De l’aula a l’institut i al barri

Logo palmera grogaMar Vara Cifre – Per a qualsevol professor, el temps passa amb cursos escolars, per això puc dir que fa quatre anys la directora del meu institut em va dir: “Mar, jo això que fas a l’aula, ho vull per a tot l’Institut”. I l’ApS es va fer amb Les Corts.

El model que l’Ins Les Corts ha anat consolidant va començar amb petits grups d’alumnes de les meves assignatures que es feien responsables dels ApS de cada curs: la Marató de TV3 a 1r d’ESO, el Banc d’Aliments a 2n d’ESO i Les Escoles pels DH amb Amnistia Internacional a 3r d’ESO. Però, el curs 2017-18 la Magic Line proposada a 4t d’ESO va enlluernar a tot el Centre, perquè aquest és realment un Servei fet a mida per a nosaltres: pel lloc on estem situats som un punt d’avituallament durant la cursa de la BML, perquè som al costat del parc de la Maternitat per on passen tots els participants, i els podem animar i donar un cop de mà.

Si ara ho analitzo, penso que hi ha hagut tres moments clau en la integració de l’ApS al Centre:

  • Adaptació entre alumnat-professorat-entitat.
  • Adaptació entre les matèries per crear transversalitat.
  • Adaptació del marc horari del Centre.

En el procés de transformació que hem viscut, el primer pas ha estat millorar el que ja teníem, fer-ho fàcil, perquè fos acceptat per tothom sense neguit. En aquell moment ens va semblar més senzill assignar un projecte a cada grup de 4t d’ESO en funció dels horaris i interessos entre entitats i professorat. Així cada grup tenia assignats un servei i una entitat i el tutor era l’encarregat de dinamitzar el Servei Comunitari, però tota l’organització i la gestió dels projectes estava centralitzada només en la coordinadora amb una reducció horària per poder fer-ho.

La resposta va ser extraordinària; òbviament hi va ajudar el fet que l’alumnat ja coneixia el treball amb ApS d’anteriors projectes i són ells els que van arrossegar el professorat a obrir les seves aules al Servei Comunitari.

Les entitats també hi varen posar el seu gra de sorra i varen acceptar les limitacions d’espais i marcs horaris adaptant els seus tallers. I no puc oblidar que el professorat, aquell primer any, va mostrar tota la paciència del món en les intromissions a les seves classes per part meva i l’entusiasme de l’alumnat durant els mesos d’acció directa.

El curs següent vàrem començar un nou model: responsabilitat compartida amb un referent. El professorat començava a tenir la responsabilitat de tirar endavant el projecte i aquí les matèries es varen fer membres actius del Servei Comunitari aportant idees: un concert d’un grup d’alumnes per recaptar aliments i, per part del professor d’anglès, el disseny d’uns cartells per promocionar els serveis; la proposta d’un mercat d’intercanvi de roba al pati i la participació de gran part del claustre en la Magic Line.

Aquest model era molt més assumible. La idea era anar creant un equip de professorat que, junt amb la coordinadora, assumís els projectes que s’anessin proposant i que ells mateixos tinguessin les seves pròpies propostes; jo només coordinaria i donaria solució a les necessitats que sortissin durant el procés.

En les propostes de l’aps com a repte per a la nostra comunitat educativa, el mateix curs vàrem ser conscients que calia reorganitzar l’horari per no entorpir altres assignatures i així vàrem dissenyar el model taller, un blog de dues assignatures, amb l’esbarjo entremig, que permetés sortides i més temps per a les entitats.

Ara l’Institut Les Corts comença un nou repte: encetem el curs amb un equip de 8 professors d’àrees diverses, que es coordinaran per portar a terme amb els alumnes de 4t d’ESO els Serveis Comunitaris que s’han proposat i elegit.

Com hem arribat fins aquí? Ja ho veieu… A poc a poc, provant, entusiasmant el professorat, creant el clima per obrir l’aula, facilitant la feina i amb el suport de l’equip directiu.

Segurament ara tots creiem en les possibilitats educatives que se’ns obren davant la pedagogia dels ApS i volem ser més propers al barri i a la ciutat. També hem comprovat el canvi que experimenta l’alumnat quan assumeix un repte i se’l fa seu i el suport que les entitats poden aportar a la nostra tasca amb la seva experiència.

I no cal anar gaire lluny per trobar-nos: només cal voler establir un pont que apropi els nostres alumnes a la realitat que viuran.


 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s