L’Educació és política

Carbonell, J.: L’Educació és política. Barcelona, Octaedro, 2018

 

9788417219697Els esdeveniments que estem vivint posen en relleu les estretes relacions que hi ha entre política i educació. Sempre ha estat així, però hi ha moments històrics en què aquests vincles es fan més evidents i tot es viu més intensament. La política entra a l’escola i a qualsevol espai educatiu de mil maneres, perquè tots els esdeveniments n’estan impregnats, com ho estan totes les accions individuals i col·lectives. La política es fa al Parlament, a la plaça, al carrer i en qualsevol escenari comunitari on es proposen idees, es confronten opinions, es defensen drets i es prenen decisions per millorar les nostres vides individuals i col·lectives.

Ens estem referint, sobretot, a la Política, amb majúscula, la que requereix pensament crític, ètica i transparència, i la que aposta per la ciutadania democràtica i pel bé comú. O, el que és el mateix: per la llibertat sense restriccions, per la solidaritat i per la justícia social. L’educació democràtica no adoctrina, atès que no imposa una determinada manera de pensar –el què pensar–, sinó que obre camins envers el pensament i la reflexió –el com pensar–, i aquesta resulta una distinció que és fonamental.

Hi ha qui diu que comentar a les aules fets controvertits de l’actualitat en claustres dividits o poc entrenats en la cultura democràtica és complicat. Ho és, certament. Ara bé, això no vol dir que no sigui necessari –quasi diria que imprescindible–, si més no si es vol comprendre una realitat cada cop més complexa: el que passa al nostre voltant i el que succeeix arreu del món. Pot dimitir l’educació d’aquest compromís intel·lectual, ètic i social? Això sí, hi ha moltes formes de fer-ho, segons l’edat, la maduresa de les criatures i els joves, el context sociocultural i moltes altres variables. En qualsevol cas, l’educació política només es construeix a partir de la conversa i del diàleg, escoltant, mostrant fets, provocant dubtes i preguntes i acceptant la més àmplia pluralitat de veus i posicionaments. Perquè l’educació crítica, lluny de tancar portes, contínuament n’obre de noves.

El llibre, en la primera part, parla de tot això. En la segona l’atenció recau en quatre àmbits. Els dos primers són el medi ambient i la guerra, qüestions recurrents i universals, encara que els exemples facin una especial referència a l’Estat espanyol. Els dos últims aborden el referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya i els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost, tots dos fets esdevinguts el 2017, caracteritzats per una singularitat indubtable dins l’àmbit català, encara que moltes de les coses que s’hi expliquen es poden transferir a altres contextos.

Text seleccionat del capítol de Presentació escrit pel mateix autor del llibre.


 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s