L’element singular

Roser Batlle – Les persones, institucions, entitats i centres educatius que impulsem projectes d’aprenentatge servei intentem que la proporció entre tots dos elements sigui molt equilibrada.

És un fifty-fifty!, no ens cansem de recordar. Cada element es recolza a l’altre. Quan la part d’aprenentatge és molt petita, el projecte tendeix a assemblar-se a una acció de voluntariat. Quan la part del servei és molt prima, el projecte s’acosta més a un aprenentatge pràctic, a una investigació sobre el terreny.

Tot té el seu valor i el seu moment, però la gràcia de l’aprenentatge servei radica en aquest equilibri que aporta sentit a l’aprenentatge i aporta qualitat al servei.

Tanmateix, cal tenir en compte que, dins aquest equilibri ideal, la part singular de l’aprenentatge servei com a pràctica educativa és el servei a la comunitat. Per què? Doncs perquè hi ha moltes metodologies actives on l’aprenentatge és experiencial, significatiu, estimulant, pràctic i tot el que vulguis i més! Però només l’aprenentatge servei proporciona de manera específica l’element del servei a la comunitat.

Per tant, cal plantejar el servei clarament, sense confusions, considerant-ho part clau i no com un apèndix que, si s’arriba a fer, es fa, i sinó mala sort.

Fa cinc anys, motivada com estava amb aquest tema, vaig elaborar una llista de les confusions més freqüents. M’agradaria rescatar-les i completar-les aquí, perquè crec que de tant en tant encara les arrosseguem.

La confusió més habitual es dóna amb les activitats que sonen a “socials” o que manifesten una “obertura de l’escola a l’entorn”, o que comporten que “els nois i noies surtin de l’aula”… Moltes d’aquestes activitats no comporten cap servei a la comunitat. No són aprenentatge servei… la qual cosa no vol dir que ho hagin de ser i probablement ja estan bé com estan.

Vegem exemples concrets que presenten confusions:

1. Ús de la gent gran com a testimonis: Un cas freqüent és recórrer a la gent gran per fer una feina sobre història, com ara la guerra civil, la postguerra… Una pràctica molt recomanable, que sens dubte estimula l’empatia, el contacte intergeneracional, les habilitats comunicatives i les capacitats de l’alumnat en recollir i ordenar la informació. Però si bàsicament el que es fa és això, no comporta servei. No hi ha cap intenció explícita d’abordar una necessitat d’altres -les persones grans- sinó que satisfem una necessitat pròpia d’aprendre a través de les fonts directes. Això és genial i no és aprenentatge servei.

2. Enquestes a la ciutadania: De la mateixa manera, no és aprenentatge servei sortir a fer una enquesta al barri per saber l’opinió dels ciutadans sobre el transport públic, les zones verdes, els preus del menjar o qualsevol altra cosa. És clar que és una activitat motivadora, educativament vàlida i social, però per si sola no comporta servei a la comunitat. El servei ens ho fem a nosaltres mateixos aconseguint aquesta informació!

3. Difusió del que fa l’escola a l’entorn: Podem considerar com a servei a la comunitat fer una revista de l’escola, explicant quines coses fan els diferents nivells educatius, quins són els profes, on anem de colònies, quan i com farem la festa de llibre…? Encara que fem moltes còpies de la revista i les distribuïm a les fleques, al mercat o a la fruiteria, el servei a la comunitat: “tenir l’entorn informat del que fa l’escola” seria molt feble, tan tènue com posar uns micrograms de cacau que no arriben a tenyir un gran got de llet i afirmar que això és llet amb cacau. Bé sí, però… ja són ganes de veure el cacau!

4. Permetre la difusió de causes socials a l’escola: Facilitar que l’associació solidària del barri ens informi de la seva campanya de recollida de roba, de material didàctic o d’aliments; deixar-li un espai de recollida al nostre magatzem; fer publicitat de la seva campanya a classe per animar que alguns dels alumnes s’apuntin a donar un cop de mà… Tot això és sens dubte col·laborar en una bona causa i representa un servei a la comunitat, però si no hi ha aprofitament pedagògic explícit vinculat, no en podem parlar d’aprenentatge servei.

5. Visites a les entitats socials de l’entorn: Organitzar visites o entrevistes dels nois i noies a les entitats del barri per fer una feina, un mapa, o per extreure’n una informació específica, és una activitat que ajuda els nois i noies a sortir de la seva closca, obrir-se, contactar amb problemàtiques concretes, veure models de persones joves i adultes compromeses, etcètera, però no hi ha aprenentatge servei si el resultat reverteix només en ells mateixos i la seva pròpia sensibilització social. És a dir, si realment no hi ha cap servei.

6. Debats sobre temes socials: muntar un debat, un cinefòrum o qualsevol altra activitat d’aquest tipus per prendre consciència d’un tema socialment rellevant, per tal de demanar informació, aprendre a escoltar, reflexionar, argumentar… és una bona activitat sensibilització, però no comporta necessàriament un servei a ningú. Que quedi clar que no cal que ho comporti, però aleshores no en diem aprenentatge servei.

7. Investigació sobre un tema social: Investigar sobre els drets humans, la immigració, l’acolliment als refugiats, les persones sense llar… pot arribar a generar tot seguit una acció de servei. Però si no la genera, la investigació per si sola no és aprenentatge servei encara que, per descomptat, és una activitat educativa imprescindible i valuosa.

8. Difusió massa poc intensa a l’entorn sobre un problema social: Per exemple, investigar sobre l’auge de la xenofòbia i, a fi de conscienciar la població, elaborar un vídeo sobre el tema que es penja a internet… i que gairebé no el veu ningú. On és el servei? Si no es “lliga ben lligada” l’oportunitat de que la gent el vegi, és a dir, si no es pot comprovar que realment hi ha hagut aquesta conscienciació que es perseguia, l’acció s’ha quedat en una feina de classe molt interessant. Però no hi ha servei a la comunitat, o tan prim que amb prou feines ho podem demostrar.

9. Deixar a l’atzar el servei a la comunitat després de fer l’estudi d’un tema, sota l’excusa que els nois i noies ja decidiran què volen fer. Això està molt bé, però si al final no es concreta cap acció solidària o, encara que aquesta es planifiqui, no hi ha cap dedicació i compromís perquè passi, les paraules se les emportarà el vent i es quedarà en un llistat de bons desitjos.

10. El servei és el dels educadors, no el dels nois i noies. De vegades la confusió està en el mateix protagonisme dels que impulsen el servei. Per exemple, quan els nens i les nenes simplement donen suport a l’acció solidària de l’equip educatiu, però, en realitat, el projecte no el viuen com a propi. Fins i tot això pot passar amb accions solidàries, cíviques o reivindicatives impulsades per les famílies de l’escola. Sens dubte és una bona cosa que els nois i les noies participin, però no cal que fiquem amb calçador la idea que aquí existeix un projecte d’aprenentatge servei.

En conclusió:

Atès que allò singular de l’aprenentatge servei és que l’aprenentatge s’assoleix a través d’implicar-se en un servei a la comunitat, aquest ha de ser prou intens i clarament visible tant per part d’educadors i educadores com per part dels nois i noies.

Sempre, la confusió debilita i la claredat empodera.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s