COMUNS: UNA EVOLUCIÓ TÍPICA

 

guibert-de-nogent-retrat-de-hugo-van-der-goes

Guibert de Nogent

Salvador Carrasco Calvo – El teòleg Guibert de Nogent deia, en el segle xii, que el nom de «comuns» era un «nom nou i detestable». Amb aquesta denominació es coneixia, en el seu temps, els homes agrupats mitjançant un jurament, el qual expressava una nova solidaritat horitzontal que reorganitzava la comunitat sobre les bases d’un col·lectivisme de nou encuny.

 

«Comú» significava la presa de consciència de l’existència d’un bé comú, del qual tots eren solidaris i corresponsables. Les cartes col·lectives de llibertat venien a substituir els contractes individuals de fidelitat feudal i expressaven el compromís amb la gerència del bé col·lectiu, els drets i les llibertats dels ciutadans.

Feia temps que s’estava donant el pas del feu al comú. En paraules de M. D. Chenu, Guibert fou «testimoni cec d’aquesta evolució». S’estava conquerint, pas a pas, l’autonomia i el sentit de ciutadania, en el marc de noves institucions naixents (corporatives, municipals i universitàries). El vell ordre feudal deixaria pas, en dos segles, a una nova realitat social urbana: es reorganitzaven els mercats, s’artigaven noves terres i es multiplicava per deu o més la producció, gràcies als progressos tècnics del moment. El nou ordre ciutadà s’estructurava a l’entorn dels oficis, el comerç i les noves institucions: confraries i corporacions en el terreny econòmic, i comuns en el polític. Les ments feudals, com Guibert, no entengueren la nova realitat i s’oposaren a aquell «desordre». S’estava obrint pas un nova mentalitat, una manera diferent d’entendre el fet polític: com a realització d’un «bé comú», amb noves regles morals i ètiques. És la història d’una evolució típica que es tornaria a donar, mutatis mutandis, amb la crisi definitiva de l’antic règim i la Revolució Francesa i Americana de finals del segle xviii.

M’ha vingut al cap el possible paral·lelisme del que acabem de recordar amb algun fenomen dels nostres dies a Catalunya. També avui hi ha analistes incapaços d’entendre el que passa i que escriuen cròniques mancades de lucidesa. No acaben de veure que vivim un canvi d’època, amb noves realitats polítiques i uns «comuns» que intenten endegar un nou procés, hereu de mobilitzacions socials recents. Sabem que els temps actuals són temps de vertigen. Entre moltes altres diferències, avui les coses van a una velocitat desconeguda a l’edat mitjana. La història, però, convida a preguntar-se si som davant l’evolució típica suara descrita i si possiblement, també, es tracta d’una realitat que anticipa un futur diferent, més o menys pròxim.

Sigui com sigui, emergeix un nou ordre social i polític, amb agents nous, en el marc d’una crisi de les estructures polítiques i de les institucions sense precedents. En el fons és una crisi de gran abast, de civilització, en la qual res és predictible. Els interrogants oberts amb la comparació que estem fent es disparen: com s’estructurarà el nou ordre? Quines seran les noves institucions? Quines són les bases ideològiques i l’acció comunitària portadora de la nova solidaritat horitzontal? Quins són els deures a complir, els drets a vindicar, les regles d’ètica i moral que els inspiren? Com s’articula en el món global actual? Quines seran les prioritats i com s’implementaran? Quins són els «juramentats» i quines les seves peticions, expectatives i exigències?

Interrogants molt apassionants que el pas del temps ens anirà aclarint.


 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s