Més enllà de la metodologia: per què ApS?

IMG_7259

José Palos és Doctor en Geografia Humana i membre del GREM

José Palos – Si comparéssim què i com ensenyem cadascú a les nostres aules veuríem que tothom no valora els mateixos continguts, ni fa la mateixa tipologia d’activitats, ni li dóna el mateix enfocament, ni utilitza els mateixos recursos, fins i tot quan es fan servir els mateixos llibres de text.

Diria que en la nostra pràctica educativa, té un pes significatiu el nostre pensament personal i professional. Es molt important la consideració del perquè ensenyem, o què volem que els nostres alumnes aprenguin i per tant què considerem important que aprenguin. I en funció d’això triem o hauríem de triar,  la metodologia, les activitats, els recursos, etc.. I aquesta relació condicional es més forta quan més definit tenim el perquè volem ensenyar i el què volem ensenyar.

No ensenyem valors, o insistim més en alguns continguts que altres, o incidim en la dimensió ètica i social dels continguts, o fomentem la comprensió del món en què vivim,  o insistim en què siguin crítics, o promovem que les activitats tinguin relació amb el context, per casualitat.

Això respon a una forma d’entendre el món, l’educació i el perquè i com eduquem. Crec que va ser Paulo Freire que va dir allò que no hi han errors metodològics, sinó errors ideològics, i en aquesta tessitura plantejo la qüestió. És a dir que en una actuació educativa coherent i fonamentada en la reflexió i no en l’activisme, la intencionalitat i l’objectiu d’aquesta ve marcada per la ideologia.

Si triem una metodologia educativa que un dels seus pilars sigui  la intervenció social, això ja és indicatiu de la nostra concepció del perquè volem ensenyar. Entre d’altres qüestions apunta a què considerem què ha de ser per intervenir en la millora dels contextos socials,  per comprendre la realitat social, per generar consciència social, actituds i comportaments crítics i per a que l’alumnat pugui construir de forma autònoma la pròpia escala de valors a partir de la seva experiència.

Els projectes d’Aprenentatge Servei (ApS) són activitats educatives en les que s’utilitzen i es generen aprenentatges curriculars i extracurriculars, i es fa un servei a persones, a la comunitat o l’entorn. És aquest servei el que farà que els aprenentatges siguin diferents qualitativament  als que es generen quan es treballa amb altres metodologies interactives com la resolució de problemes, el treball cooperatiu, recerques, o el mateix treball per projectes. El servei i la vinculació a l’entorn, la  i les seves implicacions és el que aporta el valor afegit d’aquesta metodologia respecte a les altres.

L’Aprenentatge Servei és una metodologia amb una vocació social i que per les  característiques que la defineixen necessita el context social, el seu coneixement, anàlisi, i comprensió critica, pretén ajudar i millorar-lo i per tant persegueix generar consciencia social i comportaments crítics i presenta a l’alumnat, a partir del servei,  la diversitat d’elements  perquè construeixi  els aprenentatges i la seva pròpia escala de valors, les seves valoracions i decisions.

Des d’esquemes de pensament humanístic, l’ApS, com a metodologia, situa a les persones, els contextos i les seves necessitats en el centre de la intencionalitat educativa. Des d’esquemes de pensament crític concep l’entorn, la societat com a una construcció social i històrica susceptible de ser millorada i transformada a partir de les actuacions educatives i des de postulats de justícia social i desenvolupament humà i sostenible l’ApS també concep l’entorn com a un marc d’intervenció i pràctica educativa remarcant la dimensió ètica i política de les actuacions amb propostes d’ajut, de millora i de canvi.

Però també respon a un seguit de característiques pedagògiques pròpies d’una concepció crítica i transformadora de l’educació. Des del mateix paradigma crític, l’ApS, a través de les seva pròpia singularitat, concep o converteix l’escola en un agent d’intervenció i  transformació social i de construcció de pensament crític en tant que problematitza , examina críticament els successos i les experiències i intervé en la seva millora.

D’altra banda també es situa en models pedagògics que defensen l’aprenentatge i la construcció del coneixement a partir de la pràctica, la interacció, la recerca i l’experimentació amb l’objectiu de desenvolupar competències. Que conceben el coneixement de forma global,  interdisciplinar i vinculat a l’educació en valors a través de la pràctica. Que veuen la necessitat que l’avaluació dels aprenentatges sigui educadora i multifocal.  Que promouen  la interacció escola i comunitat remarcant la importància dels processos d’aprenentatge en la socialització i la inclusió social.

I també en models pedagògics que en la concepció de la comunitat educativa i de l’organització dels centres fomenten la participació, la corresponsabilitat i el lideratge compartit. Models que considerin la necessitat d’establir estructures organitzatives i normatives flexibles que facilitin el canvi metodològic, el creixement professional i l’aprenentatge col·lectiu a partir de les experiències

És per tot això que diem que l’ApS és més que una metodologia educativa, que també ho és. Els fonaments ideològics i pedagògics que li donen identitat i la seva intrínseca dimensió social li aporten aquest plus de qualitat. L’ApS és una eina educativa per educar a ciutadans competents per la vida, responsables, crítics, compromesos amb la societat i les seves comunitats i una eina per incidir, des de l’educació,  en la millora dels entorns i de les persones. Alguna cosa més que metodologia.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s