altruisme

Petits i grans, de la mà cap al món dels llibres

Joves universitaris ajuden alumnes de primària i secundària a interactuar amb la literatura

Contes clàssics, petites novel·les, llibres per aprendre a llegir… totes són bones opcions per endinsar-se en el món de la lectura, en les històries que s’amaguen darrere les tapes i en el plaer que transmet traslladar-s’hi. I fer-ho de la mà d’algú que et guiï per aquest complex món de les paraules i la literatura, és encara més fascinant. Tant pels que estimen la lectura, com pels que estan a punt de descobrir-la. Aquesta és l’essència dels ‘Amics de la lectura’, un projecte d’aprenentatge servei intergeneracional, en el qual universitaris acompanyen a nens i joves al món de les històries fantàstiques i els personatges imaginaris.

Cada any i des de en fa vuit, alumnes de les Facultats de Pedagogia i Educació d’algunes universitats catalanes com la Universitat de Barcelona treballen colze a colze amb nens i joves de primària i secundària per millorar la seva competència lectora. Un projecte de vital importància si es tenen en compte els informes PISA dels darrers anys, en els quals queda especialment remarcat el dèficit dels estudiants pel que fa a la comprensió lectora, una eina educativa bàsica per al desenvolupament d’altres habilitats.

Experiència significativa

Els ‘Amics de la lectura’ són pràcticament un club de joves que persegueixen tres objectius essencials: fer ponts entre el coneixement acadèmic i l’experiència pràctica, viure en la pròpia pell què vol dir fer d’educador i, finalment, contribuir a l’educació per a la ciutadania dels futurs professionals. La iniciativa, que es desenvolupa en estreta col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona, permet als futurs professors entrar a les aules dues hores a la setmana i donar així un reforç a les estones de lectura. Actualment hi ha més de deu punts on centres de primària i de secundària acudeixen per dur a terme la iniciativa, els temes, horaris i enfocaments de la qual es pacten amb les escoles i instituts.

Per l’experiència significativa que suposa pels alumnes la participació en aquest projecte, així com pel servei que realitzen a un altre col·lectiu, aquest és un projecte d’aprenentatge servei. I és que els futurs i futures mestres accedeixen a la realitat dels centres educatius mitjançant una acció que incideix directament en la formació dels nois i noies. L’experiència, per tant, ajuda als universitaris a vincular la teoria apresa a les facultats relativa a dificultats d’aprenentatges, metodologies i temàtiques, amb la pràctica i les situacions reals que es donen dins d’una aula.

El viatge cap al descobriment del món dels llibres i el plaer de la lectura, doncs, esdevé significatiu per a uns i altres que, de la mà, assoleixen coneixements i competències que, d’una altra manera, trigarien més temps o no assumirien com a propis.

L’altruisme també s’ensenya

Josep M. Puig Rovira catedràtic de Teoria de l’Educació en la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Educació Moral.

Josep M. Puig Rovira catedràtic de Teoria de l’Educació en la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Educació Moral.

Josep Ma Puig Rovira – Estem acostumats a admetre que les llengües, les matemàtiques, les socials o el dibuix s’ensenyen, i que la reparació de cotxes o l’habilitat per tocar un instrument també s’ensenyen. Ningú dubta que són aprenentatges que requereixen pràctica i estudi. També necessiten una ordenació progressiva de les dificultats, temps per exercitar-se i la col·laboració d’algú que orienti i encoratgi l’aprenent. Per arribar a dominar qualsevol cosa cal un ensenyament i un aprenentatge pacients.

La seguretat que quasi tot s’ha d’aprendre desapareix quan parlem de valors com l’altruisme o la cooperació. En aquests casos ens conduïm com si les competències valuoses ja les haguessin de portar posades, de dominar des de sempre, d’haver heretat, com el color dels ulls. Actuem com si no calgués aprendre-les amb la mateixa dificultat i esforç que requereixen els altres continguts i competències. I això és un error.

Els valors no són innats, ni apareixen espontàniament, ni s’aprenen sense esforç, ni s’ensenyen simplement anomenant-los, fent amonestacions o esperant que s’adquireixin per imitació. De cap manera! L’altruisme, la cooperació i l’ajuda s’ensenyen i s’aprenen com la resta de coneixements i habilitats: entrenant-los i reflexionant per donar-los tot el sentit personal i social que tenen.

Qualsevol coneixement o habilitat s’ensenya proposant experiències, donant oportunitats per practicar, considerant les idees i els conceptes que permeten entendre el seu funcionament, motivant l’esforç imprescindible per apropiar-se’n i corregint els errors que tot procés d’aprenentatge provoca. Doncs bé, aquest procés de donar oportunitats per experimentar i construir hàbits reflexius també es necessari per aprendre valors com l’ajuda, la cooperació i l’altruisme. No hi ha dreceres ni camins més rectes i curts.

Si fins aquí estem d’acord, ens hem de fer una pregunta bàsica: què significa “donar l’oportunitat” d’aprendre valors? Una oportunitat és simplement una activitat en el decurs de la qual es viuen els valors que es volen ensenyar. Probablement, primer es practiquen amb dificultats i, a mesura que es va acumulant experiència, cada vegada es manifesten amb més desimboltura.

Per ensenyar valors com l’ajuda, la cooperació i l’altruisme calen activitats que els posin en joc. La imaginació pedagògica ha ideat diferents propostes i una de les més potents és l’aprenentatge servei (ApS). La clau d’aquesta mena d’activitats està en vincular l’aprenentatge de continguts i competències curriculars amb la realització d’un servei a la comunitat. Per tant, està clar que estem davant d’una activitat que encarna els valors que estem comentant: l’ajuda, la cooperació i l’altruisme.

Quan els joves difonen els principis de la banca ètica, fan capses de memòria per malalts d’Alzheimer, ensenyen a usar el mòbil a persones grans o construeixen mobles per una llar d’infants, estan implicats en una activitat d’ajuda a persones que els cal un cop de mà, cooperen amb entitats socials del l’entorn que treballen per pal·liar necessitats socials i entreguen de manera altruista el seu temps i el seu esforç en benefici d’altres persones. Participar en aquestes activitats és viure els valors que volem ensenyar.

Si, a més a més, els educadors i les educadores busquen moments per reflexionar sobre el que han viscut, per donar nom als valors que han practicat, per adonar-se de què han sentit, per verbalitzar i per debatre què pensen sobre el que han fet, per connectar l’activitat amb debats socials i polítics més amplis o per donar sentit a l’acció realitzada, estan contribuint de nou a l’aprenentatge dels valors d’ajuda, cooperació i altruisme.

Els valors s’aprenen participant en activitats, entrenant-los i reflexionant per donant-los tot el sentit personal i social que tenen. Doncs bé, això és el que fa l’aprenentatge servei, donar una oportunitat per practicar i reflexionar valors com l’ajuda, la cooperació i altruisme.