Repensar l’ús de l’espai públic per a generar comunitat

José Palos – El motiu de les reflexions que segueixen té el seu origen en les freqüents ocupacions dels espais públics per aglomeracions de joves i no tan joves que s’han convertit, per les seves conseqüències, en un problema per a la convivència.

D’acord amb algunes anàlisis ràpides dels fets, que per cert no són nous, les causes d’aquests comportaments massius i violents en alguns casos, tenen a veure amb una sortida explosiva del període angoixant i coercitiu de la pandèmia de la COVID19. Amb la crítica situació econòmica general, que s’ha encebat més en la població jove amb escasses perspectives de futur professional, d’independència econòmica i desenvolupament personal. Amb la rebel·lia pròpia de la joventut incentivada per l’anterior i facilitada en el seu volum i intensitat per les xarxes socials. Una rebel·lia davant un món i unes normatives dels adults, que no són seves, que els culpabilitzen permanentment i els exclouen. Evidentment la solució policial sola sembla que no serveix, alimenta la rebel·lia.

A aquestes causes segur que es podrien afegir algunes més, però em sembla rellevant també afegir la urgència per satisfer les necessitats individuals d’oci, les trobades físiques massives i una descompressió vital. Necessitats pròpies de la nostra societat consumista que s’han convertit en un agarri fàcil en aquests moments difícils i que venen a manifestar la rebel·lia i el distanciament de la població més jove amb la societat dels adults en forma de grans i explosives concentracions. Segons diuen sembla que aquesta forma d’oci i de relacionar-se ha vingut per a quedar-se, al marge que les normatives restrictives per la pandèmia desapareguin i l’activitat econòmica es vagi restablint.

Però aquestes grans concentracions de joves, que ara sembla ser el més impactant per les seves conseqüències, no són els únics casos d’ocupació d’espai públic. Les manifestacions reivindicatives, festes populars, campanyes, curses populars, ampliacions de terrasses de bars, etc., també tensionen en major o menor mesura la convivència i tornen a posar de manifest la necessitat de continuar reflexionant sobre l’ús dels espais públics i de revisar les normatives amb l’objectiu de millorar la convivència i generar comunitat. En una societat on la propietat privada és un pilar sagrat i profundament interioritzada, la pràctica ens diu que el ciutadà considera que té dret al lliure ús de l’espai públic, però relativitza i delega la seva responsabilitat.

Aquest espai públic al qual tots tenim dret és el territori i els llocs de trobada, de relació, on tots podem estar o circular lliurement. També ho són altres espais poc visibles en la trama urbana (solars, aparcaments, edificis abandonats, punts de trobada) on s’estableixen relacions intenses entre grups específics de població. Aquests tenen veritable significat per a molts col·lectius i no els podem oblidar a l’hora de definir l’essència i gestió de l’espai públic de la ciutat com a espai comú de convivència. Sense oblidar les xarxes socials que s’han convertit en un espai públic per excel·lència i seria un tema a part.

Per tant, en una necessària recuperació d’aquest enfocada a millorar la convivència i crear comunitat, s’hauria de tenir una mirada inclusiva que abasti les diferents dimensions d’anàlisi, la física i territorial, la política, l’econòmica, la social i generacional i la cultural. Una mirada que també tingui present variables com el gènere, l’edat, la cultura o els recursos econòmics. Serà la població amb la seva apropiació qui li donarà el significat específic a l’espai, qui el convertirà en espai cordial, de conflicte o indiferent. Per això és important conèixer i comprendre les necessitats i interessos dels usuaris per a poder oferir espais comuns que ajudin a consolidar una ciutadania respectuosa amb  allò  públic i que la ciutadania conegui les possibilitats que li ofereix la ciutat a través dels seus espais públics,  més enllà de la satisfacció immediata de l’oci.

Això suposa atorgar a l’espai públic una funció constructora de valors i solucions de necessitats o problemes comuns, i per tant la necessitat de pensar o repensar amb aquesta intencionalitat la seva gestió i ús. Perquè com a context de relació i comunicació la implicació de la ciutadania en la seva gestió aportaria un gran potencial per a donar cos a una comunitat més activa, crítica, participativa, compromesa, conscient i respectuosa de la diversitat. La seva aprehensió té un gran potencial en la construcció d’identitats i sentiments de pertinença que incrementa la cura i la responsabilitat per allò que és públic.

Existeixen experiències, protagonitzades per moviments socials i també per les administracions, que intenten recuperar l’espai públic per a la ciutadania mitjançant projectes i activitats d’apoderament i promoció de la gestió comunitària dels espais públics. Són experiències en les quals, en diferent grau, participen moviments socials, entitats, associacions, tècnics, polítics, que entenen que l’espai públic ha de ser un espai comú on els ciutadans puguin desenvolupar el seu dret a la ciutat.

Pensar i obrir espais públics involucrant en la seva gestió als sectors de població implicats facilita la seva aprehensió i responsabilitat cap a ells. Això suposa convenir amb associacions o col·lectius, delegar en ells i que aquests adquireixin un compromís de responsabilitat cap a les activitats. Algunes propostes apunten a la importància d’involucrar al sector de població jove en la distribució de recursos econòmics destinats a l’oci, cultura, esports, etc., i en la selecció, organització i gestió d’activitats i dels espais on es vagi a desenvolupar.

Mantenir obertes les biblioteques en horari nocturn, obrir parcs municipals degudament condicionats a la nit; mantenir oberts a la nit  instal·lacions esportives i gimnasos, obrir els patis dels col·legis i instituts per a ús de la comunitat, adequar espais a la platja, o aparcaments buits i solars, per a activitats d’oci; tancar avingudes o carrers al trànsit i convertir-lo en zones per als vianants o per activitat lúdic/cultural durant el cap de setmana, són uns exemples en pràctica amb resultats diversos. Però l’important és que promouen l’ampliació i oferta d’espais, la diversificació de projectes i activitats, i la participació, gestió i responsabilitat de la comunitat en elles i en l’ús de l’espai públic.

Altres suggeriments, possiblement vinculables a les propostes anteriors, és el foment i promoció dels recursos humans i culturals d’àmbit local en activitats com ara concerts, teatre, esdeveniments esportius, pintures murals, manteniment de jardins, disseny i adequació de places, etc. O en un altre ordre programar activitats intergeneracionals com a intercanvi d’experiències o coneixement i ajuda mútua, en el marc de la diversitat d’associacions de persones majors o associacions de joves.

Les reflexions i propostes anteriors que s’emporten o han dut a terme en diferents llocs, amb graus diferents d’èxit, estan orientades a transferir o retornar l’espai públic al ciutadà amb la seguretat que ajudarà a millorar la convivència i a consolidar la idea que l’espai públic és un espai comú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s