L’eix moral de l’aprenentatge servei

img_2064Josep M. Puig.- L’aprenentatge servei és una activitat educativa que articula l’aprenentatge de continguts, competències i valors amb la realització d’un servei a la comunitat. Aquests dos elements, el servei i l’aprenentatge, són components imprescindibles d’aquesta metodologia; la suma dels dos formen el que podem anomenar eix de l’acció de l’aprenentatge servei, una línia de força que lliga la teoria i la pràctica. Si ens quedéssim en aquest punt, però, no s’arribaria a entendre tot el que aporta aquesta proposta formativa.

L’aprenentatge servei està travessat per un altre eix que li acaba de donar tota la força educativa que pot arribar a manifestar. Ens referim a l’eix moral, al sentit personal i social que han de tenir les activitats de servei i d’aprenentatge. La línia que dibuixa aquest eix enllaça tres dinamismes formatius essencials: la indignació, el compromís i la presa de consciència cívica. Aquests tres elements, quan impregnen el servei i l’aprenentatge, converteixen la metodologia de l’aprenentatge servei en una eina rellevant de creixement personal, construcció de la comunitat i transformació social. Una eina d’efectes limitats, però en qualsevol cas reals i significatius.

L’aprenentatge servei adquirirà un sentit personal i social complet quan la indignació, el compromís i la presa de consciència cívica tinguin un espai propi en el desenvolupament d’aquestes activitats. Vegem, doncs, cada un dels punts de l’eix moral.

La indignació és un estat personal originat per l’impacte que provoquen situacions inacceptables. S’arriba a la indignació quan s’experimenta un sentiment de rebuig davant del que s’observa i, a més, es tenen bones raons per desaprovar-ho. La indignació suposa, doncs, una actitud crítica davant del que no és correcte. L’aprenentatge servei ha de promoure una indignació positiva; és a dir, ha de mobilitzar els joves participants per tal que mirin el que els envolta i s’interroguin sobre el que no els sembla correcte. Una acció que es pot desenvolupar facilitant el contacte directe amb la realitat, estudiant-la participant en treballs de camp, conèixer-la llegint recerques i novel·les, veient pel·lícules i documentals i, per damunt de tot, analitzant aquests materials en el si del grup classe i amb l’ajuda dels docents. D’aquest debat en pot sortir la convicció que cal fer alguna cosa i que és possible fer-la.

La indignació queda coixa sense compromís, el segon element de l’eix moral de l’aprenentatge servei. En l’aprenentatge servei, el compromís es concreta en una triple modalitat d’implicació dels participants: com a activitat de servei per respondre a les dificultats detectades, com a cooperació amb els companys i les companyes de la classe per realitzar la tasca i, finalment, com a relació personal i ajuda als receptors de l’ajut. Bona part de les activitats d’aprenentatge servei estan pensades per fer possible el compromís de l’alumnat amb el conjunt del projecte. Si volem, però, destacar-ne algunes de més rellevants, hem d’esmentar els esforços dels docents per aconseguir que l’alumnat aporti idees pròpies al projecte, treballi conjuntament amb la resta de participants i trobi moments de relació cara a cara amb els receptors, moments que permetran el coneixement mutu, l’empatia i la reciprocitat.

Finalment, si l’aprenentatge servei no inclou la presa de consciència cívica, queda com una pedagogia limitada o errònia. Limitada si no aconsegueix generar explicacions de caràcter social, econòmic o polític que mostrin les causes i els camins de solució a les esmentades situacions de dificultat. Errònia si no es percep amb claredat que l’aprenentatge servei de cap manera substitueix les polítiques públiques d’igualtat, justícia i sostenibilitat que requereixen moltes de les situacions de carència. L’aprenentatge servei és un mètode educatiu, amb una clara voluntat cívica, però que no esborra la necessitat de les polítiques de benestar. Quan des de posicions neoliberals s’utilitza el voluntariat, i també l’aprenentatge servei, com a coartada davant el desmantellament de l’estat del benestar, es violenta el sentit de les pedagogies de la cura, l’altruisme i el bé comú.

L’eix moral format per la indignació, el compromís i la presa de consciència cívica no és del primer que es parla quan es presenta l’aprenentatge servei, encara que al cap i a la fi és una de les seves claus educatives. Ens convé, doncs, parlar-ne i incorporar-lo en totes les experiències.


 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s