#JoEmQuedoaCasa una oportunitat

ETpMCt-WsAEbdaq

Jordi Calvet i Solanes – Moltes mestres, professores i professors, equips directius del meu voltant estan preocupats i ocupats per generar tasques per al seu alumnat. El dijous va fer just una setmana que vam rebre la notícia que es cessava l’activitat a totes les escoles i instituts. Durant aquesta setmana he sentit parlar de feines a fer, correccions, tasques per casa. Aquests primers dies, fins i tot l’administració educativa ha facilitat unes orientacions a tots els centres educatius. Diuen que les activitats han de contribuir al desenvolupament de l’autonomia personal (gestió del temps, autoregulació, presa de decisions…) i ser significatives per a l’aprenentatge.

Hi ha qui ja ha reflexionat sobre l’eixamplament de les desigualtats que es produeixen segons si el noi o noia té el suport de la família o no, sobre el concepte d’equitat i sobre la possible manca de vinculació amb l’escola. Aquests dies, de casa estant, i a través de la xarxa i els diaris m’ha resultat suggeridores les reflexions del Miquel Àngel Prat a l’Ara, o del Miquel Àngel Alegre a El País, no tant els titulars destacats pels mitjans que els entrevistaven com el contingut profund de les seves afirmacions

Però m’ha resultat impactant el que ha escrit l’Adelina Escandell i en Joan Ma Girona al Diari de l’educació en relació a les circumstàncies i a la motxilla que cada nen o nena, cada jove té a casa seva. Ens deia que el #JoEmQuedoaCasa és una bona frase, però les conseqüències, molt diferents segons la teva situació.

La voluntat i el compromís del professorat són molt importants i en aquests dies s’estan posant a prova. Estan generant molts materials, dissenyant activitats d’aprenentatge i, alguns, aprenent com funcionen les eines de comunicació digital. Un gran esforç. Aquesta situació excepcional que hem viscut (avui han anunciat quinze dies més de confinament), ens propicia una gran oportunitat: no perdre i enfortir el vincle amb cada noi i noia. El lligam amb el professorat i amb l’escola o institut és especialment valuós i n’hem de tenir cura especialment ara.

Si solament els inundem a feines acadèmiques per fer, aconseguirem que aquest vincle es debiliti o es trenqui, especialment amb els adolescents. Aprofitem per fer-lo més fort i profund. Però com podem fer-ho?

Crec que sense oblidar el rol acadèmic, hem de seguir pensant en la part més personal, més afectiva i íntima. Per això estaria bé pensar en com podem “llegir” emocionalment als altres. És a dir, escoltar-los i comprendre els seus motius i preocupacions. Quines preocupacions tenen els nenes i nenes de cicle mitjà de primària? I els pàrvuls o els i les joves? I fins i tot, el professorat del meu institut? Quins motius tenen els adolescents per no donar senyals de vida quan enviem un correu amb feina molt ben preparada?

L’empatia com a concepte pren força especialment en situacions de feblesa emocional i de crisi d’expectatives. Se’ns demana ser empàtics, potser encara amb més intensitat, quan al nostre voltant les coses no acaben d’anar bé, diu Ramon Alcoberro a Plorar amb Bambi El valor de l’empatia i els seus límits. Per empatitzar (amb la nena, amb l’adolescent o amb la companya d’equip educatiu) hem d’intentar pensar o sentir com l’altra pensa o sent. No és un exercici fàcil, és una actitud que es pot conrear tant en nosaltres, com amb el nostre alumnat.

Crec que algunes companyes i centres educatius ja ho estan fent. Les tasques d’aprenentatge acadèmic s’han complementat amb reptes, problemes i propostes adequades al moment i a les característiques de cada alumne. Propostes que llancen a través de canals que algú podria pensar que no són acadèmics però que els joves fan servir habitualment. Reptes més relacionats amb les circumstàncies d’aquests dies, que amb els conceptes tradicionalment qualificats com a escolars.

Per no trencar el vincle aquí apunto alguns reptes o idees:

  • Els reptes d’activitat física proposats cada cert temps que na Júlia Coll (@julia_edufis) de l’institut Bitàcola a través d’Instagram i Twitter.
  • L’edició especial de l’ #anticuaderno de la Berta Ocaña (@bertaocana) per dies de confinament on es proposa exercitar la creativitat i compartir el resultat a les xarxes socials
  • Posar-se en contacte amb una persona gran que hagi d’estar confinada per a fer-li una entrevista telefònica.
  • Dissenyar cartells de prevenció del contagi per penjar a les portes veïnes. Naturalment abans haurem d’aprendre quines són les indicacions per a la prevenció.
  • El repte llançat a Instagram pels museus holandesos que consisteix en imitar grans obres mestres de la pintura amb tres elements que trobeu per casa. Podeu seguir a les xarxes amb el hastag #tussenkunstenquarantaine
  • Proposar a l’alumnat, seguint a Lluís Agustí, llegir per telèfon novel·les, contes i poesia, de manera gratuïta, a aquelles persones que ho necessitin, en català o castellà, segons disponibilitat dels textos i a hores convingudes.
  • Realitzar una “cadena de favors” que puguis fer des de casa. Has de pensar en com fer un favor a tres persones diferents que alhora hauran d’escollir tres persones més per fer un altre favor i així successivament.
  • Dir bon dia amb un senzill vídeo tal com ho ha fet la Mercè Miralles (@MerceMirT) de l’institut Pau Claris a tota la seva comunitat educativa en aquesta piulada

Tenim una gran oportunitat i adaptar-nos a les circumstàncies que ens toca viure. Acceptem el repte?


 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s