No és una pala, és una eina moral

Per a l’equip d’educadores de l’Escola Bressol Petit Príncep de Barcelona

Definitiu palaFátima Avilés i Josep Ma Puig – A mig matí els nens i nenes de menys de tres anys han sortit al pati. Alguns juguen amb la sorra, altres amb la cuineta o s’amaguen a la casa de fusta, un parell malden per pujar un a cada punta del balancí i després fan el que poden per coordinar-se amunt i avall. Un dels nens que tragina sorra ho fa amb tres pales de plàstic a les mans, al seu costat el seu company no en té cap. De cop i volta, impulsat per un ressort invisible, s’abalança sobre el seu veí, li arrenca de les mans una de les pales i surt corrents. L’agredit plorant el persegueix i quan l’atrapa cada un estira la pala pel seu cantó i amb l’altre mà s’escapen alguns cops. La mestra passeja pel pati vigilant i xerrant amb un i l’altre. Quan se n’adona, s’apropa als nens que encara estan agafats a la pala, s’ajup per quedar a l’alçada dels seus ulls, els demana que parin i que un darrere de l’altre expliquin que ha passat. Cada un ho veu a la seva manera: “jo no tenia cap pala”, “m’ha pres la meva pala”, i els dos afegeixen que el company els ha pegat. Una vegada mig aclarits els fets i una mica més tranquils, la mestra mirant ara un ara l’altre els explica que l’escola no vol que els nens es peguin, que això no s’ha de fer. Quan accepten el comentari, es dirigeix al nen que tenia les tres pales i li diu que poden compartir-les, que pot donar-ne una al seu amic, que encara li quedaran dues. Però el noi diu que no, que vol les tres. La mestra se’l mira, li somriu, li espolsa una mica de sorra que té prop de l’ull i li torna a dir que les pales s’han de compartir, que hi ha pales per tothom. Es produeix un instant d’espera i finalment el nen accepta i se’n van els dos, cada un amb les seves pales, en direcció al sorral. La mestra continua el seu passeig pel jardí.

En un dia normal, d’escenes com la que acabem d’explicar se’n produeixen bastants. A vegades els nens i nenes les protagonitzen, altres vegades simplement les observen i algunes vegades els passen per alt. Sigui com sigui, viuen en primera persona o contemplen una bona quantitat de conflictes de valor. El que aprenguin d’aquesta petita classe tindran ocasió de repassar-ho sovint i acabarà per fixar els seus primers hàbits morals.

Si el que hem explicat és cert, nosaltres així ho creiem, serà bo fixar-se amb detall en tot el que ha passat. L’escena comença amb un problema de repartiment d’un bé, les pales, que els nois consideren escàs. Altres vegades no es tracta de repartir un bé, sinó de cooperar o d’ajudar, però quedem-nos en el cas que ara ens ocupa: un problema de repartiment d’un bé desitjat per tots, un problema humà ben conegut.

Quan un nen o una nena es troben davant d’un problema de repartiment tenen dues disposicions preparades per actuar, compartir el bé preuat o intentar acaparar-lo. Avui no saben amb precisió quan s’activa una o l’altra predisposició, però hem vist moltes situacions en què han estat acaparadors i també moltes en què han repartit el bé de manera espontània i sense cap indicació dels adults. Fins aquí estem ben a prop de la base natural de la moralitat, amb el seu pol positiu i negatiu.

Així són les coses, però quan el comportament és egoista i el protagonista pretén acaparar els béns desitjats, les mestres, representants de la cultura moral de la comunitat, intervenen per tal de regular la conducta de la persona acaparadora i aconseguir que se n’adoni que és preferible compartir. D’aquesta mena de regulació conductual en diem educació en valors; un primer nivell de l’educació en valors que de més grans continuarà amb formes ben diferents. Ara, però, a dos anys i escaig hem vist com s’enllaça natura i cultura per començar a formar els hàbits morals que desitgem pels nostres petits.

Un gust veure com ho fan cada dia els equips de les escoles bressol. Gràcies!

 


 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s