Aprendre de lletres

01

Hem demanat a l’autor del llibre Aprendre de lletres, Enric Prats,

que sigui ell qui comenti l’obra i ha accedit fer-ho.

L’hi agraïm i us invitem a llegir-la.

Enric Prats.- Defensa el professor romanès Thomas Pavel, a La pensée du roman (Gallimard, 2003), que l’evolució de la novel·la a Occident no es pot explicar com una història per representar millor la realitat. No és reduïble, per tant, a una qüestió merament formal. El seu veritable objecte és un tema moral. En realitat, la intenció de la novel·la no és descriure l’existència i l’entorn dels seus personatges, sinó intentar entendre’ls millor i comprendre aquell entorn per mitjà de la reinvenció dramàtica. Pavel diu que l’escriptor llança una «hipòtesi substancial» sobre el funcionament del món, sobre la seva organització, i sobre les reaccions i els comportaments dels individus. Una hipòtesi moral.

L’educació també parteix d’una hipòtesi moral. De fet, qualsevol teoria pedagògica o ideologia educativa, i fins i tot qualsevol mètode didàctic, parteix d’una possibilitat moral. La literatura en recull les conseqüències. El context de la infantesa costa d’explicar i sobretot d’entendre, i aquesta és una constant en la història de la literatura, que sempre ha tingut la lupa moral per fer-ne relat. Karl Ove Knausgård ho té molt clar a L’illa de la infantesa (L’Altra Editorial, 2015) quan recrea la seva vida de nen i intenta donar una explicació moral a la relació amb el pare. La por al pare el farà avançar. Quan la por esdevé terror, la conseqüència pot ser nefasta. Si l’infant sobreviu, esdevindrà cínic, com Emma Reyes a Memoria por correspondencia (Libros del Asteroide, 2015), que adopta el format epistolar per reforçar la idea que només li podia passar allò a ella i que l’expressió dels sentiments s’ha de fer des de dins, com en una carta. Però el creixement de l’adolescent també té una altra lectura, la que en fa Peter Cameron a Algun dia aquest dolor et servirà (Sembra Llibres, 2015), quan el seu protagonista no sap si paga la pena fer-se adult i només li surt de fer-se l’adult, de fer veure que ho és.

L’escola no s’escapa d’aquesta batuda. La vella escola (La Magrana, 2005), de Tobias Wolff, intenta entendre quines són les motivacions que porten un adolescent a fer el que va fer. O Stoner (Edicions 62, 2012), de John Williams, vol comprendre el canvi d’orientació personal d’un altre adolescent, convertit més tard en professor universitari. Les motivacions del docent també són darrere de la novel·la de Graham Swift El país del agua (Anagrama, 1993), on aquest pren unes decisions segons les contingències del moment, com no podria ser d’una altra manera. Però potser sí que l’entorn no és determinant. També ho discuteix Vicenç Pagès a Els jugadors de whist (Empúries, 2009), on fa jugar els seus protagonistes al voltant d’un record, d’un fet transcendental.

Però l’educació busca un sentit. Ho explica francament bé Edward Bunker, exconvicte, a La educación de un ladrón (Sajalín Editores, 2015), escrita en clau autobiogràfica. Bunker troba l’alliberament en la literatura després d’aprendre’n els recursos. Tot i que el sentit es pugui perdre, com narra de manera magistral Kazuo Ishiguro a No em deixis mai (Empúries, 2005), l’educació ha permès que els protagonistes obrin els ulls a una situació opressiva i fatalista. No és el que tem Enrique Vila-Matas, que exposa la cerca de sentit a fer-se escriptor a París no se acaba nunca (Anagrama, 2003).

La relació entre pedagogia i literatura és el motiu del llibre Aprendre de lletres, publicat per Edicions UB (2016). En aquest llibre, intento recollir unes mirades al fet educatiu des de posicions i formats literaris diversos. Segurament el fil conductor és mantenir el pols a la consideració moral de l’educació, rebutjant les motivacions moralistes i desvetllant l’interès per comprendre una realitat complexa i polièdrica com és l’educació.


 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s