“No podem treballar la cooperació internacional des de la caritat perquè ni és educador, ni transforma”

La Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional finança projectes d’educació per al desenvolupament mitjançant l’ApS

IMG_6765.JPG

Treballen amb ONG de desenvolupament, solidaritat, drets humans i pau. És la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, des d’on es dóna suport econòmic a projectes al Sud, sobre el terreny, i al mateix temps treballen en pro de del desenvolupament d’iniciatives locals perquè cada cop té més pes el treball que es fa d’incidència i educació pel desenvolupament. I és que tots els indicadors apunten a la necessitat de fer especial incidència a casa nostra i, especialment, en la vessant més educadora. És en aquest punt en el qual es comencen a desenvolupar propostes que troben en l’aprenentatge servei, una bona metodologia. El 2014, dels 25 projectes finançats, 7 eren d’ApS, mentre que el 2015 aquesta xifra ha augmentat fins als 53 projectes d’educació per al desenvolupament, i entre aquests, 10 d’APS. Parlem amb Judit Rifà i Maria Monzó, responsables dels projectes d’ApS a què dóna suport aquesta branca de l’Ajuntament de Barcelona.

L’educació és l’objectiu final. Quines són les accions que desenvolupeu en aquest sentit?

Judit: Aquí donem suport al que fan les entitats. Tenim una convocatòria de subvencions per a les entitats que desenvolupen projectes d’educació per al desenvolupament i justícia global. La convocatòria de 2015 està dotada amb un pressupost de 2 i 4 milions d’euros. Les entitats ens presenten les seves propostes per educació sobre el desenvolupament i nosaltres subvencionem els projectes i en fem el seguiment i acompanyament. Aquestes subvencions són una important fórmula per a les entitats, que així entren al finançament públic, però alhora, la nostra idea és que aquest instrument contribueixi a generar un mecanisme de canvi i de transformació social. Des de fa un temps treballem amb l’enfocament de ‘la teoria del canvi’, que permet tirar endavant molts projectes educatius i que obliga a les entitats a pensar i reflexionar sobre les pràctiques que es fan al nostre país i a les nostres ciutats des d’un prisma diferent, incidint en quin és el canvi real que aconsegueixen les accions al nostre país, i com poden evolucionar. I enmig de tot plegat, en un moment determinat, descobrim què és l’aprenentatge servei i valorem quina seria la col·laboració que es podria establir entre les ONG i entitats i centres educatius.

L’ApS és conegut per la seva versatilitat, però educació i ONG no deixen de ser agents molt diferents. Com interactuen aquests dos mons?

Judit: Les ONG fa molts anys que intenten sensibilitzar la població en relació a temes com la pobresa, la solidaritat internacionals o els drets humans, entre altres. Fa anys que treballen amb les escoles, però amb una entrada i sortida molt ràpides ja sigui amb xerrades o amb la creació de materials educatius, entre d’altres. Però no existia una confluència per treballar juntament amb l’escola i es feia difícil integrar curricularment els materials i les temàtiques proposades. Des de fa un temps que des del Departament d’Ensenyament es va iniciar un programa de formació per a les entitats per apropar-se a les institucions educatives i mirar de trobar la manera d’elaborar-ne un contingut apropiat i, sobretot, una forma de treball conjunta. Mica en mica, es va entendre que era millor treballar en tres instituts tot un curs de forma integrada, que no pas fer 150 xerrades puntuals.

Però això és un procés llarg i en el qual calia dotar les entitats de les eines per a introduir-se als centres educatius.

Judit: És clar, perquè entre la teoria i la pràctica hi havia un abisme. Aquest és el tercer curs que es treballa l’aprenentatge servei. Així, les escoles i les ONG treballen conjuntament a partir de les necessitats de les dues parts. Primer vam fer una formació estàndard per a entitats i va tenir molt bona resposta. Tanta que l’any passat, a la convocatòria anual de subvencions, a l’àmbit d’educació pel desenvolupament vam treure una línia específica per a projectes d’aprenentatge servei. Es van presentar diverses entitats, uns deu projectes, i vam continuar amb la formació, al mateix temps que es duien a terme els projectes, per tant, tot es vivia de molt a prop.

Es va convertir, doncs, en un espai d’intercanvi i de reflexió.

Maria: Tot va partir de la base que les entitats no ho podien fer tot elles soles i, per tant, necessitaven les escoles i, sobretot, els professors perquè són qui coneixen el grup, el funcionament de l’escola i el currículum. Però alhora, aquests professors i els centres educatius reconeixen l’entitat com a agent educatiu que pot aportar aquest coneixement més teòric de la desigualtat.

Judit: El projecte el construeixen junts i això permet que “l’aterratge” de l’entitat a l’escola sigui planer i que es deixin portar, guiar-se i adequar-se al context en el qual han de desenvolupar el projecte.

Com traslladar accions que es fan lluny de les escoles al dia a dia dels alumnes?

Maria: Un dels principals reptes als que s’enfrontaven les entitats era traslladar els projectes que fan a 9.000 quilòmetres a les escoles. Però es van trobar que moltes problemàtiques que existeixen lluny d’aquí també existeixen a casa nostra. Salvant les distàncies, els estudiants explicaven que un donava roba a Càritas, un altre ajudava al veí amb menjar i aleshores l’entitat va haver de fer un esforç per trobar la necessitat social del barri on era l’escola.

I, a més a més, tenen la voluntat de deixar enrere aquell concepte pel qual les ONG fan caritat.

Judit: Volíem allunyar-nos de tot això. El paradigma ha canviat i ja no estem en un moment en què es practiqui l’assistencialisme o la caritat donant als pobres el que als rics ens sobra. Primer perquè això no és educador i segon perquè no transforma. Però és que a més a més, aquesta idea perpetua les diferències entre nord i sud, entre rics i pobres, blancs i negres, bons i dolents. Per tant, va fer falta un debat intens promogut en gran part per la Fede.Cat – Organitzacions per a la justícia global-, entre altres actors, ja que calia tenir en comptes quins tipus d’accions es dissenyaven i des de quins enfocaments.

Fins a quin punt és possible crear una xarxa que treballi en pro del naixement de projectes vinculats a centres educatius?

Maria: El seminari és una eina de cohesió i probablement s’està creant una xarxa informalment, però no està reconeguda. Les entitats observen els treballs i projectes que es desenvolupen als centres educatius i això ajuda a la creació d’aquesta espècie de xarxa.

Una fórmula interessant per incidir encara més en les problemàtiques de casa nostra?

Judith: Entre tots, han anat trobant un sentit entre allò global i allò local: la pobresa a Àfrica i a Barcelona no és igual, però tot és pobresa. I a partir d’aquesta premissa sorgeixen molts projectes. A més a més, des de la Federació Catalana d’ONG, la FEDEFede.cat d’ONG i el Departament d’Ensenyament, es va impulsar un projecte europeu durant el qual s’ha treballat l’educació pel desenvolupament en centres formals en diverses regions. Moltes de les propostes presentades són d’aprenentatge servei, un fet que dóna reconeixement a les tasques que s’estan realitzant i que, igual que altres projectes, ajuden a què la col·laboració entre entitats i escoles deixi de ser excepcional i comenci a formar part del dia a dia dels centres.

Quina és la importància real que les entitats es converteixin en agents educatius?

Judit: Per la idea de ciutat educadora, perquè com a societat entenguem que l’escola no és l’única que educa. I sobretot perquè les entitats entren a les escoles en base a l’educació en valors, a la solidaritat, la justícia global, el treball per reduir les desigualtats, la igualtat, qüestions bàsiques en la configuració de les persones i que tenen una incidència importantíssima. Però és que no només això ajuda a què les temàtiques entrin mitjançant el currículum, sinó que contribueixen al canvi de model educatiu en el sentit que l’alumnat deixen de ser només receptors i es converteixen en una part activa d’un projecte en el que han de pensar, dissenyar solucions i qüestionar-se moltes coses.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s