Salvador Carrasco, professor emèrit del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona
Salvador Carrasco – Amb el títol “els límits del planeta i l’austeritat” Ernest Garcia, catedràtic de Sociologia de la Universitat de València, feia una interessant aportació al VI Congrés Català/Internacional de Sociologia, celebrat a Perpinyà a finals d’abril del 2013. La seva fou una aportació des de la perspectiva del moviment ecologista, des de la preocupació pels problemes mediambientals i des de la tradicions filosòfiques i polítiques, avui no prou tingudes en compte entre nosaltres.
Efectivament, està ben arrelada en la societat la convicció que l’austeritat és dolenta i el creixement és bo i necessari. I, un cop més, haurem d’ anar contra corrent per afirmar amb l’autor, justament el contrari: “l’austeritat pot ser bona i més creixement seria indesitjable fins i tot en l’improbable cas que torne a ser possible”. L’austeritat ha estat reivindicada en més d’una ocasió pel pensament filosòfic i polític igualitari. És més, existeix un vincle important entre austeritat i benestar, per més que, en la societat del consum, aquest lligam s’hagi intentat ocultar, per raons, diem, sistèmiques.
Com diu Ernest Garcia, “el fet que s’estiga descrivint com austeritat el que podria descriure’s més exactament com a enderrocament deliberat de l’estat social de dret està carregant aquella paraula de tota mena de connotacions negatives”. L’austeritat té un significat propi, diferent del que s’acaba entenent per tal al desqualificar les “retallades”. Austeritat és rigor, eficiència, seriositat i justícia. “L’austeritat no és el dimoni”, ens diu el mateix autor. S’està fent una estafa quan es vol fer creure a la gent que austeritat equival a retallades i exaccions. Se l’està fent mala premsa per amagar la relació positiva existent entre austeritat i benestar: “arriba un punt en què més desenvolupament econòmic no comporta més benestar, sinó menys (…). L’austeritat necessària, doncs, és la que afavoreix l’acompliment de dues condicions: redueix la càrrega sobre els ecosistemes i conserva o incrementa la cohesió social”.
La Proposta Educativa 2013-2015, que inspira i ajuda a pensar els Projectes d’ApS de Fundesplai, per aquest bienni, porta per títol “Educació del Consum”. Parteix de la idea que el consum és un procés sociocultural de construcció de la pròpia identitat dels infants; que té valors i contravalors sobre els quals cal discernir; i que el valor de les coses no està en el preu o la marca que tenen. Es tracta de fomentar una actitud més crítica i activa, més conscient i transformadora del consum, per a avançar cap a un estil de vida menys material i més alineat amb els principis de justícia, equitat i sostenibilitat”. Diríem, seguint la reflexió anterior, que un estil de vida més “auster” i “sostenible”.
Es tracta de que els Projectes permetin aprendre que cada acte de consum té unes conseqüències ambientals i socials, i que consumim, també, d’acord amb un conjunt d’emocions i motivacions. Els Projectes han de permetre diferenciar entre necessitat i desig: som part d’un grup i volem sentir-nos-en part. Sabem que el consum té la seva incidència en els processos de socialització i en la formació de la identitat, i que cal aprendre a comprar i gestionar els diners. Consumir és, també, una forma d’intervenció social i constitueix tota una dimensió de la nostra vida: un acte de consum pot ser una oportunitat educativa per ajudar a cada infant i jove a construir-se el seu propi model de consum, a partir de les seves habilitats i les seves capacitats i possibilitats de presa de decisions.
En els Projectes d’ApS relacionats amb aquesta Campanya d’Educació del Consum proposem dialogar i valorar de manera constructiva els punts de vista dels altres, posant en valor la diversitat de formes de consumir, valorar les diferents experiències i la capacitat de reflexionar sobre elles. Sens dubte , l’austeritat, en aquest marc, és un valor a potenciar i a tenir molt present. “És curiós, se’ns diu en el document, que l’infant (quan més petit més fàcil d’observar) acostuma a passar-ho millor amb un tros de cartró del paper de cuina que no pas amb l’última joguina del mercat, plena de llumetes i fantasia…”. L’austeritat i els recursos escasos no son, sempre ni necessariament, un impediment que freni la creativitat i la qualitat dels bons Projectes d’Aprenentatge i Servei: sovint els agents comunitaris més propers supleixen amb escreix aquestes limitacions.
Aprenentatge Servei 