L’aprenentatge servei, una revolució lenta

Image-75Josep M. Puig Rovira – En una època massa propensa a valorar la velocitat, a entendre la innovació com un canvi ràpid, a valorar la immediatesa més que la consolidació, ens costa adonar-nos de les transformacions que arriben a poc a poc. Processos que a l’inici no són massius, ni s’instal·len d’un dia per l’altre, sinó que apareixen de manera gradual, guanyen adeptes sense pressa, creen sinergies per consolidar-se i, finalment, un dia han transformat el paisatge. L’aprenentatge servei va camí de convertir-se en un exemple de lenta revolució educativa, encara que avui ens costi adonar-nos dels canvis que s’esdevenen a foc lent.

Hem dit que l’aprenentatge servei és una revolució i que és lenta, dues idees que cal justificar, i començarem a fer-ho per la segona. La difusió de l’aprenentatge servei porta temps en marxa i encara està a mig camí, o potser no ha arribat ni a la meitat del recorregut. És un procés que no podríem qualificar com a ràpid, però potser és millor dir que va lent perquè és llarg —hi ha molta feina— i perquè ha de persuadir de veritat cada un dels nous adeptes si vol consolidar les experiències. Mobilitzar centres docents i entitats socials, impulsar una política educativa i aconseguir suport municipal en cada un dels nostres pobles, ciutats i barris, no és una feina que es pugui acabar en un temps curt. I menys si s’ha d’aconseguir que cada participant incorpori convençut la nova activitat en el seu pla de feina habitual, tant si parlem dels docents, com dels membres de les entitats socials, els representants polítics o els treballadors municipals.

A més a més, el temps que reclama aquest procés de treball i de creació de convicció és llarg perquè l’aprenentatge servei és una revolució educativa, un canvi tranquil, però un canvi de fons. En realitat és una transformació a tres nivells, una triple revolució: en la filosofia de l’educació, en la metodologia i en l’organització.

Ho és en la filosofia de l’educació perquè incorpora amb determinació la idea del doble do. Una convicció molt senzilla que afirma que l’educació dels joves no acaba fins que aquests no aconsegueixen fer una aportació desinteressada a la seva comunitat. Tothom admet que l’educació es basa en l’ajuda dels adults a favor de les persones en formació. I normalment s’entén que els joves, en aquest procés, han de guanyar alguna cosa com a persones, com a ciutadans i com a futurs professionals. Tot això és cert, però seria erroni creure que la història acaba aquí. L’educació no conclou fins que els joves són capaços de ser ells qui ofereixin de manera altruista a la seva comunitat una ajuda significativa que contribueixi a millorar-la. Sense l’experiència d’aquesta contribució lliure i gratuïta, l’educació no serà completa. Doncs bé, l’essència de l’aprenentatge servei conté precisament la idea de facilitar que els joves es comprometin a favor de la comunitat.

L’aprenentatge servei també aporta una transformació important a nivell metodològic. Tothom estarà d’acord que és una metodologia que s’ha d’ubicar en l’univers de les pedagogies actives. D’aquelles que pensen que la millor manera d’aprendre és fent; en realitat, fent i reflexionant, però no únicament escoltant explicacions i demostracions. Un univers metodològic ric i variat, que transforma l’escola i la connecta amb l’entorn natural i social. Però és una metodologia que no sempre ha aconseguit que els joves intervinguin activament en la comunitat protagonitzant canvis reals que la millorin. És cert que la idea està prou apuntada, que hi ha experiències reeixides, que els moviments de lleure ho han incorporat àmpliament, però malgrat tot és una idea poc desenvolupada i poc aplicada. És ben conegut, per una altra banda, que les pedagogies socialistes van adonar-se de la força educativa del treball real, però el van limitar a la intervenció en els àmbits de la producció. Avui, en part gràcies a l’aprenentatge servei, el servei a la comunitat pot esdevenir un principi educatiu d’enormes conseqüències. Amb l’aprenentatge servei tenim una metodologia plenament activa, atenta a les necessitats de la societat i compromesa en projectes que contribueixin a canviar la vida de la comunitat. Unes magnífiques pràctiques de ciutadania i una contribució crítica per fer una societat millor.

La tercera revolució que impulsa l’aprenentatge servei és l’organitzativa, una transformació que comparteix amb altres iniciatives i que avui s’ha fet obligada. Ens referim a la col·laboració dels centres educatius amb entitats socials que poden obrir espais de servei als joves. Difícilment és pot realitzar una activitat d’aprenentatge servei sense la contribució d’una entitat social; l’escola en soledat té un repertori de possibilitats limitat. Per tant, en l’aprenentatge servei no hi ha únicament desig de col·laboració, hi ha obligació. Està en la naturalesa d’aquesta metodologia: escola i entitats han de crear ponts estables de treball conjunt. Això vol dir avançar en direcció a una imatge renovada dels sistema educatiu, que ja no pot estar format en exclusiva per centres docents, sinó que haurà de bastir una xarxa densa de protagonistes diversos d’una educació que liderarà l’escola però en la qual contribueix tota la comunitat. Fer possible aquesta nova realitat requereix formes d’institucionalització i gestió que en part encara hem de dissenyar i provar. Camí a mig recórrer del canvi organitzatiu en què està implicat l’aprenentatge servei i tercera transformació del que lentament promou.

* També publicat al Diario de la Educación


 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s