Fer ApS per una alimentació sostenible

Susagna Escardíbul i Carles Xifra – L’any de la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible a Barcelona ha posat de manifest que el sistema agroalimentari actual no només provoca la mala salut de les persones sinó també constitueix l’amenaça més important per a l’estabilitat del planeta (és responsable del 30% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle, pèrdua de biodiversitat, degradació de sòls, consum excessiu d’aigua, etc.) a més de ser un factor clau de les desigualtats i vulneracions de Drets Humans.

L’informe de de la Comissió EAT-Lancet, Our Food in the Anthropocene: Healthy Diets from Sustainable Food Systems, conclou: “Si no passem a l’acció els infants d’avui heretaran un planeta degradat, on bona part de la població tindrà una salut pitjor i més desnutrició”. És en aquest passar a l’acció on l’aprenentatge servei troba el seu lloc i pot contribuir significativament a sacsejar consciències i a transformar les coses.

Una fotodel context

S’estima que l’any 2050 serem gairebé 10.000 milions de persones al planeta. Totes amb la necessitat vital de menjar perquè a diferència d’altres béns de consum, menjar és essencial per a la supervivència i la salut. Tanmateix, l’accés a una dieta saludable i nutritiva durant tot l’any és impossible per a gairebé 3.000 milions de persones al món (FAO, 2020).

A la vegada, els nivells de sobrepès i obesitat s’estenen de forma alarmant arreu del món i més de 40 milions d’infants menors de cinc anys n’està afectat. Som davant d’una dieta malsana que es fa global i les ciutats s’han convertit en entorns alimentaris obesogènics, on el consum de productes ultraprocessats (incitats per una publicitat ferotge), hipercalòrics, alts en greixos i sucres afegits, el menjar ràpid i els snacks estan cada cop més presents en el menú diari.

No podem obviar que vivim allunyats i desconnectats del medi natural i del lloc on es cultiven els aliments. Per això, la majoria de nosaltres no sabem gaire cosa sobre l’origen i les característiques dels aliments que mengem. Hem construït un sistema molt complex de producció industrial d’aliments.  Portem taronges de l’Argentina o mongetes de Kenya perquè es puguin consumir els 365 dies de l’any. Entre d’altres coses, la distància entre la producció d’aliments i el seu consum disminueix l’autosuficiència dels territoris, fomenta relacions injustes dins de la cadena alimentària i ens desconnecta dels ritmes estacionals de la nostra agricultura local.

Per últim, tant el mateix sistema com els nostres hàbits alimentaris són responsables d’una situació que escapa a tota lògica i que com a mínim,  des d’un punt de vista ètic,  ens hauria de fer pensar: una tercera part de la producció mundial d’aliments es perd o va a parar a les escombraries i prop del 50% d’aquest malbaratament té lloc a les llars.

Què pot fer l’ApS?

Per començar tinguem present que el tema de l’alimentació requereix d’un abordatge educatiu global i holístic perquè com hem vist hi conflueixen diversitat de variables i de necessitats que són interdependents i no s’entenen les unes sense les altres: vulneració de Drets, hàbits malsans, emergència climàtica, monopoli econòmic, dèficit de natura, malbaratament alimentari, manca de cultura gastronòmica, etc.

Val a dir que moltes d’aquestes problemàtiques poden no ser percebudes pels infants inicialment. Per exemple: quan parlem del canvi climàtic els infants acostumen a identificar la contaminació que causa el transport com un dels factors principals però desconeixen el fort impacte que té el model alimentari a totes les baules de la cadena. De la mateixa manera, pot ser poc significatiu per a ells i elles comprendre el valor de conèixer la temporalitat dels aliments o els seus paisatges naturals d’origen perquè hem normalitzat l’accés a qualsevol tipus d’aliment durant tot l’any. I naturalment, reflexionar i qüestionar-se els propis hàbits, no és pas fàcil pel que implica de reconeixement i responsabilitat personal i col·lectiva.

Sigui com sigui dur a terme ApS en l’àmbit del sistema agroalimentari és una oportunitat única per reflexionar sobre una activitat tan quotidiana i imprescindible com és el menjar. Però sobretot,  una oportunitat per provocar incomoditats que ens interpel·lin a actuar sobre la realitat que ens envolta.

Serveis per una salut planetària

Són moltes les accions ApS que es poden emprendre per avançar cap a una sistema i una alimentació més saludable, justa i sostenible. Veiem alguns exemples de tipus de serveis :

En el terreny de la sensibilització i la presa de consciència, els infants poden organitzar activitats i campanyes comunicatives per generar opinió crítica entre la ciutadania i la comunitat educativa al voltant de:  Consells per menjar millor i cuidar la salut del planeta (basats en el programa de l’Agència de Salut Pública de Catalunya); desmuntar els trucs que fa servir la publicitat alimentària; recomanacions per reduir el malbaratament alimentari; ajudar a comprendre la informació que conté l’etiquetatge; mostrar l’impacte de l’envasat dels aliments en el medi ambient; difondre els Drets i la sobirania alimentària, etc.

Les campanyes poden divulgar-se a través de suports impresos com ara cartells i díptics, de suports virtuals,  publicacions i vídeos,  i també de suports didàctics més creatius com són les activitats lúdiques (jocs, gimcanes, tallers).

En el terreny de la cooperació amb projectes d’altres entitats, els infants poden eixamplar la seva mirada i reforçar la tasca que desenvolupa el teixit social (recapte aliments, espigolar, projectes de ciència ciutadana – microplàstics ), la societat civil (horts comunitaris) o el sector públic ( campanyes en l’àmbit de l’alimentació, museus). De fet, molts dels serveis descrits a l’apartat anterior poden tenir com a finalitat donar suport a la comesa de totes aquestes entitats. De fer-ho, segur que aconseguirem incrementar el sentit i la utilitat dels projectes que es posin en marxa.

En el terreny de noves accions que al seu torn també generaran relacions de vincle amb la comunitat, els infants poden comprometre’s a recuperar els sabers i la memòria culinària de la gent gran; promoure l’apropament a la diversitat cultural a través d’una mostra menjars del món; donar a conèixer els petits productors/es locals a partir de muntar un sistema de compra amb cistelles per a les famílies; geolocalitzar els comerços del barri que ofereixen productes a granel i menys plastificats, etc.

Les necessitats associades al tema de l’alimentació són prou amplies com per encabir –hi propostes ben diverses. Ara només cal que apropem el debat a l’aula o al taller perquè els infants valorin la importància de ser partícips i protagonistes de la necessària transformació del sistema.

Aquí us deixem alguns recursos per ampliar el coneixement del tema:

GUIA APRENENTATGE SERVEI PER A UNA ALIMENTACIÓ, SANA, JUSTA I SOSTENIBLE. https://aprenentatgeservei.cat/wp-content/uploads/guies/Aprenentatge-Servei-per-a-una-alimentacio%CC%81-sana.pdf

PETITS CANVIS PER MENJAR MILLOR. Guia de referència sobre alimentació saludable: https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/petits-canvis-per-menjar-millor/

http://pae.gencat.cat/ca/publicacions-materials-referencia/material-educatiu/#FW_bloc_054dc499-c4a4-11e3-8540-000c296817af_9

MENJAR CANVIA EL MÓN. Proposta educativa adreçada al món del lleure educatiu. https://projectes.fundesplai.org/mcm/recursos/

EXPOSICIÓ MENJA, ACTUA, IMPACTA. Exposició per una alimentació saludable i sostenible. https://menjaactuaimpacta.org/


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s