Educar en valors, educar per la pau

Salvador Carrasco

Salvador Carrasco, professor emèrit del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona

Els conflictes armats i les guerres han estat elements decisius en els processos de decadència de les civilitzacions. Ha estat així des de les Guerres del Peloponés fins al segle XX , en el qual la vella Raó il·lustrada esdevindria la raó absurda en la Gran Guerra i freda, violenta i inhumana, en l’Holocaust i la II Guerra Mundial.

Una simple repassada d’aquesta història fa descobrir la importància i el valor de la pau. El camí de la pau és el camí mateix de la ciutadania, el camí esforçat del civisme i la cura de l’interés comú, lluny del camí curt de la comoditat i de la rutina en el quotidià.

La meva generació va estar marcada per algunes inquietuds que encara viuen en els sentiments més nobles i autèntics que té. Jo mateix, en els llunyans anys setanta vaig tenir la sort de treballar en una escola, on mestres i alumnes aspiràvem a fer un món millor, amb unes relacions interpersonals sense violència, des de l’hora del pati fins a la sortida d’escola. Utòpics com érem, volíem que mai més una bomba tallés mai més la vida d’un sol infant. Tots, mestres i alumnes, sabíem el que significava el nom de Sadako, que portava l’Escola. Somniàvem tant com treballàvem per construir la pau en i des de l’escola. L’escola ens va adherir vitalment al Moviment Català per la Pau, a partir de l’impacta de la Pacem in Terris de Joan XXIII. Certament eren altres temps. La proclamació, peró, del dret dels infants a tenir una vida feliç i en pau i a rebre una educació respectuosa amb els seus drets, allà on estiguin, te avui plena vigència. Les guerres del segle XXI, amb tantes i gravíssimes conseqüències per la infància, son una vergonya en un món que es pretén civilitzat i un dels reptes més sagnants i violents dels nostres dies.

La tradició pedagògica catalana en la que vaig aprendre l’ofici de mestre, ara farà més de quaranta anys, segueix viva i s’ha difós més enllà de les parets d’aquelles escoles pioneres en tantes coses. Avui està present, per posar un sol exemple, en el món dels nostres esplais. La cura d’un mateix, el respecte mutu i el diàleg, franc i honest, són part important de l’hermenèutica del subjecte a considerar avui i valors essencials en la construcció de la pau entre les persones i els pobles. A més estan a la base del treball en equip que es necessita per a dissenyar, executar i avaluar els nostres projectes d’APS.

No dubto en absolut al moment d’afirmar, amb una pretesa rotunditat, que els projectes d’APS poden ser a mans dels educadors una molt bona eina per a educaren valors com la cura d’un mateix, el respecte, el diàleg, la cooperació i la pau.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s