Habermas, J.: Historia y crítica de la opinión pública, Gustavo Gili, 1982 i Un nou canvi estructural en l’esfera pública i la política deliberativa, Edicions 62, 2023).

            Com passa tantes vegades, l’educació no podrà revertir aquesta situació, però la seva contribució amb els joves no es pot menystenir. Participar en la comunicació d’idees i en la creació d’opinió pública els ajudarà a desenvolupar habilitats crítiques i a comprendre problemes complexos, a detectar els diferents punts de vista i adquirir una veu pròpia, a adonar-se que es fàcil manipular i que cal estar previngut, a evitar a qualsevol preu la mentida, l’insult i el partidisme, a defensar la veritat com un valor fonamental, en definitiva, a participar activament en la vida política de la comunitat. Els ensenyarà a ser ciutadans respectuosos, crítics i amb veu pròpia: ciutadans demòcrates.

Tot plegat pren encara més sentit quan es tracta d’intervenir en la vida pública parlant d’una cosa de la qual es té experiència directa. Això és el que hem vist en els exemples d’aprenentatge servei que hem presentat a l’inici d’aquest escrit. Val la pena, doncs, defensar la conveniència d’acabar qualsevol projecte d’aprenentatge servei amb activitats de comunicació on s’expliqui a la societat què s’ha fet, per què s’ha fet i què es pensa de la realitat que s’han intentat millorar.


Deixa un comentari