Del “no tenim por” al treball amb la comunitat

carrasco

Salvador Carrasco Calvo – Els atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils ens van sumir en un autèntic estat de xoc. La situació, de manera sobtada, ha esdevingut molt més complexa del que era i ho era molt. La reacció exemplar i solidària de la ciutadania, el “no tenim por” i el “no al terror”, van ser unànimes. El suport social als Mossos, a la Guardia Urbana, als servies públics de Salud i de Seguretat i, afortunadament, la unitat dels polítics en la lluita antiterrorista van ser una nota remarcable, com havia de ser. Però va durar poc. El dolor de les víctimes i el legítim clam popular per la unitat en la solidaritat contra el terror van ser respectats durant pocs dies. Ben aviat, al contrari, serien instrumentalitzats de manera barroera per molts. Ni la missa del diumenge 23 d’agost, a la Sagrada Família, per la pau i la concòrdia, se’n lliurà. Ens cal repensar moltes coses i establir amb claredat el que és prioritari i el que no.

Fer compatible el pluralisme polític amb el diàleg i el debat franc des de les opcions de cadascú, en un clima tolerant i responsable és, al meu entendre, tot un repte, com s’ha fet palès aquests dies en les xarxes socials, en els mitjans de comunicació i en les converses entre amics i familiars. 
És molt possible que ens esperin fets polítics que poden confrontar-nos més fortament. Mantenir la cohesió de la societat catalana, com una societat democràtica, lliure, solidària i fraterna, respectuosa del pluralisme real existent, ha de ser un objectiu col·lectiu, que obeeix a mínims ètics (que cal?) salvaguardar entre tots. Ningú hauria de callar per por; s’ha de poder parlar i debatre tot el que sigui necessari, des de les conviccions més profundes i arrelades i, alhora, des del respecte que ens devem com a conciutadans, sabent guardar les formes de l’educació cívica, respectant als amics i als veïns, pensin com pensin. No podem deixar-nos manipular per ningú: necessitem l’ esperit crític com mai. Cada dia que passa es més difícil discernir, conèixer per entendre i entendre per conviure. Ja a l’Ètica Eudèmia advertia Aristòtil que “conviure es percebre o conèixer en comú” (VII, 12).

Efectivament, el primer pas de la convivència ciutadana és la percepció i el coneixement compartit dels reptes que tenim al davant. Parlem avui del repte educatiu. Hem d’exigir de tothom l’acompliment de les seves obligacions amb els altres ciutadans: “a cadascú allò que és seu”, com deia la dita clàssica. Es l’afirmació, amb fets, del principi de la igualtat i la dignitat de totes les persones humanes; la convicció crítica de que les diferències i els conflictes, de tota mena, cal afrontar-los amb mediacions eficients i pactes entre les parts. No som bons o dolents per naturalesa, sinó “habituant-nos a la justícia des de joves, per mitjà d’hàbits i per costum”, en expressió del filòsof.

La justícia, el respecte i el diàleg s’han de practicar a tot nivell, a casa, a l’escola, a l’esplai, al carrer; en la convivència cívica i en la política. El mateix autor deia que “els homes es fan constructors construint, citaristes tocant la cítara i justos fent accions justes i valentes”. Es l’hora de l’acció col·lectiva, de la justícia i la valentia, lligades a les rutines i els hàbits, a la vida quotidiana. No és un altre el camí a seguir. El contrari ens condueix al desastre.

Ningú ens pot alliberar d’ una responsabilitat que concerneix, per igual i junts, a tots els ciutadans, a les institucions publiques i a totes les entitats socials. Si no construïm plegats la comunitat local, si no convivim amb respecte a la justícia i a la diferencia real i existent als carrers, als barris i a la vida política, acabarem fent impossible el país nou que volem. Hem d’enfortir les imprescindibles complicitats entre les famílies, les escoles, les institucions i serveis públics i les entitats del lleure educatiu en els nostres barris. Només així l’educació pot esdevenir un element clau contra el terror.


 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s