APS

ApS: quan toca reflexionar

Captura de pantalla 2015-12-15 a les 23.14.35

Fátima Avilés – Un dels elements formatius més importants de l’aprenentatge servei és la reflexió. El que es proposa l’aprenentatge servei és que els estudiants desenvolupin competències acadèmiques, formin el pensament crític i reflexiu, es tornin ciutadans sensibles envers les necessitats de la societat, puguin enfortir el compromís social i adquireixin actituds que predisposin la responsabilitat cívica. Tot això es fa desenvolupant un projecte que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat tot responent a una necessitat real de la societat.

L’aprenentatge servei consta de quatre àmbits característics que l’emmarquen: l’aprenentatge solidari, la pedagogia de l’experiència, la relació de partenariat i el treball en xarxa. Dins de l’àmbit de la pedagogia de l’experiència trobem que aquesta es desenvolupa mitjançant la participació, la cooperació, la reflexió i el reconeixement dels propis estudiants. Degut a què les activitats d’aprenentatge servei tenen un component experiencial tan important, han d’incloure necessàriament processos de reflexió.

Element clau

La reflexió és una de les eines formatives més importants que impregna l’aprenentatge servei i que ha d’estar present en tots els moments que es desenvolupa l’activitat. És a dir, la reflexió és un element clau i de qualitat que hem de trobar a l’inici de l’experiència, durant el desenvolupament i al finalitzar-la. Per tant, els estudiants han de conèixer què és el que es fa i perquè es fa, quins són els motius pels quals ho fan i quin valor personal i social té el que estan fent.

La reflexió és un component molt important en les experiències significatives de la persona. Tots aquells aprenentatges que transformem a partir de mecanismes de reflexió són els millors aprenentatges que pot adquirir una persona. A més, si l’experiència que es porta a terme és complexa, necessitem posar en pràctica mecanismes de reflexió. Com que les activitats d’aprenentatge servei generen una gran complexitat, la reflexió fa que aquesta experiència sigui enriquidora per l’alumnat. A través de la pròpia reflexió els estudiants connecten l’aprenentatge i el servei, i d’aquesta manera poden veure el sentit de la seva tasca i fer que aquesta esdevingui significativa per a la pròpia persona. També cal destacar que mitjançant la reflexió els estudiants són capaços de conceptualitzar els aprenentatges i posar nom als sentiments i emocions que experimenten.

Encara que hi ha moments de reflexió espontània i informal, cal que pensem i disposem d’estones de reflexió individuals i estones de reflexió conjunta, així com de les eines que en cada situació serà més adient utilitzar. La reflexió demana, per tant, certa dedicació i planificació dels educadors. En aquests casos és quan obtenim el màxim benefici formatiu.

Petits i grans, de la mà cap al món dels llibres

Joves universitaris ajuden alumnes de primària i secundària a interactuar amb la literatura

Contes clàssics, petites novel·les, llibres per aprendre a llegir… totes són bones opcions per endinsar-se en el món de la lectura, en les històries que s’amaguen darrere les tapes i en el plaer que transmet traslladar-s’hi. I fer-ho de la mà d’algú que et guiï per aquest complex món de les paraules i la literatura, és encara més fascinant. Tant pels que estimen la lectura, com pels que estan a punt de descobrir-la. Aquesta és l’essència dels ‘Amics de la lectura’, un projecte d’aprenentatge servei intergeneracional, en el qual universitaris acompanyen a nens i joves al món de les històries fantàstiques i els personatges imaginaris.

Cada any i des de en fa vuit, alumnes de les Facultats de Pedagogia i Educació d’algunes universitats catalanes com la Universitat de Barcelona treballen colze a colze amb nens i joves de primària i secundària per millorar la seva competència lectora. Un projecte de vital importància si es tenen en compte els informes PISA dels darrers anys, en els quals queda especialment remarcat el dèficit dels estudiants pel que fa a la comprensió lectora, una eina educativa bàsica per al desenvolupament d’altres habilitats.

Experiència significativa

Els ‘Amics de la lectura’ són pràcticament un club de joves que persegueixen tres objectius essencials: fer ponts entre el coneixement acadèmic i l’experiència pràctica, viure en la pròpia pell què vol dir fer d’educador i, finalment, contribuir a l’educació per a la ciutadania dels futurs professionals. La iniciativa, que es desenvolupa en estreta col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona, permet als futurs professors entrar a les aules dues hores a la setmana i donar així un reforç a les estones de lectura. Actualment hi ha més de deu punts on centres de primària i de secundària acudeixen per dur a terme la iniciativa, els temes, horaris i enfocaments de la qual es pacten amb les escoles i instituts.

Per l’experiència significativa que suposa pels alumnes la participació en aquest projecte, així com pel servei que realitzen a un altre col·lectiu, aquest és un projecte d’aprenentatge servei. I és que els futurs i futures mestres accedeixen a la realitat dels centres educatius mitjançant una acció que incideix directament en la formació dels nois i noies. L’experiència, per tant, ajuda als universitaris a vincular la teoria apresa a les facultats relativa a dificultats d’aprenentatges, metodologies i temàtiques, amb la pràctica i les situacions reals que es donen dins d’una aula.

El viatge cap al descobriment del món dels llibres i el plaer de la lectura, doncs, esdevé significatiu per a uns i altres que, de la mà, assoleixen coneixements i competències que, d’una altra manera, trigarien més temps o no assumirien com a propis.

Esplais, cultura i ApS

Salvador Carrasco, professor emèrit del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona

Salvador Carrasco, professor emèrit del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona

Salvador Carrasco – L’ApS permet posar en valor elements culturals i valors humanistes, alhora que afirma la “primacia del món de la vida”, la vàlua de la feina pacient i ben feta, la importància de la quotidianitat, de la sensibilitat i la subjectivitat.

L’ApS és una eina útil per al desenvolupament de competències socials dels joves; permet aprofundir en els continguts dels sabers implicats, en la mida en què els aprenentatges proposats són significatius i, en la mida en què el servei respon a necessitats socials reals. També és una “escola de civisme”, contribueix a la projecció social del coneixement, a la millora de la relació educació/societat i a la realització de noves experiències que enriqueixen la convivència ciutadana.

L’ApS és congruent amb les aspiracions a una educació de qualitat; amb la preocupació per posar als joves en el centre de les preocupacions i interessos educatius; amb una pregona valoració de la indagació, la innovació i el treball original i ben fet.

La realització de projectes d’ApS dóna peu a la reflexió sobre qüestions a les que acostumem a donar poca importància. Efectivament, des de la pràctica de l’educació en el lleure constatem que realitzant experiències d’ApS “hem repensat les nostres activitats des de noves perspectives”, per haver:

  • descobert nous llenguatges en l’educació, per la via d’ un aprenentatge innovador i creatiu
  • reconstruït i repensat velles tradicions culturals, per a projectar-les a la societat actual
  • obert noves possibilitats d’integrar creació, recerca, indagació i innovació educativa
  • gestionat la complexitat dels nostres projectes, des del disseny, al desenvolupament i avaluació de l’impacte socio-educatiu
  • explicitat els aprenentatges que considerem més significatius per als serveis que ens proposem prestar
  • pensat molt la viabilitat i sostenibilitat dels projectes que ens proposem dur a terme
  • buscat les complicitats necessàries al moment de la projecció social i el compromís al servei de la comunitat

Els projectes d’ApS han enriquit la nostra experiència i han obert la nostra ment a nous interrogants i nous reptes. En línies generals, els esplais que fan projectes d’ApS estan satisfets, milloren i progressen en una direcció que considerem positiva.

Biabanca: banquers a l’aula!

L’institut Miquel Biada de Mataró crea una banca ètica fictícia al centre i desenvolupa un projecte transversal que implica alumnes d’ESO i de formació professional

L'oficina de 'Biabanca', la banca ètica de l'institut Miquel Biada de Mataró

L’oficina de ‘Biabanca’, la banca ètica de l’institut Miquel Biada de Mataró

Mireia Biel – Institut, banc, ètica. Tres conceptes aparentment dispersos i allunyats que són la matriu de Biabanca, la banca ètica creada per l’institut Miquel Biada de Mataró. Tres idees que, per un any, han transformat la vida dels alumnes que l’han desenvolupat i que els han despertat l’interès per una qüestió tan controvertida com són els bancs i el seu funcionament avui en dia.

Ja fa anys que l’institut Miquel Biada desenvolupa projectes d’aprenentatge servei, molts dels quals vinculats a l’intercanvi intergeneracional amb gent gran. Enguany, però, des de l’assignatura optativa d’Emprenedoria de tercer d’ESO, han volgut fer un pas més i gràcies a una ajuda econòmica del Centre Promotor d’Aprenentatge Servei, subvencionada per Oiko Credit, han pogut realitzar un projecte vinculat amb la banca ètica. L’educació financera ha estat el pilar de l’aprenentatge servei d’aquest curs i l’objectiu, tal com explica Maite Villaverde, una de les coordinadores del projecte, ha estat “crear una oficina d’una banca ètica al nostre institut”.

Una oficina bancària a l’institut

La banca ètica la integren aquelles entitats bancàries que treballen en pro de les finances ètiques i que procuren que el desenvolupament de projectes socials i ambientals siguin compatibles amb la rendibilitat econòmica. Aquests bancs, minoritaris i sovint desconeguts, practiquen una política de transparència molt major que en les entitats bancàries tradicionals, ja que consideren que els seus usuaris tenen el dret a saber en què s’inverteixen els seus diners i, per tant, eviten involucrar-se en el finançament d’empreses d’armament o de petroleres, com fan alguns bancs.

Com han extrapolat aquestes característiques a un institut? A priori, pot semblar una idea absurda, però l’envergadura del projecte ha traspassat les fronteres de les aules. Després d’adquirir un espai i convertir-lo en l’oficina d’un banc, els alumnes han passat per un procés d’aprenentatge significatiu sobre el sistema financer i la banca ètica, per aprendre, sobretot, “que existeixen alternatives als bancs convencionals”, segons Villaverde.

Sortir de l’aula, factor crucial

La Mireia és una estudiant de tercer d’ESO que ha participat en aquest projecte. S’hi va apuntar sense saber ben bé de què es tractaria i amb el curs a punt d’acabar-se, està contenta amb l’experiència. “Som més crítics amb els bancs i amb què fan amb els nostres diners”, explica la jove que valora especialment “el treball en equip i fora de l’aula” que s’ha realitzat. Preguntada per si ha après moltes coses, reflexiona un segon i afirma convençuda que probablement “molt més que en una classe normal” perquè en aquest projecte “no hem hagut de vomitar res en un examen, sinó que ho hem posat en pràctica i això ens ha servit per veure què som capaços de fer”.

L’experiència adquirida per la Mireia és un exemple de l’envergadura del projecte. A l’institut Miquel Biada hi estudien centenars d’alumnes, una xifra molt gran. Malgrat Biabanca és només l’oficina de banca ètica, la transversalitat del projecte ha superat això i ha implicat alumnes de tercer d’ESO i de Formació Professional. Aquests últims tenen, en el seu pla d’estudis, una assignatura durant la qual s’ha de crear un model de negoci. El microcrèdit que els fa falta per tirar endavant aquest model hipotètic de negoci l’atorgarà la Biabanca, alhora que avaluarà el projecte i valorarà la seva vessant ètica. “Això implica que els alumnes de cicles construeixin una empresa que ja d’entrada contempli principis ètics i de responsabilitat social”, explica Villaverde, que també destaca el paper dels “banquers”, ja que “hauran de decidir si concedeixen el finançament i assessoraran per millorar encara més el negoci”.

“Empoderar-se”

Així doncs, l’estudi previ del sector en què s’havia de desenvolupar el projecte –l’ètica-, i l’anàlisi del sistema financer – en un nivell bàsic – van fer néixer Biabanca, una banca ètica fictícia, però útil en termes d’aprenentatge, servei i valors ja que l’experiència es pot extrapolar – salvant les distàncies – a la vida real. Anna Úbeda, una altra de les professores vinculades al projecte, considera que és aquí on rau l’èxit, en el fet que es tracta “d’un aprenentatge significatiu i útil”.

Amb les premisses i l’esquema d’actuació damunt la taula, els alumnes van “treballar en equip sense forçar-los, de forma autònoma”, segons Úbeda. Sense adonar-se’n, s’han conegut millor i s’han relacionat com no ho havien fet abans, alhora que “s’han empoderat, s’han autoanalitzat i han vist que són capaços de fer moltes coses”.

El fet de sentir-se útils per a la societat en la que viuen és, al cap i a la fi, un altre dels objectius de l’educació perquè es descobreixen a ells mateixos i a la capacitat que poden tenir per transformar el seu entorn en un futur.

L’altruisme també s’ensenya

Josep M. Puig Rovira catedràtic de Teoria de l’Educació en la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Educació Moral.

Josep M. Puig Rovira catedràtic de Teoria de l’Educació en la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Educació Moral.

Josep Ma Puig Rovira – Estem acostumats a admetre que les llengües, les matemàtiques, les socials o el dibuix s’ensenyen, i que la reparació de cotxes o l’habilitat per tocar un instrument també s’ensenyen. Ningú dubta que són aprenentatges que requereixen pràctica i estudi. També necessiten una ordenació progressiva de les dificultats, temps per exercitar-se i la col·laboració d’algú que orienti i encoratgi l’aprenent. Per arribar a dominar qualsevol cosa cal un ensenyament i un aprenentatge pacients.

La seguretat que quasi tot s’ha d’aprendre desapareix quan parlem de valors com l’altruisme o la cooperació. En aquests casos ens conduïm com si les competències valuoses ja les haguessin de portar posades, de dominar des de sempre, d’haver heretat, com el color dels ulls. Actuem com si no calgués aprendre-les amb la mateixa dificultat i esforç que requereixen els altres continguts i competències. I això és un error.

Els valors no són innats, ni apareixen espontàniament, ni s’aprenen sense esforç, ni s’ensenyen simplement anomenant-los, fent amonestacions o esperant que s’adquireixin per imitació. De cap manera! L’altruisme, la cooperació i l’ajuda s’ensenyen i s’aprenen com la resta de coneixements i habilitats: entrenant-los i reflexionant per donar-los tot el sentit personal i social que tenen.

Qualsevol coneixement o habilitat s’ensenya proposant experiències, donant oportunitats per practicar, considerant les idees i els conceptes que permeten entendre el seu funcionament, motivant l’esforç imprescindible per apropiar-se’n i corregint els errors que tot procés d’aprenentatge provoca. Doncs bé, aquest procés de donar oportunitats per experimentar i construir hàbits reflexius també es necessari per aprendre valors com l’ajuda, la cooperació i l’altruisme. No hi ha dreceres ni camins més rectes i curts.

Si fins aquí estem d’acord, ens hem de fer una pregunta bàsica: què significa “donar l’oportunitat” d’aprendre valors? Una oportunitat és simplement una activitat en el decurs de la qual es viuen els valors que es volen ensenyar. Probablement, primer es practiquen amb dificultats i, a mesura que es va acumulant experiència, cada vegada es manifesten amb més desimboltura.

Per ensenyar valors com l’ajuda, la cooperació i l’altruisme calen activitats que els posin en joc. La imaginació pedagògica ha ideat diferents propostes i una de les més potents és l’aprenentatge servei (ApS). La clau d’aquesta mena d’activitats està en vincular l’aprenentatge de continguts i competències curriculars amb la realització d’un servei a la comunitat. Per tant, està clar que estem davant d’una activitat que encarna els valors que estem comentant: l’ajuda, la cooperació i l’altruisme.

Quan els joves difonen els principis de la banca ètica, fan capses de memòria per malalts d’Alzheimer, ensenyen a usar el mòbil a persones grans o construeixen mobles per una llar d’infants, estan implicats en una activitat d’ajuda a persones que els cal un cop de mà, cooperen amb entitats socials del l’entorn que treballen per pal·liar necessitats socials i entreguen de manera altruista el seu temps i el seu esforç en benefici d’altres persones. Participar en aquestes activitats és viure els valors que volem ensenyar.

Si, a més a més, els educadors i les educadores busquen moments per reflexionar sobre el que han viscut, per donar nom als valors que han practicat, per adonar-se de què han sentit, per verbalitzar i per debatre què pensen sobre el que han fet, per connectar l’activitat amb debats socials i polítics més amplis o per donar sentit a l’acció realitzada, estan contribuint de nou a l’aprenentatge dels valors d’ajuda, cooperació i altruisme.

Els valors s’aprenen participant en activitats, entrenant-los i reflexionant per donant-los tot el sentit personal i social que tenen. Doncs bé, això és el que fa l’aprenentatge servei, donar una oportunitat per practicar i reflexionar valors com l’ajuda, la cooperació i altruisme.

Fonamentant l’ApS: una perspectiva sociològica

Salvador Carrasco, professor emèrit del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona

Salvador Carrasco, professor emèrit del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona

Salvador Carrasco – L’ ApS, com hem dit en altres ocasions, obeeix a un model educatiu en el qual s’activen els principis de l’experiència, l’altruisme, la participació i es fomenta l’exercici responsable de la llibertat. L’ApS és una escola de ciutadania, una via inspirada en el “pragmatisme crític” nord-americà (John Dewey) i en la “crítica de la racionalitat instrumental” de tradició europea ( Max Weber). En ells trobem elements de caràcter teòric que fonamenten, des d’una perspectiva sociològica comparada (Jaeger,J. 2010) el nostres projectes.

Una pràctica significativa

La nostra és una acció pensada, dissenyada i avaluada, amb criteris i objectius explícits. Som actius, no activistes. No ens interessa l’acció per l’acció, sinó una pràctica educativa dotada de significació, orientada cap a unes finalitats, al servei d’ interessos col·lectius de la comunitat. Cerquem fer realitat allò que entenem com a raonable en una situació donada, mitjançant el respecte als agents implicats, el diàleg i la cooperació. Treballem, a més a més, amb aquella visió pragmàtica i experimental que sap estar atenta als problemes i a les necessitats socials concretes de l’entorn més proper. Ens agrada que les coses siguin clares i distintes: una cosa són els mitjans (allò que és instrumental) i altra els fins (el que és substantiu) (Weber,M. ,1979).

Més enllà de la crisi econòmica

Analitzem el moment històric en què ens trobem com un temps d’ eclipsi d’allò públic i comú, com una època de crisi del model de civilització occidental, de la mà de la burocratització de la vida pública, de la despersonalització de les relacions socials, de la super-especialització i de la pèrdua de les llibertats. Una autèntica escissió o ruptura amb les tradicions culturals de la comuna civilització europea, que demana atenció a l’emergència d’elements d’una “nova modernitat”(Beck,U.,2007). S’imposa l’acceptació crítica dallò que és real, no des dels discursos i les teories generals, sinó amb aquella visió pragmatista, dotada d’un cert optimisme vital que ens porta a treballar “ junts” i donar prioritat a la construcció o rehabilitació del subjecte social concret, de les persones i els pobles com a subjectes de drets individuals, socials i culturals (Foucault, M., 2001; Touraine, A., 2009). En definitiva, es tracta de revaloritzar aquells elements culturals i els valors de l’humanisme clàssic que segueixen nodrint la convivència civil.

Primacia del món de la vida

Afirmem la primacia del “món de la vida”; la necessitat d’adaptar-se amb normalitat a les noves condicions i exigències de la societat del coneixement en què ens movem. Vivim en una societat del risc globalitzat (Beck,U., 1998 ) en la qual la lluita per la pau, el respecte, la cooperació en la vida comunitària han esdevingut una urgència perentòria. La participació de totes les persones involucrades en l’acció i l’emancipació dels subjectes en l’acció democràtica han d’anar de la mà. Ens toca fer l’elogi de l’artesà, del taller i la feina ben feta entre tots junts; de valorar la importància de la quotidianitat, de la sensibilitat i de les plurals expressions de les cultures. És imprescindible tenir una base social ampla, que ens permeti refer el teixit social i incidir en la construcció dels subjectes, mitjançant l’acció solidaria, a peu de barris, pobles i ciutats. En el món de la vida, com deia Max Weber, hi ha “residus de valors i forces culturals” a les quals estar atents (la “personalitat”, la “cultura”, el “pianíssimo”de les esferes mínimes de la vida…).

Una estratègia del “comú” com a espai públic de relacions interpersonals estructurat democràticament

La nostra visió ens porta a recentrar el treball en les persones i en la comunitat i a posar en valor la mediació cultural i social i la convivència basada en el respecte mutu. No és tan sols una qüestió de resistència / resiliència a partir de valors tradicionals als que aferrar-se, davant la desfeta de la personalització i d’una socialització que fa aigües arreu. És, també i principalment, un problema de formació de persones compromeses amb la comunitat, de reeducació de la societat per ella mateixa (“progressive education”) (Dewey, J. 1975). Es tracta de potenciar la creació espais d’acció comunitària, que incrementin la fluïdesa en la comunicació, el sentit de pertinença, el voluntariat i les xarxes socials. En definitiva, amb l’ApS adoptem una nova perspectiva: la d’una societat civil, que afirma el principi de personalització en un nou marc comunitari, amb noves regles de joc, nous i renovats valors, nous agents i noves institucions.

REFERÈNCIES:

Beck, U. (1998) La sociedad del riesgo.Hacia una nueva modernidad.Paidós, Barcelona.
Dewey, J. (1975) Democracia y educación. Morata, Madrid.
Foucault, M. (2001) La hermenéutica del sujeto. Akal, Madrid.
Jaeger, F. “La comparación de sociedades en la historia de las ideas”.
En J.Scriewer i H. Kaeble. Coords.
(2010) La comparación en las ciencias sociales e históricas .
Barcelona ,Octaedro.
Touraine, A. (2009) La mirada social. Un marco de pensamiento distinto para el siglo
XXI . Paidos, Barcelona.
Weber, M. (1979) Economía y sociedad.Esbozo de sociologia comprensiva.Fondo
de Cultura Económica, Méjico.

Enric Roldán: “L’aprenentatge servei no només ensenya als alumnes què vol dir ser bona persona, sinó que els ajuda a ser-ho”

Mireia Biel

Entrevistem el coordinador del llibre Aprenentatge Servei a l’Hospitalet de Llobregat. Ens fa créixer’, que ens endinsa en l’èxit dels 75 projectes que es realitzen en aquesta ciutat

L’Hospitalet de Llobregat és una de les ciutats de Catalunya on es desenvolupen més projectes d’aprenentatge servei. Prop de 75 experiències dutes a termes gràcies a la implicació d’un centenar d’escoles i entitats que actuen en àmbits socials diversos amb l’únic objectiu d’enfortir la vocació de servei comunitari. Enric Roldán, coordinador del llibre, assegura que crear una xarxa d’aquestes característiques no és complex i afirma que les experiències d’APS són més enriquidores del que semblen.

Enric Roldán, coordinador del llibre 'Aprenentatge servei a l'Hospitalet. Ens fa créixer'

Enric Roldán, coordinador del llibre ‘Aprenentatge servei a l’Hospitalet. Ens fa créixer’

Acabes de presentar el llibre Aprenentatge Servei a l’Hospitalet de Llobregat. Ens fa créixer’, que vol ser un recull d’experiències alhora que una guia per a projectes futurs.

El llibre, primer de tot, vol explicar com L’Hospitalet de Llobregat ha passat de tenir 7 o 8 projectes d’aprenentatge servei a tenir-ne prop de 75. Hi ha explicades onze experiències que es realitzen a l’Hospitalet, així com també hi ha recollida l’opinió d’onze persones que treballen a la ciutat en diversos àmbits com els serveis socials o els instituts. Vam considerar que també era rellevant que hi intervinguessin una desena d’opinadors de fora de la ciutat perquè poguessin analitzar què està fent l’Hospitalet i com es percep des de fora. I per últim, tenim un capítol introductori a càrrec de Roser Batlle i un de tancament que engloba el punt de vista més teòric de la mà de Josep Maria Puig.

D’on va sorgir la idea de tirar endavant el llibre?

La regidoria d’Educació va marcar l’aprenentatge servei com una prioritat educativa per a la ciutat. Va encarregar al Centre d’Estudis de l’Hospitalet de Llobregat fer un llibre sobre l’aprenentatge servei que es fa a la ciutat. Jo estava jubilat des de feia un parell de mesos i em van proposar de coordinar-lo. Primer vaig pensar que calia fer un llibre sobre aprenentatge servei, després vaig creure que el que havia de fer era coordinar-lo i implicar molta més gent. Aleshores vaig embolicar a gairebé cinquanta persones per a fer el llibre.

Què va passar perquè a l’Hospitalet les experiències es multipliquessin tan ràpidament, de 7 a 75 en pocs anys?

Hi ha hagut una coincidència en el temps de persones, grups i institucions que ha provocat tota aquesta història. El punt d’inflexió és el 2007, quan a la zona nord de la ciutat s’estaven duent a terme els Plans Educatius d’Entorn. Aleshores es va escollir l’Hospitalet com a ciutat pilot per portar a terme la metodologia de l’aprenentatge servei. Per què? Perquè en un dels barris on s’estava experimentant hi havia el programa Joves pel barri que estava sent molt reeixit. Arran d’aquesta experiència pilot es va crear un grup permanent per potenciar, difondre i pensar què es podia fer amb l’aprenentatge servei. Vam tenir la sort que hi havia molta predisposició per part dels centres i l’Ajuntament creia en el projecte i el considerava una prioritat.

Enric Roldán_2

Roldán, en un moment de l’entrevista a El Casalet d l’Hospitalet de Llobregat

El resultat són 75 projectes en marxa que ajuden a teixir complicitats entre escoles o instituts i entitats. 

El Pla Educatiu d’Entorn va ser un bon generador de treball en xarxa. L’aprenentatge servei només ha fet que enfortir aquesta xarxa ja existent. Diem que hi ha 75 projectes, però hi ha més de 40 centres educatius i més de 40 entitats. En aquest moment, estem parlant de relacions de centres educatius amb esplais, serveis socials, entitats culturals, residències d’avis, biblioteques… Hi ha un entramat molt sòlid que deixa veure la complicitat i confiança que hi ha entre els actors. Crear un projecte d’aquestes característiques no té un grau de complexitat molt alt, calen ganes de fer-ho i identificar les necessitats de l’entorn per a construir experiències al seu voltant.

Molta diversitat de propostes. És un al·licient més per als joves?

Joves pel barri és una experiència entre l’Institut Eduard Fontserè i l’Esplai La Florida a través de la qual els joves estudiants de batxillerat participen en un curs d’iniciació al voluntariat i realitzen pràctiques d’ajudants de monitor a l’esplai. Aquests joves potser no sabrien que existeix un espai com aquest al barri ni les activitats que s’hi realitzen. I no només això, sinó que existeix la possibilitat que un d’aquests joves pugui incorporar-se com a voluntari o monitor a l’esplai. Conèixer és estimar reuneix alumnes de l’IES Bisbe Berenguer i l’Escola d’Educació Especial Escorça per compartir activitats d’educació física. Estic segur que coneixerien què és una discapacitat i què implica, però no de la manera que ho fan ara. L’aprenentatge servei els permet conèixer la realitat del seu entorn, la vida de la ciutat. És una metodologia que no només fa que els alumnes sàpiguen que és ser bona persona, sinó que els ajuda a ser-ho. Aquesta és la finalitat última de l’educació.

Trenquem el silenci!

Trenquem el silenci! és un programa de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere de prevenció de violència de gènere des del qual fomentem la realització d’accions amb centres educatius. En aquest cas, es treballa amb l’INS Salvat Papasseit la possibilitat de facilitar el procés d’aplicació de la metodologia educativa Aprenentatge i Servei dins les matèries curriculars: Matemàtiques, Ciències socials, Educació Musical, Llengua Catalana i Educació visual i plàstica. El servei es concreta en un acte de sensibilització al barri de la Barceloneta.

Pedagogia del comú

Per Josep Ma Puig

Malauradament la persecució de l’interès individual és un principi que avui dóna forma a molts aspectes de la vida dels homes i dones. En aquest marc, la tasca de l’escola s’ha vist arrossegada a ocupar-se en excés del rendiment i l’èxit individual dels seu alumnat. Naturalment tothom ha d’assolir un desenvolupament complet de la seva individualitat, però aquest objectiu legítim no s’ha de confondre amb una preparació orientada a obtenir el màxim profit personal de l’educació.

Si l’objectiu és que cada persona arribi sola el més amunt possible, el resultat és que unes poques van molt lluny i la majoria queden frustrades pel camí. Si el premi és individual, la majoria perd i el benestar social se’n ressent greument. La recerca en solitari de l’èxit destrueix la humanitat compartida.

Aquesta no ha de ser la lògica de l’escola. Els docents saben que per assolir el màxim desenvolupament de cada un dels seus alumnes, han d’aconseguir que el grup avanci de manera harmònica. I tots sabem que una societat justa, cohesionada i inclusiva exigeix que la distància formativa entre les persones no sigui excessiva.

Dit de manera ràpida, davant de l’individualisme que busca el guany privat ens convé atendre el doble sentit del comú: el comú entès com a espai per ser –som pel suport que reben dels altres i per la comunitat que conjuntament formem–, i el comú entès com que béns compartits –creació cooperativa i defensa del que pertany a tothom. El reconeixement del comú uneix les persones, crea humanitat i respecta les diferències.

I des de l’educació, què es pot fer per construir una pedagogia del comú? Almenys coses com les següents:

  1. Orientar els centres en direcció a una major igualtat entre l’alumnat, sense esborrar, però, les diferències. No admetre la producció d’una distància cognitiva enorme entre l’alumnat. Ens cal igualar els resultats, almenys en els nivells d’escolaritat obligatòria, impedir que algú quedi despenjat i permetre que tothom pugui arribar tan lluny com desitgi.
  1. Convertir els centres educatius en comunitats d’ajuda mútua. Establir pràctiques de cooperació entre els nois i noies que contribueixin a equilibrar el seu desenvolupament formatiu. Les metodologies d’ajuda entre iguals, aprenentatge cooperatiu o treball per projectes són propostes per aprendre de manera col·laborativa i harmònica.
  1. Obrir els centres a la participació i al servei cívic de l’alumnat. Oferir-los pràctiques pensades per facilitar la contribució altruista a la comunitat i el sentit de pertinença a la col·lectivitat. La metodologia de l’aprenentatge servei uneix necessitats socials, servei a la comunitat i aprenentatges acadèmics tot mostrant el valor d’allò comú.
  1. Fer dels centres espais de deliberació sobre el valor del comú. Considerar la defensa d’allò comú com una necessitat de justícia, sostenibilitat i felicitat. Mostrar que la humanització i el progrés no es basen en la lluita i la competició, sinó en la cooperació i l’altruisme. Les sessions de classe basades en el diàleg ajudaran l’alumnat a fer-se una opinió pròpia i a sentir-se motivats a actuar en coherència.

Què és l’aprenentatge servei?

Des de qualsevol institució educativa, amb la col·laboració d’alguna entitats social, els joves poden realitzar una campanya de promoció de la donació de sang, poden organitzar un club de conversa amb companys nouvinguts per ensenyar-los la nostra llengua, poden netejar un tram de la riba d’un riu, poden dissenyar pàgines web per a entitats socials i poden fer molts altres serveis a la comunitat.

Però, alhora que ofereixen la seva ajuda, adquireixen coneixements i competències. Aprenen sobre el procés de fraccionament i congelació de la sang, prenen consciència dels mecanismes de la llengua, es familiaritzen amb aspectes d’una cultura desconeguda, analitzen els residus que arrossega l’aigua, fan pràctiques d’informàtica, coneixen la tasca social que duu a terme l’entitat amb la qual treballen i poden aprendre molts altres continguts.

A més, tot fent un servei i adquirint coneixements, viuen valors: ajuden, tenen cura dels altres, treballen en grup, col·laboren amb entitats de la comunitat, assumeixen responsabilitats, participen en la recerca del bé comú, entre d’altres. Es formen com a persones i com a ciutadans tot creant humanitat i civilitat.

Això és l’aprenentatge servei, una metodologia educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat i pensat per enfrontar-se a necessitats reals de l’entorn.

L’aprenentatge servei no és únicament voluntariat perquè està fortament vinculat a l’adquisició de coneixements curriculars, però tampoc és exclusivament una activitat acadèmica perquè realitza una contribució necessària per la col·lectivitat. Enllaça les dues creant una proposta nova que apunta en direcció a una ciutadania participativa, un aprenentatge significatiu i una adquisició activa de valors.