La mort a les escoles

Zaïra MorenoTot ésser viu té un inici i un final, un naixement i una mort. Malgrat ser aquestes afirmacions irrefutables, actualment la mort és un dels grans tabús de la nostra societat, percebuda de forma negativa i censurada. Aquesta evitació de la mort es magnifica enormement quan es tracta el tema amb infants. Antigament, les persones morien a casa seva, acompanyades de la família i veïns. Ara, morim a les institucions sanitàries, allunyats de la comunitat. És més, la cerca de l’eterna  joventut i del benestar permanent és un ideal molt arrelat socialment, cosa que invisibilitza la vellesa, la malaltia i, conseqüentment, la mort. Però no parlar o intentar ocultar-la no fa que deixi d’existir. La situació actual de crisi sanitària per la COVID-19 ha fet que la mort es converteixi en una realitat diària en la vida de totes les persones. Ara, més que mai, crec què és necessari replantejar-nos pedagògicament i comunicativament aquest tema. Com a futura pedagoga i actual monitora de menjador, em sento amb la responsabilitat d’aprendre a abordar aquest aspecte de la nostra existència a les aules.

Des de petites estem exposades a morts fictícies a través de la televisió, les pel·lícules, els dibuixos animats i, actualment, a les xarxes digitals. Tot i això, molt poques vegades obtenim una explicació sobre que és la mort real i com afrontar-la des del context familiar i l’educatiu.  Per tant, el primer contacte amb aquesta realitat sol ser molt sobtat, per la defunció d’un ésser estimat. Si no rebem una explicació pedagògica sobre la mort, poden aflorar pors irracionals i sentiments de culpabilitat. Per minimitzar aquestes conseqüències és essencial parlar amb els infants de la mort des del primer moment en què es desperta la seva curiositat pel tema. Les escoles juguen un paper molt important en aquest sentit i no es pot fer d’una altra forma que desenvolupant una Pedagogia de la Mort.

La Pedagogia de la Mort és una disciplina emergent que té com a objecte d’estudi l’educació, l’ensenyament i la formació tenint consciència de la mort. Inclou dos enfocaments didàctics: per una banda, el curricular, que cerca la normalització de la mort en allò que s’ensenya i s’aprèn i, per altra banda, el pal·liatiu, que s’orienta a l’acompanyament educatiu des de la tutoria en situacions de dol (Herrán et al., 2019). La implementació d’aquesta disciplina a les aules és fonamental per millorar el benestar emocional dels alumnes. Actualment, però, l’enfocament curricular no és una realitat a les nostres escoles. Pel que fa a l’enfocament pal·liatiu en situacions de dol, existeixen protocols d’actuació que els centres educatius poden activar en cas de defunció d’algun dels agents que intervenen en el context escolar. Les professionals de Sant Joan de Déu Terres de Lleida van elaborar una guia sobre la gestió del dol dels infants que, a conseqüència de la pandèmia per la COVID-19, s’ha complicat i s’han generat situacions que dificulten la seva elaboració. És el cas de la  pèrdua inesperada i sense possibilitat d’acompanyament, el dèficit de suport social i de rituals de comiat i la generalització i globalització de la situació de sofriment.

 La forma amb la qual parlem amb els infants sobre la mort és molt important. A través de la nostra comunicació, podem traspassar tranquil·litat i normalitat o, tot el contrari, les pròpies pors i inseguretats. Per aquesta raó, abans de parlar d’aquest aspecte a les escoles, cal tenir clar quina educació hem rebut nosaltres sobre la mort, quins són els nostres referents, com convivim amb ella i quines són les nostres pors. Una vegada identificats aquests aspectes cal treballar el nostre discurs i evitar la immediatesa emocional, tal com ens explica Cristina Vallès al vídeo “El retorn a l’escola després del COVID, com afrontar el tema de la Mort amb els infants”.

A partir dels treballs de les autores i autors mencionats, presento diferents pautes per parlar de la mort i educar als infants als centres escolars:

  • Adaptar el llenguatge a l’edat i la capacitat cognitiva de l’alumne.
  • Dir sempre la veritat i utilitzar paraules simples que no portin a confusió.
  • Abordar el tema sense presses i tantes vegades com faci falta.
  • Parlar de la persona morta amb naturalitat.
  • Tractar el tema des d’una perspectiva laica, sempre respectant les diferents creences.
  • Explicar que no és fàcil morir-se: la majoria de malalties tenen cura i les persones podem viure molts anys.
  • No emprar metàfores o explicacions fictícies que puguin generar falses expectatives sobre la tornada de l’ésser estimat.
  • Amb alumnes petits podem parlar de la no funcionalitat del cos. Amb alumnes més grans es pot parlar de la vida i la mort des d’una perspectiva més filosòfica.
  • Evitar frases com “no ploris”, “has de ser fort”. La tristesa és natural i beneficiosa per l’elaboració del dol.
  • Aprofitar les situacions quotidianes que es donin a l’aula per parlar de la mort.
  • Parlar de la mort a través de contes, pel·lícules o curtmetratges.
  • Les nostres intervencions han d’estar coordinades amb la resta de professionals del centre i les famílies dels alumnes.

Igual que eduquem als alumnes per a la vida també els hem d’educar per a la mort. Cal normalitzar parlar d’aquests aspectes en el dia a dia a les escoles, sense tabús, més enllà de quan ho fem durant la resposta pal·liativa. D’aquesta forma crearem una societat més sana, amb consciència real sobre la mort.

La situació derivada de la pandèmia de la COVID-19 no està sent fàcil per a ningú i ha evidenciat algunes de les mancances del sistema en general, així com de l’educatiu, posant sobre la taula el repte d’aprendre a comunicar i educar sobre la mort. T’atreveixes a incloure la mort al teu discurs?

Referència

Herrán Gascón, A. D. L., Rodríguez Herrero, P. i Miguel Yubero, V. D. (2019). ¿Está la muerte en el currículo español?. Revista de educación, 385, 201-226. https://repositorio.uam.es/handle/10486/691120


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s