Stop! Són micromasclismes!

Una exposició fotogràfics analitza situacions quotidianes que reflecteixen comportaments masclistes

micro

Fátima Avilés i Laura Lucchetti – Imagina que ets pare i un dia mentre passeges necessites canviar els bolquers al teu fill/a. El primer que fas és buscar un lavabo públic on hi hagi un canviador, però resulta que quan hi arribes només ho pots fer al lavabo de dones. És possible que el primer pensament que et vingui al cap és que no tens opció de canviar al teu fill/a i que aquesta tasca només està destinada a les dones. No entens perquè no hi ha canviadors accessibles a dones i a homes.

Ara intenta posar-te en la posició d’una dona. Pensa què passaria si a l’hora de voler pagar el compte en un restaurant, el cambrer/a es dirigís directament a l’home i fos a ell a qui donés la nota. Com a dona no entendria perquè el cambrer/a dóna per fet que serà l’home qui pagarà el compte i no imagina que tu també pots fer-te càrrec de la despesa o potser que ets tu qui vol convidar aquell dia.

Aquest tipus de situacions, que formen part del nostre dia a dia i es produeixen en multitud d’oportunitats, són exemples clars de micromasclismes. Amb aquest terme s’engloben totes aquelles pràctiques quotidianes normalitzades, que de manera imperceptible i subtil generen desigualtats entre dones i homes. Aquestes pràctiques reflecteixen les relacions asimètriques, que en molts casos són legitimades per l’entorn social. Una violència suau, capil·lar, difícil de detectar, però que acaba per crear unes condicions d’interiorització de conductes masclistes que, en alguns casos, fomenten l’aparició de formes de violència de gènere ben visibles i agressives.

En el marc del Màster d’Educació en Valors i Ciutadania de la Universitat de Barcelona, microl’alumnat de l’assignatura de Gènere i Ciutadania ha elaborat una exposició fotogràfica al voltant de la temàtica dels micromasclismes. El grup de treball que ha produït aquesta exposició ha realitzat un procés de reflexió crítica en relació al gènere. D’aquest procés de reflexió se’n deriva la motivació de visibilitzar certs hàbits o comportaments que situen la dona i l’home en un rol social determinat que, de manera conscient o inconscient, genera situacions on es fa present el micromasclisme.

El fet de no visibilitzar-ho comporta que, per una banda, a nivell individual es doni la interiorització i repetició d’aquests comportaments. I d’altra banda, que a nivell social es consolidin i perdurin els rols preestablerts. El resultat del procés ha estat un conjunt de 12 cartells de denúncia de micromasclismes quotidians, que a més, poden servir de punt de partida de debats en altres contextos educatius.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s