BARCELONA EDUCA PER A LA JUSTÍCIA GLOBAL

logoJornadesJG2

Laura Gutiérrez, Maria Monzó, Mariona Ramírez, Judit Rifà* – La cooperació internacional i l’educació per al desenvolupament, impulsades tant per les ONG com pels governs locals, regionals i estatals, han viscut un recorregut històric llarg i ha evolucionat a través dels anys i dècades transitant d’un model assistencialista a altres models de desenvolupament. Aquests canvis s’han viscut a nivell mundial i també al nostre país i a la ciutat de Barcelona.

Caminant cap a la Justícia Global

Actualment es viu un moment de canvi de paradigma, en el qual es transita de la cooperació i l’educació per al desenvolupament a la cooperació i educació per a la Justícia Global. El canvi principal d’aquest nou paradigma busca incidir sobre les causes estructurals de les injustícies. S’entén que el món és un, la pobresa és una, per tant, es trenca la dicotomia nord-sud i es fa visible que existeix una interdependència en totes les nostres accions a nivell global, el que fas aquí té un efecte a qualsevol lloc del món. Hi ha fenòmens amb origen a casa nostra que generen interferències negatives sobre comunitats vulnerables. La voluntat d’aquest nou paradigma és la de contribuir a prendre consciència de les nombroses interdependències entre el món local i el món global amb èmfasi en els mecanismes que generen desigualtats. En aquest escenari de globalització i descentralització política, el paper dels governs locals i la seva proximitat amb el territori esdevé un element central.

Com s’ha comentat abans, aquests canvis s’estan produint també a nivell mundial, per exemple, l’actual agenda de desenvolupament de Nacions Unides 2030, concretada en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), posen la mirada en aquest sentit, reforçant la idea que tothom pot i ha de treballar per reduir les desigualtats i les injustícies: els governs estatals, regionals, locals, el sector privat i la societat civil de tots els països del món (independentment del seu nivell de desenvolupament). En un context d’interdependència creixent, les respostes als grans reptes i manifestacions de les injustícies i desigualtats requereixen d’un treball important per part de les ciutats, no només els estats.

El paper de Barcelona com actor a favor de la Justícia Global

Des de la ciutat de Barcelona es poden liderar unes polítiques que segueixin perpetuant les desigualtats i les injustícies o bé es pot contribuir a revertir-les. Els governs, però també la ciutadania, som corresponsables del que passa al món.

Com vivim, on comprem, on tenim els nostres diners, quina consciència tenim sobre la vulneració dels drets humans, quina consciència crítica despertem en els nostres fills i filles, com ens mobilitzem, denunciem o fem incidència perquè les coses canviïn forma part d’una forma d’estar al món que respon a un paradigma global que se’ns fa més nostre que mai. Ens allunyem dels models assistencialistes que són totalment immobilistes cap a models transformadors i de canvi a partir de la realitat local que ens envolta.

Partint d’aquesta idea, des de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional es posa l’èmfasi en una acció que posi l’accent en les desigualtats i en la defensa dels drets humans actuant sobre aquelles pràctiques de poder injustes o discriminatòries que deriven en injustícies en diferents àmbits, com l’econòmic, l’ambiental, de gènere, i amb una clara vocació global. També, es comença a desplegar una cooperació de banda ampla, és a dir, la que es refereix al conjunt de les actuacions i polítiques del govern més enllà de les pròpiament considerades ajut oficial al desenvolupament. Es tracta d’iniciar, així, un procés cap a la coherència de polítiques. Per exemple, les accions impulsades des de les àrees de sostenibilitat, medi ambient i ecologia urbana de les diferents administracions també han de tenir en compte, des de la mirada de la justícia ambiental, les interdependències globals i el rol de les ciutats en la lluita contra el canvi climàtic a tots els nivells. De la mateixa manera, les polítiques feministes que s’impulsen des d’administracions locals, i des de la mirada de la justícia de gènere, han de contemplar la visió global dels drets fonamentals de les dones a escala global i de la seva protecció.

Tots i totes som agents educatius i de canvi

En aquest procés pren molta força i importància l’Educació per a la Justícia Global entesa com “un procés de coneixement i d’anàlisi crítica de la realitat que vincula l’acció local i la seva dimensió Global. La seva finalitat és promoure una consciència crítica envers les causes que generen desigualtats i conflictes. També contribueix al canvi d’actituds i pràctiques que han de fer possible una ciutadania responsable, respectuosa i compromesa amb la transformació social”[1].

En aquest sentit, es posa el focus en la idea de ciutat educadora, tots els agents de la ciutat tenen un paper educatiu en relació al canvi a favor de la Justícia Global. En el cas de les entitats de cooperació i educació per a la Justícia Global, aquestes són agents educatius clau que promouen una consciència crítica envers les causes de la desigualtat i busquen un canvi d’actituds i pràctiques. Amb aquest nou paradigma també prenen un paper clau nous actors que fins ara no eren habituals en les actuacions de cooperació i educació per a la Justícia Global, com per exemple, moviments socials, entitats de l’economia social i solidària, administració pública local (diverses àrees i territoris), entre d’altres.

L’àmbit i les polítiques educatives a la ciutat de Barcelona també caminen en aquesta línia. Es promou una transformació cap al dret a l’educació on tothom sigui agent educatiu, on l’educació comunitària tingui un paper molt important. Seguint aquesta idea que tots i totes som agents educatius es posa l’èmfasi en el fet que les polítiques educatives han d’estar contextualitzades i l’educació ha d’estar centrada en la xarxa d’actors. En aquest marc és on les entitats troben reconegut el seu paper dins la comunitat educativa.

Actuacions per contribuir a la Justícia Global

 Per tal de contribuir a fer de les pràctiques d’educació per a la Justícia Global un element transformador, adaptades al context i que provoquin canvis significatius, des de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional es va apostar, l’any 2013, per la implementació de la metodologia d’Aprenentatge Servei (APS) i per l’elaboració de les eines de planificació i avaluació dels projectes de les entitats en clau de Teoria del Canvi [2].

Es va iniciar un treball col·laboratiu en el marc d’un conveni entre la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional, el Consorci d’Educació de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill i el GREM de la UB (Grup de Recerca Educació Moral), per a la part de la implementació de l’Aprenentatge Servei i alhora es va iniciar el procés participatiu de reflexió sobre les pràctiques de les entitats en clau de Teoria del Canvi, a través del Grup de Treball del Consell de Cooperació al Desenvolupament.

Des del 2013 fins a l’actualitat s’han dut a terme seminaris de formació, intercanvi i reflexió sobre aprenentatge servei i Justícia Global, on han participat aproximadament 100 entitats de Cooperació i Educació per a la Justícia Global. Aquests seminaris de formació han anat acompanyats d’una línia pilot a la convocatòria de subvencions per a entitats de cooperació i educació per a la Justícia Global específica per a projectes d’aprenentatge servei. Actualment aquesta línia s’ha consolidat com a modalitat dins la convocatòria de subvencions i fins al 2016 s’han finançat un total de 33 projectes d’aprenentatge servei entre entitats de cooperació i centres educatius als quals s’han destinat un total de 311.909,00 EUR (convocatòries 2014, 2015 i 2016).

Així mateix, en el marc de la convocatòria de subvencions a les entitats de Justícia Global, cada vegada són més els projectes aprovats d’educació per a la Justícia Global, s’ha arribat a una xifra important de 53 projectes finançats amb un pressupost d’1.801.900,93€, l’any 2016. Des de 2012 la xifra de projectes subvencionats d’educació per a la Justícia Global ha augmentat en un 140%.

Seguint aquesta línia, el procés participatiu de reflexió al voltant de les eines de planificació i avaluació estratègica dels projectes d’Educació per a la Justícia Global va culminar amb la modificació dels formularis de sol·licitud de subvenció, en clau de Teoria del Canvi.

En qualsevol procés de canvi, un element crucial és comunicar, recollir i sistematitzar la feina feta per tal de donar-li un valor i un reconeixement. Per aquest motiu, tot el procés d’implementació de l’Aprenentatge Servei compartit entre entitats, va ser recollit i publicat en una guia, APS: pau, drets humans i solidaritat. Propostes d’educació per a la Justícia Global”.

La importància de treballar des del territori

 Una altra idea central en aquest nou paradigma és la idea de territori i context, és a dir, tot passa en un lloc concret amb una característiques concretes. Les coses no passen a la ciutat de Barcelona en abstracte, perquè aquesta ciutat és molt gran, molt complexa, molt variada, i amb moltes desigualtats entre uns barris i altres. Les accions que s’impulsen passen en un barri concret de la ciutat amb un teixit d’entitats propi, amb uns projectes de barri propis i amb una població pròpia. Per aquest motiu, es va iniciar el desplegament de l’aprenentatge servei a alguns districtes de Barcelona, amb entitats de districte, més vinculades al barri i amb una feina conjunta amb els tècnics i tècniques del districte. Aquesta feina també va anar acompanyada de la reflexió al voltant del nou paradigma de la Justícia Global i del paper del territori com a agent de canvi.

Tots aquests elements configuren el principi molt potent de la construcció de ciutat educadora. En tot aquest procés, les entitats s’han sentit acompanyades, han trobat sentit en el treball que estan fent i la tasca d’educar i sensibilitzar els i les joves, i sobretot han descobert una forma de treballar compartida amb els centres educatius que els ha aportat un valor afegit important, tant per a uns com per als altres. És una forma de treballar que permet que a poc a poc totes aquelles temàtiques vinculades al món de la Cooperació i de la Justícia Global (desigualtats, pobresa, interculturalitat, pau i drets humans, sostenibilitat, medi ambient, alternatives energètiques, models econòmics alternatius, violències, entre d’altres) vagin incorporant-se a l’escola, al currículum, i als valors i formes d’actuar dels i les joves.

La jornada “Barcelona educa per a la Justícia Global: entitats i centres educatius construeixen ciutat” va posar en valor aquest treball engrescador, transformador de pràctiques i actituds dels i les joves de la nostra ciutat i sobretot va servir per d’agrair i reconèixer a les entitats i la seva feina com a agents educatius que construeixen ciutat educadora. Però també va ser un espai de reivindicació perquè totes aquestes iniciatives i processos de canvi iniciats com a pilotatges i que s’han anat estenent amb els anys, esdevinguin política, es democratitzin i, per tant, s’incorporin a l’estratègia política en matèria d’educació i de Justícia Global a la ciutat.

[1] Rubio, L.; Lucchetti, L. (2016). APS, Pau, Drets Humans i Solidaritat. Centre Promotor d’Aprenentatge Servei.

[2] “Teoria del Canvi com una aproximació a l’anàlisi i l’avaluació de l’acció social que permet articular com i per què una determinada actuació condueix a un canvi específic. Aquesta aproximació permet descriure el conjunt d’assumpcions que expliquen la seqüència de passos que condueixen a la consecució d’un objectiu, i les connexions que existeixen entre les activitats concretes i l’impacte real d’una intervenció o un programa en el llarg termini. Així entesa, la Teoria del Canvi implica explorar el conjunt de creences i assumpcions sobre com es produeix el canvi. Es tracta d’una aproximació molt utilitzada en l’avaluació de polítiques socials i també en el camp de la cooperació internacional al desenvolupament.” Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional (2016). Pla anual 2016.

Laura Gutiérrez i Mariona Ramírez: Estudiants en pràctiques de Pedagogia i d’Educació Social de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest article s’emmarca en el seu treball de pràctiques. Maria Monzó: Consultora externa especialitzada en polítiques de cooperació i educació per al desenvolupament. Judit Rifa: Responsable de l’àmbit d’Educació per a la Justícia Global de la Direcció de de Justícia Global i Cooperació Internacional, Ajuntament de Barcelona.


 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s