“Que donin sang”: la conquesta dels més joves

El projecte d’aprenentatge servei del Banc de Sang i Teixits és un dels més veterans i ha tirat endavant prop de 500 experiències

Catalunya necessita 1.000 donacions de sang cada dia per fer front a les necessitats del país. Malgrat els avenços mèdics i tecnològics, avui, la sang no es pot fabricar i tan sols es pot obtenir de les donacions altruistes de les persones. Les xifres, però, solen quedar sobre la taula i assolir un miler de donacions diàries és una tasca difícil. Com arribar a la societat per conscienciar-la? Com posar la donació de sang en primer pla?

Els menors de 18 anys no poden donar sang, però poden ajudar a què el seu entorn s’hi impliqui. Aquesta és la premissa del projecte d’aprenentatge servei que van impulsar conjuntament el Banc de Sang i Teixits i el Grup de Recerca en Educació Moral de la Universitat de Barcelona. Per què no fem que siguin els alumnes més joves els qui, al mateix temps que aprenen quines són les necessitats de la societat, facin un servei a la comunitat en favor de la donació de sang?

Comunicar, servei a la comunitat

El projecte d’aprenentatge servei que van tirar endavant consisteix en la creació d’una campanya de comunicació per part d’alumnes de primària i secundària que té per objectiu conscienciar el seu entorn de la necessitat de donar sang. Els alumnes aprenen quins són els components de la sang, qui pot ser donant i qui no, com es distribueixen les donacions i per què són importants. A partir d’aquí creen materials i continguts que els permeten adreçar-se al seu entorn més immediat per a convocar-los a una campanya de donació real de sang.

Des del Banc de Sang, la cap de promoció del BST, Gala Cortel, explica que “som els intermediaris per aconseguir tots els components sanguinis que fan falta als malalts i, per això, vam decidir que calia fer un pas més”. Van deixar enrere les xerrades per endinsar-se en un projecte d’aprenentatge servei que des del 2006 ha implicat a prop de 150 centres educatius i ha protagonitzat més de 500 experiències.11074593_1057081890974775_2609933645619103131_n

La iniciativa es va desenvolupar durant un període de quatre anys en els que es va treballar de manera pilot amb diverses escoles, fet que va permetre avaluar quatre cicles d’acció per tal que, finalment, el BST l’incorporés al seu pla de treball. Cortel assegura que “valia la pena invertir en el futur i ells ho són, de manera que el projecte d’ApS ens permet donar tots els elements als joves perquè ells facin la seva pròpia reflexió”.

Des del BST es calcula que en una jornada de donació de quatre hores en condicions normals s’aconsegueixen unes 20 donacions. I està comprovat que els joves n’assoleixen una mitjana de 55 en el mateix període de temps a través de les seves pròpies campanyes. Com ho aconsegueixen? La clau és a les escoles.

“Promoure la conscienciació”

Actualment, hi ha molts bancs de sang que desenvolupen activitats i campanyes de comunicació per recordar als donants habituals la importància que tornin a donar-ne, per aconseguir nous donants i per fidelitzar-los. Mariona Graell, una de les impulsores de la iniciativa i professora de la UIC, recorda, però, que “aquestes campanyes prenen especial rellevància quan arriben als centres educatius perquè les activitats treballen els valors i promouen la conscienciació dels futurs donants”.

Vanessa Pleguezuelos, tècnica d’aprenentatge servei del Banc de Sang, és una de les persones que treballa colze a colze amb els centres educatius. “Ells són els protagonistes de realitzar i dissenyar la seva pròpia campanya de comunicació perquè la gent vingui i això els converteix en responsables”, comenta Pleguezuelos, que considera que per a ells, l’èxit del projecte rau en el fet que “els alumnes adquireixen un aprenentatge, alhora que fan un servei a la seva comunitat i això els omple”.

Educar servint

aps bstI és que pedagògicament, es tracta d’un projecte molt enriquidor per a totes les parts que s’hi impliquen, des d’alumnes fins a professionals sanitaris passant pels mateixos professors. De fet, el personal que prové d’espais no vinculats a l’educació és el que pateix una transformació més gran perquè “observen com una entitat no educativa es converteix en un actor que educa d’una forma brutal”, tal com explica Graell, que considera que “el canvi de xip que ha realitzat el BST a l’adonar-se que són una entitat educativa els ha permès començar a relacionar-se amb les escoles des d’un altre punt de vista”. És exactament el mateix que opina Pleguezuelos quan afirma que “el projecte d’ApS no només ens ha servit per donar-nos a conèixer socialment, sinó també per implicar-nos com a comunitat en aquest procés”.

Aquest projecte transversal, a banda de donar visibilitat a la tasca que desenvolupa el Banc de Sang, també té una incidència molt gran en l’ensenyament de coneixements medico-sanitaris, l’educació en valors i el desenvolupament de les habilitats comunicatives. Els dos darrers aspectes solen ser menys presents en l’educació formal, de manera que prenen una rellevància molt alta quan es treballen. En aquest sentit, Graell constata que les habilitats comunicatives que adquireixen a l’hora de crear materials i buscar fórmules per adreçar-se als donants potencials del seu entorn: pares, familiars, amics i veïns. Una tasca no fàcil si tenim en compte que “no s’adrecen a un igual, sinó a un adult” i que, a més a més “ho fan amb un rol molt diferent del de nen que juga al carrer”, segons Graell. Davant d’aquesta situació “el nen o nena té alguna cosa a dir-li a aquest adult i ha d’aprendre perquè diu el que diu, al mateix temps que ha de cercar una estratègia perquè l’escoltin”.

El canvi de perspectiva amb què comencen a analitzar i veure el seu entorn també canvia perquè “prenen consciència que formen part d’un col·lectiu que conviu en una societat i així aprenen a ser més ciutadans i a funcionar d’una forma més democràtica”. Valors com el civisme, la participació, el respecte, el diàleg o la capacitat de compromís són molt presents en tot el procés, que sol durar un curs sencer. Per Graell, “el desenvolupament transversal d’aquests valors que es treballen als centres educatius, brinda la possibilitat de què els alumnes s’obrin a l’entorn proper, moment en què s’uneix educació i entorn”.

Al cap i a la fi, l’objectiu final del projecte és precisament aquest, que l’educació es traslladi a l’entorn mitjançant un servei. El moment en què els nois i noies trenquen la frontera entre l’aula i el carrer és quan surten a l’entorn i constaten la varietat de la realitat social on viuen.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s