Alliberar l’atenció

Josep M. Puig Rovira Per James Williams, alliberar l’atenció podria ser la lluita ètica i política decisiva del nostre temps. Les anomenades tecnologies de la informació i la comunicació són les infraestructures de formació del pensament i la conducta més grans, centralitzades i poderoses de la història, i funcionen captant la nostra atenció a tota hora.

Tots hem tingut l’experiència de començar buscant a la xarxa una idea o una informació que necessitem, i sovint també que no necessitem en absolut, però busquem tant sols perquè podem fer-ho, i trobem alguna cosa que ens porta a una altra i a una altra, que ja no té res a veure amb la nostra primera intenció. Si no hem caigut en cap reclam marginal, la navegació acaba aquí. Sovint, però, és fàcil clicar en alguna de les crides que envolten la pantalla, normalment anuncis o informacions relacionades. Crides que estan pensades per atreure la nostra atenció, desviar-la dels seus objectius i capturar-la tanta estona com sigui possible. Aquest procés a vegades ens passa diverses vegades en un dia i pot arribar a omplir llargues estones de treball i d’oci. Primer entrem en els nostres dispositius per navegar en alguna direcció, després perdem el nord i finalment anem a la deriva, i sempre regalem la nostra atenció.

Però això no és tot, clar, aquest no és l’únic mecanisme que segresta l’atenció. També tenim a disposició mail, Twitter, Facebook, TikTok i moltes altres eines. De fet, la majoria d’eines de les tecnologies de la informació i la comunicació el que volen és captar l’atenció, retenir-la i bombardejar la ment de milions d’éssers humans amb publicitat i amb tota classe d’idees, massa vegades molt perjudicials. Per això l’autor ens recorda que més que informar i ajudar a comunicar, es tracta d’unes tecnologies que treballen per atreure l’atenció i persuadir del que cal fer i del que cal pensar: una màquina de dirigir el pensament i la conducta.

El més greu, però, és que perdre la capacitat de auto-controlar on fixem l’atenció té conseqüències profundes en la direcció de la pròpia vida. En el llibre es desenvolupen tres nivells, cada un més perillós que l’anterior, que mostren com no aconseguir pilotar l’atenció provoca una greu disminució de la voluntat; es a dir, de la força per dirigir-se conscientment a sí mateix. Primer es danya la capacitat de fer el que volem fer. Són les pèrdues de temps habituals que ens impedeixen completar el que teníem previst. L’anar d’un lloc a l’altre atrets per la novetat, però sense dirigir-se a cap punt concret. El segon nivell ataca la capacitat de viure la vida que volem viure. Perdent el timó de l’atenció, fem coses que no volíem fer i defensem opinions que no eren ben bé les nostres. Un clar procés de desmoralització per l’oblit o substitució dels propis objectius vitals. I finalment, en tercer lloc, perdre el control de l’atenció també acaba afectat l’ús de les facultats reflexives i racionals que ens permeten definir els nostres valors, objectius vitals i tipus de persona que volem ser. Un nivell que destrueix l’autonomia, però que a més a més té efectes fatals en la vida política i el funcionament de la democràcia. En resum, pèrdua de temps, pèrdua de valors i objectius i, finalment, pèrdua de la capacitat de decidir amb autonomia els horitzons vitals. Un atac invisible i suau als pilars de tot allò que ens fa humans. El llibre no parla de les conseqüències d’aquest saqueig de l’atenció en els joves, però no és complicat imaginar-ho perquè el que explica també els afecta d’igual manera o pitjor. Un tema a pensar seriosament i a estudiar amb cura.

El llibre destina els darrers capítols a mirar de respondre a una pregunta essencial: ¿Com defensar la llibertat d’atenció? Després de donar algunes idees, ens fa una reflexió final: “Per fer qualsevol cosa que valgui la pena, primer hem de ser capaços de parar atenció a allò que la mereix. Estic convençut, ara més que mai, que serem lliures en la mesura que puguem i vulguem lluitar per la propietat de la nostra atenció”.

Williams, James

Clics contra la humanidad. Libertad y resistencia en la era de la distracción tecnológica.

Barcelona, Gatopardo Ediciones, 2021.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s