La Covid i les entitats socials

Salvador Carrasco – Estem vivint una crisi sanitària i econòmica, duradora i de conseqüències socials molt profundes. La pandèmia del COVID-19 ha estat agreujada per la crisi institucional i política que   patim, a tot nivell, i aguditzada per les desigualtats socials i per deficiències educatives cròniques, en el marc d’una Europa en que s’ha fet present la intolerància i la falta de respecte envers la diferència i els diferents. 

Es tracta d’una crisi que està convertint el risc i la incertesa en una condició molt significativa en el nostre dia a dia, i que fa de la innovació el repte més gran de les polítiques públiques necessàries per transitar cap a una nova situació.  També, s’imposen canvis en els models de gestió, tan públics com privats. Les conseqüències de la pandèmia ens obliguen a qüestionar, inevitablement, les nostres pràctiques, la nostra manera de treballar i de planificar l’acció, tot i que les coses semblin bastant imprevisibles. 

Vivim sumits en una crisi global, una crisi de civilització (H. de Pirenne) o una nova crisi secular (F. Braudel), que ha posat a prova la nostra resiliència, la coherència ideològica dels nostres projectes i la seva viabilitat econòmica. S’imposa mesurar i avaluar l’impacte de la crisi en les nostres entitats.  Necessitarem “paciència històrica i personal, per tirar endavant i arribar al final del túnel” (M. Castells), ja que “l’horitzó immediat és alarmant i requerirà molta resiliència i serenitat” (J. J. Toharia). La societat està canviant molt i encara no estem en condicions de conèixer la profunditat d’aquests canvis, però sí ens consta la seva gravetat i immediatesa. Hem de reconèixer que participem de la incertesa, tan present en el nostre entorn.

Millorar la gestió

El COVID-19 està sent un “gran salt endarrere” per al desenvolupament, portant un augment més que notable en el nombre de persones pobres i desnodrits al món. Un dels majors reptes és “l’acceptació de l’impensable, millorant la capacitat col·lectiva per gestionar el que no podíem preveure” (B. Tertrais).

No podem deixar de fer-nos algunes preguntes. 

  • Què hem de mantenir o potenciar de la nostra planificació estratègica? 
  • Quines respostes estem donant als nous o més aguts problemes socials que ens envolten i afecten a la missió de les entitats i a les decisions presses des que va aparèixer la pandèmia?
  • Quins són els canvis que ha de fer cada entitat social per donar resposta als reptes i necessitats del moment? És desitjable, necessari i possible arribar a un nous consensos?  
  • La situació límit en què ens ha situat el Covid-19, a quines contradiccions i inconvenients ens sotmet a l’hora de mantenir-nos actius i donar continuïtat als projectes estratègics més emblemàtics que portem entre mans?  
  • Una mirada lúcida i realista a l’avui i al demà més immediat, deixa espai per a la utopia,  entesa com un projecte atractiu i beneficiós, per a la comunitat?   
  • Estem aprofitant la Covid com a font de noves oportunitats? 

 En veritat, la pandèmia ha trastocat les estructures de la vida quotidianafent difícil discernir entre el que és possible o impossible, trencant totes les nostres rutines i obligant-nos a proposar innovacions disruptives per a sobreviure.

Analitzar els valors emergents 

Com afirma un Informe recent de la Coordinadora Catalana de Fundacions, presentat el mes de setembre (“La Catalunya post COVID-19”), amb la pandèmia han començat a sorgir noves realitats i amb elles nous valorsque podem analitzar com a positius, per fer -nos més resilients, o negatius, perquè perjudiquen o destrueixen patrons ètics i democràtics importants.

 Per exemple, la immediatesa i el pragmatismeapareixen com a valors suprems, amb el consegüent perill d’una clara deriva cap a la superficialitat, en detriment de certs valors heretats de la Il·lustració (l’autonomia i l’apoderament del subjecte, l’afirmació de la raó raonable, per sobre dels sentiments i les impressions). O adquireix, de nou, rellevància el valor d’allò que és propi  o individual –l’estat/nació, el meu territori confinat, les conseqüències individuals de la pandèmia–  enfront de les dinàmiques globals i supranacionals, sumint en la confusió, els diferents nivells d’anàlisi als quals ja estàvem acostumats (individual/institucions/sistema).

Pot ser ineludible en aquest moment rellegir els nostres Codis Ètics, no per a girar-los cap per avall i “començar de nou”, sinó per a pensar entre totes les imprescindibles adaptacions als temps que s’estan vivint o al futur immediat, més o menys imprevisible, i anar més enllà del que s’ha convingut, amb motiu, anomenar l’ “ètica de les emergències” (Peio Sánchez).

Creiem que es pot dir amb força contundència queel respecte, la coherència i el compromíssegueixen sent valors alternatius i indispensables. Però, potser, les noves situacions i els nous problemes socials demanen una reflexió més autocrítica, per tal d’ esbrinar si el camí seguit en aquests temps de pandèmia és el més correcte i per a assumir, amb pragmatisme, una atenció preferent als fets reals i immediats, que exigeixen de les entitats respostes concretes, innovadores i disruptives.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s