Valors

Esplais, cultura i ApS

Salvador Carrasco, professor emèrit del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona

Salvador Carrasco, professor emèrit del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona

Salvador Carrasco – L’ApS permet posar en valor elements culturals i valors humanistes, alhora que afirma la “primacia del món de la vida”, la vàlua de la feina pacient i ben feta, la importància de la quotidianitat, de la sensibilitat i la subjectivitat.

L’ApS és una eina útil per al desenvolupament de competències socials dels joves; permet aprofundir en els continguts dels sabers implicats, en la mida en què els aprenentatges proposats són significatius i, en la mida en què el servei respon a necessitats socials reals. També és una “escola de civisme”, contribueix a la projecció social del coneixement, a la millora de la relació educació/societat i a la realització de noves experiències que enriqueixen la convivència ciutadana.

L’ApS és congruent amb les aspiracions a una educació de qualitat; amb la preocupació per posar als joves en el centre de les preocupacions i interessos educatius; amb una pregona valoració de la indagació, la innovació i el treball original i ben fet.

La realització de projectes d’ApS dóna peu a la reflexió sobre qüestions a les que acostumem a donar poca importància. Efectivament, des de la pràctica de l’educació en el lleure constatem que realitzant experiències d’ApS “hem repensat les nostres activitats des de noves perspectives”, per haver:

  • descobert nous llenguatges en l’educació, per la via d’ un aprenentatge innovador i creatiu
  • reconstruït i repensat velles tradicions culturals, per a projectar-les a la societat actual
  • obert noves possibilitats d’integrar creació, recerca, indagació i innovació educativa
  • gestionat la complexitat dels nostres projectes, des del disseny, al desenvolupament i avaluació de l’impacte socio-educatiu
  • explicitat els aprenentatges que considerem més significatius per als serveis que ens proposem prestar
  • pensat molt la viabilitat i sostenibilitat dels projectes que ens proposem dur a terme
  • buscat les complicitats necessàries al moment de la projecció social i el compromís al servei de la comunitat

Els projectes d’ApS han enriquit la nostra experiència i han obert la nostra ment a nous interrogants i nous reptes. En línies generals, els esplais que fan projectes d’ApS estan satisfets, milloren i progressen en una direcció que considerem positiva.

Biabanca: banquers a l’aula!

L’institut Miquel Biada de Mataró crea una banca ètica fictícia al centre i desenvolupa un projecte transversal que implica alumnes d’ESO i de formació professional

L'oficina de 'Biabanca', la banca ètica de l'institut Miquel Biada de Mataró

L’oficina de ‘Biabanca’, la banca ètica de l’institut Miquel Biada de Mataró

Mireia Biel – Institut, banc, ètica. Tres conceptes aparentment dispersos i allunyats que són la matriu de Biabanca, la banca ètica creada per l’institut Miquel Biada de Mataró. Tres idees que, per un any, han transformat la vida dels alumnes que l’han desenvolupat i que els han despertat l’interès per una qüestió tan controvertida com són els bancs i el seu funcionament avui en dia.

Ja fa anys que l’institut Miquel Biada desenvolupa projectes d’aprenentatge servei, molts dels quals vinculats a l’intercanvi intergeneracional amb gent gran. Enguany, però, des de l’assignatura optativa d’Emprenedoria de tercer d’ESO, han volgut fer un pas més i gràcies a una ajuda econòmica del Centre Promotor d’Aprenentatge Servei, subvencionada per Oiko Credit, han pogut realitzar un projecte vinculat amb la banca ètica. L’educació financera ha estat el pilar de l’aprenentatge servei d’aquest curs i l’objectiu, tal com explica Maite Villaverde, una de les coordinadores del projecte, ha estat “crear una oficina d’una banca ètica al nostre institut”.

Una oficina bancària a l’institut

La banca ètica la integren aquelles entitats bancàries que treballen en pro de les finances ètiques i que procuren que el desenvolupament de projectes socials i ambientals siguin compatibles amb la rendibilitat econòmica. Aquests bancs, minoritaris i sovint desconeguts, practiquen una política de transparència molt major que en les entitats bancàries tradicionals, ja que consideren que els seus usuaris tenen el dret a saber en què s’inverteixen els seus diners i, per tant, eviten involucrar-se en el finançament d’empreses d’armament o de petroleres, com fan alguns bancs.

Com han extrapolat aquestes característiques a un institut? A priori, pot semblar una idea absurda, però l’envergadura del projecte ha traspassat les fronteres de les aules. Després d’adquirir un espai i convertir-lo en l’oficina d’un banc, els alumnes han passat per un procés d’aprenentatge significatiu sobre el sistema financer i la banca ètica, per aprendre, sobretot, “que existeixen alternatives als bancs convencionals”, segons Villaverde.

Sortir de l’aula, factor crucial

La Mireia és una estudiant de tercer d’ESO que ha participat en aquest projecte. S’hi va apuntar sense saber ben bé de què es tractaria i amb el curs a punt d’acabar-se, està contenta amb l’experiència. “Som més crítics amb els bancs i amb què fan amb els nostres diners”, explica la jove que valora especialment “el treball en equip i fora de l’aula” que s’ha realitzat. Preguntada per si ha après moltes coses, reflexiona un segon i afirma convençuda que probablement “molt més que en una classe normal” perquè en aquest projecte “no hem hagut de vomitar res en un examen, sinó que ho hem posat en pràctica i això ens ha servit per veure què som capaços de fer”.

L’experiència adquirida per la Mireia és un exemple de l’envergadura del projecte. A l’institut Miquel Biada hi estudien centenars d’alumnes, una xifra molt gran. Malgrat Biabanca és només l’oficina de banca ètica, la transversalitat del projecte ha superat això i ha implicat alumnes de tercer d’ESO i de Formació Professional. Aquests últims tenen, en el seu pla d’estudis, una assignatura durant la qual s’ha de crear un model de negoci. El microcrèdit que els fa falta per tirar endavant aquest model hipotètic de negoci l’atorgarà la Biabanca, alhora que avaluarà el projecte i valorarà la seva vessant ètica. “Això implica que els alumnes de cicles construeixin una empresa que ja d’entrada contempli principis ètics i de responsabilitat social”, explica Villaverde, que també destaca el paper dels “banquers”, ja que “hauran de decidir si concedeixen el finançament i assessoraran per millorar encara més el negoci”.

“Empoderar-se”

Així doncs, l’estudi previ del sector en què s’havia de desenvolupar el projecte –l’ètica-, i l’anàlisi del sistema financer – en un nivell bàsic – van fer néixer Biabanca, una banca ètica fictícia, però útil en termes d’aprenentatge, servei i valors ja que l’experiència es pot extrapolar – salvant les distàncies – a la vida real. Anna Úbeda, una altra de les professores vinculades al projecte, considera que és aquí on rau l’èxit, en el fet que es tracta “d’un aprenentatge significatiu i útil”.

Amb les premisses i l’esquema d’actuació damunt la taula, els alumnes van “treballar en equip sense forçar-los, de forma autònoma”, segons Úbeda. Sense adonar-se’n, s’han conegut millor i s’han relacionat com no ho havien fet abans, alhora que “s’han empoderat, s’han autoanalitzat i han vist que són capaços de fer moltes coses”.

El fet de sentir-se útils per a la societat en la que viuen és, al cap i a la fi, un altre dels objectius de l’educació perquè es descobreixen a ells mateixos i a la capacitat que poden tenir per transformar el seu entorn en un futur.

L’altruisme també s’ensenya

Josep M. Puig Rovira catedràtic de Teoria de l’Educació en la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Educació Moral.

Josep M. Puig Rovira catedràtic de Teoria de l’Educació en la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Educació Moral.

Josep Ma Puig Rovira – Estem acostumats a admetre que les llengües, les matemàtiques, les socials o el dibuix s’ensenyen, i que la reparació de cotxes o l’habilitat per tocar un instrument també s’ensenyen. Ningú dubta que són aprenentatges que requereixen pràctica i estudi. També necessiten una ordenació progressiva de les dificultats, temps per exercitar-se i la col·laboració d’algú que orienti i encoratgi l’aprenent. Per arribar a dominar qualsevol cosa cal un ensenyament i un aprenentatge pacients.

La seguretat que quasi tot s’ha d’aprendre desapareix quan parlem de valors com l’altruisme o la cooperació. En aquests casos ens conduïm com si les competències valuoses ja les haguessin de portar posades, de dominar des de sempre, d’haver heretat, com el color dels ulls. Actuem com si no calgués aprendre-les amb la mateixa dificultat i esforç que requereixen els altres continguts i competències. I això és un error.

Els valors no són innats, ni apareixen espontàniament, ni s’aprenen sense esforç, ni s’ensenyen simplement anomenant-los, fent amonestacions o esperant que s’adquireixin per imitació. De cap manera! L’altruisme, la cooperació i l’ajuda s’ensenyen i s’aprenen com la resta de coneixements i habilitats: entrenant-los i reflexionant per donar-los tot el sentit personal i social que tenen.

Qualsevol coneixement o habilitat s’ensenya proposant experiències, donant oportunitats per practicar, considerant les idees i els conceptes que permeten entendre el seu funcionament, motivant l’esforç imprescindible per apropiar-se’n i corregint els errors que tot procés d’aprenentatge provoca. Doncs bé, aquest procés de donar oportunitats per experimentar i construir hàbits reflexius també es necessari per aprendre valors com l’ajuda, la cooperació i l’altruisme. No hi ha dreceres ni camins més rectes i curts.

Si fins aquí estem d’acord, ens hem de fer una pregunta bàsica: què significa “donar l’oportunitat” d’aprendre valors? Una oportunitat és simplement una activitat en el decurs de la qual es viuen els valors que es volen ensenyar. Probablement, primer es practiquen amb dificultats i, a mesura que es va acumulant experiència, cada vegada es manifesten amb més desimboltura.

Per ensenyar valors com l’ajuda, la cooperació i l’altruisme calen activitats que els posin en joc. La imaginació pedagògica ha ideat diferents propostes i una de les més potents és l’aprenentatge servei (ApS). La clau d’aquesta mena d’activitats està en vincular l’aprenentatge de continguts i competències curriculars amb la realització d’un servei a la comunitat. Per tant, està clar que estem davant d’una activitat que encarna els valors que estem comentant: l’ajuda, la cooperació i l’altruisme.

Quan els joves difonen els principis de la banca ètica, fan capses de memòria per malalts d’Alzheimer, ensenyen a usar el mòbil a persones grans o construeixen mobles per una llar d’infants, estan implicats en una activitat d’ajuda a persones que els cal un cop de mà, cooperen amb entitats socials del l’entorn que treballen per pal·liar necessitats socials i entreguen de manera altruista el seu temps i el seu esforç en benefici d’altres persones. Participar en aquestes activitats és viure els valors que volem ensenyar.

Si, a més a més, els educadors i les educadores busquen moments per reflexionar sobre el que han viscut, per donar nom als valors que han practicat, per adonar-se de què han sentit, per verbalitzar i per debatre què pensen sobre el que han fet, per connectar l’activitat amb debats socials i polítics més amplis o per donar sentit a l’acció realitzada, estan contribuint de nou a l’aprenentatge dels valors d’ajuda, cooperació i altruisme.

Els valors s’aprenen participant en activitats, entrenant-los i reflexionant per donant-los tot el sentit personal i social que tenen. Doncs bé, això és el que fa l’aprenentatge servei, donar una oportunitat per practicar i reflexionar valors com l’ajuda, la cooperació i altruisme.

Pedagogia del comú

Per Josep Ma Puig

Malauradament la persecució de l’interès individual és un principi que avui dóna forma a molts aspectes de la vida dels homes i dones. En aquest marc, la tasca de l’escola s’ha vist arrossegada a ocupar-se en excés del rendiment i l’èxit individual dels seu alumnat. Naturalment tothom ha d’assolir un desenvolupament complet de la seva individualitat, però aquest objectiu legítim no s’ha de confondre amb una preparació orientada a obtenir el màxim profit personal de l’educació.

Si l’objectiu és que cada persona arribi sola el més amunt possible, el resultat és que unes poques van molt lluny i la majoria queden frustrades pel camí. Si el premi és individual, la majoria perd i el benestar social se’n ressent greument. La recerca en solitari de l’èxit destrueix la humanitat compartida.

Aquesta no ha de ser la lògica de l’escola. Els docents saben que per assolir el màxim desenvolupament de cada un dels seus alumnes, han d’aconseguir que el grup avanci de manera harmònica. I tots sabem que una societat justa, cohesionada i inclusiva exigeix que la distància formativa entre les persones no sigui excessiva.

Dit de manera ràpida, davant de l’individualisme que busca el guany privat ens convé atendre el doble sentit del comú: el comú entès com a espai per ser –som pel suport que reben dels altres i per la comunitat que conjuntament formem–, i el comú entès com que béns compartits –creació cooperativa i defensa del que pertany a tothom. El reconeixement del comú uneix les persones, crea humanitat i respecta les diferències.

I des de l’educació, què es pot fer per construir una pedagogia del comú? Almenys coses com les següents:

  1. Orientar els centres en direcció a una major igualtat entre l’alumnat, sense esborrar, però, les diferències. No admetre la producció d’una distància cognitiva enorme entre l’alumnat. Ens cal igualar els resultats, almenys en els nivells d’escolaritat obligatòria, impedir que algú quedi despenjat i permetre que tothom pugui arribar tan lluny com desitgi.
  1. Convertir els centres educatius en comunitats d’ajuda mútua. Establir pràctiques de cooperació entre els nois i noies que contribueixin a equilibrar el seu desenvolupament formatiu. Les metodologies d’ajuda entre iguals, aprenentatge cooperatiu o treball per projectes són propostes per aprendre de manera col·laborativa i harmònica.
  1. Obrir els centres a la participació i al servei cívic de l’alumnat. Oferir-los pràctiques pensades per facilitar la contribució altruista a la comunitat i el sentit de pertinença a la col·lectivitat. La metodologia de l’aprenentatge servei uneix necessitats socials, servei a la comunitat i aprenentatges acadèmics tot mostrant el valor d’allò comú.
  1. Fer dels centres espais de deliberació sobre el valor del comú. Considerar la defensa d’allò comú com una necessitat de justícia, sostenibilitat i felicitat. Mostrar que la humanització i el progrés no es basen en la lluita i la competició, sinó en la cooperació i l’altruisme. Les sessions de classe basades en el diàleg ajudaran l’alumnat a fer-se una opinió pròpia i a sentir-se motivats a actuar en coherència.